Rialc
Rao 95.2
Jaume March
1 Dins un verger molt gran,
2 d’arbres fullats plantat,
3 m’atrobey, qu’ab mon grat
4 no volgra may n’exis,
5 car senblech paradis
6 terrenal gracios,
7 per que·n stich joyos
8 ab maravella gran.
9 E pux, quan fuy enan,
10 en mig loch del verjer
11 vi un arbre roser
12 qu’anch may no·l vi parell,
13 fflorit, asaut e bell,
14 es, alt, una clardat.
15 E fon jen compassat
16 ab tres branques egals
17 e las flors cominals,
18 totes d’una faiço,
19 mas que diverssas so,
20 tot enaxi co say,
21 de color enquer may.
22 Al pe de l’arbre mana
23 una clara fontana;
24 e pux, diverssas jens
25 si fazien parvens
26 aguessen benenança
27 d’aquest arbre d’onrrança,
28 car xascu stech joyos.
29 Es eu, qui volentos
30 ffuy de saber la vida
31 de cells qu’ab exernida
32 ffas, dejus lo roser,
33 se pesson d’alegrer,
34 si m’aney acostar
35 per saber co·s pot far
36 aguesson d’alegrança
37 axi gran abundança,
38 ne·l verjer la beutat,
39 ne l’arbre la clardat,
40 ne co si·s devesex,
41 ni la fon qui bax neix,
42 d’on xascus ha desir.
43 E gitey un sospir
44 es aney començar:
45 «Amor los fis degre tener en car,
46 car, leys honran, gasten lo cor e·l sen.
47 Ben ay l’entendimen
48 er perdut per amor,
49 e si er no·m socor
50 no say e co·m pot pendre,
51 qu’ayço no pux entendre,
52 ans par sia ’ncantats.
53 E, si a ella plats
54 aver bon cosimen,
55 prear l’ay homilmen
56 e breumen li diray,
57 d’una cobla qu’eu say,
58 solamen dos bordos:
59 E, si merce a nul poder en vos,
60 tratxa·s enan si ja·m deu pro tener».
61 E, ladonchs, un jençer
62 donzeyll vench de presen
63 pel verger, qui molt jen
64 m’anech lay acollir,
65 qui·m dix: «Eu vull complir
66 lo desir ques avets,
67 senyor, d’on m’entendets
68 e menbre us que us diray.
69 Primer començaray
70 esponen lo verger
71 on a tan bell frutxer,
72 lo qual mostra figura
73 qu’es lo mon, car natura
74 ffa·n florir e granar
75 li arbr’e mellorar,
76 e per temps los despulla,
77 que·ls fay perdre lur fulla;
78 tot ayxi per semblan
79 lo mon se·n va camjan,
80 car la roda Furtuna
81 no pot star en una,
82 ans fa pujar lo mendre
83 e·l gran fayt d’alt dexendre,
84 qu’enaxi es partit,
85 per qu’eras n’ay pro dit.
86 E diray la semblança
87 d’aquest arbre d’onrrança,
88 qui ’s pausat per dever,
89 lo qual sapgats qu’es er
90 al verger rasigats,
91 qu’es al mon conparats,
92 ab semblans ·III· rassits:
93 la una say que·m dits
94 amor veray’ajats,
95 e l’altr’omilitats;
96 la terça, qu’es mayor,
97 dits que per fin’amor
98 deu aver sperança
99 ceyll qui vol benenança
100 ne vol sus alt xausir.
101 Mas de l’arbre vull dir
102 son nom, qu’es appellats,
103 enaxi co ’s vertats,
104 Rauser de Vida Gaya.
105 Acell qu’amor veraya
106 e si vol ben servir,
107 ffermamen pora dir
108 que n’aura aytal renda:
109 “Non es null jorn qu’en son cor no dexenda
110 una dolçor que mou del dolç pays”.
111 . . .
112 d’amor, de ben amar,
113 deu las rasils comtar,
114 puxas apres seguir
115 ço qu’ellas volen dir,
116 d’on vos dich, abreujan,
117 qu’amar senes engan
118 es la prima rasits.
119 E, per seguir mos dits,
120 l’altra devets gardar,
121 qui·s vol ben demostrar
122 que ajats captenença
123 als mals, car no agença
124 amor tota saso;
125 e qui vol dir de no
126 per qualque despl[as]er
127 sap pauch de captener
128 si mesex, car amor
129 vol sofren amador,
130 d’on cell, per aver be,
131 lo mal, axi·s cove,
132 homilmen deu sofrir.
133 E la terça vol dir
134 ques ab fina sperança
135 se deu dar alegrança
136 xascus, si ’s remembrans
137 qu’apres de grans afans
138 venon joys e plasers.
139 Donchs, qui vol per devers
140 amar, cove que sia
141 leal senes falsia,
142 sofren ab homiltat
143 e speran de bon grat
144 li be quan li vendra.
145 Sabets co u atendra
146 ni com stara fort?
147 Si pren senblan conort
148 que feu cell trobador
149 qui sofrich per amor,
150 Rigaut de Barbasil,
151 ffin amayre jentil,
152 qui dix, tan fo aclis:
153 “Non es nul joy ne autre paradis
154 per qu’ieu dones l’esperar ni l’atendre”.
