Rialc
Rao 96.3

            Pere March






    1      Al punt c’om naix comensa de morir,
    2      e morin creix, e crexen mor tot dia,
    3      c’un pauch momen no cessa de far via,
    4      ne per menjar ne jaser ne dormir,
    5      tro per edat mor e descreix a massa,
    6      tan c’axi vay al terme ordenat,
    7      ab dol, ab gauig, ab mal, ab sanitat,
    8      mas pus avan del terme null hom passa.

    9      Trop es cert fayt que no podem guandir
    10     a la greu mort e que no y val metgia,
    11     fforça ne giny, rictat ne senyoria,
    12     e trop incert lo jorn que deu venir,
    13     com, quant ne hon, que tot arnes trespassa
    14     e no y te prou castell, mur ne fossat,
    15     e tan leu pren lo neci co·l senat,
    16     car tots em huns e forjats d’una massa.

    17     Be sabem tots que ych havem az exir
    18     o tart o breu e que no y val mestria.
    19     Breu es tot, cert qui pensar ho saubia.
    20     Mas lo foll hom no se·n dona cossir,
    21     que, remiran sa carn bella e grassa,
    22     e·l front polit e lo cors ben tallat,
    23     ha tot lo cor e lo sen aplicat
    24     als fayts del mon, que per null temps no·s lassa.

    25     Si be volem un petit sovenir
    26     com som tots fayts d’avol merchanteria,
    27     e·l sutze loch on la mayre·ns tenia,
    28     e la viltat de que·ns hac a noyrir,
    29     e, naxent nos, roman la mare lassa
    30     e nos ploram de fort anxiatat,
    31     entram al mon ple de gran falsedat,
    32     c’ades alciu es ades nos abrassa.

    33     O veyll poyrit! E que poras tu dir,
    34     qui·t veus naffrat tot jorn de malaltia?
    35     Missatge cert es que la mort t’envia,
    36     e tu no·l vols entendre nez auzir,
    37     mas, com a porch qui jats en la gran bassa
    38     de fanch pudent, tu·t bolques en peccat,
    39     disen, tractan, fasen molt mal barat
    40     ab lo cor fals e la ma trop scassa.

    41     De cor preyon deuriem advertir
    42     en l’estat d’om qui tot jorn se cambia,
    43     que·l rich es baix e·l baix pren manentia,
    44     e·l fort es flach e·l flach sab enfortir,
    45     e·l jove sa dolor breumen l’acassa
    46     e mor tan leu co·l vell despoderat,
    47     e·l vell mesqui fay leho de son gat
    48     e pensa pauch en la mort qui·l menassa.

    49     Deu sab per que lexa mal hom regir,
    50     o foll o pech, e los bons calumpnia,
    51     que tal es bo com no te gran baylia,
    52     qu’es fer e mal si u pot aconseguir;
    53     e tal humil quant es monge de Grassa,
    54     qu’es ergullos quant ha gran dignitat;
    55     e tal regeix una granda ciutat:
    56     ffora millor a porquer de Terrassa.

    57     Qui be volgues a Dieu en grat servir
    58     es en est mon passar ab alagria,
    59     tot son voler a Dieu leixar deuria
    60     e no pas Dieu a son vol convertir;
    61     car Dieus sab mills a qui·s tany colp de massa
    62     per acabar o qui tenir plagat
    63     per sprovar o fer sa volentat
    64     de ço del sieu e qu’es raso que·s fassa.

    65     Del payre sant hay ausit, quan trespassa
    66     d’ayçest exill al Juhi destinat,
    67     que ditz: «Er fos eu un bover stat,
    68     c’onor d’est mon a peccat embarassa!»

    69     Heu, Peyres March, pregui Dieu c’a luy plassa
    70     donar me cor e voler sforçat,
    71     ques ab plaser prenda l’adversitat
    72     e sens ergull lo be que breument passa.

 

 

Ed. Lluís Cabré: Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1993.

 

Incipitario di Pere March
Indice degli autori