Rialc
Rao 96.1

            Pere March






    1      A vos, madona, qui sabets
    2      tot quan de be sauber devets
    3      d’onor, de pretz, de cortesia,
    4      ques auvets nom e senyoria
    5      de Castello, me recoman,
    6      eu, Peyres March, que vostre man
    7      suy apparellat de complir;
    8      e plaç’a vos que per lo dir
    9      senes lo fayt no me·n cresats,
    10     mas, si d’algun fayt m’esenprats,
    11     vos conexerets qu’eu dich ver
    12     e que suy de vostre plaser
    13     cutxos de far en tota re.

    14     Madona, be crey vos sove
    15     ço que dixes l’autre mati,
    16     quan de Silgues presem cami
    17     per venir a Sord a menjar,
    18     que be dos ans ho mas, ço·m par,
    19     aviets sofert gran affan,
    20     tal ques hom non vi senblan
    21     com sofria lo vostre cos,
    22     e que no·s mostrava defos,
    23     e cujavets tota languir,
    24     tan ques a fort punt de morir
    25     vengues d’aquell affan per cert,
    26     e no trobes home tan cert
    27     que us en sabes de re valer.
    28     Si que us respos mossen Roger
    29     de Castello, soptadamen,
    30     qui tenia son parlamen
    31     ab vostra jentil damizella,
    32     que be·s dava gran maravella
    33     que no aguessets hom trobat
    34     qui us sabes dir la veritat
    35     aycell fort mal de que movia;
    36     que certes eu ne sabia
    37     tan com sabes home del mon,
    38     e ques avia cor relon
    39     de servir dones may que res.
    40     Es eu responi: «Cert, ver es,
    41     madona, ço qu’ell dit vos ha,
    42     mas be vull saber de certa
    43     quin es del mal lo movimen,
    44     car mantes vetz de pessamen
    45     ve greu mal que no par defora,
    46     e dedins alciu es acora,
    47     tan ques hom ne pot leu morir».
    48     Es a vos, madona, oy dir
    49     que certes de pessamen fo.
    50     Heu vos demandi la raso
    51     del penssamen, car be fuy cert
    52     que mantes de vetz dona pert
    53     payre, mayre, filla ho sor,
    54     que te pausats dintre son cor,
    55     e l’ama d’amor natural,
    56     d’on a raso que·l sapga mal,
    57     pero no·l deu tostemps durar,
    58     car en pauch temps deu cossirar
    59     que tots morrem ho tart o lieu,
    60     per que deu hom grasir a Dieu
    61     de tot ço que fay ne fara.
    62     Vos, madona, digues tot pla
    63     que no avieu re perdut,
    64     hon eu fuy tost apercebut
    65     lo mal d’on pogra devallar,
    66     mes no volgui pus enantar
    67     denan tots en lo parlamen,
    68     car hom deu fort secretamen
    69     les nobles dones conssellar
    70     de mal que defora no par
    71     ne sap hom si es calt o fret;
    72     e pus lo mal sta secret,
    73     secret deu esser lo consseyll,
    74     per qu’a me no parech bell
    75     que de mon cor vos digues als.
    76     Es atresi ques a greus mals
    77     garir deu hom gran acort penre,
    78     perc’om puxa pus clar entenre
    79     quin es lo mal ni de que ve,
    80     e may com lo metge no te
    81     lo malaut a tot son plaser
    82     perque·l pogues a son laser
    83     gardar lo pols e la orina,
    84     palpan lo fron e la peytrina,
    85     per mils conexer com sta;
    86     car be permes es ab la ma
    87     tocar dona ses mal star,
    88     perque li puga ordenar,
    89     segons lo mal, lo letovari,
    90     e no·l deu far ypotecari
    91     de villa, grosir, malastruch,
    92     mas qu’ell matex destenpre·l such
    93     que·l voldra dar exarop,
    94     perque no fazes pauch lo trop
    95     de ço que l’agues ordenat.

