Rialc
Rao 93.5
Arnau March
1 Si m’avets tolt, Amor, del tot lo sen
2 qu’en re no puch contradir mon voler.
3 Aman tot jorn, servin, e car tener
4 dona cuy te vostra pretz avinen.
5 Elas, com sen
6 lo greu turmen,
7 renovelhan los dans que·m faytz pessar,
8 mon cor qui pren
9 mals ten soven...
10 E donchs, Amor, com no m’en fayts lunyar!
11 Que val a mi vostre senyoreyar,
12 ne·l gran poder que·m ditz la gen qu’avetz
13 sus tots del mon, pus que res no·m valetz,
14 don suy en punt que muyre ses tardar
15 (ay, e que us par?)
16 per ben amar!
17 Delesch tan fort ab fauta de merce
18 que no vey clar
19 q’un pauch forçar
20 se laix per vos, pus de mi no·l sove.
21 E, si conosch que sert no la·n recre
22 qu’aya d’autruy don n’ay aytal conort,
23 que la dolor qui m’adutz a la mort
24 un pauch de temps a les vetz la soste,
25 m’es tant de be
26 . . .
27 que·l penssamen no·m faça tot jorn dir:
28 «Amor, e que
29 fforçatz a me
30 d’amar a lieys qui no us vol obesir?»
31 Mas cant yeu pens la beutat qu’en lieys mir,
32 sen e valor e·l gran pretz que luy tany,
33 pas mos greus mals e prench en patz l’afany
34 e la greu mort que m’en dey’avenir.
35 Qui u pot ausir
36 que no li·n vir
37 los hulhs en plor, cruselmen suspiran,
38 disen: «Sentir
39 me fay eucir
40 lo penssamen, miran d’autruy lo dan?»
41 O, si lo mon anes liey suplican
42 que li plagues pendre·m per servidor,
43 no say si u fes, pero a gran socor
44 ho tengra yeu, e no say que·m deman,
45 car, a ssemblan,
46 un fayt ten gran
47 no y bestara, mas sola voluntat
48 que vau sercan;
49 donch, car l’afan
50 me remendra, si laix ço qu’ay penssat.
51 A, Dolç Talan,
52 muyr desiran
53 vostre merce e la granda beutat,
54 e·l ben[e]stan,
55 qui·m fay penan,
56 del vostra cors morir ses pietat!
Ed. Amédée Pagès, Les «coblas», ou les poésies lyriques de Jacme, Pere et Arnau March, Paris-Toulouse, Privat, 1949, p. 102.