Romeu Llull
1 De bocadens postrat estich en terra,
2 levar no·m puch, si ajuda no·m dones;
3 dignes no son mos ulls que lo cell miren
4 perque t’offen cascun moment del dia.
5 Yo be conech e tem tal conaxença,
6 que·m done spant per gran pena que·m dona:
7 tans son los crims, que del perdonar dubte,
8 per Tu ser just, en mi deffalt no prengua!
9 Ingrat te so, tant que·l grat de Tu·m nega;
10 desconaxent, stime poch ton çeptre,
11 tinch poch record quant’amor fou la tua:
12 morir en creu per gloria donar me.
13 Negar no puch que granment no t’offena
14 e lo molt dan que ma trist’arma spera;
15 mes, que fare, que la deffença·m manca
16 perque la cam segueix la part estrema?,
17 Malvat de mi, que·m trob de virt[ut]s pobre,
18 oblit a Tu per crexer me lo dolre.
19 Tu m’as creat creatura ten noble,
20 ton ver semblant ab lo liber arbitre!
21 Fuig de la lum e vaig per les tenebres,
22 ja so fet sech per continuu mal veure;
23 aspantat so que lo viure·m permetes
24 e com sostens ma vida ten innorma.
25 Ajude·m, Deu, no vulles que mes perda,
26 clam te merçe qu’a penedir m’indugues
27 e, si fuy tart, ton perdonar may tarda.
28 Done·m soccors que·m fasses del teu nombre,
29 Domine mi, Tu miserere mei!
30 Puys que fuy nat per entrar al teu regne,
31 fes mon obrar que premi tal meresca
32 e voluptats executar me priva.
33 Si tant no·m dolch com necessari fora,
34 dolch me de mi que mes dolre no·m pugua.
35 La voluntat ab reho fort contrasta,
36 e pur m’esfors, si no·m fos feta força.
37 A tots es cert quant a vicis s’acosta
38 l’instint huma per nostre salut perdre;
39 no·m meravell, donchs, qu’ab ell m’adaresca,
40 puys l’appetit natural lo y procure.
41 En mi conech ja molt sovint remorde·m
42 record de Tu, que del mal fet m’acusa
43 e de be fer recordança me dona;
44 gran delit prench que·m fassa tal requesta.
45 Christia so, volria ’xecutar la,
46 volria mes voler que·l voler vulla.
47 Pare, si vols que ta voluntat fassa,
48 poder ne tens; done m’ab qui·m deffença.
49 Puys has poder e absolut domini
50 que pot de mi fer voler lo que vulles,
51 si vull tot ço que no·t sia ’n offesa,
52 que u fa que·m trob del que Tu vols contrari?
53 Be se que u fa, mi’es tota la culpa
54 puys d’elegir m’as donat ver entendre
55 lo mal e·l be. Si prench, donchs, via torta,
56 es gran reho que desviat me trobe.
57 Recorde·m be que la mort no desiges
58 del peccador, mes qu’en Tu·s convertesca;
59 l’acçes peccar te suplich haje terme,
60 done m’oblit de tota cosa prava.
61 Si de no res m’as fet Tu de tant digna
62 dant me sperit de perfeccio tanta,
63 tinch ferm sper me daras tal merexer
64 qu’ensemps ab Tu sere ’n la vit’eterna.
65 Creador meu, ver Redemptor e Pare,
66 Fill e Sperit Sant, Trinitat perfeta,
67 suplich te molt que, mentre ’n lo mon visque,
68 de quant fare qu’en res te vingue contra.
Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 114.
Incipitario
di Romeu Llull
Indice
degli autori
