Felip Dalmau de Rocabertí,
Jaume March e Pere el Cerimoniós
1 Mossen Jacme, si us plats, vullats triar,
2 d’ests dos partits, qual millor vos parria:
3 l’estiu havets, que non podets mudar,
4 fforts, caloros, tal com usa mant dia,
5 o forts ivern, qui us tendra ’n sa batlia,
6 car ja vesets aci com sab usar.
7 Per que prenets aquell que mills vos par,
8 gran calt o fret, qual que mays vos playria,
9 qu’envers amor eu ben say qual pendria.
10 Mosse·l veçcoms, dels dos temps vull triar
11 l’estiu gentil, car porta milloria,
12 car los ausells hi vey trop solaçar,
13 e ’nquer les gens xanton per alagria,
14 e xascus vey que vol cerquar aymia;
15 es en l’ivern los vey marrits star,
16 per los grans frets no s’ausen deportar,
17 e nuyll plaser no say qu’en l’ivern sia,
18 mas tants d’enuys que res dir no volria.
19 Senyer, cresi que per ma honor far
20 del mills partit lexats la senyoria,
21 car en l’estiu vos cove encercar.
22 Gardats vos be que febra no us aucia,
23 metges tenits, qui us guarden sens fadia
24 soven lo pols, e fayts vos ben ventar:
25 mosques, pulces, haurets al despertar.
26 Eu, ben vestit, veuray leys on que sia,
27 que dolç reguart tol gran fret e gran bria.
28 Pus disets mal d’ayso qui·s deu lausar,
29 fforça·m raso qu’eu lo be e·l mal dia:
30 ben de l’estiu, qui·ns dona lo menyar,
31 e mal d’ivern, qui tol e no darie.
32 E si pels tronchs flor ne fruyt no nexia
33 ne per los camps l’estiu no fes granar
34 e·l bon vinyet no·ns donas lo vin clar,
35 eu cresi ben que res nat no viuria,
36 e sens l’estiu res no profitaria.
37 Ben me desplats que·l cert vey si errar
38 que lausa ço que plus blasmar deuria,
39 c’a tuyt cove en l’ivern lavorar,
40 d’on creyx li be millor e fructifia,
41 ques en l’estiu ges crexer no poria,
42 mas li gran caut fay tot li ben sequar;
43 per ço cove qu’om lo faça seyar,
44 car altrament del tot perdut seria.
45 Donchs, mal per be atribuit no·l sia.
46 Pauch de profit faria·l començar
47 de nulla res si bon cap no venia,
48 e·l laurador no·l valria sembrar
49 ja de l’ivern si ’n l’estiu no cullia,
50 ne ges d’ivern say que no granaria;
51 e, si lonch temps l’ivern pogues durar,
52 . . .
53 ben crey de cert que·l mon no duraria,
54 e per l’estiu james no periria.
55 Res fors que Dieu, ayso es a tots clar,
56 no seria si començ no havia;
57 donchs, lo començ de cert devem lausar,
58 ço es l’ivern, qui met lo fruyt en via,
59 qu’eras vesem herbes, flors, xascun dia,
60 es en l’ivern les vesem millorar,
61 d’on ell les fay crexer, multiplicar;
62 es en estiu ja no profitaria
63 null’herba vert, ans, vesem, secaria.
64 Tots los V senys ha Deus volguts crear
65 al cap de l’hom, per aytal mesestria
66 ques ab cascun plaser se puxa dar,
67 lausan tostemps Deu e santa Maria:
68 los uylls gardan manta causa julia,
69 les orelles bells mots e ben xantar,
70 e puys lo nas belles flors odorar
71 e les sabors dels fruyts d’estiu qu’om tria,
72 qu’en tot aço l’ivern hi contraria.
