Romeu Llull
1 Glorios es l’om qui no sent d’amor
2 e viu distret de la tal conaxença.
3 D’aquella u dich que de molts es perdença
4 dones servint ab tanta desamor,
5 no han sguard a vostra gran dolor
6 ni donen fe menys a vostres paraules,
7 ans, tot rient, crehen los digau faules;
8 morir podeu, que no muden color.
9 Ignorant van ço que·ls es manifest,
10 ingratitud prenen per galania,
11 e per no res munten en falonia
12 desdanyant vos, que us trahen de tot sest;
13 e tot quant feu no·ls plau ni han per lest,
14 ans sçientment o prenen per contrari.
15 De dones tals sols n’aveu tal salari
16 que·l temps perdut, als no y haveu conquest.
17 Del jorn ensa que mon cor cativi,
18 mon pensament, totes mes alegries,
19 dos anys son ja, deu mesos e vint dies,
20 un sol moment de pler james senti;
21 e segons veig, a mi n’a pres axi
22 servint l’amor d’una cruel donzella,
23 com al qui trau del pou aygu’ab sistella,
24 que pren la mort per fet, com ve lo fi.
25 E quin conort per mi qu’e tant amat
26 ab passio continua cad’ora,
27 car, per tamor d’enujar ma senyora,
28 cruel turment sens res dir he passat!
29 No podent mes, vent me d’amor sobrat,
30 tot temoros li demani ajuda;
31 respos me tal, que del tot viu perduda
32 ma vida, cert, sens fer me·n negun grat.
33 Ffoll es aquell que·s veu franch e libert,
34 que met son cor en servitut ten cruha,
35 viura tots temps ab l’esperança nuha
36 e vestir deu drap negra, no pas vert.
37 Quants son aquells si trobaven ubert
38 lo loch per hon son entrats sens fadiga
39 volrian ser fora d’aquella liga!
40 Mas de l’axir negu pot esser cert!
41 Qui·s trobe dins e te [lo] coll al jou
42 es li forçat passientment o dura
43 e de menjar de l’amarga pastura
44 e de servir sens haver nagun sou;
45 viandes tals, l’amor, que sens foch cou,
46 e los de mes en testar la se scalden.
47 Los scaldats tota llur vida malden
48 sens traure may aygüe d’aquell sech pou.
49 De mi us se dir si·n fos pogut axir
50 ne fora luny passades cent jornades,
51 sovint me veig les naffres renovades
52 sens que remey no sper al meu perir.
53 Lo metge veig que sol me pot gorir
54 done·m menjar veri per medicina;
55 dona li gust e sabor dolça fina,
56 es mes amarch que fel lo seu pahir.
57 Axi li’n pren qui creu leugerament
58 lo foll consell dels ulls, qui mes no y saben;
59 matent se·l cap fer ço que may acaben,
60 no vol reho, trobant contrari vent.
61 Qui en amor se met tan ffollament,
62 qua vol saguir dels ulls lo marinatge,
63 dara traves en fort deserta plaja
64 ans d’aquistar de son cor compliment.
65 Dona cruel, puys me dau pa pudent
66 servint a vos ab vertader coratge,
67 escusat so si parle tal lengatge,
68 car no puc mes tenir la proa ’l vent.
Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 199.
Incipitario
di Romeu Llull
Indice
degli autori
