Ramon Llull
1 Deus, per far a vos honrament
2 de logica tractam breument,
3 lo qual es compendi novell,
4 en mon enteniment appell
5 que translat de lati en romanç
6 en rimes en mots qui son plans,
7 per tal que hom puscha mostrar
8 logica e philosoffar
9 a cels qui no saben lati
10 ni arabich: per que vos mi
11 endreçats, Senyer, en saber
12 en bona entencio haver.
13 Ech vos los .v. universals,
14 lurs noms sabiats que es aytals:
15 genus, sots si specia,
16 apres es diferencia;
17 proprietat e accident
18 son quart e cinquen exament.
19 Dos son los generals menors
20 qui termenen dintra·ls majors:
21 substancia es lo sobira,
22 animal mortal pus jussa,
23 e·l mig son cors e animal.
24 De les species, atretals,
25 les dues son estremitats,
26 si com cors e home nomnat;
27 les altres dues son al mig,
28 sensible e animal dit.
29 Endividu ’s atrobat
30 dues vets contrarietat:
31 de nombre e de specia,
32 qui ’n ells fan differencia.
33 De nombre: .j. .ij. e .iij.
34 que l’u nombre l’altre non es.
35 De specia: si com ferrer
36 qui non es lo seu oliver.
37 De differencia diray,
38 mas tot lauger me·n passaray.
39 Differencia es universal
40 qui l’especial mostra qual
41 es la sua diversitat,
42 axi com si es demanat:
43 datiler, e qual cosa es?
44 e la resposta fayta es
45 en lo genus, qui es arbre;
46 e aço matex de marbre:
47 son genus say que peyra es.
48 Differencia ve apres
49 can hom diu: e qual arbre es?
50 ni marbre, e qual peyra es?
51 e hom respon: arbre fasen
52 datils; e peyra marbre gen,
53 obrats d’ella castells e tors.
54 En animals e en colors
55 e en tota causa creada
56 differencia es atrobada.
57 Proprietat universal
58 particular es, qui senyal
59 es de la sua specia
60 e dels individus della;
61 e per ço con en ells esta,
62 proprietat los demostra,
63 axi com ca, qui per ladrar,
64 e cavall, qui per aniar
65 demostren lur proprietat,
66 d’especia fan diversitat.
67 Cada proprietat detria
68 son subjechs d’altra specia.
69 Propri e differencia
70 signifiquen l’especia,
71 mas no la mostren d’un semblant,
72 car proprietat va mostrant,
73 c’una specia no ’s l’altra
74 axi com de cavall e ca.
75 Per altra mou differencia
76 demostra qual specia,
77 axi com animal rient.
78 Endues han convertiment,
79 differencia e proprietat
80 mudant subjech e predicat,
81 axi com home resible;
82 resible es home sensible:
83 quescu pot esser predicat
84 e subjech, pus sia girat.
85 Accident es universal
86 particular, si Deu me sal,
87 lo qual esta en general
88 e aytanbe en special.
89 En general: com vegetable
90 engenrat e corrumpable.
91 De special: algun hom blanch
92 o negre o durment o ranch.
93 Accident no pot demostrar
94 genre ne specia, so·m par,
95 si com blancor e Malaltia
96 qui no mostra·l subjec qual sia.
97 En dues parts es accident;
98 la una es separablament,
99 l’altra inseparablement.
100 Separable: home corrent.
101 Inseparable: foch ardent.
102 Alscuns accidents say que y ha,
103 no son en tota specia,
104 axi com hull-gaç e nas-fent,
105 en alguns metalls foniment.
106 Ay accident coessencial
107 e departible atretal.
108 Coessencial es devesit
109 en dues parts, segons que ’s dit:
110 una es con l’enteniment
111 hymagina possiblament
112 ginovi privat de negror.
113 Els home blanch de sa blancor;
114 mas l’altra part no·s pot privar
115 d’enteniment, si com comptar
116 en quatre dos; cor tota via,
117 dos en quatre hom entendria.
118 De l’accident say departable
119 que ’n dues parts es camiable:
120 la una ve a tart, so us dich,
121 com can es en home massip;
122 l’altra ve tost e molt soven,
123 com gauig o espaordiment.
124 En altres dues parts es dit
125 que accident es departit:
126 la una es proprietat
127 de accident a subjech donat:
128 a home es propri son riure,
129 son comprar e son escriure;
130 l’altra part say que ’s nomenada
131 proprietat no propriada
132 mes a un subjec que a altre,
133 axi com hom menjant malalte;
134 car menjar en malaltia
135 a tot animal se apropria.
136 De los .v. say, universals
137 los tres primers substancials,
138 los dos derrers son d’accident;
139 so ’s vist manifestament.
140 Quatre son diffinicions:
141 ech vos lurs demostracions.
142 Primer’es de efficiens:
143 anim’es de cors compliment,
144 say, sens materia exament.
145 Materia son li element
146 a lo cors qui es engenrat.
147 Forma dona signifficat
148 de la materia, ço say.
149 De la causa final se fay
150 diffinicio: que es coutell?
151 e hom respon tot be e bell:
152 coltell es causa de servir,
153 e pen’es per peccat punir.
154 A conexer l’esser de la re
155 covenen .iij. coses, per ma fe.
156 Primer’es con lo predicat
157 mostral subjech en veritat;
158 comparament substancial
159 hi ha mester, si Deus me sal,
160 de subjec fet ab predicat,
161 axi com d’ome animat;
162 cor tot home ha moviment
163 e tot animal exament.
164 Segona demostracio
165 es co·l subjech dona raho
166 a demostrar lo predicat
167 per ço que ver sia trobat;
168 car qui diu home, diu resible
169 ab cors animat e sensible.
170 De la terça·n rent raho,
171 car no s’i forma questio;
172 car aquells demanden follor
173 cant dien: per que es color
174 negre ne blanch? ni, per que dos
175 es compte? car responcios
176 s’i fan senes deffalliment
177 e sens altre acordament;
178 car negre ’s color per negror
179 e blanch es blanch per sa blancor,
180 e de dos es nombre format
181 per ço cor dos son ajustat.
182 Genus e differencia
183 demostren l’especia
184 cant hom met lo genus primer
185 e l’especia en derrer.
186 Per proprietat, atretal,
187 es trobat ver, si Deus me sal,
188 axi com cosir e escriure,
189 bramar e comprar e riure.
190 Hom apercep per accident
191 drap blanch, negre, vellant, durment.
192 Genus e differenicia
193 fan sobre la especia
194 contrarietat dues vets,
195 segons que entendre porets:
196 la una se fa diversament,
197 l’altra per contrari, exament.
198 Diversament se diu axi:
199 drap de lana e drap de lli.
200 Contrarietat: com cors mortal
201 a inmortal. E car mi cal
202 dich que si es alguna res
203 a qui null nom no sia mes,
204 fay se sa diffinicio
205 sobre lo genus, e veus ço:
206 si la causa es animada
207 e vegetabie, es donada
208 enaxi la responcio,
209 segons que ho mostra rao:
210 est cors es animat sentit,
211 mas son nom es mes en oblit;
212 privat de nom e denimat.
213 Dues son comparacions
214 universals, segons rahons:
215 natural e accidental.
