Rialc
Rao 96.2
Pere March
1 A vos, mout aut senyor,
2 car ets digne d’onor,
3 cuy so tengut servir,
4 ay aut en cossir
5 que us poxes servey far,
6 e, ses gran acordar,
7 pensey que·l vos fazes
8 d’un acabat arnes
9 del cap al pes complit,
10 gint fayt e ben polit,
11 segons mos sens divisa,
12 ffayt a la nobla guisa
13 de França e de Gascunya.
14 E si be vostra punya
15 metets en luy gardar,
16 que us en vullats armar
17 cascus jorns dretxamen,
18 no us cal esser temen
19 dejus el prendats mal;
20 er nul home reyal,
21 comps, vescomps ni baro,
22 ne chavaler tan bo
23 non veyrets en la terra,
24 es en pats e en guerra
25 serets de mal storts,
26 que no tembrets la morts
27 que us puxe soptos pendre,
28 de que no·s pot defendre
29 home jove ne veyll.
30 Gardats lo de roveyll,
31 car beyll se vol tener
32 ez armar ab plaser
33 ernes de tal abtesa,
34 gentil ab fortelea,
35 ffort beyll e ben stans.
36 E diray vos anans
37 quin arnes vos tremet.
38 Primer un bacinet
39 fort beyll e ben dressat,
40 ab son capmayll pausat
41 dins stoffa doblada,
42 e cota ben taylada
43 de bon asser e fi,
44 a jaques atressi,
45 ffort e de bona tayla,
46 e les bragues de mayla
47 no·m son axoblidades;
48 cuxeres ben taylades,
49 greves e sabatos
50 vos daray per rasos
51 tals com mester vos fan,
52 que no us fassan afan
53 de ’rmar vos en tot jorn,
54 ans hi trobets sajorn
55 e us en vullats garnir.
56 E perque reluir
57 devets sus tots reyals,
58 vos don sobresenyals
59 al cors fayt de bon tayll,
60 si que ges no us defayll
61 arnes pel cos defendre.
62 Mas per altruy ofendre
63 avets tanbe mester
64 un fort glavi d’asser
65 ab asta leus e granda,
66 perque la gent truanda
67 metats de luny a terra,
68 e spasa de guerra
69 ffort taylant ez aguda
70 e pel mig squenuda,
71 que no puxa trencar;
72 e no y dey oblidar
73 colteyll poc e taylan,
74 ez atxa bela e gran
75 ab que puxats ferir.
76 Encara us vull servir
77 d’una trop gentil ceyla,
78 e de brila fort beyla
79 e de speros daurats.
80 E si vos demandats
81 co no us tremet cavayll,
82 stau, car de bon tayll
83 no l’ay a qui tant s’es,
84 ne tan ricos arnes
85 metes hom jus l’esquina,
86 pero per rao fina
87 vos mostraray avant
88 lo cavall bell e gran
89 qui l’arnes portara,
90 que ges no cansara
91 per nul afany que·l dets;
92 mas tany se que us gardets
93 no us posques sobrependre
94 cavalcan ne·l dexendre,
95 si que us regiscats pla,
96 quez ell vos durara
97 mentre la vida us dur
98 (un pauc o dic scur,
99 mas be u sclariray).
100 Senyor de prets veray,
101 tany se que la fayço
102 del bacinet que us do,
103 e puys de tot l’arnes,
104 vos diga tal com es
105 e lur propietat.
106 Primer, d’umilitat
107 vos don lo bacinet,
108 lo qual es fort e net,
109 luzent e bel e clar,
110 leuger, que del portar
111 jamay no us canserets,
112 ans com plus lo portets
113 ne serets plus aysit,
114 plus bell, e plus grasit
115 de tots cells qui us veyran
116 e dels qui us ausiran
117 parlar en algun loch.
118 E saubets de cuy moch
119 humilitat aver,
120 per que la deu voler
121 tot hom comunament?
122 D’aycel omnipotent
123 veray Deu Jhesuchrist,
124 qui per lonc temps fo vist
125 ab humilitat pura,
126 car, segons l’Escriptura,
127 la virtut sobirana
128 per qu’El pres carn humana
129 de la Verges Maria
130 ffo car la conexia
131 plena d’umilitat.
132 E pus que ben lassat
133 lo us ajats una vets,
134 ja puys no·l lexarets,
135 tant plaser vos dara,
136 e mays vos gardara
137 d’erguyll, un pecat vil,
138 qui de son dret still
139 es de ferir al cap,
140 e nul hom tant no sap
141 que se·n puxa defendre,
142 mas humilitat pendre,
143 d’on sia·l cap garnit:
144 ab aytant ets garit
145 d’aycel mal e defes,
146 que per naguna res
147 no us pora tenir dan,
148 e serets fayt semblan
149 per humiltat a Deu,
150 a qui es trop de greu
151 veser hom erguylos;
152 e mostre·ns be rasos
153 qu’humils dejam star
154 si volem cossirar
155 de que Deus nos formet,
156 e ’napres cant nos det
157 a tots egual nexensa,
158 que no fec diferença
159 d’un rey a un vila,
160 e anaxi morra
161 e axi viu al mon,
162 suffren dels mals que y son
163 mays e menys com s’ave.
