Rialc
Rao 90.2

            Romeu Llull






    1      Comte senyor, puys virtut es la rama
    2      e de son fruyt pren tema mon scriura,
    3      dir quant mereix la qu’Onestat mes ama,
    4      Bellesa gran, qu’en res no la desama,
    5      es, per les dos, de tots vicis desliure.
    6      La ploma prench per fer vostre manar,
    7      parlant ab rims de qui virtuts adora.
    8      O trobadors, no vullau mes tardar!
    9      Per esser tal son virtuos obrar,
    10     tant no direu, que·l ver no s’entrenyora.

    11     Natura volch ça força fos finida.
    12     Units los tres, la fan que tan prospera.
    13     No pot mes dar, de tots bens es complida.
    14     Los alements, ab aquella unida,
    15     d’onor e seny fan qu’es figura vera.
    16     Repos, saber, gest, gracia, bondat,
    17     honest costum ab vergonya prudent,
    18     l’ayre galant ab lo parlar limat,
    19     vells pensaments en jov[en]il edat,
    20     tant trihunphar la ffan degudament.

    21     Quant mes la mir torbe·m los sentiments,
    22     noves laors tarden la mia ma;
    23     per lo molt grat que prench en les presents,
    24     les per venir fan aquelles absents:
    25     lo nou delit tots temps millorant va.
    26     Dido, Saphos, Sarra, Ester no feu,
    27     Penelope ni Judich ab sa mossa,
    28     mes del que vos haveu fet e fareu,
    29     car vist es clar de totes merexeu
    30     prenguen de vos espil fins a la fossa.

    31     Actes d’onor vos fan tenir tal cossa,
    32     qu’apres la mort als cels trihunphareu;
    33     per viur’onest, felicitat haureu.
    34     Donchs, supliquen a Nostre Senyor Deu
    35     . . .

 

 

 

Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 169.

 

Incipitario di Romeu Llull
Indice degli autori

Rialc