Romeu Llull
1 L’alt trihunphant Cupido, deu de Amor,
2 qu’en l’univers te tanta senyoria,
3 per moltes gents fets absolut senyor,
4 ell departeix de grat lo seu tresor
5 a quants li plau sol per sa cortesia,
6 mostra tenir no pocha felonia.
7 Sol, trist, pensos, quant ab ell m’encontri
8 en loch desert plorant la pena mia,
9 cridant me dix: —Que fas per esta via,
10 e de que·t dols e clames tant de mi?—.
11 Per hoir dir, ell esser comprengui.
12 Ab l’arch en ma lo carcaix sint portava,
13 los ulls velats, grans ales li miri;
14 per los senyals tantost lo conagui.
15 De murta·l cap, nuu, ab garlanda ’nava,
16 com infant poch, mansuet me semblava.
17 A poch instant, me parech vell molt fer;
18 humil, prostrat, li digui que manava,
19 tot temoros. Irat ves mi·s mostrava,
20 com si volgues de mi venjanç’aver.
21 Si com aquell que conort ha master
22 (ajuda gran al temps mes neçessari!),
23 que·s veu en punt qu’a perdut lo poder,
24 los sentiments, libertat e saber,
25 e resistir no pot a son contrari,
26 ne pres a mi que lo tanchat armari
27 ubert me fo donant me bon socors.
28 Per qui cregui me tractas de cossari;
29 [de] soccor[s] prest se mostra voluntari
30 per remeyar mos dolors, suspirs e plors.
31 Perque conech penava per amors,
32 ab veu suau e cara riallosa
33 tal me parla: —Perdona tes dolors.
34 No·t qual duptar, rahonem los dos,
35 hoir de tu me plaura tota cosa.
36 Acars te fiu semblansa furiosa,
37 ensuperbit, te volgui refrenar;
38 mes com te viu color ten dolorosa,
39 volti m’a tu ab semblans’amorosa.
40 Digues que·t vols, ton plant vull scoltar—.
41 Yo, qu’axi prest por no·m pogue dexar,
42 esfors prengui per la sua valença;
43 senti·m la veu encara tremolar.
44 Pur començi ma querela donar
45 ffent li rehons quant m’era fet’offensa
46 per molt amar ab cativada pença,
47 la qu’a mon grat molt mes que totes val.
48 —Ella, cruell, del tot vol ma perdença.
49 Puys consentiu fer me tal acullensa,
50 si no de vos, de qui clamar me cal?
51 —Vos be sabeu mon cor, ferm e leal,
52 ab quanta fe servint sempre millora
53 des que·m manas mon servir li fos tal.
54 Promesa·m fes donar me per senyal
55 lo dols sguard que·m feu en aquell’ora
56 quant primer viu ten singular senyora;
57 tingui per cert que viuria content.
58 Que temps vingues semble·m que degut fora.
59 Per dolor gran vaig cridant «Via fora!»
60 per los carres; orat me te la gent.
61 —Retrets no fas que·n sia penident,
62 per son servey sol desige la vida
63 puys li fos grat mes del gran mal que sent.
64 Ffora de seny, perdut e·l sentiment,
65 ma veu cridant deuri’esser hoÿda.
66 Donchs, vos suplich feu que sia ’xaudida,
67 hajau merce, no vullau que mes dur;
68 car fins assi tinch la pena per dida,
69 jamechs e plants la llet que m’an nodrida,
70 e mes que may mostre lo cor mes dur.
71 —Mas yo, pur, ferm, constant, vos prench per mur,
72 met vos devant perque·m siau deffesa,
73 d’aquella fe no us vull esser perjur;
74 si master es, per vos morir no cur,
75 delliberat tinch seguir tal empresa.
76 Crueltat gran e complida bellesa
77 ab dasamor units son per mon dan.
78 Ffeu que us vullau, donau me gran contesa!
79 Ffer pot quant vol! Puys, ferm la brida presa,
80 may lexare fins vensudes seran—.
81 Entes mon dir ple de pietat gran,
82 si be de tot res sacret no li era.
83 Dolre·s mostra, los ulls mullant li van
84 tot piedos per tans greuges que·m fan
85 los portaments d’aquella ten altera.
86 Axi respos: —Fas te promesa vera
87 molt prest veuras lo coll al jou tindra
88 qui tal te fa, sots la mia bandera.
89 No li valra la superba manera,
90 que mut costums be master li sera.
President
91 —Lo teu lament sens par anugat m’a,
92 molt sovint hoig a qui tal me demana,
93 altri ne tu mes no m’anugara,
94 jutge us dare ab consell just e sa
95 qui us hoyra diluns cada sepmana.
96 President fas a dona Castellana,
97 per molt saber ab lo bon juy que te,
98 no veig qu’en res la voluntat l’engana,
99 per la reho, qu’a presa per jermana;
100 l’esperiment me·n dona tanta fe.
Cançeller
101 Per canceller Na Bastida us dare,
102 viuda de pris ab general entendre,
103 previst’en tot, reposat n’estare;
104 tal la judich per lo que d’ella se.
