Rialc
Rao 90.17

            Romeu Llull






    1      Vengut es temps qu’en amar dare terme
    2      e mon parlar mudara novell lay,
    3      puys que la mort ab sa spasa tan ferma
    4      ha convertit tot mon delit en guay.
    5      Mon cant sera per tots temps cridar «ay!»
    6      fins haura fi ma dolorosa vida;
    7      ja tarda molt la dolça departida
    8      que desig tant, que no·m par vinga may.

    9      Un breu suspir es lo qui m’a fet pobre,
    10     que res no tinch sino la veu e·l cors;
    11     ne sper james haver negun recobre
    12     car lo poder consiste sol en vos;
    13     en aquest mon no puch haver repos,
    14     tot preteri quant moris en la terra.
    15     Fals dich morir, mas dexas la desferra
    16     per alt muntar al regna glorios.

    17     Deseretat m’a de tot alegria,
    18     de tot conort me viure apartat,
    19     si rich o cant es tot parenseria,
    20     jamechs e plors governen mon estat.
    21     Yo tors les mans com pens lo que so stat,
    22     sol m’a restat de mon viura la brisa;
    23     des d’are prench lo negre per divisa,
    24     car tot mon cor d’aquella n’es tachat.

    25     Gran tort m’a fet levar me tal riquesa,
    26     no la’m dona ne menys la’m pot tornar,
    27     ingrata fonch usar tant gran offesa
    28     per general a tants desconfortar.
    29     No sere sol que·m clam de son obrar,
    30     ans tot lo mon ne dara gran querela
    31     com follament es privat per aquella
    32     d’un par sens par que prou no·s pot loar.

    33     Qui volgues dir lo ver de son effecte,
    34     no·s cors huma no mut nous pensaments;
    35     no fonch posat en ell’algun deffecte,
    36     era sens pus complida de tots bens;
    37     en lo seu cors mentre foren presents
    38     trobaren pau les dos grans enemigas,
    39     james fonch vist que fossen tant amigues,
    40     d’un sol voler e d’un desig consents.

    41     Absent de vos yo vinch mes armes rendre,
    42     finit mon temps prench comiat d’amor,
    43     de dona ’l mon mes no desig res pendre,
    44     prenguen de mi aquest mateix tenor.
    45     En testament ma dama pres mon cor,
    46     tot mon pensar, mon voler e ma posa,
    47     ab ell’ensemps es posat sots la losa
    48     hon cascun jorn vivint continu mor.

    49     Par e sens par, de vos reste tal flor,
    50     conort de mi, al vicios reposa.
    51     Verge nasques, gardas la casta rosa,
    52     dara al mon de vos noble levor.

 

 

 

Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 187.

 

Incipitario di Romeu Llull
Indice degli autori