164 Donchs, pus que Deus nos fe,
165 humils devem esser,
166 e det nos un esser
167 a tots cominalment,
168 no·ns devem foylament
169 uns mays c’autres presar;
170 e ceyll a cuy donar
171 vol Deu granda riqueza,
172 bontat e fortelea
173 de cors e de linatge
174 deu mays tot son coratge
175 aver humils vas luy,
176 si com seyll qui d’autruy
177 pren tots jorns de grans bes
178 plus deu star sotsmes
179 c’aycell qui tant no·n pren.
180 Un capmayll verament
181 vos do pel coll gardar,
182 que no us puxa mal far
183 pecat de glotonia,
184 qui per gran maestria
185 va sus al coll ferir,
186 que pus leu pux’alcir
187 si pot hom sobrependre.
188 Lo capmayll, qui defendre
189 vos pot senes temense,
190 es veray’abstinensa
191 de trop beur’e menjar,
192 car mays val endurar
193 trop ultra son voler
194 que no, part lo poder,
195 menjar un pauch mosseyll;
196 e tostemps pus isnell
197 ne serets, e pus fort.
198 E res tant a la mort
199 no fay cuytar la gent
200 que menjar folament
201 e beure part mesura.
202 Pero vejats la cura
203 comuna de tot mal:
204 res del mon tant no y val
205 cant fay bon’abstinença;
206 e placie us no us vença
207 lo plaser ne·l delit,
208 qui de leu es falit,
209 e·l mal es durador,
210 car mantes vets dolor
211 porta per a tostemps,
212 es ab lo mal ensemps
213 que·n serets difamat.
214 Al capmayll, per rictat
215 e per mays fortalea,
216 se tany que sia mesa
217 una stoffa dejus
218 es un’autre dessus
219 perque·s tinga pus clar.
220 La dejus deu star
221 que mengets netament,
222 no pas glotonament,
223 lege ne dissoluda,
224 e a hora deguda
225 segons que·l temps requer;
226 e jes vostre voler
227 no vullats trop virar
228 en far n’apareylar
229 trop curiosament,
230 car sol lo pensament
231 es causa mal stan.
232 L’estoffa gen portan
233 que dessus pausarets
234 es que pauc ne parlets,
235 car trop es avol fayt:
236 qui de menjar te playt
237 ne de beure atressi
238 es sobre lo cami
239 per a usar ne mal,
240 car la lenga es senyal
241 de ’sso que·l cor desira.
242 Lo capmayll, qui be·l mira,
243 es trop bell de portar,
244 mas vullats vos n’armar
245 ab l’estoffa doblada.
246 La cota ben taylada,
247 de bon aser e beyll,
248 fort e ses tot roveyll,
249 es vera paciensa,
250 ffayta per excellensa
251 per gardar vostra cors,
252 axi dins com de fors,
253 de mortal pecat d’ira,
254 que pauch ne molt no us fira
255 ne us puxa dan tener,
256 d’on viurets ab plaser
257 tant com viscats al mon,
258 car del tot gasta e fon
259 ira lo cors e l’arma
260 a ’ycel qui ben no s’arma
261 d’aycesta cota fort.
262 Ira fay a la mort
263 cuytar ceyll qui la·s dona;
264 ira fay la persona
265 lunyar de bons amics;
266 ira fay anamics
267 tot jorn multiplicar;
268 ira fay tot jorn far
269 als senyors falimen,
270 d’on leu a perdimen
271 venen per lurs errades;
272 ira mantes vegades
273 ffay hom renegar Deu,
274 maldizen lo nom seu,
275 ez hom matex ocir
276 e cascun jorn bastir
277 batayles e discorts,
278 d’on moren e son morts
279 mants homens e morran,
280 e vivent ne perdran
281 d’est mon joy e plaser;
282 e vida ses aver
283 d’est mon joya deguda
284 tench per vida perduda.
285 E no·n diray plus als,
286 car per re tots los mals
287 que ira fay no pux dir,
288 mas que us plaça garnir
289 d’aycesta beyla cota,
290 qu’atretans de bes nota
291 com de mals ira fay.
292 Le jaques vos daray
293 ffort bel e ben ricos,
294 tal co·s pertany a vos
295 portar adretxament,
296 que ges d’aur ni de ’rgent
297 no pot esser tan bell,
298 e fort, que null cayrell
299 no us fara mal d’enveja,
300 qui mortalment garreja
301 los senyors qui vuy son
302 mays qu’autres gents del mon,
303 d’on val menys lur valor.
304 Lo jaques es d’amor
305 ques ajats neta e pura
306 a tota creatura,
307 c’axi u dits nostra Ley:
308 que nagus no envey
309 lo be d’autruy per re,
310 ans li vulla hom tant be
311 com a ssi matex vol.