105 Sab, veu, coneix, prudent es son compendre,
106 gran esfors pren per veritat deffendre;
107 dubtar no·m cal que no sera fet tort.
108 Hajau per cert quisvulla pot offendre
109 james veureu conçenta lo dret vendre,
110 no ’s interes la fes mudar d’acort.
Viçi-cançeller
111 —Na Ribes vull, viuda de gran recort,
112 sia de grat vici-canceller ella
113 per honestat que pren per son deport,
114 e tots amants hauran a bona sort
115 quants seguiran virtuosa querella.
116 Al vicios tindra sorda l’orella,
117 no consentra que l’hoje lo consell;
118 no y pot entrar qui vicios s’apella,
119 mas qui desig d’onestat lo consella
120 perque virtut es fonament d’aquell.
Regent
121 —Continent te galant, ayra novell,
122 en tot quant fa la Rebolleda dama,
123 ab gran repos, honest, discret e vell;
124 de gravitat en si porta·l mantell
125 senyora tal, que tot acçes desama;
126 les obres son conformes a la fama,
127 car per lo mig son cami veig tenir.
128 Manifest es quant honor aquell’ama,
129 son viur’onest abrassa la tal rama;
130 donchs, per regent d’ella·m pore servir.
Advocats
131 —Tres advocats es master elegir
132 en lo consell que les causas rahonen:
133 la viuda, cert, Tagamanent offir,
134 l’altre Na Valls Carbon’ab son bell dir,
135 Na Dionis Miquel, car be preponen.
136 Totes ensemps unides se consonen,
137 d’ un parer son per deffendre virtut;
138 no y dubt’algu, les horelles m’o sonen,
139 advocaran que·ls vicis se confonen,
140 del natural, sens ley, faran scut.
Algutzirs
141 —A Na Berquer, te molt be merescut
142 que d’algutzir li sia dat l’offici;
143 animo gran, gosar, saber stut
144 vol aquell loch e gran sollicitud,
145 quant ser humil e quant superbo nici.
146 L’altre sera, de mon vot e judiçi,
147 viuda que·s diu Corbera Caramany,
148 molt diligent, favorable, propiçi
149 regiran be lo semblant exerçiçi,
150 honradament faran quant se pertany.
Proponedors
151 —De tots amants per interes e guany
152 proponedors de qualsevol requesta,
153 Na Sempmanat, viuda, pendra l’affany,
154 e no m’oblit de Na Vilademany;
155 per llur stil cascu colra sa festa.
156 Puys que desig en res no ’s desonesta,
157 entes’es ja tal protestacio;
158 si voluntat en aquells no va lesta,
159 en lo tal cars la virtut sera presta
160 castich donant e greu punicio.
Jutge de apellacio
161 —E si per cars no·ls es feta reho,
162 accorregut m’a la comtessa Lulla;
163 dara son juy en l’apellaçio,
164 pendra cascu sa justa porçio,
165 contents seran de quant per ella·s vulla.
166 Discrecio es tota sa despulla,
167 actes prudents la guien per lo bras
168 que just parer en mig d’ella s’aculla.
169 Com se pot fer que fruyt altre se·n culla
170 qu’onest e just ab virtuos percas?
Uxers
171 —Per ser sagur que nangu no y entras
172 dins en aquest ajust de gent tan noble
173 sino l’amant que per virtut amas
174 e de son cor tingue tot vici ras,
175 car no·s degut sia publich al poble,
176 prench per uxers las que conte ma coble:
177 Na Boschan’es ab saber molt apert,
178 senyora tal que virtuts es son moble;
179 perque fornit sia de dos lo coble,
180 l’altre sera N’Almugaver, per cert—.
L’araut
181 Com ordenat hague tan bell consert,
182 intitulat «d’Amor lo consistori»,
183 ffeu me vestir sobrevesta de vert
184 e com araut no·m tingue res cubert;
185 mes me ’n la ma una verga de vori,
186 armes als pits segons es l’us cursori
187 perque ’n mon dir cascuna fe prengues,
188 manant a mi qu’a totes fes notori
189 ffossen presents d’Amor al consistori
190 al temps donat, sens un punt tardar mes.
L’araut al president e als altres officials
191 Al president, primer yo fuy remes
192 explicant li sa gran prorogativa
193 e qu’axercis son offici comes,
194 sens consentir fos preterit en res
195 lo dret d’aquell, mostrant se’n molt squiva,
196 prenent de tots l’offença per cativa.
197 Ell de bon grat tot mon dir accepta,
198 alegra molt, be mostra lo quant priva
199 totes apres prenent ab gana viva,
200 obedients, l’offici que·lls dona.
Ffi e endressa a tots los amants virtut
201 Puys obeynt yo fiu quant me mana,
202 l’amant virtut fassa justa demanda,
203 car be deffes per advocats sera;
204 causa sere cascu son dret haura,
205 e justament li daran la garlanda.
206 Pero gordau no vage·ls peus la randa,
207 vostre proçes d’onest examinau;
208 car altrament portareu negra banda,
209 ab dolor gran viureu en vostre banda,
210 fforagitat, per vos tancat en clau.
Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 140.
Incipitario
di Romeu Llull
Indice
degli autori
