Rialc
Rao 91.1

            Llorenç Mallol






    1      Molt[es] de vetz, dompna, ·m suy presentatz
    2      a vos, preyan que·m dissetz claramen
    3      qui son aycels qui us han dat entenen
    4      qui heu aya dit qu’eu suy de vos amats;
    5      car nuyll temps no dixi tal follor,
    6      ne dins mon cap no·s poch may presumir
    7      dir negun mal de vos, ne consentir
    8      res que tornas a vostra desonor.

    9      E tant no us dich que vostra senyoria
    10     me vullye ausir n’ever per scusat,
    11     d’on visch mot trist e quoax desesparat,
    12     ymaginant en la trop gran falsia
    13     que lausangiers alevar m’an volgut
    14     per metre mal entre nos e devis;
    15     d’on prey a Deus, ab cor veray e fis,
    16     si u digui may qu’en res El no m’ajut.

    17     Si u digui may, que ja Deus no·m perdo
    18     degus peccats que aya fayts venials,
    19     ne aytampoch los que seran mortals,
    20     ans en imfern grieu penetensa·m do,
    21     tal que nuyll temps no·m calgue aver sper
    22     d’exir de lay on auray marrimens,
    23     ans xascun jorn me doblen los turmens,
    24     tant que l’ausir perda e lo veser.

    25     Si u digui may, qu’ap vos, dompna veraya,
    26     hon mis lo cor lo primer jorn que us viu,
    27     no trop merses, ans me fazats l’esquiu,
    28     havent plaser de tot mal ques eu haya;
    29     e si mon cors en vos preyar se mou,
    30     qu’ab respost brau mostretz que·m presatz poch,
    31     si que me’n torn com a un bel badoch
    32     en ta mal punt que no faza mon prou.

    33     Si u digui may, que si ’n cort de senyors
    34     per alguns fayts m’ay de res a clamar,
    35     que degus d’els no·m vuyllen scoltar
    36     ne dir per que ffau a leys mes clamors;
    37     ans del ausir se donen tal afayn
    38     que lo callar me donen per respost,
    39     e tant no crit qu’a me degu s’acost,
    40     ans diguen tuyt que me’n vay’a malgoayn.

    41     Si u digui may, que si pux a vellesa
    42     tant dolent torn e tant croy e reves
    43     que per mos fayts desgrat de tota res
    44     haya tots temps, ab gran colp de pobresa;
    45     e per destret aya viure tot sols,
    46     preyant a Deu que·m trasque d’aycest mon;
    47     e si no u fay no sie nuyt ni jorn
    48     que pusqua aver si no mals e grans dols.

    49     Si u digui may, que si jugar me prench
    50     a negun joch de taules ne d’esquachs,
    51     que tant com juch mon sauber sie flachs
    52     e mala sort no·s parte de mon rench
    53     a fi que·ls daus trench tots ab lo coltell,
    54     renegant Dieus e los sans atresi,
    55     tant que·l vaguier me prengue, e·l mati
    56     me veyen tuit sus alt en lo costell.

    57     Si u digui may, que si nuyll temps viatge
    58     ffas vultra mar ab mercades ensemps,
    59     que per me sols se mogue ta mal temps
    60     que tuyt pensem morir a mort salvatge;
    61     que·ls colps de mar nos donen tal smay
    62     que·l guovern trench e·ls arbres de hu en hu,
    63     e l’endema me tropie qualcu
    64     sus en mon trast mort de por e de glay.

    65     Si u digui may, que si ’n alguna part
    66     yeu m’esdevench entre mos enamichs,
    67     que sobre me se mostren tan enichs
    68     que no·m layxon fins xascu·n sie fart
    69     de ferir me la squena e lo cap,
    70     tant crusellment que no·m romangue sanch
    71     dins lo meu cors, ans me sállon pel flanch
    72     tots los budels, tant que de mort no scap.

    73     Si u digui may, que si james notari
    74     sui ne cosech auctoritat reall,
    75     que·ll primer ffaze, per mon sen mall,
    76     un testament fals ab un inventari,
    77     d’on sia pres axi soptosament
    78     que davant tuit me posen sus al coll
    79     l’encartament, e del[s] sayts lo pus foll
    80     m’azot tan layg que muyra de present.

    81     Si u digui may, que si cort d’algun rey
    82     seguesch ne vuyll aver fama he renom,
    83     jo prech a Deus que no sie null hom
    84     que·m vullye be ne s’alt de mon servey;
    85     ans tots ensemps me vayen difaman,
    86     trasen escarn de me com d’un sclau,
    87     tant que ab bastons me giten del palau,
    88     fferin mon cors e tots temps hahucan.

    89     Si u digui may, que si per ma ventura
    90     yeu me fau clerchs ne cant missa de cert,
    91     que·l benifet que a mi sera ofert
    92     haya a tenir ab simonia pura;
    93     es a far mals jo sia induÿts
    94     que de present sia hirrigulas,
    95     e·l Payre Sans man sien mos stars
    96     a Scornalbou, on reta l’esperits.

    97     Si u digui may, que si nul temps m’acort
    98     d’aver molyer ne conseguir ne puch,
    99     yo prech a Deus qu’aje·l cors malestruch,
    100    orreu e vil, ab sgoart fer e tort,
    101    ab leja faz e rugallosa veu,
    102    ab lo nas lonch e que·l pude l’ale,
    103    e brava tant que no li gos dir res
    104    ne sonar mot, tant me tengue sots peu.

    105    Si u digui may, que·l jorn que iray a casa,
    106    no y puxa anar sino sols e ben luyn;
    107    e si falquo se leve de mon puyn
    108    james no torn, per grans haüchs que faza,
    109    ez yeu cercant lay amont es avayll,
    110    maleÿnt Deu e ’ncares tots los sans,
    111    venguen molts lops que·s menyen tots los cans,
    112    si que me’n torn ab gran febra y rugayll.

    113    Si u digui may, que si lay en ivern
    114    vau per cami cuitat per alguns fets,
    115    que prech a Deu que·m luyn del cami drets
    116    e·m faza anar en loch brau e stern;
    117    e com seray en aycest mal partit,
    118    vengua la nits e que·l cel s’anuvol
    119    ab trons e lamps e tal terra tremol,
    120    que·m trobe mor[t] e·l roci startit.

    121    Si u digui may, que si·m fau james frayre
    122    presicador vullyes carmalitá,
    123    que ges [no tro]p monestir za ni la
    124    on sostenir me vuyllen poch ne gayre;
    125    ans mey amichs ffazen de me tal clam
    126    disen que heu faz males arts e conjurs,
    127    perque jutgats sia far mos aturs
    128    ins carç escur on muyra aqui de fam.

    129    Mon rich tesaur, juntes mans vos reclam
    130    que no creyats mals parles ni tafurs,
    131    pus que [. . .]esetz qu’eu suy leyals e purs
    132    envers v[. . .], qui sus totes vos am.

 

 

 

Ed. Martín de Riquer, «El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica», BRABLB, 24, 1951-52, pp. 201-224, a p. 219; anche in id., Antologia de poetes catalans. I: Època medieval, Barcelona, Galàxia Gutenberg - Cercle de Lectors, 1997, p. 148.

Modifiche introdotte dall’editore nell’Antologia: 131 pus que sabetz; 132 envers vos (che dà, tuttavia, un verso ipometro).

 

Incipitario di Llorenç Mallol
Indice degli autori

Rialc