216 Comparacio natural:
217 com subjec e son predicat
218 en natura son atrobat,
219 axi com hom e animal
220 qui ’n moviment semblon egual;
221 cor si son li home movent,
222 si ’s son animal exament.
223 Comparacio de accident:
224 e de blanch ab blanch, o corrent
225 ab corrent, e ab negrit
226 alcun cors que sia ’nblanquit.
227 A conexer que, tres mous ha.
228 Lo primer en genre esta
229 cant hom demana: hom que es?
230 e la resposta fayta es
231 cant hom diu: hom es animal
232 racional. E atretal
233 per lo segon mou hom respon
234 ab l’especia, e veus com:
235 hom es racional mortal.
236 Lo terç mou se fa per senyal,
237 ço es a dir discripcio
238 ab que·s fa la responcio:
239 que ’s hom? leva d’estatura
240 ungles amples ha per natura.
241 Differencia demostra
242 so que mantes vets per una,
243 e per mays d’una atretal.
244 Per una: hom es animal.
245 Per mes d’una: racional,
246 sensible, movable, volent
247 son creador omnipotent.
248 Quin mostra differencia
249 en genre e ’n specia
250 cant hom diu: e quin animal?
251 e hom respon: racional.
252 Ech vos de preposicio,
253 en dues parts es son sermo:
254 predicativa primera,
255 condicional derrera.
256 Predicativa·s departeix
257 en dues parts es devesex
258 l’una part es disjuntiva,
259 l’altra part es conjunctiva.
260 Disjuntiva: o fals o ver,
261 car null mija no y pot caber.
262 En la conjuntiva mija
263 con hom diu: tanca la sija.
264 Ec vos de la condicio:
265 si m’ames dar t’e .j. cordo.
266 Quatre son preposicions
267 compreses, on son mants sermons
268 fayts: en tot, no tot, e alcu,
269 e encara en no negu.
270 Quatre son qui no son en us,
271 mas que·n fan fallacies alguns:
272 dues individues appellades
273 e les altres desemparades:
274 en Pere gran, Pere no gran,
275 home vellant, hom no vetllant.
276 En .viij. mous preposicio
277 par c’aja contrari, veus ço
278 en afferman e en negan;
279 mas no ’s contrari a mon semblan.
280 Primera es d’equivocat
281 cant del subjec es predicat.
282 La un diu: degollat molto,
283 e l’altre diu: anc ver no fo;
284 la un diu d’Arieles,
285 e l’altre d’aquell que menges.
286 Cascun diu ver, si Deus me sal,
287 per que·l contrast res no val.
288 Segons, que diu del predicat
289 con diu: vin a beure es vedat;
290 segons la ley del sarrayi,
291 mas del crestia no ’s axi.
292 Terça es con particular
293 universal fan contrastar,
294 axi com dir: ull d’om es blanch,
295 e es respost que no es blanch.
296 Cascun diu ver, car blanch hi es
297 en negre, ço vey appales.
298 Quarta d’actualitat
299 e de potencia on ver es.
300 La un diu que·l vin del sallo
301 embriaga, l’altre diu no;
302 la un ho diu de mantinent
303 e l’altre de possibolment.
304 Quinta es de relacio.
305 La un diu payre, l’altre no;
306 la un ho diu de natural,
307 e l’altre de accidental
308 cant infant es pres a noyrir.
309 Sisena de loch se sol dir.
310 La .j. diu payre viatjant,
311 e l’altre son dits navegant;
312 la un diu que va a Paris,
313 e l’altre diu: no, a Tonis.
314 Setena se diu destament
315 en qual que hom sia essent.
316 La un diu Pere ha saber,
317 e l’altre diu que no es ver;
318 la un diu que sab en costuma,
319 e l’altre que no en natura.
320 La .viij. se diu de temps.
321 La un, affermadaments,
322 que l’ome qui jau no es sa,
323 e l’altre diu que mal no ha;
324 la .j. te diu ver per .j. dia,
325 e l’altre per l’altre qual que sia.
326 Quatre son preposicions
327 ab que hom forma los sermons:
328 algunes han convertiment
329 e no les altres exament.
330 Convertiment, es atrobat
331 con lo subjec e·l predicat
332 prenen en si camiament.
333 Ech vos les c’an convertiment:
334 la negativa universal
335 nega que hom no es sal;
336 affirmativa particular
337 se pot enaxi figurar
338 con se diu: algun home es blanch
339 o negre, malalte o ranch.
340 Affirmativa universal
341 no·s convertex, si Deus me sal:
342 con hom diu: tot hom animat,
343 qui converteix no diu vertat;
344 negativa particular
345 no·s convertex, segons que par:
346 no es tot hom animal
347 ne tot animal hom mortal.
348 Preposicio convertent
349 no pot esser, si verament
350 no es demostrat veritat
351 sens que no y haja falsetat.
352 Tres mous son de convertiment:
353 la hun se fa per accident;
354 l’altres fa per simplicitat
355 mudant subjec e predicat;
356 e lo terç mou, si Deus be·m do,
357 es per contraposicio.
358 Preposicio, tretze vies.
359 Con tu savi series
360 si en ton cor les pots retener!
361 car per elles hauras saber.
362 Primer’es de necessitat:
363 tot cors compost es demostrat.
364 Segon ’s diu con es sentit
365 veent, palpant, gustant, oynt.
366 Terça es d’esser esprovat:
367 tot foch es calt con es tocat.
368 Quarta es de tauetur dit,
369 vocable arabich es hoyt,
370 en special es demostrat
371 e en general atorgat,
372 axi com l’om qui creu que es
373 Paris, si be estat no y es.
374 Quinta es la preposicio
375 qui ’n si matexa sa raho,
376 con en .iiij. ho es mostrat,
377 que dos son la una meytat.
378 Sisen’es de perpensament,
379 e aquesta no val nient,
380 car falsetat hi pot caber
381 on mant hom fall per no saber.
382 Setena se diu de publich,
383 con hom qui ment vil es sentit.
384 Huytena·s diu de sotsposada
385 la qual no val nulla vegada,
386 car mant hom reb molt soven
387 so on veritat no enten.
388 Novena·s diu d’atorgament
389 a qui no cal repreniment.
390 Deena esta en semblant
391 cant la primera·s va acostant
392 ab semblant possibilitat,
393 mas no u fa en necessitat.
394 Onzena·s diu appales
395 a ton amich sies cortes.
396 Dotzena es d’openio:
397 qui va de nits sembla layro.
398 Tretzena es ymaginada,
399 com serp morena varinada.
400 De tretze preposicions,
401 en la .v. es pus forts rahons,
402 car silogisme van formar.
403 Lo nom d’aquelles vulls nomnar.
404 En la primera: mays tot es
405 que sa part. Hec vos enapres
406 la segona, qui es sentida,
407 on a tart trobarets fallida.
408 Terça es de la esprovada,
409 d’on hom se guart altra vegada.
410 Quarta de atauetur es
411 on a tart defalliment es mes.
412 Sinquena es sella qu’en si
413 ha sa raho, com yo en mi
414 ay mes mans e tots mos caxals.
415 Les altres gens no son cabals
416 a les ,v. damunt nomenades.
417 Les publiques e atorgades
418 om dona a los no sabents
419 con esputant hom savi·ls vençs
420 a les .v. damunt nomenades,
421 on veres rahons son mostrades.
422 De perpensar e de semblar
423 pot hom fallacies formar.