312 Envege porta dol,
313 marriment e tristor,
314 languiment e dolor
315 a ceyll que ’b se la pren,
316 e ges l’autra no sen
317 del greu mal que ’ycell passa,
318 e per nul temps no·s lassa
319 envegos de maldir,
320 e no pot ges sofrir
321 c’om diga be d’autruy,
322 qu’es un fayt qui destruy
323 l’om e·l fay pelagiu,
324 de mal azaut, squiu,
325 ffals e monsoneguer,
326 iros e malparler,
327 ple de tota rancor.
328 Mas lo jaques d’amor
329 de tot vos gardara,
330 que ges no us nafrara
331 enveje de son dart,
332 d’on aurets bona part
333 ab Deu en Paradis,
334 qui vol ez ame·ls fis
335 ques amon finament,
336 e·n serets per la gent
337 benvolgut e amat,
338 car tal propietat
339 es de ’mor que no·s pert,
340 d’on per lonc temps de sert
341 senyor amat no fo.
342 Les bragues qu’eu vos do,
343 de mayla, son trop netes,
344 mas son un pauc stretes
345 en lo comensament,
346 es aspres verament
347 a qui no n’ha portades,
348 mas quant un pauc usades
349 les ajats de portar,
350 no les volrets lexar,
351 tant n’aurets gran plaser.
352 So es castadat aver
353 e pura continensa,
354 si que per res no us vensa
355 luxuria mortal,
356 qui es pecat fort mal
357 e desplazent a Deu,
358 per lo qual ve de lyeu
359 mal a tota persona.
360 Sitot natura·ns dona
361 ceyll voler e desir,
362 nos devem corregir
363 lo voler per raho,
364 pus a Deu no par bo,
365 ans l’es greu certament,
366 car expres mandament
367 nos en fech en la Ley;
368 mas ha nos dat remey
369 que·ns en porem defendre:
370 so es que pugam pendre
371 muyller per aycel us,
372 ab la qual pot cascus
373 senes pecat usar.
374 Doncs plaçe us que portar
375 les vullats fermement,
376 car bon comensament
377 ffay bona fi venir;
378 e si y volets fogir
379 senes passar afan,
380 ffermats vostra talan,
381 que per re no u farets,
382 e gen vos gardarets
383 de gran avinentesa;
384 e, per major noblea,
385 no·n parlets fadement
386 ne ges gran parlament
387 no·n sofrats denant vos,
388 car lo cors voluntos
389 de fer ceyla faena
390 perill es no l’ensena
391 lo parlar e l’ausir.
392 No vull ges gayre dir
393 dels mals d’aycest pecat;
394 mant hom say n’es stat
395 enganat e trahit,
396 mort e envilanit
397 e vengut a paubreyra
398 per la falsa maneyra
399 de les enganayrits:
400 caps e sims e raysits
401 es de mantes faylides.
402 Cuxeres ben fabrides,
403 greves e sabatos
404 vos daray per rasos
405 tals com mester vos fan,
406 que no us fassen afan
407 de ’rmar vos en tot jorn:
408 trobar hi ets sajorn
409 per tostemps en portar,
410 que no us puxa nafrar
411 lo pecat de peresa.
412 L’arnes es de proesa
413 que·s tany que ajats vos,
414 que per res ocios
415 no stiats jamay,
416 car molts vicis atray
417 cest pecat de peresa.
418 La primera malea
419 es que toyll servir Deu,
420 car trop li es de greu
421 pereros Deu servir.
422 Al mon, no m’o cal dir
423 si tenen prou a res,
424 car pus lo ventre ples
425 tenguen e bon lit moyll,
426 quisvol se trench lo coll
427 per honor conquerer!
428 E son d’avol saber,
429 oblidos, necligents,
430 e molts mals pensaments
431 ques an dins lur coratge,
432 e volpeys per usatge,
433 que no y poden als far,
434 d’on leu a freturar
435 venen de gran riquea.
436 Doncs, plaça us de proesa
437 vullats far vostre arnes
438 de cambes e de pes,
439 e no us calra res tembre,
440 tant com proesa us membre,
441 perea mal vos fassa,
442 qui·ls grans senyors atrassa
443 de lur poder soven
444 per gran delicamen
445 que·s volen dar al mon.
446 Los beylls ganteylets son
447 atrempada larguea,
448 que pecats d’averesa
449 no us fira per les mans,
450 per cuy los senyors grans
451 son nafrats malament;
452 enquer tot’autre gent
453 n’es un patit nafrada,
454 mas no n’es afoylada
455 tant que·ls grans senyors so,
456 qui sens tota rayso
457 la tenen lur hostal,
458 e per re pus de mal
459 no lus pot avenir.
460 E plaç ’a vos ausir
461 lo mal qui·n sdeve:
462 avar trenca sa fe
463 per un diner soven,
464 donan fals jutgamen,
465 mentin e perjuran;
466 avar sol lo talan
467 no pot mays sadoylar;
468 avaresa fay far
469 robaments e greus morts,
470 e soven de grans torts
471 lay on poder li basta;
472 avar tot hom degasta
473 per acrexer lo seu,
474 e no tem ges a Deu
475 ne ama hom del mon,
476 e ceyll jorn se confon
477 que no pot argent pendre,
478 e no ausa empendre
479 nagun fayt honoros,
480 e viu pus sospitos
481 c’autre hom qu’en lo mon sia;
482 avaresa es via
483 plena de tots pecats,
484 e·ls reys qui son stats
485 deseretats al mon
486 per averesa u son
487 mas que per autre res:
488 prenen se del sotmes,
489 so que far no devien,
490 o perque no tenien
491 ab lor de bona gen,
492 car ges de lur argent
493 no·ls volgren aver dat,
494 e senyor qui tancat
495 ten son tresor als seus,
496 los anamics pus greus
497 ne prendon a vets part.
