Arnau March
1 Presumptuos cors, ple de vanitats,
2 inflats d’ergull sens neguna rayso,
3 com no·t coneys, vols hoyr tostemps no?
4 Axi·t morras, seguint tes voluntats.
5 Que feres tu, si may t’esdevenia
6 d’esser amat d’alguna qui·t plangues,
7 qu’eres ab mal, tristor, dol e faunia,
8 t’an a llur vol e per no res conques?
9 Cor malestruch, membre·t com axi·t pres
10 en temps passat per lo voler seguir.
11 Prin tot lo guany, ço ’s tristor e desir,
12 mal e treball qui t’ha molt fort sotmes.
13 Dolent, mesqui, com est d’aytal crehença?
14 Cuydes guanyar, amant en tan alt loch?
15 Prin los migans, attin a ma ’ntandença:
16 dels grans estats fugiras com de foch.
17 Aylas, mesqui, be veig qu’an valgut poch
18 mos greus treballs passats fins al jorn d’uy,
19 seny, mes heu say que fortuna·m deffuy!
20 Qui·m pot valer, si contra leys no·m moch?
21 E, si ’lgun temps complia m’esperança,
22 bon [e]sperar n’agra fayt treballan,
23 car cert mes val viur’en gran benanança
24 un pauch que molt comunament passan.
25 Mal fortunat, per fortune·s desfan
26 molts en lo mon tenint lo seu cami.
27 Ho! Ben es orb, desviat e mesqui,
28 qui presumeix, la fortuna guian,
29 cor, e no sabs qu’ell’es aysi mutable,
30 que be ne mal en leys n’a fermetat.
31 Ffaras donchs mur de tots inextimable,
32 en arenal, don lleu sia guastat.
33 Certes be say que [per] viure posat
34 ma valgre mays que baix nes alt amas.
35 Mes heu conosch en me que non estas
36 un’ora menys qui·m des un gran combat.
37 E donchs mes val, pus mon temps hay despendre,
38 qu’am en tal loch que m’hi tir lo voler,
39 car lla hon lo coratge fay encendre,
40 seguir deu hom fortun’a mon parer.
41 Pus de senyor te fas, a mon parer,
42 pobre vassall, ja no·t diria pus;
43 senyoreiat te veig e molt confus
44 per ton sotmes qui no·t pot res valer.
45 Ergull te pren, havent tots jorns dampnatge;
46 que feres tu, si n’havies guasany?
47 Ergulls fan huy pugar en gran estatge
48 e mes de mil venir a greu suffrany.
49 Be hag’ergull qui fech valer Tristany
50 e Lançalot e·l rey Alaxandri,
51 de Galeot l’alt princep atrasi,
52 Palomides, Brunor es Agravany!
53 Agamanon fonch dels Grechs capita,
54 conqueridor de tots los grans Troyans.
55 Si, donchs, ergull, migençant dones, fa
56 valer a me, molts d’altres son abans!
57 Si penses, cor, l’ergull com baxara,
58 per qui, ne quant, d’aqueys e d’altres mans,
59 sens lur estat enveya no·t fara,
60 havent morir cruelment per vils mans.
61 O tart o leu, cascu sab que morra,
62 e, seguint tu, no·n soy pas restaurans.
63 Si morts son cells, la lur fama viura,
64 per que m’es bo sofferir tals affans.
Ed. Amédée Pagès, Les «coblas», ou les poésies lyriques de Jacme, Pere et Arnau March, Paris-Toulouse, Privat, 1949, p. 111.
33 Forse accettabile la lezione del ms.: Certes be say que viure reposat.
Incipitario
di Arnau March
Indice
degli autori