424 Publiques e reebudes
425 ab creença, son car tengudes,
426 a rectorica son donades
427 e a dret les demes vegades.
428 De possibol e impossibol,
429 de necessari, son cor hi vol.
430 Possibol: esser escriva.
431 Impossibol: home pedra.
432 Neccessari: hom animal.
433 No necessari: nom Vidal.
434 So qui en un temps es possibol,
435 en altre temps es impossibol.
436 D’argument sabiats diray
437 com pus breument dir en poray.
438 Arguments son dits ajustats
439 d’on altres dits son dirivats,
440 segons que entendre porets
441 con les figures legirets
442 on argurnent es demostrat.
443 En tres termens es termenat,
444 sabiats per ver, tot argument,
445 car sens ells no·s mostra nient.
446 La un terme es de mijania,
447 e lo menor es tota via
448 subjec en la conclusio,
449 e lo major, si Deus be·m do,
450 esta en la conclusio
451 predicat, e es questio.
452 Conclusio say no es dita
453 enans qu’ella sia exida
454 de dues preposicions,
455 cor no es acabat lo sermons;
456 mas con es exid’es raho
457 que hom l’apell conclusio.
458 Dues negacions no fan
459 null argument, a mon semblant.
460 ...
461 ni negun animal es sal;
462 ni de dos particulars
463 preposicions, no daras
464 la veritat en argument
465 segons art de demostrament;
466 cor qui diu alcun animal
467 e alguns blanch, son dit no val.
468 De la materia d’argument
469 vos dira y vertaderament.
470 Ses raylls son .v. atrobades.
471 A la primera son donades
472 les proposicions de grat
473 qui demostren necessitat.
474 Segona es con par vertat:
475 que l’om qui ama sia amat.
476 La terça diu d’opinio:
477 qui va de nits sembla layro.
478 Quarta es con par vertat
479 so qui es molt gran falsetat,
480 axi com tot lo esser en loch:
481 Deus es, sens que no es en loch.
482 Quinta es con falsament
483 home fa fals comparament;
484 cor qui diu: Carles es leo
485 mostra que fals es son sermo.
486 Silogisme say c’a mester
487 quatre coses a mon parer:
488 subjech, accident, questio,
489 começament hi esser bo.
490 Del subjech vos djray breument
491 con hom malalte ha sanament.
492 Accident no us vull oblidar,
493 en triangle·l poras trobar,
494 cor cada linya en triangle
495 ab sa par linya hi fay angle.
496 De questio, segons que·m par,
497 es ço subjec se va ajustar
498 ab l’accident, d’on questio
499 pren forma la conclusio.
500 Començament no vull lexar:
501 so es con hom a l’esputar
502 atorga preposicio
503 d’on hom trau la conclusio.
504 Qui començament vol negar,
505 en esputar no sab entrar.
506 Quatre son les condicions
507 de silogisme: les rahons
508 ver, necessari, e primer,
509 essencial hi es mester.
510 Ver, es que sia veritat
511 so que l’argument ha provat.
512 So qui es de necessitat,
513 es con no pot esser mudat.
514 Primer, es con es affermat
515 primerament lo predicat.
516 Essencial, cove estar
517 en ço de que vols predicar.
518 Per quatre mous va questio,
519 e si·s fa la conclusio.
520 Silogisme va tot primer,
521 eximpli es lo pus derrer;
522 entimema, induccio
523 estan en mig, si Deus be·m do.
524 Silogisme, cabal sermo
525 con se forma conclusio
526 de dues preposicions,
527 per veres demostracions.
528 Induccio poras trobar
529 adonchs con ab particular
530 poras provar universal;
531 cor si ’n Ramon e en Vidal
532 e cascu li racional
533 an loch, e ample e pregon,
534 si san tuyt li home qui son.
535 Entimema say con se pren
536 en conclusio solamen
537 ab una preposicio
538 d’on es solta la questio.
539 Con dius: en Pere es sensible,
540 cove que haja cors visible.
541 Ab eximplis son questio
542 Ech vos n’eximpli bell e bo:
543 si mala cosa es guerrejar,
544 bona cosa es passifficar.
545 Tres mous son d’obscurament:
546 quant hom affic en argument,
547 con diu animal corrent;
548 e molt hom n’aminua e·n toyll,
549 con acorsir la raho vol;
550 o con vol respondre tot breu,
551 d’on entimemas forma leu.
552 Silogisme poras cercar
553 en causa e·n causat, so·m par.
554 Lo foch es causa, e fum es
555 occasionar, e ver es
556 que lo fum es occasio
557 a trobar foch con fas carbo,
558 com Per lo foch atrobat es.
559 Si com lo foch es major causa
560 que lo fum, axi sentaula
561 que la darrera diccio
562 que es en la conclusio,
563 sia en lo terme mija
564 major causa, so es serta:
565 donchs la pus noble diccio
566 mit en la maior abando
567 en lo terme mija, qui es
568 compost de dos termens: ver es.
569 Utrum, e que, e quin, per que
570 son quatre mous, que ’xis cove.
571 Utrum en dues parts esta
572 ab que la demandas forma:
573 primera es si es o no
574 so que demanda ton sermo;
575 segona es destament:
576 si Deus es bo, omnipotent.
577 Que, ’n dues parts partit es:
578 primera: que ’s destrer pages?
579 resposta: es cavayll, laurador;
580 segona, veritat major,
581 que ’s vi? respon abendo:
582 premut, embriagat, gloto.
583 Propri e differencia
584 te donaran sciencia
585 de lo quiny qui ’n ab.ij. esta,
586 car per cascu se demostra.
587 Per que, en dues parts estan:
588 primera: per qual causas fan;
589 segona: per que ’s atrobat
590 so qui per altre es demostrat
591 e per si·s demostra es ve.
592 Utrum e per que san a fe,
593 e que e quin san a raho.
594 Contradictori sermo
595 qui en quatre mous s’afigura.
596 Lo primer, primer se dira,
597 relatiu es, com fill e payre.
598 Segon aporta lo contrayre
599 de blanch e tiegre, e mal e be,
600 e ver e fals, e d’autra re.
601 Privacio posicio
602 es lo terç mou, con cadalo
603 qui con neixs no veu nulla res.
604 Quarta d’afermacio es
605 e de negacio formada
606 qui no ha mija ni ligada.
607 Nombre ja no fora sens dos,
608 ni dos nombre si res no fos.
609 Nos segueix de necessitat
610 que a dos, .iij. sia donat;
611 cor dos poden esser sens .iij.
612 e sens .ij., .iij. no foren res.
613 Entre esser e essencia
614 say que y ha differencia.
615 Essencia l’enteniment,
616 say, la compren naturalment;
617 mas d’esser no pren la forma,
618 mas dintre la materia.
619 Essencia, especia es,
620 e esser, particular es;
621 e esser e sa especia
622 poden esser substancia
623 e accident, en veritat.
624 Dels universals mes membrat,
625 dels quals materia empremtada
626 e sa emprempta segelada
627 fa conservar especia
628 en los individus d’ella.
629 L’especia es termenada
630 dins dos termens, e ’s sustentada:
631 la .j. terme ’s materia
632 universal, senes forma,
633 la qual es dita ordial;
634 e l’altre terme, atretal,
635 d’endividus es consirat.
