Rialc
Rao 95.1

            Jaume March






    1      Ço fo el mig de juliol,
    2      al punt qu’era entrat lo sol
    3      en lo calt signe de Leo,
    4      hon majors calors de l’an so,
    5      angoxos temps e plasentier.
    6      Plaser avion cavaller
    7      ladonchs, l’ardit, leal e bo,
    8      que lo molt alt rey d’Arago
    9      tenia Murvedr’asetgats,
    10     ab cuy stavon atendats
    11     coms e vezcoms e man baros.
    12     Aqui verets molts pavallos
    13     estenduts, e fatxes barraques,
    14     e cavals fermats per staques,
    15     e ’nills e crits e gran brogit;
    16     enquer virets mant hom garnit
    17     qu’intravon dintre les barreyres
    18     ffar asalts per moltes maneyres,
    19     lanças volar, cayrell e dart;
    20     hon tench mant home per musart
    21     si lay no fo, si esser poch,
    22     veser d’armes faser tal joch,
    23     ques als bons es trop gran plaser;
    24     es eu, ques ami de cor ver,
    25     lay volgui esser es star.
    26     E si us vull eras recontar
    27     que m’avench I bon matinet
    28     que·m stava suau e quet
    29     en mon lit, penssan d’una flor
    30     qu’eu ami de fort gran amor,
    31     car es sus totas altres bella,
    32     gaya, jentil, cuynda, isnella,
    33     amorosa e de bell tayll,
    34     si que nulla res no li fayll
    35     mas una pauca de merce
    36     la qual volgues aver de me,
    37     qui·l suy de cor leals e fis
    38     e pes en leys sers e matis
    39     com la pogues en grat servir.
    40     Axi penssan m’ane vestir
    41     e cridey alt mos scuders,
    42     es us se fo levat primers,
    43     dizen: «Senyer, que us plats mandar?»
    44     «Anats me leumen ensellar
    45     e menats me lo meu cavall»,
    46     qu’avia bo e de beyll tayll,
    47     ben affrenat et ben corren.
    48     Axi cutxats aney breumen
    49     alt en hun puy d’on hom vesia
    50     les osts e la cavalleria,
    51     lo castells, la vila e·l mur,
    52     car lo temps no era scur,
    53     ans era quaix le sol rovens.
    54     Axi stan en penssamens
    55     ausi persones rasonar
    56     altas votz, es aney gardar,
    57     e vi que no m’era trop luny
    58     un hom tenen spa al puny
    59     qui parlava trop bravamen,
    60     es altre qu’ab luy se conten
    61     ab bells dits, ques altramen no,
    62     car no tenia garnio,
    63     armes ne fer, mas I coltell;
    64     es era assats jovencell
    65     e de vestirs jen arresat,
    66     ab forradures de scendat
    67     tallades gin segons son tall;
    68     en lo cap no porta capmall,
    69     ans tench sos cabells pentinats,
    70     ab corda de seda liats
    71     perque no·l donassen calor.
    72     Es eu m’aney metr’enfre llor
    73     perque no·s poguessen donar,
    74     e tantost los vau demandar:
    75     «Bells senyors, de que us contenets?
    76     Car no stay be nulla vets
    77     esser barallos null homs bos
    78     ne moure·s ab poch d’ocaysos
    79     pus hi aja qui·ls puxa ’ntendre.
    80     No us sia greu co us vull rependre,
    81     mas diats me vostre affar».
    82     Ab aytan anech començar
    83     aycell qui tench la spa ’n la ma:
    84     «Senyer», dix ell, «gran rayso y ha
    85     qu’eu alcies aquex malvat
    86     qui m’a tan servidor levat.
    87     Tant es lequet e vicios
    88     qu’a hun qu’eu n’aya n’a ell dos.
    89     Tan gin los ho don’a ’ntendre
    90     que d’ell no·s saben tuyt defendre,
    91     e, pux son dins son poder mes,
    92     cen no valrien I pujes
    93     ne son bons a Deu ne al mon,
    94     car ples de tots mals vicis son,
    95     que vos direu qu’eu dic vertats
    96     can lo syeu mal renom sapiats,
    97     car de ell dison sol Delit,
    98     qui es de man rich hom servit,
    99     e ja nulls qui a ell servesca
    100    no cujets que molt se partesca
    101    de son ostal per gerrejar,
    102    mas que l’adoben de menjar
    103    es ajon molts capos farsits,
    104    pahons, vedells e bon cabrits,
    105    e bon vin clar e saboros,
    106    bells verjers e nobles maysos
    107    e·l lit ben fayt per jaure moll».
    108    Respos Delit: «Cert tinch per foll
    109    qui tu servex ne·t va derreyre,
    110    car ab tos fals dits los fas creyre
    111    que·ls faras tots sus alt muntar,
    112    e per aço los fas lexar
    113    amichs, parens e lur ostals
    114    e·ls fas sofrir treballs e mals
    115    anan pel mon, gueras cerquan,
    116    senyors serven, d’on los ve dan
    117    sol per aver del mon la bomba,
