Rialc
Rao 95.6

            Jaume March






            . . .
    1      los pot hom nomenar,
    2      car los veyrets cridar
    3      anan per los cantons,
    4      es en loch de cançons
    5      no fan mas stribots,
    6      dizen sotirrimbots
    7      e mots c’om no enten,
    8      d’on viuen ab turmen
    9      mantes ab lurs marits:
    10     vejats com son partits
    11     d’amor leal e fina.
    12     Qui vol c’om serch asina
    13     aman e cartenen,
    14     e çelan e sofren
    15     ab cor leal e fi,
    16     seguen lo dit cami
    17     ses pas a desviar!
    18     Per que·ls hi vullats far
    19     vos tal provisio
    20     qu’ab conssolaçio
    21     viscon e sens treball,
    22     e cells a cuy sen fayll
    23     vullats regeu ponir».
    24     Ladonchs se pres a dir
    25     lo rey als missatgers:
    26     «Eu metray volenters
    27     consell en aquest fayg,
    28     e jes no vull que playg
    29     d’er enan se·n segesca;
    30     per qu’es dret que·s partesca
    31     be de mal per triat,
    32     car un avol e fat
    33     n’affillaria çen.
    34     Es exits vos d’aquen
    35     es auray mon consseyll,
    36     car en tot fayt noveyll
    37     deu hom be acordar».
    38     Tantost ell fech cridar
    39     sos tres consselladors,
    40     ques anch no·ls vi millors
    41     per a conssell estret.
    42     La un ach nom Secret
    43     e l’altre Lealtat;
    44     lo terç es molt presat,
    45     ques ach nom Conexença.
    46     Lo rey sos dits comença
    47     ayxi com hau ausit,
    48     que, si u tingues scrit,
    49     no u pogera mils dir.
    50     Xascus dix son albir
    51     segons sa ’ntencio.
    52     A la conclusio,
    53     e senes null discort,
    54     tots foren d’un acort,
    55     aytal com vos dire:
    56     que no·s sofris per re
    57     en lo mon aquest mal.
    58     Es agren consseyll tal
    59     que·l rey, per maravella,
    60     una ciutat novella
    61     volgues al mon bastir
    62     en la qual acollir
    63     no volgues null aman
    64     si no ’s senes engan,
    65     secret e conexen.
    66     Perque joliamen
    67     los bons pogesson viure,
    68     e que fossen delliure
    69     de totas las errors,
    70     dels avolotadors
    71     dix que no y entraria
    72     nulls, ans lo poniria.
    73     E fech hi comissaris,
    74     e mandech als notaris
    75     que fessen tost les letres,
    76     les quals foren tost fetes.
    77     E, com vench al partir,
    78     ell los ana ’xi dir:
    79     «Baros, yo us vull preyar.
    80     Me devets saludar
    81     les donzelles e dones
    82     leals, belles e bones
    83     qui de mon orde son.
    84     E preicats pel mon
    85     amor ab leyaltat,
    86     e qui desonestat
    87     vol ni pensa ab si
    88     no vull qu’estia ’çi
    89     dedins mon abitatge
    90     ne ych aura eretatge,
    91     enans mal e destrich
    92     auran tot li enich
    93     de tot lo meu poder».
    94     Tuyt agron gran plaer
    95     co·l rey age parlat,
    96     e prengren tuyt comjat;
    97     xascus tantost se·n part.
    98     Es eu, qu’a una part
    99     n’agui stat ses dir mot,
    100    ausit que u agui tot
    101    en pes m’aney levar,
    102    al rey me·n vau anar,
    103    pus que·l vi spayat,
    104    e suy m’ajenollat,
    105    qu’axi·s tany a senyor
    106    ffaça hom gran honor,
    107    e majormen a ’quell
    108    qui es d’amor capdell,
    109    lo qual tostemps servi.
    110    Es eyll demandech mi
    111    en sa cort que volia.
    112    «Senyor, be·m play que us dia
    113    breumen lo meu affar.
    114    Uy·m vengui deportar
    115    per aquest prat, pessan,
    116    qu’anava rims cerquan
    117    car mester los avia
    118    a cobles que fazia
    119    a cella que tan am,
    120    qui·m te pres ab un am
    121    d’amor ab sperança,
    122    qu’ab sa gaya semblança,
    123    quan eu la pux veser,
    124    me don joy e plaser.
    125    Tan l’am d’amor coral
    126    que trestot mey jornal
    127    n’ay meses tro açi,
    128    car say qu’ell’a·l cor fi
    129    ab tota honestat.
    130    Mas, pus vos ay trobat,
    131    homilmen sopleyar
    132    vull que·l denyets tirar
    133    ab l’arch una sageta,
    134    qu’en la ciutat secreta
    135    qu’ara volets obrar
    136    eylla dejats poblar,
    137    e mi ab ella ’nsemps.
    138    Car es vengut lo temps
    139    qu’avia desirat,
    140    que·l fi enamorat
    141    e leals amarits
    142    ffossen de joy complits,
    143    e que·ls enganados,
    144    per qui venon erros,
    145    ffossen foragitats
    146    e fossen xastiats
    147    del mal qu’an fet passar,
    148    ab lur mal dir e far,
    149    a mantes dones jentes,
    150    qui·s tengeren jausentes
    151    s’aguesson servidos
    152    qui sabesson d’amors;
    153    car no ’s leal aman
    154    qui fa sofrir affan
    155    as aquella ques ama,
    156    ans par que la desama
    157    si, per lur malmenada,
    158    ne pren manta collada
    159    per lur avolotar,
    160    e fan les difamar,
    161    e d’aço son cuxats».
    162    Lo rey fon molt payats,
    163    segons que feu semblan,
    164    e dix: «Vostre talan
    165    a y lonch de temps que say,
    166    e dich vos qu’a me play
    167    que dintre ma ciutat
    168    siats jen eretat,
    169    es enquer vostr’aymia,
    170    car say ques es jolia
    171    es a fin pretz en cor,
    172    axi que per null for
    173    no y pora contradir».
    174    L’escriva fech venir
    175    e qu’escrivis mon nom:
    176    «Senyer, e co us diu hom?»
    177    dix l’escriva a mi.
    178    «E lo nom atresi
    179    me deyts de vostr’aymia».
    180    Eu li respos qu’avia
    181    nom Jacme tot primer,
    182    «e·l sobrenom derrer
    183    es March, e mon senyal
    184    es d’or fi; atretal
    185    a midons dits Coloma:
    186    rosa fresca ne poma
    187    no es pus colorada;
    188    Deu la fay tan comada
    189    e fayta de bell tayll;
    190    nulla res no li fayll
    191    qui·s tang’a nobla dona,
    192    qu’ella ’s bella e bona
    193    e de noble linyatge».
    194    Lo rey volch qu’eretatge
    195    me fos lay asignat,
    196    es eu volgi comjat
    197    pendre de luy apres,
    198    e rendi·l gran merces
    199    de ço que dat m’avia.
    200    Es ell dix que volia
    201    que per luy feses tan
    202    que tot le fin aman
    203    degues per luy amprar
    204    que·s volguessen poblar
    205    dins la ciutat novella,
    206    hon fin joy s’aparella
    207    a tots los pobladors,
    208    e plasers es honors
    209    auran a tots temps may.
    210    Eu li respos: «Be·m play
    211    ffar vostres mandamens».
    212    E perque·n fos cresens
    213    mandech al cançeller
    214    que letres fases fer
    215    cresença comandan,
    216    e qu’eu anes prestan
    217    a cells que·m fos avis.
    218    Es anch tan tost no vis
    219    neguna causa fatxa:
    220    l’escrivan desenpatxa
    221    e·l rey la volch signar,
    222    e fech la sagellar
    223    ab son real sagell,
    224    qu’era polit e bell,
    225    e fon fet prestamen.
    226    Es eu, joliamen,
    227    ffiu de luy ma partença
    228    ab sa gran benvolença,
    229    e las letras presi,
    230    les quals dizon axi:

    231    «Als fels e molt amats
    232    gentils enamorats
    233    es a dones grasides,
    234    de grans bontats complides,
    235    e donzelles humils
    236    ques en l’orde jentils
    237    d’amor esser volran,
    238    saluts, ab honor gran,
    239    de mi, lo rey d’Amor.
    240    Sapgats que, per clamor
    241    que del mon ay ausida,
    242    vey bon’amor perida,
    243    e solaç e joven,
    244    e per ço, de presen,
    245    heu hi vull provesir
    246    e una çiutat bastir
    247    ffaray novellamen,
    248    hon aura complimen
    249    de tota alegria,
    250    car nulla vilania
    251    dins no pora ’turar,
    252    si co us sabra contar
    253    l’amat En Jacme March,
    254    qui us ho dira pus larch
    255    contan de mot a mot,
    256    car ausit ho a tot
    257    e vist com es stat.
    258    E prey vos de bon grat
    259    d’aço creyre·l vullats,
    260    que per nos l’es mandats
    261    volgues per nos comptar,
    262    e, si res podem far
    263    que us tornas a plaser,
    264    trametets missatger
    265    a me, qu’eu ho faray.
    266    Dada en lo loch gay
    267    de la Joyosa Garda,
    268    lo jorn qui plus se tarda
    269    d’agost a l’eximen,
    270    en l’any del Naximen
    271    mil e CCC LXXa.
    272    Aço saben gen manta,
    273    q’un an hi fa ’justar
    274    a complir canelar».