636 E ço per que no es vedat
637 que sia vista specia,
638 es per so cor materia
639 ordial es invisible,
640 si be s’es intelligible.
641 Si tu vols entendre lo ver,
642 fe e ’ntendre t’auran mester.
643 Ab fe comença a obrar
644 en ço que volras encercar,
645 affermant possibilitat;
646 car la impossibilitat
647 no afferms al començament,
648 cor si ho fas, l’enteniments
649 no pora mays avant anar
650 encercar ço que vols trobar;
651 car qui al començament menyscre,
652 ab enteniment no veu re.
653 Aytal us han li infidel
654 qui descreon que Deus del cel
655 sia en sancta trinitat,
656 ni en sancta Maria encarnat;
657 car al començ de la rao
658 descreen ho, dien que no;
659 e cor descreon en primer,
660 lur enteniment en derrer
661 no ha ab que vaja cercar
662 so qu’ell pogra atrobar
663 si no li embargas sa virtut
664 l’inpossibol qui es creut
665 a comensar de l’esputar;
666 a qual los valgra mays duptar;
667 car per duptar es demostrat
668 so que es possibilitat,
669 car l’enteniment ne reve
670 en son encercar con ave
671 en ço qui es ver e provat.
672 Est’ regla ages en ton grat,
673 car amar ne pots e saber
674 ton Deu, qui te·n fa car tener.
675 Si tu vols null secret trobar
676 ab quatre mous lo vay sercar.
677 Primerament ab sensual
678 encerca altre en sensual,
679 e cor .j. en sensualitat
680 dona d’altre signifficat;
681 cor la forma artifficial
682 de son maestre es senyal.
683 Segons mou es con sensual
684 demostra l’entellectual
685 com per est mou qui ’s sensual,
686 entens l’altre entellectual.
687 Ec te lo terç mou, on greument
688 impren ostal l’enteniment:
689 est es con l’entellectual
690 d’altre es mostra e senyal,
691 axi com ver e fals qui son
692 los majors contraris del mon
693 e demostren que Deus es;
694 cor si posam que Deus no es,
695 so qui ver e fals n’es menor;
696 e si Deus es, es ne major
697 contrarietat a ambdos;
698 e cor major es ahondos
699 d’esser, e menors ne deffall,
700 donchs pots saber que per null tayll
701 menor ab esser nos cove,
702 pus c’ab lo menor no fos re.
703 A tres mous t’ay demostrat
704 Deus esser ell significat.
705 Del quart mou te vull remembrar
706 ab l’entellectual, so·m par,
707 d’ayso qui ’s secret sensual;
708 car theorica t’es senyal
709 de los secrets de praticha.
710 Demostracio tres graus ha.
711 Primer es: mays es tot que part;
712 car l’endividuu de la art,
713 a la art gens no es egual.
714 Lo segon mou qui ’nquer mays val:
715 es lo simple fenit qui ’n se
716 conte son tot, sens que de se
717 no fa part, com l’entendiment
718 qui ’n habit ha diversament
719 mants objechs, sens que part non fa
720 de si, mas que pren lur forma.
721 So per que demostracio
722 ’n ell segon mou ha mays fayso
723 de ver que no ha en lo primer,
724 diray vos ho molt volenter.
725 En lo primer ton cors mays es
726 que no s’es ta ma, la qual es
727 possibol con la·t pot tallar;
728 e tot ton cors se pot guastar
729 retornant ses parts a no re
730 tro quel tot no ha nulla re,
731 car perdut ha ço per que era.
732 Enteniment ja no perdra
733 son tot per parts, car no les ha,
734 cor si algun objec no pren,
735 pendren pot altre exament;
736 mas ja natura no retra
737 lo peu, al cors, que perdut ha:
738 donchs mays es tot que part non ha
739 que no es lo tot qui parts ha.
740 Lo terç mou es pus vertader
741 que lo segon ni lo primer,
742 car tot es sens part, infinit,
743 ço es .j. tot en l’esperit
744 simple que son tot mays conte
745 qu’el tot del segon. Vet per que:
746 car tot finit dins terme esta,
747 per que en son ver terme hi ha
748 e cantitat e falliment,
749 pus no es infinidament;
750 mas lo tot qui ’s sens termenat,
751 infinidament es estat,
752 e es, e senes fi sera.
753 Aquell tot mays ver en si ha
754 que no ha lo tot termenar,
755 qui conte tal necessitat
756 qui lo fa esser termenat;
757 mas, lo terç tot ha ’ytal poder,
758 tal necessitat, tal voler,
759 que tot quant es conclou en si.
760 Pus tan gran es, membr’el de mi.
761 Lo primer grau senten leuger
762 per so con es sens mijancer.
763 Lo segon grau senten greument
764 cor ab mija sensualment
765 l’auras a entendre primer.
766 Lo terç grau, on ha mays de ver,
767 ha molts mijans qui son leu:
768 saber lo te cove, si Deu
769 vols saber per necessitat.
770 E qu’el per sa gran pietat
771 enlumen ton entendiment,
772 sens lo qual null hom no enten.
773 De subjec e objec mija
774 te vull parlar, car obs t’aura,
775 Materia es potencia
776 e subjec ha tota forma
777 qui per cors natural sia;
778 e li compost de l’element
779 son subjec, ço say, estrument
780 a la forma artifficial.
781 Objech hi ha qui ’s natural
782 als particulas sensual;
783 objec d’entellectuytat
784 es Deu e fe e caritat;
785 objet d’artiffici, veer
786 lo pren, e aytanbe voler,
787 com veus e vols la tua tor.
788 Mija say que ’s lo movedor
789 qui·s mou de subjec al objech
790 sens que no·s part de son subjech
791 ni defora l’objec no va,
792 mas qu’en lo mig d’amdos esta;
793 si com es anar e escriure,
794 entendre e amar e riure.
795 En son moure l’objec consent,
796 e si·s fa·l subjech exament;
797 e per aço lo mig movent
798 mouse e ’s mogut verament
799 per ambedos sos termenats,
800 moviment es demostrats.
801 A ensercar pus nobla·m sove.
802 ab tres coses la trobare:
803 esser, major, acabament,
804 qui ensemps han conveniment
805 contra·l contrari de major,
806 lo qual se cove ab menor,
807 ab deffalliment, ab non re.
808 Est encercar dos mous conte:
809 la .j. es de diversitat,
810 l’altre de contrarietat.
811 Divers son major e menor
812 qui no son eguals en valor;
813 car si home es, qui·s cove
814 ab deffalliment, ab non re,
815 per innorar e per privar,
816 e d’acabament pot usar
817 en edat e en caritat,
818 donchs manifest es e provat
819 qu’en esser sia alguna re
820 qui no·s convenga ab non re,
821 ab menor, ne ab falliment,
822 ans hi ha tot acabament
823 en si e de tot ço qui es,
824 e sia major que quant es;
825 e si ayço no era ver,
826 convenria·s, a mon parer,
827 esser menor ab falliment
828 contra major acabament;
829 no esser e privacio,
830 deffalliment e corrupcio
831 no aurien sororitat;
832 e aço es gran falsetat.