    96     Madona, com molt ay pessat
    97     vostre mal d’on pogra venir,
    98     sapgats qu’el moch d’algun desir
    99     qui us vench al cor d’alguna res
    100    que volgrets tenir de pres
    101    e no podiets bonamen,
    102    d’on lo cor sofria turmen,
    103    que no podia repausar,
    104    ne volgra dormir ne menjar,
    105    penssan tostemps en cella causa.
    106    E, can un forts desir se pausa
    107    dedins lo cor de la persona,
    108    tans de forts punyimens li dona
    109    que·n sofer affany ses dolor:
    110    aytal forts desir es amor,
    111    nompnat per tot hom egalmen,
    112    e, can lo foch d’amor se pren
    113    a cremar, no garda raso
    114    ne da repaus nulla saso,
    115    tan es lo fort desir que·l ve
    116    de posseir ço que no te
    117    ne pot tener si com desira.
    118    D’aycell desir li ve gran ira,
    119    languimen, tristor e treball,
    120    car lo cor se fon e defall
    121    pel fort desir qui·l te destreg,
    122    e no troba negun deleg
    123    en veser, parlar ne ausir,
    124    mas que li plats axi languir,
    125    penssan la nuyt, pessan lo dia,
    126    per que, pessan, languin morria,
    127    e·n son morts trop amans per cert.
    128    Mas atresi com lo foch pert
    129    sa gran virtut e la calor
    130    s’i mets de l’ayga la fredor,
    131    tan que sta flach o que s’amorta,
    132    enaxi sperança conforta
    133    lo cor malaut d’aycell desir,
    134    e mantes vetz lo fa garir
    135    perfetamen, ses mal aver,
    136    atendre lo joy e·l plaser
    137    ques aura de ço que tant ama;
    138    es ab tant s’escantis la flama
    139    del foch d’amor e sa virtut,
    140    no jes ques ell sia perdut
    141    lo fort desir qu’enans avia,
    142    mas, atresi com ne sofria
    143    languimen, tristor e afan,
    144    aura plaser e joya gran,
    145    o passara cominalmen.
    146    E sitot lo cor d’om no sen
    147    mantes vetz lo be de sperança,
    148    sapgats ses neguna duptança
    149    que·n fay tan que·n soste la vida,
    150    qu’autramen seria blasida
    151    pel foch d’amor, co dit vos ay;
    152    e puch ne parlar pus que·n say
    153    e suy ja vengut a la mort,
    154    e say be que·m dava conort
    155    e que·m pogra del tot curar.
    156    Be crey que degrets vos pasar
    157    pus forts lo mal qu’eu no fazia,
    158    car dona, per sa cortesia,
    159    per temor ho vergonya gran,
    160    no pot axi tot son talan
    161    be demostrar com l’om fara,
    162    per que lo foch que dins sta
    163    li deu ardre lo cor e·l cos,
    164    car no pot de la part defos
    165    aspirar punt de sa calor.

