Rialc
Rao 90.5

            Romeu Llull






    1      Ffantesiant molt sovint en amor,
    2      havent record de sa gran senyoria,
    3      e desigat saber d’on proscehia,
    4      de l’esser seu quina es la tenor
    5      ne com en nos aquest es causador;
    6      entrat so dins los sacrets de sa pensa,
    7      sabut e clar quant es sa gran valor
    8      ne per a quant basta sa gran offença.

    9      Amor en si es un acte huma
    10     qu’es en lo mon produhit per natura,
    11     creat en l’om sens naguna sutzura;
    12     l’effecte seu es virtuos e sa.
    13     Lo Creador es lo qui·l mon crea,
    14     d’El proceheix tot’amor virtuosa,
    15     pero vuy molts amen la viciosa
    16     e son molt pochs qui tasten d’aquell pa.

    17     D’aquell’amor que·s deu appellar vil
    18     yo parlare puys l’altr’es oblidada,
    19     qual es ni com es entre nos causada
    20     en grosser cap tant com en lo subtil.
    21     D’asso n’avem tots jorns eximplis mil,
    22     que·s met amor dins en pença grossera,
    23     mas lo grosser ab lo saber civil
    24     pert lo cami, ignorant tal carrera.

    25     Causa s’amor en un petit moment
    26     e son los ulls la causa de aquesta,
    27     arauts portants graciosa requesta,
    28     desafiant voler, que res no y sent.
    29     E vent aquell querela condecent,
    30     los gatges pren acceptant la batalla;
    31     tot inflamat, creu esser prest content
    32     e vensedor, sens elm, scut ni malla.

    33     Com es causat no·m qual mes declarar.
    34     Causa·s dins vos en aquell loch mes digne,
    35     com a senyor li dam casa condigne,
    36     obeït es per quants volen amar.
    37     Molt gracios es son primer obrar
    38     e lo seu past saboros a la boca;
    39     per un delit mil dolors fa passar,
    40     e per no res dona pena no pocha.

    41     Aquell amant que·s veu d’amor sagat,
    42     sens mes pensar, li offereix la vida,
    43     dans e perills e la honor oblida,
    44     no sabent cert si li sera acceptat
    45     lo donatiu qu’al prenent nos a grat;
    46     res no ’s grahit, e tant se galardona.
    47     Axi li·n pren aquell anamorat
    48     qu’a dona tal son voler abundona.

    49     Par e sens par, ab virtut se consona
    50     lo molt que us am sens naguna viltat.
    51     Puys d’onestat aportau la corona,
    52     amar a vos me mou sola bondat.

 

 

 

Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 157.

 

Incipitario di Romeu Llull
Indice degli autori

Rialc