Rialc
Rao 90.17

            Romeu Llull






    1      Vengut es temps quen amar dare terme
    2      e mon parlar mudara novell lay,
    3      puys que la mort ab sa spasa tan ferma
    4      ha convertit tot mon delit en guay.
    5      Mon cant sera per tots temps cridar ay!
    6      fins haura fi ma dolorosa vida;
    7      ja tarda molt la dola departida
    8      que desig tant, que nom par vinga may.

    9      Un breu suspir es lo qui ma fet pobre,
    10     que res no tinch sino la veu el cors;
    11     ne sper james haver negun recobre
    12     car lo poder consiste sol en vos;
    13     en aquest mon no puch haver repos,
    14     tot preteri quant moris en la terra.
    15     Fals dich morir, mas dexas la desferra
    16     per alt muntar al regna glorios.

    17     Deseretat ma de tot alegria,
    18     de tot conort me viure apartat,
    19     si rich o cant es tot parenseria,
    20     jamechs e plors governen mon estat.
    21     Yo tors les mans com pens lo que so stat,
    22     sol ma restat de mon viura la brisa;
    23     des dare prench lo negre per divisa,
    24     car tot mon cor daquella nes tachat.

    25     Gran tort ma fet levar me tal riquesa,
    26     no lam dona ne menys lam pot tornar,
    27     ingrata fonch usar tant gran offesa
    28     per general a tants desconfortar.
    29     No sere sol quem clam de son obrar,
    30     ans tot lo mon ne dara gran querela
    31     com follament es privat per aquella
    32     dun par sens par que prou nos pot loar.

    33     Qui volgues dir lo ver de son effecte,
    34     nos cors huma no mut nous pensaments;
    35     no fonch posat en ellalgun deffecte,
    36     era sens pus complida de tots bens;
    37     en lo seu cors mentre foren presents
    38     trobaren pau les dos grans enemigas,
    39     james fonch vist que fossen tant amigues,
    40     dun sol voler e dun desig consents.

    41     Absent de vos yo vinch mes armes rendre,
    42     finit mon temps prench comiat damor,
    43     de dona l mon mes no desig res pendre,
    44     prenguen de mi aquest mateix tenor.
    45     En testament ma dama pres mon cor,
    46     tot mon pensar, mon voler e ma posa,
    47     ab ellensemps es posat sots la losa
    48     hon cascun jorn vivint continu mor.

    49     Par e sens par, de vos reste tal flor,
    50     conort de mi, al vicios reposa.
    51     Verge nasques, gardas la casta rosa,
    52     dara al mon de vos noble levor.

 

 

 

Ed. Jaume Turr: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino (ENC), 1996, p. 187.

 

Incipitario di Romeu Llull
Indice degli autori

Rialc