833 Lo mou qui per contrari va
834 en lo pus noble enserca
835 esser major acabament,
836 e son contrari no ’s nient,
837 con Deus qui ’s major e mellor,
838 al qual no ’s contrari menor,
839 ni non re, ne deffalliment;
840 e si Deus no era essent,
841 non re, deffalliment, menor,
842 sens contrari foren major
843 que esser e acabament
844 e que major, e verament
845 ans foren non re e menor
846 e deffalliment, que major
847 ni esser ni acabament;
848 mas aço raho no consent,
849 car no consent a falsetat.
850 Pus est manifest e provat
851 so qui es ver e qui es fals
852 asats n’avem dit: parlem d’als.
853 Ab semblant o ab desemblant
854 so qui es hiras encercant,
855 car ab semblant l’atrobaras;
856 a desemblant conexeras
857 diversa operacio
858 e divers esser; e vet quo.
859 Li philosof qui son estat,
860 sapies, han molt fortment errat;
861 car ells, negat creador,
862 creens a Deu far mays honor
863 diens que sa obra mays val
864 si per tots temps es eternal,
865 per semblança volgron lionrar
866 de sa obra, segons que par.
867 Mas ells li feren mays d’onor
868 si dixessen qu’ell es major
869 en durar en eternitat,
870 que no es lo mon son causat;
871 car mays es qui pot de non re
872 crear, que far egual a se
873 en durament sens començar;
874 per que ells no saberon trobar
875 ab desemblant, segons qu’ay dit.
876 Encara han en als fallit,
877 car dixerent que·l fermament
878 ni temps, ni seu moviment,
879 son sens començar eternals,
880 dient que tot ço es cabals
881 ab Deu, qui es sens corrupcio
882 en durar, e hanc ver no fo;
883 car Deus ha virtut e poder
884 per la qual fa so sostener
885 qui es senes corrumpiment,
886 a qui ha dat començament.
887 Per ço que·ls philosofs n’an dit,
888 sapiats, ha mant home fallit,
889 car creen lurs començaments
890 esser ver sens deffalliments,
891 e cuydon s’entendiment
892 so qu’ells creen falsament;
893 e per ço no poden pujar
894 sobre·ls començaments, pensar
895 altra pus fort necessitat
896 qui·s mostra ab diversitat
897 de pus noble e de menor
898 qui conte veritat major.
899 Ech ten eximpli forts e clar:
900 be saps tu que Deus deu amar
901 l’ome just, quant fay alcun be,
902 e cant fay mal gens no·s cove
903 qu’el sia per Deus desirats;
904 ni no·s cove que alterats
905 sia en Deu lo seu voler,
906 que si u era, a mon parer,
907 seria en Deu accident
908 e soffraix de acabament:
909 donchs axi t’es obs que ab semblants
910 ab desemblant vages cercant
911 de ton creador son voler
912 sa dretura e son saber.
913 Asemblar pots lo teu amar
914 ab sell de Deu, con vols amar
915 sell qui fa be, car Deus ho fa.
916 Ab desemblant, donchs, encerca
917 lo teu voler e sell de Deu;
918 car si desames l’amich teu
919 can fay malvestat e peccat,
920 lo teu voler s’es alterat;
921 car tu sabs que no·s cambia
922 en Deu son voler com que sia.
923 Per ço que en tu es cambiat,
924 lo voler de Deu t’es mostrat
925 en quant no sech lo teu sender;
926 car voler ha pus vertader
927 que lo teu, qui es cambiat
928 cant son objec es alterat.
929 No·s cove lo nostre callarc:
930 cinch son los senys particulars.
931 De visus parlarem primer
932 qui ab triangle es obrer:
933 son mija ayre, luu, color
934 e l’ayre luts de resplandor;
935 e color, qui objech li es,
936 senes lugor sapiats non es.
937 En fos ulls es luts atretal:
938 esta luts es linya senyal
939 qui continuament s’esten
940 de la vista a ço que pren.
941 L’ayre e l’aygua son mija
942 de l’ausir, ço es certa
943 e l’ayre per colps naffrats es,
944 e l’aygua sa empremta es.
945 Dins les orelles ve lo son
946 en l’ayre e l’aygua que y son;
947 aquella aygua e l’ayre, exament,
948 reebent aquell feriment
949 qui es vengut dels colps de fors,
950 e l’oyment pren aquell cors
951 e vest los, car son habit es.
952 D’adorament son mija es
953 la calor e la humiditat
954 qui de foch ayre son justat:
955 lo caut e l’omit va en sus,
956 e ton ale a aquell us
957 cant de ton nas es dexendut;
958 e car es ver e conegut
959 que ton ale calt humit es,
960 adoncs aço que semblant es
961 de dins al nas, habit se fa
962 de odor: si odor hi ha,
963 amena la lo teu ale.
964 De gustus vos dich que·n so ve:
965 son mija es humiditat;
966 sots la lengua son li forat
967 buyt qui de humiditat sumple;
968 per aquells la sabor te ve
969 sus alt en lo teu gotiro,
970 en lo qual gustus pren fay,
971 segons que es la calitat
972 de ço que has begu, menjat.
973 Sentir ve de animalitat:
974 l’estrument on es demostrat
975 es la carn, qui sent mantinent
976 cant hi es fayt null tocament;
977 terra e aygua son mester,
978 car aquests senton en primer
979 per ço car estan pus al som;
980 el foch el ayre son preyon
981 qui reeben lur tocament,
982 d’on fan habit e vestiment
983 segons que·ls deffors son toccats.
984 Gustus e sentir son lausats
985 sobre·ls altres senys verament,
986 car sens ests dos no viu nient
987 nul cors, lo qual pot viu estar
988 sens los altres senys, e durar.
989 Los senys particulars translat.
990 Ben, can en sens son ajustat,
991 ymaginativa·ls escriu,
992 in fantazia y ha son niu,
993 de la qual pren demostrament,
994 ço sapia, ton entendiment
995 de ço qui es de sensual,
996 e puys puja en alt ostal
997 qui es d’entellectuitat
998 on mant secret son ajustat.
999 A lo fals ymaginament
1000 qui ab fantasia corrent
1001 forma falsa openio,
1002 eximpli te·n do bell e bo.
1003 Li philosof qui son passat
1004 dien que·l mon e eternitat
1005 son una cosa, e vet quo:
1006 si firmament anch mays no fo
1007 natura de corrumpiment,
1008 donchs es ab temps e moviment
1009 eternar sens nul començar.
1010 Ymaginant, aço ver par;
1011 mas puxes ve l’entendiment
1012 qui d’aço fay destruyment,
1013 entenent que eternitat
1014 no·s cove ab res començat
1015 ni ab negun deffalliment,
1016 mas ab trastot acabament:
1017 donchs cove·s ab infinitat
1018 e no ab ço qui ’s termenat
1019 en cantitat e en poder
1020 en innorancias saber.
1021 Lo firmament es donchs aytal,
1022 e temps e moviment, egual
1023 a lo firmament: donchs ver es
1024 que alcuna altra causa es
1025 pus noble que lo firmament
1026 ni que temps ni lo moviment,
1027 la qual l’enteniment enten
1028 denant a temps e moviment,
1029 qui·s cove ab eternitat,
1030 car no es dintre termenat,
1031 enans es fora tot quant es
1032 e dintre ço qui terme es;
1033 e car en si tot be conten
1034 a eternitat se coven.