    275    A vos, molt gracios,
    276    de bos fayts coratjos
    277    e de granda bonesa,
    278    a vos, en cuy s’a mesa
    279    amor leal e fina,
    280    qu’es a xascus doctrina
    281    de pretz e de valor,
    282    saluts, ab gran amor
    283    que us port e benvolença.
    284    Ja vesets la cresença
    285    qu’eu vos ay enviada,
    286    qui m’es recomanada
    287    que us deja splicar,
    288    del rey d’Amor, qui far
    289    vol una gran ciutat,
    290    car li n’han soplicat
    291    dones de totes parts
    292    per moltes males arts
    293    que son huy en lo mon
    294    dels amados qu’i son,
    295    de que sofren gran pena
    296    car xascu·s desafrena
    297    e no an cosimen,
    298    ans usen follamen.
    299    Per que y vol provesir,
    300    e tramet vos a dir
    301    per me sa volentat.
    302    Eyll m’a recomandat
    303    que tot primer dixes
    304    a xascus lo proces
    305    de ço qu’ausit avia,
    306    quan pres la fon sesia,
    307    de trestot li claman
    308    qui li vengron denan.
    309    Per que u hay tot scrit,
    310    que mot no n’e mentit,
    311    si com podets veser.
    312    En lo proces primer
    313    legits ho largamen,
    314    car as hom quis enten
    315    no u cal plus recitar,
    316    qu’assats ho pausi clar,
    317    si be u he abreugat
    318    car no·s poch en dictat
    319    dir com fay de paraula,
    320    car seria gran faulla.
    321    E volgra, si pogues,
    322    de paraula dixes
    323    trop may ques ab paper,
    324    mas car no ay laser
    325    ades d’a vos anar
    326    vullats me perdonar,
    327    que per ço us ho tramet.
    328    Enapres me mandet
    329    que us volgues asemprar
    330    qu’ins sa ciutat poblar
    331    volguesets de presen
    332    ab leys que coralmen
    333    vos tenits per aymia.
    334    Enquer me dix que us dia
    335    que, per grand’amoresa,
    336    eyll atorga franquesa
    337    a vos es a tot hom
    338    qui tenra son renom,
    339    axi co·s tany de far;
    340    e fara honorar
    341    xascus segons valor,
    342    qu’ell es noble senyor
    343    es a gran conexença.
    344    E, pus tan be comença,
    345    molt mils volra finar.
    346    Per qu’eu vull molt preyar,
    347    de part luy e de mi,
    348    pus amats de cor fi,
    349    que us n’intrets dins sa força,
    350    hon res no va a força
    351    mas tot joliamen,
    352    es aurets complimen
    353    de joy e d’alegria,
    354    e de mal carestia,
    355    mentre lains serets.
    356    Ab que no us desviets
    357    del bon començamen,
    358    un bon eretamen
    359    vos fara asignar.
    360    E donchs, senyor mot car,
    361    ffasets me ’n breu resposta,
    362    car m’arma es disposta
    363    a far vostre voler.
    364    Deus prech que us lax veser
    365    en breu, que molt me tarda,
    366    dins la Joyosa Guarda.

 

 

 

Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.

 

Incipitario di Jaume March
Indice degli autori