498 Donques dats vos regart
499 no prendats averesa,
500 e fets vos de larguea
501 gantelets bels e bons,
502 donan als grans barons
503 segons qu’es lur valor,
504 als cavalers d’onor
505 e a bons scuders,
506 a gents de tots mesters
507 c’ab vos auran afar;
508 e, si no·ls podets dar,
509 almenys vos gardats fort
510 que no prendats a tort
511 d’ome del mon pugesa,
512 car antiga larguea
513 vos sera denotat.
514 Un castich fon donat
515 al ffiyl d’un gran senyor,
516 qui, per consegre honor,
517 volgue lo mon sercar,
518 que per res lo donar
519 jamay no oblides,
520 com trestots autres bes
521 ages en oblidança,
522 car per re tant’honransa
523 no·l podia venir;
524 per que se·n deu garnir
525 tota reyal persona.
526 La targu’es bell’e bona
527 e fort, senes duptar,
528 a ceyll qui·n ben amar
529 volra metre sa ponya.
530 La targu’es de vergonya
531 de mal a ffar ni dir,
532 e si us en plats cobrir,
533 si que·s tayn, dretxament,
534 no us cal esser temen
535 null vici us fassa dan,
536 car, si co·s tany denan
537 tot l’altr’arnes pausar
538 la tarja, per gardar
539 tots colps per fortalea,
540 deu esser denant mesa
541 vergonya, per defendre
542 cant lo cor vol empendre
543 de far un fayt o dir.
544 Primer devets cossir
545 si deu ser mals o bos,
546 e siats vergonyos
547 de tot fayt qui mal sia,
548 si que per nula via
549 no·l vullats dir ni far;
550 e devets plus gardar
551 la vergonya vas Deu,
552 qui tot o sap e u veu,
553 que hom no·s pot cobrir,
554 e deu se fort servir
555 netement e leyal.
556 Vergonya es bon senyal,
557 miylor c’hom aver pot,
558 car de cert per arlot
559 es tengut qui no n’ha,
560 e ge ’n luy no cabra
561 nul’autre virtut bona;
562 d’on se tany e·s condona
563 que la dejats aver
564 vos, on deuen caber
565 totes virtuts a massa,
566 que no·n podets ges massa
567 aver per nulla re.
568 Mas lonc temps de far be
569 per res no lo us donassets,
570 ans vos en esforsassets
571 lay on venir volgues,
572 perque ges no us tolgues
573 vergonya far bon’obra,
574 car d’aycest mon no·ns sobra
575 al departir res als.
576 Los beylls sobresenyals
577 son vera conexensa,
578 la qual senes falensa
579 deu aver tot senyor;
580 enquer lo servidor
581 se·n deuria vestir,
582 ço ’s que ben deu servir
583 lo senyor qui be·l fa,
584 hoc cell qui fayt li n’ha
585 en algun temps passat;
586 mas senyor d’aut stat
587 no·ls deu jamays lexar,
588 ans los deu fort portar
589 noblament e ricosa,
590 car fort es odiosa
591 desconexensa a Deu,
592 e demostrech o leu,
593 c’un jorn sofrir no poch
594 l’angel en aycell loch
595 on se desconegue,
596 ans tost lo·n remogue
597 e·l gitet en abisme;
598 e de mant bon regisme
599 son stats remoguts
600 seyors desconeguts
601 a Deu e a lur gent.
602 Donchs siats conexent
603 a Deu del be que us dona
604 e a tota persona
605 del servey que us fara,
606 e Deu crexer vos ha
607 lo vostre senyoratge,
608 vezent vostra coratge
609 qui luy coneix com deu,
610 e consegrets ne leu
611 Paradis pres la mort,
612 on es gauig e confort
613 per lonch temps infallent,
614 e tuyt vostre servent,
615 qui us veyran tal senyor
616 que sots conexedor
617 de mal e be que fan,
618 en lo be correran
619 e lexaran lo mal.
620 Axi com pel senyal
621 qu’el sobresenyals es
622 es conegut qui es
623 l’om en una batayla,
624 tot anaxi ses fayla
625 es senyor coneguts
626 e per noble tenguts
627 ques aja conexensa.
628 E no ajats temensa
629 que Deu vos desconega
630 per lonc temps, pus conega
631 que·l siats conexent,
632 ne hom de vostra gent
633 may vos desconegues.
634 Er avets tot l’arnes
635 pel vostra cors gardar,
636 per que us vull declarar
637 l’arnes d’autruy ofendre.