1035 E si Deus no es eternal,
1036 dius que ço qui es, res no val,
1037 e que comensa de non re
1038 començament, e puys de se;
1039 e aço es gran falsetat
1040 que començar e començat
1041 e no re e començament
1042 sien una re solament:
1043 donchs entendre pots verament
1044 que Deus es gran, omnipotent,
1045 qui tot quant es ha començat.
1046 Saps que es primera entencio
1047 ni segona? Si dius que no,
1048 mostrar t’o ay molt volenter,
1049 car a ton saber son mester.
1050 Primera entencio es tal
1051 qui cove ab causa final;
1052 la segona, l’estrument.
1053 Eximpli te·n daray breument.
1054 Primera entencio a Deus
1055 la dona, si vols esser seu.
1056 La segona entencio es
1057 si sots Deus ames qual que res
1058 per ço que Deus pusques honrar.
1059 Si n’axi ames, pots entrar
1060 en parays esser salvat;
1061 mas si tu fas de Deu amat
1062 per ço qu’ell te do del seu,
1063 mays ames tu que no fas Deu:
1064 a tu as la entencio
1065 primera, e sens fallio,
1066 car la segona a Deu as:
1067 on, mays honres tu qu’ell no fas.
1068 E car ell es mellor que re,
1069 ab la primera te cove
1070 que l’ages en tal volentat:
1071 si no u fas, tort has e peccat.
1072 E ja veus tu que lo pomer
1073 per ço que puscha lo fruyt fe
1074 vol far les fulles, mas no fa
1075 lo fruyt, so say, per la fulla:
1076 lo fruyt, per la primera·s fa,
1077 a la segona la full’a.
1078 Si tu en tot ço que faras
1079 la primera entencio as,
1080 tota hora faras lo mellor
1081 e aura escusar amor.
1082 De les faulacies direms
1083 que ’n .xiij. parts les trobarem:
1084 les .vj. n’estan en diccio
1085 dins la qual hom fa fals sermo;
1086 les .vij. son fora diccio
1087 e nega: on, mant hom diu no.
1088 Leugerament nomenaray
1089 lo nom de les .vi. e diray:
1090 equivocum, e phibolia,
1091 conipost, divisio hi sia,
1092 accent, figura diccio.
1093 Lo nom de les .vij. qui no so
1094 en diccio, defores estan,
1095 sabiats que us diray en riman:
1096 la fallacia de accident
1097 vos nomenam primerament,
1098 secundum quid simpliciter,
1099 elenc on dobl’es mester,
1100 petitio eius quod est
1101 per consequentia fals est,
1102 l’altra es non causa ut causa,
1103 en mant home fay mala bausa,
1104 plural enterrogacio
1105 es la setena abendo.
1106 A la primera retornem.
1107 De equivocacio direm:
1108 tot qui·s cove say que ’s be;
1109 mal de pena say que·s cove
1110 a tots cels qui culpa auran:
1111 dones mal es be per est semblant.
1112 Affibolia ve apres
1113 per enganar qui no sab res:
1114 sell qui sab pomer, sab pomer:
1115 sap de pomer; ço no es ver.
1116 Saps tu la composicio
1117 qui ’n assi falsa lo sermo?
1118 si l’om qui seu, anar pora:
1119 doncs seguex se si ja vaja.
1120 Quarta es de divisio,
1121 on hom fa manta fallio:
1122 ço qui es dos en .iij. es .iij.;
1123 tu sabs que .v. son .ij. e .iij.:
1124 doncs .iij. son .v. a ton parer.
1125 Vec te accent qui no diu ver:
1126 so qui ’s amat ab am es pres;
1127 vi es amat: doncs am hi es.
1128 Ec te figura diccio,
1129 e per qual mou falsa i sermo:
1130 tot’aygua humida es,
1131 e ço qui es mar, aygua es:
1132 donchs conclous que humiditat
1133 ni mar no han diversitat.
1134 Ab fallacia d’accident
1135 fara·s axi repreniment:
1136 tu sabs que ’n Sortes hom es,
1137 e sabs que hom specia es:
1138 enfro ’n Sortes e specias
1139 tu no fas differencia.
1140 Secundum quid simpliciter
1141 si fay sermo no vertader:
1142 vet lay un home qui mort es:
1143 donchs es home; ço ver no es.
1144 A alenc te pots ajudar
1145 si alcun hom vols enganar:
1146 home say que ’s specia;
1147 null home no ’s especia:
1148 donchs ço qui es e qui no es,
1149 una matexa causa es.
1150 Petitio eius quod est
1151 e·ls correlatius la trobest:
1152 si Sortes payre de Plato,
1153 Plato es filliacio,
1154 lo qual par no puscha payrar
1155 en quaiit es fill, segons que par.
1156 Consequencia ’s fort en us
1157 qui engana mant hom gamus:
1158 home es bestia animal:
1159 donchs bestia es racional;
1160 e qui es amat que sia amat:
1161 mant ama qui no es amat.
1162 Non causa ut causa say es
1163 contra raho car falsia es:
1164 si fas demanda si hom es
1165 ase, e hom te diu: ver es,
1166 pots fer aquesta conclusio:
1167 ase racional no fo
1168 hanc mortal: donchs home no es
1169 racional mortal. Si es
1170 plural enterrogacio:
1171 si tu demanes si son bo
1172 los homens qui son en viro,
1173 e hom te diu: aquell es bo
1174 e aquell altre no val res,
1175 per tot aço gens ver no es
1176 que tuyt li home sien bo
1177 ni mal, car no u adu raso.
1178 De faulacies vull comptar
1179 per tal que no us pusqu’enganar.
1180 .X. son, ço sabbiats, les vies
1181 on hom se guarda de falsies.
1182 Primera es si mesclament
1183 ha ver e fals en ergument,
1184 ni qual specia figura.
1185 La segona, tu mesura
1186 lo terme mija, qui ’s recos
1187 en dues preposicions
1188 a les quals dona egualtat
1189 ab lo mig, car ha us mesurat,
1190 cor si ’n la una es afit
1191 o minua·n, lo ver n’es delit;
1192 cor qui diu: no es gerra vi,
1193 qui ho converteix diu axi.
1194 que vi no es estat en gerra;
1195 per que en aço l’ergument erra.
1196 Terç’es que·l terme gran e poch
1197 no si’afit, car no es joch,
1198 car falsa n’es conclusio,
1199 e dir vos ay per qual sermo:
1200 tu sabs, tot hom animal es;
1201 tot animal sensible es:
1202 donchs tot hom blanch es sintent,
1203 Enadit as blanch falsament,
1204 e·m par que algun hom no blanch
1205 no sia sintent tant ne quant.
1206 Quarta es que en tot lo sermo
1207 no sia equivocacio,
1208 cor si en negun terme esta,
1209 la veritat se n’amaga.
1210 Sinquena es de phibolia
1211 que amaga lo ver tot dia:
1212 tot que sab lo sabent
1213 es axi com sab verament;
1214 tu sabs pera: donchs tu est pera;
1215 esta paraula no es vera,
1216 enans es falsament doblada,
1217 c’al scient pot esser tornada
1218 o al sabut, ab falsetat,
1219 per que mant home es enganat.
1220 Sisena es desemparada
1221 proposicio atorgada:
1222 ver es que ’lgun hom es perdent;
1223 en Pere es hom: donchs es perdent;
1224 no es ver, ans ha guanyasat
1225 mant Peres qui es animat.