    118    per que·n van molts ans en la tomba
    119    ques ajon be acosseguit,
    120    e pux, quan l’ome es fenit,
    121    es li tengut a gran follor.
    122    E, si be tu·t fas dir Honor,
    123    mils te porion dir Ergull:
    124    peccat mortal fa qui t’acull,
    125    per que·t van ja molts conexen,
    126    es eu qui·ls ho do antenen».
    127    «Desastruch, no t’ich cal venir»,
    128    dix Honor, «car per mi servir
    129    son aci tots aquests de l’ost.
    130    Partex hic, donchs, e ve te·n tost
    131    per repayar en les ciutats
    132    hon as tos servidors lexats,
    133    qui mal a lus obs t’an cregut,
    134    car d’aquest segle han perdut
    135    bon nom e ja no auran fama;
    136    pux, en l’altre auran la flama
    137    qui·ls ardra per xascun plaser,
    138    car en tu s’encloen per ver
    139    dels peccats la major partida,
    140    e qui tu creu a Deu oblida,
    141    e d’un peccat van en major.
    142    E val mes conquerir honor
    143    d’armes a pe es a caval,
    144    qui per null temps ja no defall,
    145    que·ls bons servex tota lur vida
    146    es apres lur mort no ’s fenida,
    147    qu’eu los faç pels libres scriure
    148    e·ls faç per fama tots temps viure;
    149    e los teus, vius no son presats
    150    es apres, morts, son oblidats.
    151    Vejes Alexandre que feu,
    152    ne Juli Cesar ne Pompeu,
    153    ne Carles Maynes ne Rotlan,
    154    com conqueriren treballan
    155    honor e prets qui no fenex,
    156    ans, ligen, mellora e crex,
    157    que per mi son axi montats».
    158    Respos Delit: «Si·m scoltats,
    159    yo us dire los mals qu’en ell son,
    160    qu’en lo començamen del mon,
    161    quan l’anjel primer fon creat,
    162    ffo per ell mal aconsellat
    163    car entes en aver honor
    164    aytanta com lo Creador,
    165    e Deu, qui es homilitat,
    166    tantost l’ach en l’ifern baxat.
    167    Enquer mays fist errar Babel,
    168    qui volch muntar la torr’al cel
    169    ab ergull, mas no·s poch obrar,
    170    que·ls lengatges Deu volch mudar;
    171    donques no est a Deu plasens.
    172    Al mon dones de greus turmens
    173    a cells qui·t cresen, e tot mal.
    174    Per ço vejes en lo real
    175    com son de mosques abastats,
    176    puçes qui·ls roen los costats,
    177    que no·ls lexen dormir de nuyt;
    178    en lo jorn an per gran desduyt
    179    çigales qui fan gran brogit,
    180    null bon auzell no y es hoyt
    181    ne vist, mas voltos e milans,
    182    corps e d’autres auzells senblans
    183    qui venon per menjar carnaça;
    184    aquesta es la tua caça.
    185    Ffort es plasent a tos servens:
    186    albergar los fas solamens
    187    en maysos de bov’e de jonch,
    188    e los pilars, que son de tronch,
    189    a gran perill stan de foch.
    190    Aço, donques, no·m sembla joch
    191    ne vida bona, ans es mort;
    192    donques be·t servexen a tort,
    193    pus en aquest mon axi·ls va:
    194    mal an deça, pijor della».
    195    «Desastruch, e com as pogut
    196    parlar de Deu, tu qu’est perdut?
    197    Car Deu no y vench per delicar,
    198    en aquest mon, mas batallar
    199    volge ab sa propria carn
    200    es ab lo diable truan
    201    perque a nos donas a ’ntendre
    202    com d’ell nos sabessem defendre.
    203    Quaranta jorns volch dejunar;
    204    donques, no li plach molt menjar
    205    ne jaure moll ne molt dormir,
    206    ans als apostols volge dir
    207    que vetlasen e que pregasen
    208    e qu’en temptamen no entrassen,
    209    e[s] ab pena es ab turmen
    210    acaba nostre salvamen
    211    es ach de l’enemich victoria,
    212    e se·n puga sus alt en gloria,
    213    e·ns volch sos dexebles jaquir,
    214    qui per ell volgeren sofrir
    215    greus turmens e mals es affans,
    216    de que·ls van pel mon predicans
    217    e·ls lauson tuyt, que ja no·s fera
    218    s’aguesson seguit ta carrera.
    219    Mas per bon dret a deffensar
    220    se deu l’ome a mort pausar,
    221    e deu defendre son senyor
    222    e mantenir li sa honor,
    223    e dones, vidues e pobils,
    224    car d’altramen serien vils
    225    si ço no feyen cavallers;
    226    per ço foren fayts los primers,
    227    e d’aço los vau predican,
    228    e tu me·n vas molts destorban.
    229    Empero d’aço m’aconort:
    230    que los teus, a dret ne a tort,
    231    ab los meus no gosen contendre
    232    ne d’els no us porieu defendre».
    233    Respos Delit: «Molt as parlat,
    234    mas tots temps fust oltracujat
