Rialc
Rao 95.2

            Jaume March






    1      Dins un verger molt gran,
    2      d’arbres fullats plantat,
    3      m’atrobey, qu’ab mon grat
    4      no volgra may n’exis,
    5      car senblech paradis
    6      terrenal gracios,
    7      per que·n stich joyos
    8      ab maravella gran.
    9      E pux, quan fuy enan,
    10     en mig loch del verjer
    11     vi un arbre roser
    12     qu’anch may no·l vi parell,
    13     fflorit, asaut e bell,
    14     es, alt, una clardat.
    15     E fon jen compassat
    16     ab tres branques egals
    17     e las flors cominals,
    18     totes d’una faiço,
    19     mas que diverssas so,
    20     tot enaxi co say,
    21     de color enquer may.
    22     Al pe de l’arbre mana
    23     una clara fontana;
    24     e pux, diverssas jens
    25     si fazien parvens
    26     aguessen benenança
    27     d’aquest arbre d’onrrança,
    28     car xascu stech joyos.
    29     Es eu, qui volentos
    30     ffuy de saber la vida
    31     de cells qu’ab exernida
    32     ffas, dejus lo roser,
    33     se pesson d’alegrer,
    34     si m’aney acostar
    35     per saber co·s pot far
    36     aguesson d’alegrança
    37     axi gran abundança,
    38     ne·l verjer la beutat,
    39     ne l’arbre la clardat,
    40     ne co si·s devesex,
    41     ni la fon qui bax neix,
    42     d’on xascus ha desir.
    43     E gitey un sospir
    44     es aney començar:
    45     «Amor los fis degre tener en car,
    46     car, leys honran, gasten lo cor e·l sen.
    47     Ben ay l’entendimen
    48     er perdut per amor,
    49     e si er no·m socor
    50     no say e co·m pot pendre,
    51     qu’ayço no pux entendre,
    52     ans par sia ’ncantats.
    53     E, si a ella plats
    54     aver bon cosimen,
    55     prear l’ay homilmen
    56     e breumen li diray,
    57     d’una cobla qu’eu say,
    58     solamen dos bordos:
    59     E, si merce a nul poder en vos,
    60     tratxa·s enan si ja·m deu pro tener».
    61     E, ladonchs, un jençer
    62     donzeyll vench de presen
    63     pel verger, qui molt jen
    64     m’anech lay acollir,
    65     qui·m dix: «Eu vull complir
    66     lo desir ques avets,
    67     senyor, d’on m’entendets
    68     e menbre us que us diray.
    69     Primer començaray
    70     esponen lo verger
    71     on a tan bell frutxer,
    72     lo qual mostra figura
    73     qu’es lo mon, car natura
    74     ffa·n florir e granar
    75     li arbr’e mellorar,
    76     e per temps los despulla,
    77     que·ls fay perdre lur fulla;
    78     tot ayxi per semblan
    79     lo mon se·n va camjan,
    80     car la roda Furtuna
    81     no pot star en una,
    82     ans fa pujar lo mendre
    83     e·l gran fayt d’alt dexendre,
    84     qu’enaxi es partit,
    85     per qu’eras n’ay pro dit.
    86     E diray la semblança
    87     d’aquest arbre d’onrrança,
    88     qui ’s pausat per dever,
    89     lo qual sapgats qu’es er
    90     al verger rasigats,
    91     qu’es al mon conparats,
    92     ab semblans ·III· rassits:
    93     la una say que·m dits
    94     amor veray’ajats,
    95     e l’altr’omilitats;
    96     la terça, qu’es mayor,
    97     dits que per fin’amor
    98     deu aver sperança
    99     ceyll qui vol benenança
    100    ne vol sus alt xausir.
    101    Mas de l’arbre vull dir
    102    son nom, qu’es appellats,
    103    enaxi co ’s vertats,
    104    Rauser de Vida Gaya.
    105    Acell qu’amor veraya
    106    e si vol ben servir,
    107    ffermamen pora dir
    108    que n’aura aytal renda:
    109    “Non es null jorn qu’en son cor no dexenda
    110    una dolçor que mou del dolç pays”.
    111    . . .
    112    d’amor, de ben amar,
    113    deu las rasils comtar,
    114    puxas apres seguir
    115    ço qu’ellas volen dir,
    116    d’on vos dich, abreujan,
    117    qu’amar senes engan
    118    es la prima rasits.
    119    E, per seguir mos dits,
    120    l’altra devets gardar,
    121    qui·s vol ben demostrar
    122    que ajats captenença
    123    als mals, car no agença
    124    amor tota saso;
    125    e qui vol dir de no
    126    per qualque despl[as]er
    127    sap pauch de captener
    128    si mesex, car amor
    129    vol sofren amador,
    130    d’on cell, per aver be,
    131    lo mal, axi·s cove,
    132    homilmen deu sofrir.
    133    E la terça vol dir
    134    ques ab fina sperança
    135    se deu dar alegrança
    136    xascus, si ’s remembrans
    137    qu’apres de grans afans
    138    venon joys e plasers.
    139    Donchs, qui vol per devers
    140    amar, cove que sia
    141    leal senes falsia,
    142    sofren ab homiltat
    143    e speran de bon grat
    144    li be quan li vendra.
    145    Sabets co u atendra
    146    ni com stara fort?
    147    Si pren senblan conort
    148    que feu cell trobador
    149    qui sofrich per amor,
    150    Rigaut de Barbasil,
    151    ffin amayre jentil,
    152    qui dix, tan fo aclis:
    153    “Non es nul joy ne autre paradis