638 Per glavi devets pendre
639 adreyta saviea,
640 e vejats quina abtesa
641 la saviea duts:
642 ffay hom apercebuts
643 de ’yço ques a venir
644 e de luny provezir
645 de ’yço c’om dege far,
646 e gardar d’enganar
647 e de esser enganat,
648 e met la voluntat
649 d’om en obediensa,
650 e dona conexensa
651 de triar be de mal,
652 e dona juy egual
653 en tots los fayts del mon,
654 per que los savis son
655 tostemps en stat gran.
656 Doncs axi com denan
657 d’om lo glavi ateny
658 e l’anamich empeny,
659 que·l fer e·l met a mort,
660 ab saviesa fort
661 farrets los anamics
662 de luny, que per mendichs
663 los ne farets tener,
664 car ab lur mal saber
665 no us poran ges farir;
666 e vull o tan be dir
667 de anamics corporals
668 com de sperituals
669 qui nafren l’esperit.
670 Ja no pux aver dit
671 tot lo be qu’en luy es,
672 mas cap es de tots bes
673 saviea sens fayla,
674 per qu’es de bona tayla
675 lo glavi bel e bo.
676 L’espaa de fayso
677 ffort aguda, taylan,
678 es justicia gran
679 que deu senyor tener,
680 e per so deu aver
681 ffort tayll e punta aguda;
682 deu esser scanuda,
683 que no puxa trencar,
684 car no·s deu regirar
685 senyors per naguns dos
686 ne deu ges far perdos
687 per precs ne per manassa,
688 mas justicia fassa
689 tostemps segons dretxura;
690 e, segons l’Escriptura,
691 deu li·n tal prou seguir
692 en cell qui vol regir
693 en dretxura sa terra,
694 que per nuyla forts guerra
695 may desbost no sera,
696 que ans possehira
697 son regna longament.
698 Ben es foyll verament
699 qui dretura no te,
700 pus que ten be li·n ve,
701 e pel revers gran dan,
702 que no crey ges d’un an
703 jo·l posques del tot dir
704 lo dan qui pot seguir
705 e deu a rey injust,
706 mas, perc’om no m’afust
707 que fassa dictat lonc,
708 me cove que·l stronc
709 per seguir mon proces.
710 Misericordia es
711 lo colteyll poc, tayllan,
712 e per so no es gran,
713 car no deu gran star
714 tant que poxes vedar
715 justicia tener.
716 Dedins vostre voler
717 deu aver gran statge,
718 mas gardats qu’en l’usatge
719 no n’agues per res tan
720 que anes degastan
721 de tot en tot dretxura,
722 mas ab voluntat pura
723 perdonats a les vets,
724 e cant perdonarets
725 tot per honor de Deu,
726 qui volch perdonar leu
727 en la crots al layro,
728 qui·l demandech perdo
729 de trestots sos pecats.
730 E si no perdonats
731 a qui perdo us deman,
732 almenys vostra talan
733 ne sia piatos,
734 no ges volenteros
735 a dar mort a les gents
736 ne far cruels turments,
737 car no tany de senyor
738 de regir ab rigor,
739 soptament ne cruel,
740 car Ceyll qui fec lo cel
741 e la terra no u manda:
742 dretxura nos comanda
743 mas no ges crueltat.
744 Doncs ajats caritat,
745 car Deu la volc aver,
746 e no us donets plaser
747 en donar a hom mort,
748 si no ab gran acort
749 que no y puxats fogir;
750 e val mays trop faylir
751 en perdonar a cen
752 que no injustament
753 donar mort a sol us:
754 abeyles an tal us
755 que fan rey e senyor,
756 mas garden entre lor
757 que no tinga fiblo,
758 perque, si es faylo,
759 no done mort no dreta.
760 L’abxa bela e neta
761 es forsa de coratge,
762 que de nagun dampnatge
763 no us donets spavent,
764 ans sforsadement
765 prendats lo bes e·l mal,
766 car nots e res no val
767 a hom del mon paor,
768 e de mays a senyor,
769 qui deu plus fort star
770 per mils a contrestar
771 als vicis d’aquest mon.
772 Car tant quant plus amon
773 es hom en gran autesa,
774 plus ha ops fortalea
775 pels vicis contradir
776 e per mils a regir
777 ses terres e son regne,
778 si que tan fortment regne
779 en lo seu e ’n l’estrany,
780 que no trobe gasany
781 en moure lo de brega,
782 car nul hom qui conega
783 un rey valent e fort
784 no pendra leu acort
785 en far son desplaser,
786 car no y pora veser
787 son profit ne honor.
788 E no us donets temor
789 de la mort qu’es comuna
790 ne de mala fortuna
791 qu’a les vets sdeve,
792 que mantes vets per be
793 ve mal -ayço es clar-,
794 e Deu, per castigar,
795 dona soven forts guerra
796 e mortaldat en terra,
797 perdues e destrichs.
798 Doncs fayts que siats rics
799 de forsa de coratge
800 e no us sera salvatge
801 res qui us puxa venir,
802 ans o saubrets soffrir
803 co·s tany d’auta persona;
804 e si com l’abxa dona
805 lo colp fort e pesan
806 ffarets vos lo colp gran
807 al demoni malvat,
808 c’aurets fort contrestat
809 al seu enganament,
810 e fort colp exament
811 als anamics del mon.