    235    e cuydist tot lo mon valer.
    236    Maravell me qui·t pot voler
    237    segons lo be ques an per tu.
    238    Dels meus ja no n’auras negu,
    239    axi son per mi consellats,
    240    mas dels teus aure yo assats
    241    sol ques a mi vullen ausir;
    242    [y]o·ls fare lo cor adolcir,
    243    que de bon cor no·t serviran».
    244    «Deu prech que·t meta en malan,
    245    que tu as lo mon afollat,
    246    qui as feyt man hom delicat»,
    247    dix Honor, «e s’ich vols partir,
    248    si no per mi as a morir».
    249    Ab aytan se girech ves me:
    250    «Senyer», dix ell, «yo us clam merce
    251    que·l me lexets ara matar
    252    perque·l mon no puxa ’follar,
    253    car assats l’a mes en aulesa».
    254    Eu respongui: «Be ay entesa
    255    longamen vostra questio,
    256    e per ço es ma ’ntencio
    257    de breumen donar la sentença,
    258    pux ay del fayt la conexença.
    259    E man vos que dema mati
    260    siats abdosos davan mi,
    261    e portats penyores bastans
    262    xascus, les quals donets enans
    263    ques eu no la faça legir,
    264    per ço ques ajats a tenir
    265    axi com sera hordenats».
    266    E cells foron d’aço payats
    267    e tench xascu tantost sa via.
    268    Es eu, senblan, tengui la mia,
    269    que vars lo real me·n torney
    270    e lo jorn e la nuyt pessey
    271    com pogues lo fayt declarar.
    272    E gran mati m’ane levar,
    273    es ells foren comparaguts;
    274    testimonis agren hauts
    275    es amenat un scriva;
    276    les penyores tengren en ma
    277    per tornar quan eu les volgues,
    278    es eu agui l’escriva pres
    279    as huna part, e vau li dire:
    280    «Ço que us diray vullats scrire»,
    281    e sol lo feu de mot a mot;
    282    e, quan aguem acabat tot,
    283    eu m’aney a les parts girar:
    284    «Volets que faça publicar?»
    285    Ells respongeren: «Fort nos play!»
    286    «Ara, donchs, legits la d’uymay».
    287    «En nom de Deu totpoderos,
    288    lo qual prech que sia ab nos
    289    e·ns inlumin l’entendimen,
    290    vist e regonegut breumen
    291    tot ço qu’es per les parts pausat
    292    e pro e contra allegat,
    293    xascus fondan sa ’ntencio,
    294    d’aquesta molt gran questio,
    295    la qual ha lonch de temps que dura,
    296    e pux aytal es ma ventura
    297    que me n’avets donat lo carch,
    298    sentencian En Jacme March
    299    diray en la forma seguen.
    300    E pronunciu primeramen
    301    que, de les parts, sia Honor
    302    tengut tostemps per lo mellor,
    303    car lo vey de noble coratje
    304    es es molt antich de linyatge,
    305    que·ls bons reys e·ls enperados,
    306    coms e vescoms e varvessos
    307    l’an tots temps volgut en lur cort.
    308    Perque us ho dia pus a cort:
    309    res no val qui en ell no ’nten.
    310    A Delit pausi callamen,
    311    c’ab ell no·s vulla comparar,
    312    car ja nulls homs per delicar
    313    no sera entre·ls bons presats.
    314    E molts volen esser honrats
    315    e volen donar departir,
    316    e sil no saubon que·s vol dir,
    317    car qui honor vol conquistar
    318    sapiats que molt li a costar,
    319    treballan e molt despenen,
    320    e no la conquer hom durmen
    321    ne jes no l’a qui la nomena,
    322    mas qui per ell’aver se pena.
    323    E pren ne molts com fay al [ga]ts,
    324    qui no·s volria ser baynats
    325    e volria del pex menjar.
    326    Enapres vull pronunciar
    327    que james abdos n[o si]ats
    328    en un ostal, ne serves[qu]ats
    329    un senyor, car no·s pot be far
    330    Delit ab Honor puxa star
    331    ensemps senes divisio,
    332    car no son d’una ’ntencio.
    333    Lo quart capitol sia ’ytal:
    334    que no sia en null real
    335    Delit, car be no y staria,
    336    e, si y es trobat nulla via,
    337    que sia per l’ost açotat,
    338    ab veu de trompeta jetat.
    339    Lo quint, vull que l’asegurets
    340    vos, Honor, que mal no·l farets,
    341    e lexats lo pel mon preycar.
    342    Es aço fa·ls vostros honrar,
    343    lo mal que dels seus pot hom dir,
    344    e serva·l qui·l volra servir,
    345    ques aço no us te negun dan,
    346    qe cells qui a ell serviran
    347    son delicat e vicios
    348    e ja no servirien vos.
    349    E man vos que·s faça axi
    350    com es sentenciat per mi».

 

 

 

Ed. Josep Pujol: Jaume March, Obra poètica, Barcelona, Barcino («ENC»), 1994.

 

Incipitario di Jaume March
Indice degli autori