Rialc
Rao 90.14

            Romeu Llull






    1      Si ’n nagun temps d’amor me so clamat,
    2      havent per cert tenir ne causa justa,
    3      com ignorant, per lo que ara gusta,
    4      yo me’n penit e confes mon peccat.
    5      Lo temps passat tinch per ben smersat
    6      e lo present li he donat per gatge,
    7      de l’avenir li he fet homenatge
    8      sol me retench lo voler cativat.

    9      Pobre no so ne ja menys no tinch res,
    10     al manester cosa naguna·m manca;
    11     res no deman qu’ab voluntat molt franca
    12     servint amor no·m sie ’n comte mes.
    13     Libert no so ne·m tinch tanpoch per pres,
    14     car ma preso yo la·m trob molt liberta,
    15     mas d’altra part l’exida m’es incerta;
    16     de tot me plau, puys, no·n puch ser repres.

    17     Obligat so de vos, meritament,
    18     mes que del mon a persona nenguna;
    19     si res yo so, vos sou aquella una
    20     sol per qui visch estimat per la gent.
    21     De tant tresor vos m’aveu fet mirent,
    22     del qual teniu lo govern de ssa brida;
    23     si no per vos, no fora res ma vida,
    24     poguera dir esser del mon absent.

    25     L’arma e·l cors a vos tot offeresch,
    26     tots mos sinch senys units vos ob[e]eixen;
    27     dau los tal past ab qual vida·m nodreixen
    28     ab delit gran que per vos possehesch.
    29     Ma voluntat cascun jorn la refresch,
    30     servir a vos m’a dat per mon offici
    31     sens a virtut fer negun perjudici;
    32     pensant desig vicios, m’enpeguesch.

    33     Molts son aquells dient tort los es fet,
    34     servint amor los fan descortasia;
    35     aquest[s] van luny de la migana via,
    36     per los strems caminen cami dret.
    37     L’enemorat qu’en lo mig loch se met
    38     e los strems per vicis abundona,
    39     amor, aquell, de sos bens galardona,
    40     e viu content e de vicis molt net.

    41     L’ome grosser qui desige saber
    42     servesc’amor, en aquell ferm contemple,
    43     e contemplant entrara dins son temple
    44     hon es enclos lo desigat esper;
    45     entrat en ell pexera son voler,
    46     l’entaniment levat en alt compendre
    47     e doctorat per lo subtil entendre
    48     lançara part de ssi l’abit grosser.

    49     Par e sens par, per amor yo prosper
    50     mijençant vos per qui tot ho vinch pendre;
    51     car vostra ma vers mi de grat estendre
    52     veig liberal dant me delit e pler.

 

 

 

Ed. Jaume Turró: Romeu Llull, Obra completa, Barcelona, Barcino («ENC»), 1996, p. 181.

 

Incipitario di Romeu Llull
Indice degli autori