812 Totes armes qui son
813 pel vostre cors defendre
814 e per autruy ofendre
815 vos ay ja presentades,
816 dretxament acabades
817 segons mon pauc saber,
818 es a tot mon parer
819 deuran vos be star
820 si us en volets armar,
821 car trop son de bon tayll.
822 La ceyla que·l cavayll
823 portara sus l’esquina
824 es fort rique e fina
825 qui noblament la te:
826 so es la santa fe
827 que tots devem aver
828 e fermement tener,
829 senes en re duptar,
830 en Ceyll qui, per salvar
831 nos, volc del cel dexendre
832 per carn humana pendre
833 de la Verge molt pura,
834 d’on fec ultra natura,
835 car Deus es home fo,
836 e prengue pacio
837 en l’arbre de la crots
838 per resembra nos tots
839 de poder del dimoni,
840 qui ab fals stremoni
841 avia·l mon confus.
842 Lo seu nom fo Jhesus,
843 nom sant, beneyt e noble,
844 e salvador del poble,
845 car be fo salvador,
846 que per veraya amor
847 volgue pendra la mort.
848 La ceyla deu ser fort
849 al cavayll be cinglada,
850 que ges desenceylada
851 no deu jamay star,
852 e vos sus cavalcar
853 ffort es adretxament,
854 qu’en fayt ne en pensament
855 may no·n descavelquets,
856 e que fortment gardets
857 los mandaments qu’El fe,
858 car ceyll qui en Ell cre
859 ben deu sos mans complir.
860 Beyl’es, a mon albir,
861 la ceyla ben garnida.
862 Er vos daray la brida
863 pel cavayll afrenar,
864 que·l puxats aturar
865 e far anar on deu:
866 so es temor de Deu,
867 que devets aver granda
868 perqu’a neguna banda
869 mala non vos aport,
870 ans anets dreyt al port
871 on desirats atendre;
872 car vos jamay dexendre
873 del cavayll no podets
874 tant com al mon stets
875 o mentre ajats vida,
876 d’on cove que ’b forts brida
877 lo refrenets tostemps,
878 perques ab luy ensemps
879 no caiats la .I. jorn,
880 o prengats tan al torn
881 que no us posques menar
882 al bon loc on anar
883 devets segons natura.
884 No vull plus aver cura
885 de tenir parlament
886 d’aycest enfrenament
887 tro us diga lo cavayll,
888 qui per lonc temps defayll
889 que no stia ’b vos.
890 Los daurats speros,
891 que vos devets causar
892 e jamay no lexar
893 ne aver en oblidança,
894 son de perseveransa
895 de ben a far e dir,
896 car pauc se val regir
897 a l’hom .I. dia be
898 si l’autre jorn no te
899 so c’a ben comensat,
900 car per lo be passat,
901 si no·l sec tota vets,
902 no·n deu aver bon prets
903 ne de Deu gasardo.
904 Los sperons que us do
905 son bells e ben daurats,
906 e son dreyts figurats
907 a ben perseverar,
908 car ben deu hom brocar
909 tostemps lo seu cavall,
910 que stiers lo cor li fayll
911 de correr e va ’l pas,
912 e mantes vets atras
913 torna per gran falsia,
914 o no sech ceyla via
915 que deuria tener;
916 per que lo cavaller
917 deu primer cossirar
918 lo loch on deu anar
919 e que·s met’al cami;
920 puys broch de fi en fi
921 per ayceyla carrera,
922 ez ab aytal manera
923 es bon cavalcador.
924 Eres, mout aut senyor,
925 vos ay dat tot l’arnes,
926 axi polit com s’es
927 trobat en cest pahis,
928 que no crey de Paris
929 lo vis anc hom pus bell.
930 Doncs playa us que roveyll
931 no y dexets per res pendre,
932 ans lo vuylats defendre
933 e tenir lo fort clar,
934 car no·s pot roveylar
935 mas pel fayliment vostre.
936 D’uymay se tany que·s mostre
937 lo cavayll bel e gran,
938 fforts, que per nul afan
939 que·l dets no er cansat:
940 so es la voluntat
941 que xascun hom apren
942 en lo comensamen
943 que coneix mal e be.
944 Vos saubets que Deu fe
945 l’ome a sa samblansa,
946 ço ’s per significansa,
947 cant li donet razo,
948 non ges que de fayço
949 lo fes a luy semblant;
950 e det li franch talant
951 de mal e be obrar,
952 so que ges no volc dar
953 a null autre animal.
954 Doncs hom per raso val
955 plus que per voluntat,
956 car tantbe ha Deus dat
957 a l’animal salvatge
958 voluntat e coratge
959 de beure e de menjar
960 e tots autres fayts far
961 que·ls ordona natura,
962 mas de Deu no han cura,
963 car no an conexensa
964 ne an ges retinensa
965 sobra la voluntat.
966 Per que us ay figurat
967 voluntat a cavall,
968 e l’hom tant plus defayll
969 con voluntat segueix,
970 e tant com se regeix
971 per raso es milor,
972 doncs es cavalcador
973 sus voluntat rayso
974 e per so senyor fo
975 l’om de tots animals.
