Pero Martines
1 Ab quin ale ne, trist, ab quina boca
2 gosare dir, pare, de un desert,
3 puys de tants mals mon viure me fa cert,
4 que la dolor dins lo pregon me toca?
5 Domingo sant, del orde sagrat pare,
6 com sere ffill si t’e renunciat,
7 ay! ple de crims?, que ab cor tribulat
8 merce reclam ta bondat me repare.
9 Contrit, postrat e ab los pits per terra,
10 humil te prech, ab braços cancellats,
11 que·m torns a tu perdona[n]t los peccats
12 que ffollament m’an tolta la desferra.
13 Apostotant, seguit he lo diable,
14 cegat d’amor munda [e] temporal;
15 mes tu, beneyt, perdona lo gran mal
16 que·m ret a tu pudent abominable.
17 La passio de Jesus contrapesa
18 per inffinit majors crims que los meus,
19 e d’altre part, prenint los merits teus,
20 ffaras lauger mon viure que tant pesa.
21 Que yo·t record la santa promatença
22 qual tu morint als ffrares dir volgues,
23 dient: «Mos ffills, no us jaquire james,
24 en lo mester sens cometre ffallença».
25 O spem miram quam dedisti,
26 axi comença·l respons;
27 per que yo me trob al ffons
28 imple, pater, quod dixisti,
29 cum post mortem promisisti
30 a tots tos ffrares aydar,
31 no·m vulles desemparar,
32 qui tot signis claruisti.
33 E si mos prechs de [do]lor han ffretura
34 ho son mesclats ab desigar munda,
35 ayda mon cor estenent me la ma,
36 segellant me la mort de Jesus dura.
37 Car jo conffes que so de bens indigna,
38 mes tant be crit merce al rey Jesus,
39 si mon voler no pot llevar se pus,
40 ayda li tu, patro dolç e benigna.
41 Si mos peccats me han tolta l’imatge
42 del cruciffix per qui so yo comprat,
43 reimprimint lo segell qu’e cegat,
44 ffare de nou a Jesus homenatge.
45 Axi estret e fferm sensa mudança
46 de batallar contra mos enemichs,
47 que llurs plaers e desigs molt inichs
48 yo·ls combatre vencent a tot’ultrança
49 Tu pots suplir, Domingo, lo que·m manca
50 com a sotsmes a tu regularment,
51 e, si so stat ribalt inobedient,
52 de ton verger yo so y sere branca.
53 Religio merce pres ab sa fforma,
54 ni puch ffugir de son noble segell,
55 mon variar com ventola penell
56 si·m ffa contret de tal lloch no·m defforma.
57 Yo vull tornar, e tu no·m volras rebre;
58 digues per que, car yo vull Deu servir,
59 e si no·m sents de crims prou penedir
60 es que mos mals no·m dexen pus compendre.
61 Mes yo desig mos dans rentar y dolre
62 ab que m’ajuts, tu qui a tants ajudes;
63 si pietat contra mos deffalts mudes,
64 qual peccador volra ton orde colre?
65 E si preveus de mi altra cayguda,
66 molt pus pijor, a tots mal exemplar,
67 ja per aço no·m par me deus negar
68 en tal mester ton soccos e ajuda.
69 Car molt mes val cahent pendre llevada
70 que ’nderrocat no demanar perdo,
71 ni deu james trigar se l’ome bo
72 donar merçe en tal cas deman[a]da.
73 Mon cor tu veus, l’esforç e la fflaquesa,
74 lo desijar no t’es gens amagat,
75 e si lo mal en que yo so posat
76 me ffa contrit despuys seguint lejesa;
77 ara·t requer, perque no torn a caure,
78 encadenat yo muyra penident,
79 ans que seguir aquell viure pudent,
80 de qui la mort desig mes que recaure.
81 No crech inffern pug’aver tanta fforça
82 com ffan los cels quant ells volen valer;
83 dels angels, bons y sants en tal mester
84 sper conort qui mos desigs refforça.
85 Y majorment l’umil Verge sagrada,
86 portant peno de summa pietat,
87 no·m jaquira, pregant son ffill amat
88 perdo mos crims e la vida passada.
89 De tots los sants yo tinch la carta blanca
90 que si·m penit seran en mon soccos;
91 resta’m que tu, Domingo glorios,
92 de tos criats me clogues dins la tanca.
93 Car entre·ls bons yo ffare vida bona,
94 que altrament me seria molt ffort;
95 sus, donchs, humil, tresplanta m’en ton ort,
96 ans [que] Sathan ma vida pus conffona.
97 Adeu, vil mon, adeu ffora de lima,
98 adeu tira, cruel enganador,
99 adeu que vag servir lo Creedor,
100 abominant tos bens y ffolla stima.
101 Adeu amichs, adeu la gent honrada,
102 adeu reals princeps, comptes, barons;
103 adeu ffavor, delits, conffusions,
104 de vostres corts jaquesch d’esta vegada.
105 Ffi del que am, Verge intemerada,
106 ffilla d’Aquell a qui desig per pare;
107 dels peccadors, puys sou clamada mare,
108 sia per vos ma vida perdonada.
109 Domingo sant, ab pena humiliada,
110 clam ta merce hun pas no·m desempare,
111 car negu sent qui de mos mals s’empare
112 vent me fforçat de tanta gent yrada.
Ed. Martín de Riquer, Obras de Pero Martínez, Barcelona, C.S.I.C., 1946, p. 106.
Incipitario
di Pero Martines
Indice
degli autori