    154    per qu’ieu dones l’esperar ni l’atendre”.
    155    Pux vos daray a ’ntendre
    156    leumen, si com poray,
    157    xascun branch per que fay
    158    las flors de sa color.
    159    Vos sabets qu’e[s] blancor
    160    neta virginitats,
    161    per que·ns es figurats
    162    que blanqua flor vol dir
    163    verge, cuy play servir,
    164    l’orde d’amor servan.
    165    E, per seguir enan,
    166    cell qui la fa vermella
    167    es l’orde qui s’appella
    168    matrimoni, per tal
    169    es de color aytal:
    170    com vermella color
    171    tinin ho pres blancor,
    172    tot enaxi seguen
    173    matremoni dexen
    174    apres virginitat.
    175    Lo groch es comparat
    176    a stament vidual
    177    car sembla l’or, qui val,
    178    sitot l’a hom obrat
    179    depux quan es pausat
    180    per la fornal, aytan
    181    com fazia denan,
    182    sal que no pot cobrar
    183    ço qu’a perdut tan car,
    184    ço es virginitat,
    185    mas rete castedat,
    186    qui li er companyona.
    187    Veus xascun branch com dona
    188    son orde ne per que.
    189    Puxes apres, cove
    190    l’orde ja per dever,
    191    xascus com deu, aver
    192    tres causes que us diray.
    193    E la primera say
    194    de que avem parlat:
    195    d’amar ab lealtat
    196    de fin’amor coral.
    197    Deu don’aver qui val
    198    bell respost enapres,
    199    pero no dich eu jes
    200    lo cor fos galian,
    201    mas aydar a l’afan
    202    a luy qu’amor destreny,
    203    car no y val negun geny
    204    mas sol cor homiliu
    205    e beyll respos, d’on viu
    206    pus alegre, pus gay.
    207    Per que dona deu lay,
    208    ab cara exernida,
    209    aver merce complida
    210    es a luy far smenda
    211    ans j’a Deu l’arma renda,
    212    co ’s per trop lonch desir,
    213    car merce deu seguir
    214    la hon amor stay.
    215    De la clardat me play,
    216    que sus l’arbre resplan,
    217    co si·s vay biexan,
    218    ez dire la semblança:
    219    vesets la destriança
    220    que·ll solell fay d’estiu,
    221    per manera d’ombriu,
    222    no tocan çay e lay
    223    per lonchs, ne com se vay
    224    per lay son cors un ray,
    225    hon no era denay,
    226    passar; e, si no u fay,
    227    jes per ço no stay
    228    que la clardat no y sia.
    229    Axi, per senblan via,
    230    pus far divisio
    231    de conssolacio,
    232    a cuy es comparada
    233    la clardat qu’es pausada
    234    en l’arbre, dessus aut.
    235    Amor vos fara baut
    236    si sabets cossirar,
    237    can veyrets vos passar
    238    dessus vos un pauch d’ombra,
    239    que per ço no·s descombra
    240    la fin’amor coral;
    241    mas no·s pot per egual
    242    tot hom d’amor jausir.
    243    Si no·s vol abellir
    244    leys que de cor amats,
    245    sovien pres ley passats,
    246    que·l sol se virara
    247    can leys cossirara
    248    de far vos us cimbells;
    249    lavos serets isnels
    250    e pus gays que denan.
    251    Tant n’i a que no van
    252    siguen d’amar la via,
    253    per qu’a lor may valria
    254    no·s cureson d’amar,
    255    pus que·s volon lexar
    256    o qu’a far los cove;
    257    ço ’s car no saben re
    258    la fin’amor d’on naix,
    259    co·s capte ne com pax,
    260    ne, quan munta, dexen,
    261    es aytal van dizen
    262    ques amor res no val,
    263    no conexen lur mal
    264    ne lur gran nechligença.
    265    Donchs ajats entenença,
    266    En March, e bon albir,
    267    que vullats retenir
    268    ço qu’ay d’amor pausat;
    269    e, si u fayts de bon grat,
    270    pux dir ses falliso
    271    qu’en s’amor aurets pro,
    272    tan que porets venir
    273    a la fon d’on desir
    274    aqui de l’ayga pendre.
    275    E si us vull dar a ’ntendre
    276    car desir l’apeley:
    277    ço ’s car desirar vey
    278    a xascus leys, als prims
    279    d’amor, tan que·ls greus vims
    280    de sospir e d’afans
    281    no son jes remembrans,
    282    ans los volen sofrir
    283    per tal com han desir
    284    venir al finamen;
    285    per que·l començamen
    286    e lo mig tro al fi
    287    es desir, d’on vos di
    288    qu’aycell ques a ’cabat
    289    ço qu’a tant desirat
    290    pot mudar lo desir,
    291    e pora pux may dir
    292    a lyey son desplaser,
    293    car no ha desirer
    294    nuls homs de ço que te.
    295    Per qu’eu pux dire be
    296    qu’en la fon qu’ay nompnada
    297    no sera jes trobada
    298    d’ayga tanta ne quanta
    299    si l’amor se decanta,
    300    ans leument deperex.
    301    Pero saubets quan crex?
    302    Quan l’amor pura, monda
    303    entre·ls aymans abonda.
    304    E cell qui fa falença
    305    pendra greu penedença
    306    o deçay ho delay.
    307    E perdonats, si us play».

 

 

 

Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.

 

Incipitario di Jaume March
Indice degli autori

Rialc