73 Les exelles vos do per odorar,
74 e si guardats com put vostra camia,
75 ne si·l beure us sab millor que·l menjar,
76 ne ciguales o renochs vos plasia
77 oyr, o seny qui toch a comfraria
78 ques en cell temps porten l’om soterrar,
79 ne ja ’b dona no us porets plasser dar,
80 que nuyt pauca e calt vos ho tolria.
81 Eras d’ivern es bona companyia.
82 Draps blanchs e nets me pux soven mudar
83 en temps d’estiu; d’ivern no gosaria
84 per lo gran fret qui fa·ls nirvis ronçar,
85 es ab regart viu hom la nit e·l dia;
86 de xants d’ausells, d’ivern no ausiria.
87 E, si ’n verger eu me vuyll deportar
88 ab leys ques am, grans delits me pux dar,
89 e de petits, sus en l’erba floria.
90 Un joy d’aquests say que cent ne valria.
91 Almenys lo cors no podets denejar
92 que no puda mays que dir no volria
93 per lo gran caut qui us fa tots temps suar,
94 e gratant vos gratella ve mant dia.
95 Es en ivern, si plats a leys qui·m guia,
96 hauray cambra ab bel foch net e clar
97 e faray la ben soven perfumar,
98 e no·m fara suor nulla fadia,
99 car, cert, d’un joy per pagat no·m tindria.
100 Trist es l’ivern, robador es avar,
101 e tempestos, ab manta doloria,
102 ab gran brogit en terra es en mar,
103 sutze, fangos, que res net no·l faria.
104 Per que d’uymay pus non tençonaria,
105 mas que suplich lo naut rey que jutjar
106 vulla lo dret, e que·l vulla membrar
107 si per un poch de calor lexaria
108 tants nobles fruyts, e·l presech e la fia.
109 Dieu en ivern aycest mon volch crear
110 e ’nquer nexer de la verge Maria;
111 es en ivern se lexet mort donar
112 per nostr’amor, a granda vilania;
113 donchs, be ’s rayso que l’ivern millor sia.
114 E si ’n l’estiu ausits com sab tronar,
115 lamps e peyres, qui fan li bes tombar,
116 no sta en dreyt que l’estiu tan bon sia.
117 Pero l’alt rey me plats que jutge·n sia.
Sentencia dada sobre la dita questio e departiment per lo senyor rey En Pere
118 Fayt hay venir, ab qui pusch’acordar,
119 savis doctors en dret e ’n theologia
120 per vostre playt ben justament jutjar;
121 ab tal enten per Deu repres no sia.
122 E, mon acort haut, cove que dia
123 ço que just es no puscats refusar,
124 e sobr’est fayt vull lo ver declarar.
125 Lexan amor, odi, malanconia,
126 sentença do, seguen del dreyg la via.
127 Per que devan mos uylls Deu vull pausar
128 que m’illumen, car say qu’ell lo dreyg guia,
129 sesen al banch ben aut, qu’eyxi u deu far
130 rey qui jutjar vol es ha senyoria.
131 E es me cert que de dos mays valria
132 l’om prous e larch qui no cessa de dar
133 que·ll croy, mesqui, dolent, vil es avar.
134 Donques, l’estiu mostra sa valentia,
135 qui dona fruyts, pa, vi es alegria.
136 Mays l’ivern glot, qui no·s pot sadollar,
137 s’o menge tot pres del foch cascun dia.
138 Per que l’estiu puch ab vertat lausar
139 e mosen March, car es de sa partia,
140 e l’ivern vull condempnar tota via,
141 e vos, veçcoms, qui·l volets rasonar,
142 e qu’en est an vos no dejats menjar
143 sino aglans, castanyes, c’ar’avia;
144 ffigues, malons ne pressechs no us daria.
Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.
Dibattito tra Felip Dalmau de Rocabertí e Jaume March (148.1 = 148.1), seguito dalla sentència di re Pietro il Cerimonioso (132.1).
Incipitario di Felip Dalmau de Rocabertí
Incipitario di Jaume March
Incipitario di Pere el Cerimoniós
Indice degli autori
