Rialc
Rao 93.1

            Arnau March






    1      Levant mos ulhs, pres del Cel vi [e]star
    2      vuy pel mati la Magestat Divina,
    3      ez aprop Luy fon aycelha Regina
    4      don Dieu le filhs s’es volgut incarnar;
    5      e d’Esperitz hi vi molt gran maynada
    6      qui en xantan cestes lausors dision,
    7      e puys trestots a la Verg’oferion
    8      cascus son chant per orde com [e]stan,
    9      humilian.

    10     E, tot primer, genolhs flechs abaxan,
    11     ausi disens l’Angelicals natura:
    12     «Ffons redicals don Dieu a pres factura,
    13     humana carn l’om e Deu asemblan,
    14     Mayres de Deu e Verges tot ensemble
    15     don nays li filhs de pura sanch e neta,
    16     reperador d’infernal consueta,
    17     ab vostra carn sofferin tals turmens,
    18     non fech contens».

    19     Apres ausi los Apostols disens:
    20     «Verges, la fe en vos roman ses dubte
    21     de vostre Filhs, cant pres mort ses derrupte,
    22     car de tot be fom trestotz negligens.
    23     Lum net e clar fos de nos e coratge
    24     e guiador en la nostra ignorança,
    25     may[st]res’e cap, enfortimen, balança
    26     on se pansech nostre redempcio
    27     ses lesio.

    28     Coltelh talhant, passible visio,
    29     marteritzan vostre cors de grieu nafra,
    30     ffon quan vesetz, Verges, celhs qui·ns desnafra
    31     naffrant a ssi, dant nos salvacio,
    32     martris som nos per la carn qui no ’s vostra,
    33     pudent e vil, en peccats enbolcada,
    34     e Vos, molt mes, per vostra carn segrada,
    35     inconparant tot autre de valor,
    36     soffris dolor.

    37     Per castedat, abstinença es amor,
    38     vesem a dieu e som verges nomnades,
    39     no solament de nostras carns pur[g]ades
    40     vos abstinent, ans de trestot’arror,
    41     de tot peccat fos, Verges, vos, exempta,
    42     cant Dieu vos hac predestinada mayre,
    43     e fey rayso, quant al vostre vigayre,
    44     pus dona fo neta qui·ns fech morir
    45     a son desir».

    46     Angels vesi qui·m feron [e]stordir,
    47     ab ses grans veus disens: «Verges Maria,
    48     vos ets de tots lum e capdelh e guia,
    49     e plan cami qui·ns ha fayt sa venir.
    50     Comansamen ab fi ses nulh’offença,
    51     intercessor de Natura humana
    52     ab vostre Filhs, veray Dieu, qui·ns demana...»,
    53     e desperech, no·n pogui pus vesser
    54     ne mays saber.

    55     Verges humils, de coratge, de pença,
    56     vos vey tot jorn, tot mes, tota setmana,
    57     tot l’any; tostemps Merces a vos demana
    58     le·m recaptets, que m’arma pux’aver
    59     joy e plasser.

 

 

 

Ed. Amédée Pagès, Les «coblas», ou les poésies lyriques de Jacme, Pere et Arnau March, Paris-Toulouse, Privat, 1949, p. 97.

 

Incipitario di Arnau March
Indice degli autori

Rialc