155 Pux vos daray a ’ntendre
156 leumen, si com poray,
157 xascun branch per que fay
158 las flors de sa color.
159 Vos sabets qu’e[s] blancor
160 neta virginitats,
161 per que·ns es figurats
162 que blanqua flor vol dir
163 verge, cuy play servir,
164 l’orde d’amor servan.
165 E, per seguir enan,
166 cell qui la fa vermella
167 es l’orde qui s’appella
168 matrimoni, per tal
169 es de color aytal:
170 com vermella color
171 tinin ho pres blancor,
172 tot enaxi seguen
173 matremoni dexen
174 apres virginitat.
175 Lo groch es comparat
176 a stament vidual
177 car sembla l’or, qui val,
178 sitot l’a hom obrat
179 depux quan es pausat
180 per la fornal, aytan
181 com fazia denan,
182 sal que no pot cobrar
183 ço qu’a perdut tan car,
184 ço es virginitat,
185 mas rete castedat,
186 qui li er companyona.
187 Veus xascun branch com dona
188 son orde ne per que.
189 Puxes apres, cove
190 l’orde ja per dever,
191 xascus com deu, aver
192 tres causes que us diray.
193 E la primera say
194 de que avem parlat:
195 d’amar ab lealtat
196 de fin’amor coral.
197 Deu don’aver qui val
198 bell respost enapres,
199 pero no dich eu jes
200 lo cor fos galian,
201 mas aydar a l’afan
202 a luy qu’amor destreny,
203 car no y val negun geny
204 mas sol cor homiliu
205 e beyll respos, d’on viu
206 pus alegre, pus gay.
207 Per que dona deu lay,
208 ab cara exernida,
209 aver merce complida
210 es a luy far smenda
211 ans j’a Deu l’arma renda,
212 co ’s per trop lonch desir,
213 car merce deu seguir
214 la hon amor stay.
215 De la clardat me play,
216 que sus l’arbre resplan,
217 co si·s vay biexan,
218 ez dire la semblança:
219 vesets la destriança
220 que·ll solell fay d’estiu,
221 per manera d’ombriu,
222 no tocan çay e lay
223 per lonchs, ne com se vay
224 per lay son cors un ray,
225 hon no era denay,
226 passar; e, si no u fay,
227 jes per ço no stay
228 que la clardat no y sia.
229 Axi, per senblan via,
230 pus far divisio
231 de conssolacio,
232 a cuy es comparada
233 la clardat qu’es pausada
234 en l’arbre, dessus aut.
235 Amor vos fara baut
236 si sabets cossirar,
237 can veyrets vos passar
238 dessus vos un pauch d’ombra,
239 que per ço no·s descombra
240 la fin’amor coral;
241 mas no·s pot per egual
242 tot hom d’amor jausir.
243 Si no·s vol abellir
244 leys que de cor amats,
245 sovien pres ley passats,
246 que·l sol se virara
247 can leys cossirara
248 de far vos us cimbells;
249 lavos serets isnels
250 e pus gays que denan.
251 Tant n’i a que no van
252 siguen d’amar la via,
253 per qu’a lor may valria
254 no·s cureson d’amar,
255 pus que·s volon lexar
256 o qu’a far los cove;
257 ço ’s car no saben re
258 la fin’amor d’on naix,
259 co·s capte ne com pax,
260 ne, quan munta, dexen,
261 es aytal van dizen
262 ques amor res no val,
263 no conexen lur mal
264 ne lur gran nechligença.
265 Donchs ajats entenença,
266 En March, e bon albir,
267 que vullats retenir
268 ço qu’ay d’amor pausat;
269 e, si u fayts de bon grat,
270 pux dir ses falliso
271 qu’en s’amor aurets pro,
272 tan que porets venir
273 a la fon d’on desir
274 aqui de l’ayga pendre.
275 E si us vull dar a ’ntendre
276 car desir l’apeley:
277 ço ’s car desirar vey
278 a xascus leys, als prims
279 d’amor, tan que·ls greus vims
280 de sospir e d’afans
281 no son jes remembrans,
282 ans los volen sofrir
283 per tal com han desir
284 venir al finamen;
285 per que·l començamen
286 e lo mig tro al fi
287 es desir, d’on vos di
288 qu’aycell ques a ’cabat
289 ço qu’a tant desirat
290 pot mudar lo desir,
291 e pora pux may dir
292 a lyey son desplaser,
293 car no ha desirer
294 nuls homs de ço que te.
295 Per qu’eu pux dire be
296 qu’en la fon qu’ay nompnada
297 no sera jes trobada
298 d’ayga tanta ne quanta
299 si l’amor se decanta,
300 ans leument deperex.
301 Pero saubets quan crex?
302 Quan l’amor pura, monda
303 entre·ls aymans abonda.
304 E cell qui fa falença
305 pendra greu penedença
306 o deçay ho delay.
307 E perdonats, si us play».
Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.
Incipitario di Jaume March
Indice degli autori