1226 Setena ’s con responsi
1227 no ha desliberacio;
1228 cor si fort hom sopte es fello
1229 no pora entendre tost raho;
1230 cars tu·l dius: Deus ha tot poder;
1231 e ell te respon: be es ver;
1232 e can ha .j. petit estat,
1233 a son seny es significat
1234 que Deus no pot fer null peccat,
1235 e nega ço que ha atorgat.
1236 Huyctena, que conclusio
1237 no sia preposicio:
1238 tot hom say que ’s animal
1239 e tot’animal es mortal;
1240 e si conclous que animal
1241 sia mortal, ton dits no val.
1242 Novena es cosa sabuda
1243 per si matexa coneguda,
1244 con anima muyrent, no muyrent,
1245 per ço cor no ha compliment,
1246 e par sia sens començar:
1247 ab son semblant ha fayt cuydar
1248 als philosoffs manta error,
1249 qui innoren creador.
1250 Desena guardat de publich,
1251 e d’esmar on ha destrich,
1252 e de semblant, e de atorgant
1253 per los antichs qui son passats,
1254 qui so que an escrit an provat
1255 per alguna auctoritat;
1256 car no deu esser atorgat
1257 sino per los .v. veritat,
1258 on silogisme es format
1259 a confondre la falsetat.
1260 Hec vos la primera figura
1261 qui per .iiij. mous se mesura.
1262 Tu sabs que hom es animal,
1263 e tot animal es mortal:
1264 e donchs, tot home es mortal.
1265 Ben say que tot cors compost es;
1266 nengu compost sens fi no es:
1267 donchs negun cors sens fi no es.
1268 Algu esser, say, compost es,
1269 e tot compost començat es:
1270 alcun esser començat es.
1271 Algun esser, say, compost es;
1272 negun compost eternal es:
1273 algun esser eternal no es.
1274 Dues son les condicions
1275 car enaxi aduts rahons.
1276 La primera condicio
1277 es con la preposicio
1278 en .iiij. vets es compresa
1279 en la conclusio, e mesa
1280 segons que damunt havem dit.
1281 De la segona ay ausit
1282 con la segona e la derrera
1283 figures van ab la primera
1284 per temptar si ’s ver lo sermo
1285 que fan en la conclusio.
1286 Be sabets que·l terme mija
1287 en predicat subjec esta.
1288 En la primera figura
1289 l’afermativa tua mesura
1290 en la pocca, que axi·s cove.
1291 La segona figura ve
1292 ab .iiij. mous, hon se affaysona,
1293 e les paraules que sermona.
1294 Trestot cors es devesible;
1295 null’anima no ’s devesible:
1296 donchs null cors anima no es.
1297 Convertiment en la gran es.
1298 Negun eternal no·s compon;
1299 e tot ço qui ’s cors se compon:
1300 donchs null eternal cors no ha.
1301 Convertir poras la poca.
1302 Algun esser se departeix;
1303 null’anima no·s departeix:
1304 algun esser no ’s anima.
1305 La gran en convertir esta.
1306 Tot ço qui es, compost no es,
1307 e tot cors say que compost es:
1308 donchs tot so qui es, cors no ha.
1309 La gran convertir se pora.
1310 Est quart mou torn abando,
1311 ab la contraposicio
1312 a la figura primera
1313 mostrant raho vertadera.
1314 Ver es, e hanc mays fals no fo
1315 qu’en dues parts condicio
1316 en esta figura estay:
1317 en la primera, aço say,
1318 la una preposicio
1319 afferma, e l’altra diu no;
1320 en la segona, a mon semblant,
1321 es la preposicio gran
1322 universal quescuna vets.
1323 Del terme mija be sabets
1324 que ’n cada preposicio
1325 es predicat, si Deus be·m do.
1326 Affirmativa universal,
1327 ni particular atretal,
1328 no conclou aquesta figura
1329 per cor no es sa natura.
1330 La terça figur’a, ço say,
1331 sis mou, car no n’a obs mays.
1332 Trestot home es animal,
1333 e tot home es racional:
1334 tot raciona es animal.
1335 Dintra la poca ha son ostal
1336 convertiment, c’axi·s cove.
1337 Lo segons mou veus e con ve:
1338 e say tot hom animal,
1339 e say que null hom no ’s cavall
1340 La pocca convertir poras.
1341 Lo terç mou vet com lo sabras:
1342 tu sabs algun hom es bragat,
1343 e tot home es començat:
1344 algun bragat es animat.
1345 La pocca poras convertir.
1346 Lo quart mou ades pots ausir:
1347 trestot hom es animal;
1348 alcun hom fa esperital:
1349 alcun animal fa sperital.
1350 Convertir pots, si·t vols, la gran.
1351 Lo .v. mou altre semblant:
1352 trestot home sentiment ha,
1353 e tot home no ’s escriva
1354 Est mou torna a la primera
1355 si vols dir paraula enteyra
1356 per la contraposicio,
1357 si vols far ver lo teu sermo.
1358 .VI. mou no fa oblidar,
1359 car ades lo·t vol remenbrar:
1360 saber pots algun home blanch;
1361 no pots saber null home franch.
1362 La pocca se convertira
1363 totes vets que hom se volra.
1364 La terça figura, co say,
1365 no conclou universal may;
1366 en cada preposicio
1367 es subjech son mija, sabs co?
1368 Dues condicions hi ha
1369 les quals li son art e regia:
1370 primera ’s l’affirmativa
1371 qui ab la pocca sasoliva;
1372 a segona condicio
1373 sabiats ha obs son sermo
1374 la una preposicio
1375 universal, si Deus be·m do.
1376 Pus de figures dit havem,
1377 dels .x. predicaments parlem.
1378 Substancia es departida
1379 en dues parts, gens no·ns oblida,
1380 en primera e ’n segona,
1381 car enaxi·s tany es condona.
1382 En l’endividu es primera
1383 e en lo genus la derrera;
1384 en l’especi’es mills formada
1385 que en lo genre demostrada;
1386 e ’n endividu s’affaysona
1387 mills que en specia no·s sermona.
1388 En specia convertiment
1389 an primera segona exament,
1390 segons que·s fay relacio
1391 dels estrems qui·ls son en viro.
1392 Esta escala ’s affigurada
1393 per los sensuals, e girada
1394 l’an sa entellectualitat:
1395 en lo genre ’s primer membrat;
1396 e l’especies ens apres,
1397 qui sens lo genre no es res;
1398 e ’n l’endividuu es derrer
1399 qui en si no ha re primer.
1400 Substancia es departida
1401 en dues parts, es divisida:
1402 incorporal e corporal
1403 on es entendre sensual.
1404 Incorporal say que es dit
1405 en anima e ’n esperit:
1406 es anima racional
1407 e sensetiva atretal;
1408 e sperit es angelical
1409 e ha n’i diabolical.
1410 En substancia corporal
1411 peyra ne fust no y son egual,
1412 car lo fust es cors vegetat
1413 on pomer sipres son trobat;
1414 sots peyra sabs que ha saffili
1415 maragde robis e profili
1416 De quantitat te vull parlar
1417 e ’n dues parts la vull cercar.
1418 En simpla e ’n composita
1419 trastota quantitat esta.
1420 Sots simpl’es punt e unitat
1421 e stament en veritat.
1422 Sots quantitat composita,
1423 continuu discret hi cerca.