976 Trestots los pus greus mals
977 ques hom pot avenir
978 son per no corregir
979 la voluntat iniga,
980 qui tostemps puny e triga
981 que puxa derrocar
982 la rayso, d’on gardar
983 se deu tot home fort,
984 car pendria gran tort
985 rayso cant es dejus
986 e·l cavall fos dessus,
987 que es causa odiosa;
988 vida fay perilosa
989 tot hom qui o cossen,
990 car met a perdimen
991 so per qu’es fayt semblant
992 a Deu e met avant
993 so d’on es fayt egual
994 al pus brut animal
995 qu’al mon sia format.
996 Tot l’arnes que us ay dat
997 ffarets anar pel fanch
998 si del tot lexats franch
999 usar vostre voler,
1000 e no·l porets tener
1001 per naguna res bell
1002 ans er ple de roveyll
1003 e pus flac c’un lansol.
1004 A, com sera gran dol
1005 si tal arnes perdets
1006 perque no cavalquets
1007 fferm e dret e egual
1008 un cavayll que no·s mal
1009 si·l cavalcats tot jorn!
1010 Mas no·l donets sajorn,
1011 c’adoncs n’irets per terra,
1012 car tot quant vey aferra
1013 si no·l sabets regir.
1014 No·m cal ges sclarir
1015 si es fort e corren,
1016 car no·s pot far lo ven
1017 pus tost puxa anar,
1018 e fort, que ges cansar
1019 maltrazen no·l podets,
1020 mas tany se que·l gardets,
1021 no us puxa sobrependra
1022 cavalcan ne ’l dexendra,
1023 si que us regiscats pla,
1024 que ell vos durara
1025 mentre que vida us dur.
1026 So qu’eu vos dix scur
1027 ben creu que u entendats,
1028 c’aytant co·l mon siats
1029 serets cavalcador,
1030 d’on profit e honor
1031 aurets si us regits pla.
1032 Lo dexendra sera
1033 cant la mort home prenda,
1034 d’on cove c’om dexenda
1035 d’aycest cavayll per forsa,
1036 que no·s pot far n’estorza
1037 home de nuyla ley,
1038 emperador ne rey,
1039 c’a morir no·l convenga,
1040 d’on es bon xascus prenga
1041 en vida tal cami
1042 que la mort en la fi
1043 no·l puxa sobrependre,
1044 de cuy no·s pot entendre
1045 quant ne com deu venir.
1046 Per que·s deu hom regir
1047 tostemps saviament
1048 e tenir fermament
1049 cest cavayll embridat,
1050 car sola voluntat
1051 es qui fay hom errar,
1052 car vol tostemps usar
1053 dels vicis de ’quest mon,
1054 qui dret perdiment son
1055 de cos e d’esperit,
1056 que Deu fech infinit
1057 per aver be e mal;
1058 doncs, segons lo jornal,
1059 pendra xascus loguers.
1060 Ben deu far sos poders
1061 tot hom qui be·l regesque
1062 perque n’aconseguesque
1063 del mon prets e valor,
1064 e profit e honor
1065 que n’aura si·l reig pla,
1066 e puys, cant mort sera,
1067 ira en Paradis,
1068 on aura ’b Deus ses fis
1069 gloria perdurable;
1070 si no u fay, lo diable
1071 aura pres per senyor,
1072 d’on turment e dolor
1073 non pot jamays faylir.
1074 Doncs plaç’a vos garnir
1075 de l’arnes que us ay dat:
1076 bacinet d’umiltat
1077 e capmayl d’abstinensa;
1078 cota de pasiensa
1079 per gardar de rancor;
1080 e lo jaques de ’mor,
1081 ricos e ben taylat;
1082 bragues de castedat,
1083 e de mays tot l’arnes
1084 de gambes e de pes,
1085 de veraya proesa;
1086 ganteylets de larguea
1087 e tarja de vergonya,
1088 qu’es ernes qui l’hom lonya
1089 de vicis e de mals;
1090 e beylls sobressenyals
1091 de bona conexensa,
1092 d’on es gran defalensa,
1093 qu’en paucs senyors s’es mesa;
1094 glavi de saviea,
1095 qui no es flach ni va;
1096 justicia es la aspaa
1097 qui soste lo regnat;
1098 e·l colteyll caritat,
1099 virtut de gran autesa;
1100 e l’apxa fortelea
1101 de cor a far tot be;
1102 e la ceyla de fe,
1103 polidement garnida;
1104 temor de Deus la brida,
1105 qui es forts ses duptansa;
1106 e, de perseveransa
1107 de ben far, speros.
1108 Ffort es nobl’e ricos
1109 l’arnes, e clar e beyll;
1110 ben es foyll qui roveyll
1111 hi dexe per res pendre
1112 tant com lo·n pot defendre
1113 per enginy ne per art,
1114 so que vey per a tart
1115 hom qui be·l tinga net.
1116 E saubets com s’i met
1117 roveyll en cest arnes?
