Rialc
Rao 90.7
Romeu Llull
1 Yo fuig d’Amor per viure ’n libertat
2 e no ser mes sots la tal senyoria,
3 sempre vers mi l’e conegut ingrat,
4 malgracios, inich e fort irat
5 per be servir a l’enemiga mia.
6 Es tot son fet vana parenseria;
7 puys en son llas veu, dins, vos ser ligat,
8 si com aquell que juga joch forçat
9 perdeu lo temps present e lo passat;
10 de l’avenir, vol que sagur ne sia.
11 No se que fer, tant no li puch fugir
12 qu’en tota part so present de sa vista,
13 e veig de cert que·m força de servir.
14 Sera lo fi que·m fara mal morir,
15 perdua fent del cors e m’arma trista
16 qual es aquell no sia de la lista?
17 Ha força tal poden pochs contradir,
18 los mes sabents saben menys resistir;
19 veig princeps, reys, subdits tras ell venir:
20 tots general anam per una pista.
21 Promesa tinch, que·m fa de grat amor,
22 de satisfer ma passada fadiga
23 fent me gustar past de nova sabor
24 e no·m desplau li sia servidor.
25 Mostre ’n son gest voler m’esser amiga;
26 mes, quant record la primera anemiga,
27 dubte fara com lo mal pagador
28 principi te d’aver semblant tenor.
29 E prech a Deu que me·n prengue millor
30 e que loar me puga de tal liga.
31 Ffeu mentider aquest meu pensament
32 puys que teniu bondat, seny e bellesa.
33 Si en asso la natura y consent
34 e d’altres sou en lo mes diffarent,
35 produhir deu de vos tanta bonesa,
36 satisfareu a vostre gentilesa
37 prenent de mi d’amor lo sagrament.
38 Negar no·s deu raquesta condecent,
39 de vos sere fidellissim servent
40 tenint dins mi de virtut ferm’enpresa.
41 Arxiu de seny, no us fare ’n res deffesa
42 puys mon voler en res no ’s malmirent.
43 Ma voluntat en lo mig loch s’es mesa,
44 ame us quant puch sens desig de paguesa;
45 donchs, vos suplich feu me bon tractament.
Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 128.