Rialc
Rao 93.7
Arnau March
1 Un novell fruyt, exit de la rabaça
2 d’Eternitat, humanal carn vestit.
3 Lo Fill de Deu, nat per aquesta nit,
4 s’es demostrat en la temporal plaça.
5 Peregrinant nostre cami passible,
6 lo cors huma seguint la Deitat
7 per que·l Satan ne fos mils enganat,
8 lo Salvador s’es fet a tots visible.
9 En lo començ Peraula ’ntellegible
10 ffon envers Deu en semblant potestat,
11 un pensament concebut, acabat,
12 acte perfet, eternal, insensible;
13 viu de vivent e semblant en natura,
14 essensial ab distincta persona,
15 en un poder voluntat qui condona
16 senyoregar a tota creatura.
17 Lo prosehit d’aquel començ qui dura
18 eternalment, en ell mateix qui dona,
19 real, distinct, proprietats s’adona
20 l’Esser divi, qu’altre no les procura,
21 no prosehint per accio passant,
22 mas permanent dintre·l comensador
23 coma distinct personal del Factor,
24 en Unitat ensemps deificant.
25 Lur natural no es moltiplicant,
26 ans es un sol simplissim Creador,
27 no divisit, mas distinct lo[g]ador,
28 universal tot [E]sperit restant,
29 car no·s pot dir d’altra natura sia
30 axi come es en lo cors humenal.
31 E, donchs, cove oracio aytal:
32 «Pare» com «Fill»; altrament erraria.
33 L’Eternitat a tots se pertanya
34 direccio a cascu ’sser egual,
35 car, prosahint lo Fill del Pare tal,
36 necessitat de natura u volria.
37 Que Deus enten si mateix, aço ’s clar.
38 Negun saber no compren tal potença
39 d’ome mortal, donchs guart se de falença,
40 supplint la ffe, pus seny no y pot bastar.
41 L’universal Factor volgue obrar,
42 sobrepugant la natural sciença,
43 la voluntat regint per excellença,
44 desliberant lo que li plach formar,
45 costituint a cascu son degut,
46 donant los temps e sert terma de vida,
47 qui traspassar no·s pot la desexida,
48 cuydar no dich, faent tal indegut.
49 Tot quant fon fet era ja consebut
50 eternalment, la voluntat unida,
51 l’enteniment no fent altra partida,
52 determenant axi co·ls ha plagut.
53 Donchs es be dit que d’ell era son viure.
54 Car ço qu’enten fon sa vida primer,
55 ell produint liberalment eser
56 com li plagué, ab lo voler desliure.
57 O Lum, del qual home no pot descriure,
58 illuminant aquell qu’a tu s’ofer!
59 E qui pot dir: «Tal gracia·m profer»
60 e per sos mal no·s vol en ell aciure?
61 Lum clar e net, e de bon grat ofert
62 als qui peccats subgugar no poran,
63 que·l peccador en tenebras roman
64 e d’aquell Lum de tot en tot desert.
65 Lo Precursor qui fon trames en sert,
66 home mortal a tots manifestan,
67 ordonant Deu, qui fon son nom Johan,
68 ple de virtuts, de gracia cubert,
69 dient a tots los que hoir volgueren
70 qu’era ja fet lo qui pres d’el vendra,
71 e, bategant, remissio dara
72 de tots peccats que comesos agueren.
73 Cells qui del Lum partisipant prengueren
74 tal claredat com ell permes los ha,
75 per sanctedat nengu s’acostara
76 en aquels dits gloriosos qui feren
77 notificar a tots generalment
78 lo Fill de Deu en carn esser vengut,
79 e per tal dit ne fon apercebut
80 lo lim d’Infern d’aquest aveniment.
81 Lum vertader, de tots pus resplandent,
82 esensial, per molts inconegut,
83 o Lum dels Lums, qui la Mort ha vensut,
84 morint per nos, donant nos salvament;
85 Lum animat, cubert de carn humana,
86 illuminant los fills d’adupcio,
87 Lum qui·ns portas nostra salvacio,
88 plus que·ns lu[n]yem de la voluntat vana.
89 Gran unitat e la pus subirana
90 que dir se pot ab tal subgeccio
91 ffon Verb e carn en habitacio
92 per conversar entra la gent mundana.
93 E ja fon vist, en quant hom, sofrir pena
94 e passio mes qu’altre, be·s pot dir,
95 e, coma Deu, mar hi vent obehir,
96 suscitar morts e traure de cadena.
97 Cell qu’adorar volra l’Infant emprena,
98 car veritate gracia complir
99 e donar pot lo qui·l plaura seguir
100 sos manaments, qu’en Paradis lo mena.
101 L’Esperit sant prech que mon cor ençena,
102 de gran ardor tostemps puxa servir
103 l’Infant qui ’s nat e puys volgue morir,
104 per nostr’amor rement l’infernal pena.
Ed. Amédée Pagès, Les «coblas», ou les poésies lyriques de Jacme, Pere et Arnau March, Paris-Toulouse, Privat, 1949, p. 124.