    166    Madona, lo consell millor
    167    que puxats aver en cell mal,
    168    si per lonch temps l’avets aytal,
    169    es que stigats ab bon sper,
    170    e que vullau tot jorn veser
    171    e trop soven ço ques amets;
    172    e, si·s pot far qu’ab luy parlets,
    173    ja n’es mellor la medecina;
    174    e vullats parlar d’amor fina
    175    per donar li algun punyimen,
    176    e gardats lo amorosamen
    177    ab ull traves e, sospiran
    178    sus vetz, car trop va demostran
    179    amor coral sospir,
    180    una causa li vullats dir
    181    ho demandar s’es amoros.
    182    Es hom, qu’es ja volenteros
    183    a demandar, mas que no ausa
    184    mantes vetz per alguna causa
    185    que fay hom star recresut,
    186    no pessets ladonchs sia mut,
    187    ans respondra ses gran acort
    188    paraules que faran al fort
    189    vostre cor e·l sieu alliar,
    190    de que porets ab joy star
    191    e serets de tot mal garida,
    192    qu’al mon no es tan gaya vida
    193    com de dos aymados corals,
    194    es oblidarets tots los mals
    195    qu’aurets passats arrere temps
    196    quan starets abdos ensemps,
    197    ses mal passar, dintre cortina,
    198    ques anch a rey nes a regina
    199    per null temps no anech millor,
    200    car l’aygaros qui·s fa d’amor
    201    e·ls enguens e les medecines
    202    son axi dolces e fines,
    203    confortadores e plasens,
    204    que·l malalt no pot bonamens
    205    assats menjar a son talan,
    206    tan es l’afany e l’ardor gran
    207    ques a de menjar nuyt e dia.
    208    Pero si cas s’esdevenia
    209    qu’ab luy no poguesseu parlar
    210    ne vostre voler demostrar,
    211    o que no·l poguessets veser,
    212    damizella vullats aver,
    213    leal e secreta e bona,
    214    que sia vostra companyona,
    215    e diats li vostre secret,
    216    car trop es lo cor en destret
    217    can no pot dir lo mal ques ha;
    218    e per ventura passara
    219    la damizella d’aytan fort,
    220    de que pendrets un gran conort
    221    quan veurets que u passara jen,
    222    e sol lo dolç complanyimen
    223    qu’ella fara del vostre mall,
    224    e vos del seu tot atretal,
    225    vos alleugara la gran ira.
    226    E qui be·l mal d’amor cossira
    227    plaser es qui be·l ne sap pendre,
    228    pus ab plaser vullats atendre
    229    lo jorn que devisar vos ay.
    230    Una causa us conssellaray,
    231    que no fay obs la oblidets:
    232    que per re lonch temps no amets
    233    home del mon, per gran que fos,
    234    si no saubets qu’ell am a vos
    235    lealmen, senes mentira,
    236    o que us ames si ell sabia
    237    que vos lo denyassets amar,
    238    per que no vullats molt tardar
    239    en far qu’ell ho puxa saber,
    240    e saubets qu’aurets son voler;
    241    sera us trop gran avançamen,
    242    car, si us am tan cominalmen
    243    com vos a luy, ets mig garida,
    244    e, si no u fay, la departida
    245    sia trop breu ses altr’acort,
    246    car no tany a dona que fort
    247    requeris a null home d’amor.
    248    L’om deu seguir sa gran ardor
    249    d’amar dona tro que·l joy n’aya
    250    complit d’amor, es aura paya;
    251    no deu presar un starli
    252    ni deu jamay son dret cami
    253    virar, per afan ni per res,
    254    tro que·l joy complit n’aya pres,
    255    qu’amor als fins amans cossen
    256    e d’aquells fa lo passamen
    257    de tot lur affany e destrich.
    258    No us dets maravella si us dich
    259    que vos lo y trametats a dir,
    260    car no dich jes que requerir
    261    lo fasats que sa ’mor vos do,
    262    mas que per un misatge bo
    263    ell sapxa cert que vos l’amats,
    264    car, pus lo desir no·s departs
    265    que us faça d’amar en cert loch,
    266    no devets contrastar al joch
    267    d’amor qui us ha tan fort moguda,
    268    per que no siats recresuda
    269    de far l’om breu certificar;
    270    e per re no vullats pensar
    271    que negun hom no se’n desdiga,
    272    ans l’er .I. jorn .I. an de triga
    273    que us pogues sol la ma tener;
    274    e, si no us pot venir veser,
    275    si us trametra polit anell
    276    perque siats remembran d’ell,
    277    qui us ama de cor fi.
    278    Vos, madona, fayts atresi
    279    portar a luy un cordonet
    280    que port desobre·l bacinet
    281    quan en fayt d’armes entrara,
    282    car, tan com ell lo portara,
    283    no pora pendre fort damnatge;
    284    e vos, qu’aurets l’anell en gatge
    285    en senyal que son cor tenets,
    286    aytan com vos lo gardarets
    287    no serets de mal angoxada,
    288    pessan en aycella jornada
    289    que vostr’amich tendrets denan
    290    per far ço que us venra ’n talan
    291    amorosamen e jentil.

    292    Acabat vos ay mon still
    293    e mon consell veray e pur,
    294    ques anch no trobes null conjur
    295    que valgues tan a mal del mon,
    296    ne tots los metges que huy son
    297    no crey me·n pogeson rependre;
    298    per que us prech que·l vullats apendre
    299    be de cor e que no us oblit.
    300    Madona, lo sant Sperit
    301    prech que us do ço que desirats.
    302    Mandats mi si res als vos plats.

 

 

 

Ed. Lluís Cabré: Pere March, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1993.

 

Incipitario di Pere March
Indice degli autori