1118 Cant voluntat no es
1119 per rayso ben regida;
1120 per so us done la brida,
1121 la pus forts qu’ey trobada,
1122 quez alguna vagada
1123 voluntat vol anar
1124 que no·s vull’aturar
1125 per rayso, si com deu,
1126 que la temor de Deu
1127 la ffassa star segura.
1128 Ha, com es forts e dura
1129 cesta brida qu’eu dich!
1130 Que no·s paubre ni rich
1131 que no dege tremir
1132 con pensa que morir
1133 li cove ses tot si,
1134 d’on aura senes fi
1135 de sos fayts gasardos,
1136 car be n’auran los bos
1137 e tot mal li malvat,
1138 e serem tuyt jutgat
1139 pels fayts que fem en vida,
1140 car pus l’arm’es exida
1141 del cors no pot far re,
1142 aytanpauc mal com be,
1143 mas que·l gasardo pren
1144 segons lo regimen
1145 que·l cors aura tengut;
1146 d’on fort apercebut
1147 deuria tot hom viure,
1148 car ges no·s pot scriure
1149 lo be que passara
1150 l’arma c’ab Deu sera,
1151 ne lo mal aytanpauc
1152 ceyla qui en lo trauc
1153 caura del pou d’infern.
1154 Be es ops que·s govern
1155 voluntat per razo,
1156 que stiers per cami bo
1157 no pot per res anar.
1158 E vullats li pausar
1159 la ceyla que us ay dada,
1160 car tot seria ’n bada
1161 cant fariets de be
1162 si doncs ceyla de fe
1163 no avets neta e pura,
1164 ceyla que la Scriptura
1165 santa nos dits e·ns manda
1166 ques a naguna banda
1167 per res no y vage ’n tort,
1168 ans sia dret e fort
1169 al cavall be cinglada,
1170 que ges desensalada
1171 no sia per nul temps,
1172 ans ab la seyla ’nsemps
1173 deu az hom la mort pendre.
1174 E faray vos n’entendre
1175 un aximpli fort clar:
1176 cant un home vol far
1177 ab son cavall gran saut,
1178 e mays de baix en aut,
1179 deu be la ceyla strenyer,
1180 perques al fort empenyer
1181 que fara lo cavall
1182 ell non vaja devayll
1183 e ques rompa lo coll;
1184 cavalcador es foll
1185 si garda no se·n pren.
1186 Tot axi verament
1187 deu hom far a la mort,
1188 c’un saut perilos fort
1189 e gran li cove far,
1190 per que deu fort cinglar
1191 lo seu voler de fe.
1192 Be say qu’entendets be
1193 que·l cel es nostre saut,
1194 si per nostre desfaut
1195 no cazem en l’abis
1196 d’infern, on senes fis
1197 auriem gran dolor;
1198 e per nuyla foylor
1199 no podem tant errar
1200 lo saut c’avem a far
1201 con duptan en la fe
1202 que santa Sgleya te,
1203 per que hom es chrestia.
1204 Lo servey met en va
1205 qui sens fe Deu serveix,
1206 qui lo cor d’om coneix
1207 mils que hom de cuy es;
1208 e tant naguna res
1209 com lo cor d’hom no vol
1210 clar e bell com lo sol,
1211 leyal e vertader,
1212 desiros del veser,
1213 que, si no, pauc valria.
1214 Plus avant no y diria.
1215 L’arnes vos ay donat
1216 e lo cavall mostrat,
1217 qui deu portar la ceyla
1218 e la brida tan beyla,
1219 sino que us plaça armar
1220 e tot jorn cavalcar
1221 cest cavayll dreyt e fort;
1222 e no anets en tort
1223 sus la ceyla per re,
1224 e brocats ferm e be
1225 per gran perseveransa,
1226 que sens nuyla duptansa
1227 no us calra de res tembra,
1228 pus lo brocar vos membre,
1229 que·l cami fort es pla,
1230 quez anc hom no l’erra
1231 sino per son defaut,
1232 ne pot errar lo saut,
1233 ans se·n puyan tot dreyt
1234 sus al sant loc beneyt
1235 on Jhesuchrist ha vida
1236 ceyls qui ’n aycesta vida
1237 an tal arnes portat
1238 e fortment cavalcat
1239 lo cavall que us ay dit.
1224 Prech lo sant Esperit
1225 que do cor e voler,
1242 e forsa e poder,
1243 a vos, molt alt senyor,
1244 que us en ermets mylor
1245 .C. tants qu’eu dir no say;
1246 e us do plaser e gay
1247 de tot so que amats,
1248 e que tostemps siats
1249 sobrer als anamichs,
1250 e tots vostres amichs
1251 gart de mal e d’embarch.
1252 Ez a me, Peyres March,
1253 humil vostre sotsmes,
1254 qui us presenti l’arnes,
1255 vulla tostemps gardar
1256 de mal e de pecar,
1257 e·m tenga en sa merce,
1258 e de vos aytanbe,
1259 a cuy me recoman,
1260 humilment sopleyan
1261 que, si pux far ni dir
1262 res qui us torn a servir,
1263 que us o plaça mandar,
1264 qu’eu suy tot prest de far.
Ed. Lluís Cabré: Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1993.
Incipitario di
Pere March
Indice degli autori