1424 Dejus continuu ha lynya
1425 on dos o mes esta:
1426 soliditat hi pots trobar,
1427 dejus la qual cove estar
1428 triangle e retunditat
1429 e quadrangle en veritat:
1430 de superficiens consir,
1431 la qual a cercle es en gir,
1432 a triangle e a quadrangle,
1433 e encara mes de quitangle.
1434 Sots la discreta quantitat
1435 oracio nombre ’s trobat;
1436 loch quantitat discreta es
1437 dejus la qual caffis es;
1438 temps es discreta quantitat
1439 on nit e jorn son atrobat.
1440 Diray vos de relacio
1441 con se fay sa divisio.
1442 En .iij. parts, so say, se sermona:
1443 equiparanci’es la una;
1444 segona es sobrepusicio,
1445 e terça es sotsposicio.
1446 Equiparancia: egualtat,
1447 conpayia, parietat,
1448 fraternitat, sororitat.
1449 En sobreposicio ay atrobat
1450 paternitat, senaritat;
1451 e menor de sa egualtat
1452 es doble e triplicitat.
1453 E en la supposicio
1454 es sots dobla abando
1455 e sots triplea atretal.
1456 De calitat sapiats me cal,
1457 qui ’n .iiii. parts ha son cabal.
1458 Primera es forma e figura
1459 d’on mant habit pren vestidura.
1460 Segona es passibla calitat.
1461 De la .iij. no us ay parlat,
1462 so es natural potencia.
1463 Innatural potencia
1464 es la quarta en veritat.
1465 En primera es ymatge
1466 e la forma de vegetable
1467 e de animal atressi,
1468 e cella de arteffici;
1469 forma hi es d’om e d’aucel
1470 e de pomer e de castell,
1471 e hay ymage entaulada
1472 on manta form’es demostrada.
1473 En la passible calitat
1474 esta dolçor, e crueltat,
1475 e amargor de paladar.
1476 Natural potencia, par,
1477 dejus si ha sanament,
1478 e la durea exament.
1479 Natural inpotencia
1480 dejus si malaltia ha
1481 e hay malea atretal.
1482 Accio en tres parts es, say,
1483 car no parle de la de lay.
1484 Primera es ens racional
1485 con escriu e tal e ’ntretal.
1486 Segona es inracional
1487 a qui inlustra cant val.
1488 E enyar e no m’oblida
1489 la .iij. qui comuna es dita,
1490 axi com botar e tocar,
1491 e foch e aygua contrastar.
1492 De passio gens no m’oblida,
1493 car en .iij. parts es departida.
1494 Primera·s cove a animal
1495 esser mostrat a fer sensal.
1496 Segona ab inanimat
1497 se cove, en libre ligat,
1498 e en l’ayre o en la terra
1499 qui aygua e foch fan guerra.
1500 Terça en comu es passiva,
1501 axi com l’om qui foch esquiva,
1502 e esser enpent e esser tocat
1503 en comu passiu es mostrat.
1504 De situs vos dich sensual,
1505 quatre cantons ha son corral:
1506 seys, eregiment
1507 estacion, recoldament.
1508 Si ’n la teorica sercar
1509 situ vols, no s’i pot trobar
1510 sentint, mas pots l’imaginar
1511 en la fantasia, so·m par.
1512 Quando say que·s cove a tres,
1513 a quatre, a .v. o mes,
1514 axi com any o mes o dia:
1515 en any estas, l’altre ten via;
1516 en mes: en may fuist en abril,
1517 e en lur jorns, qui son gentil;
1518 en una hora sa estaras,
1519 en altra greu mal hauras;
1520 aytans com ara ha moments
1521 aytans son tos trespasaments.
1522 Ver en dos lo cove sercar.
1523 Lo primer, primer vull nomnar,
1524 so es, hostatge d’aquest mon
1525 a tots aquells qui ’n lo mon son
1526 estats, en ciutat, en darrer,
1527 o en castell o en seder.
1528 Segon es stat enfre·l mon,
1529 en triangle o en redon.
1530 E si part lo mon vols passar,
1531 ton entendre pora membrar
1532 que Deus esta per si sens loch,
1533 car hanc a si no crech loch;
1534 mas aço qui no es senes lochs
1535 estant, aço lexem estar,
1536 car d’abitus ay a parlar.
1537 Habit en dues parts es dit:
1538 intellectual e sentit.
1539 Intellectual habit es
1540 sciencia, qui en scient es.
1541 L’abit sensual no ’s tan bell
1542 si be hi es cota e castell.
1543 Complits son los .x. predicats.
1544 Mas de Porfili m’es membrats,
1545 qui feu un arbre molt plasen
1546 de .v. branques, bon bellamen
1547 asis dues fios en cascuna,
1548 a qui no nou neula ni luna.
1549 Substancia esta desus;
1550 les dues flors li son dejus:
1551 la una es flor sensual
1552 l’altre es intellectual.
1553 Dejus substancia, cors es:
1554 en alcun cors anima es,
1555 l’altre cors es inanimat.
1556 Dejus cors, esta animat
1557 de insensible vegetat
1558 e de sensible unimat.
1559 Animal esta pus ensus,
1560 qui racional ha son us,
1561 e aytanbe fall de raho
1562 en sparver e en leo.
1563 Lo pus jusa es animal
1564 racional, hon ha mortal
1565 e inmortal, a demostrar
1566 home, e ’n angel a provar.
1567 De affermar e de neguar
1568 vos volria hun poch parlar.
1569 Dues neguacions faran
1570 affirmacio d’est semblan:
1571 no esser no hom, e affirma,
1572 com dir esser no hom, so se.
1573 No esser hom, negua pus pla,
1574 o esser hom, tot pla afferma.
1575 Per affermar e per neguar
1576 a. b. c. d. pots ajustar,
1577 mudant subject e predicat
1578 relativament conparat
1579 en consequent antesedent.
1580 Ech vos que a. es consequent,
1581 b. son contrari exament,
1582 c. es antesedent, so say,
1583 d. per sons contrari estay.
1584 b. es animal, home es c.;
1585 a. ab c. en .j. no·s cove,
1586 ni .j. ab d. en c., so say;
1587 e per aço dir en poray
1588 que a. e c. son una re,
1589 per contrari, b. e d.;
1590 tot ço qui es c., a. es:
1591 convertir no ho pots per res.
1592 Una causa son a. e b.
1593 contra la c., qu’axi·s cove:
1594 axi es mul, qui ’s a. e b.
1595 contra la c.; mas greu sente.
1596 Aço matex pots dir de d.
1597 qui es a. b. contra la c.
1598 en mul o en tot palafre,
1599 e saps que la c. e la d.
1600 una cosa son contra b.
1601 contra la a. en molt,
1602 per qu’eu say que c. a. b. so
1603 una causa contra leo.
1604 Car d’als esmel entencio,
1605 volem finar aquest sermo.
1606 De logica parlam tot breu,
1607 car a parlar avem de Deu.
1608 Tant son hom vil e peccador
1609 e indigne de nulla honor
1610 que mon nom no aus dexelar
1611 en est tractat, lo qual vull dar
1612 a la Verge, qui ha·l cor meu,
1613 de la qual nasch homes e Deu.
Ed. Salvador Galmés, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 3.
Incipitario
di Ramon Llull
Indice
degli autori
