Ramon Llull
1 Deus glorios! per vostr’amar,
2 est’Art general aplicar
3 volem a les especials
4 sciencies qui son aytals
5 una es Theologia,
6 altra n’es Filosofia,
7 Logica, Dret e Medicina,
8 e que Rettorica y sia,
9 e Moralitats hy metrem
10 per so que lo ver en mostrem.
11 E ayso fem per tal rayso
12 que mostrem l’aplicacio
13 de l’Art general en cascuna,
14 qui a totes esta comuna,
15 e per elas poden haver
16 en breu de temps e retener.
17 Et en les .vj. distinctions
18 fassam de cascuna sermons.
De la primera distinctio en Teologia
De la primera figura
19 Teologia es saber
20 ab la qual de Deu hom diu ver.
21 Conex hom sa essencia
22 per la primera figura,
23 faen cercle d’una en una
24 e totes sien en cascuna.
25 Son, doncs, granea e bontats,
26 e les altres proprietats,
27 essencia de Deu, pus son
28 l’una l’autro, e en viron
29 stan una essencia divinal
30 ensems, e cascuna cabal;
31 la qual essencia ’s el som,
32 e mi e quant es, d’ela som.
De la segona figura en Theologia
33 Ab la segona figura
34 atrobaras la natura
35 que ha l’essencia de Deu;
36 e l’atrobar te sera leu
37 si en Deu as devocio
38 e saps posar distinctio
39 en la divinal gran bontat,
40 en qui esta bonificat,
41 de bonificant engenrat,
42 ab bonificar eternal,
43 e d’amdos esta natural
44 obrar per tota la bontat.
45 E es l’obrant, e es l’obrat,
46 et es l’obrar, e son egual
47 una bondat essencial.
48 E so matex pots consirar
49 de granea, ab magnificar
50 magnificant magnificat,
51 que son distinchs per trinitat,
52 per natura e naturar.
53 E so matex es d’eternar,
54 de eternant e eternat,
55 e de cascuna dignitat;
56 car cascuna, natura ha
57 per que no sia ociosa
58 e que ’n si aja concordar,
59 ab que ’s luny a contrariar,
60 e aja ’n si comensament
61 miya e fi, tot egualment,
62 eternalment e infinida,
63 sens que, no pot esser complida.
64 Avem te, doncs, mostrat tot clar,
65 com Deus ha en si naturar
66 de naturant e naturat
67 per cascuna proprietat.
68 Per tal natura l’om enten
69 que Deus ha en si conplimen,
70 per naturant e naturat
71 naturar, en eternitat
72 et en totes ses dignitats,
73 sens que, ocies for’estats
74 eternalment e infinida,
75 no pogra esser complida
76 neguna de ses dignitats,
77 pus hi fos ociositat!
De la tersa figura en Teologia
78 Poras per la terça figura
79 parlar de Deu, e ab mestira
80 egual de cada dignitat,
81 segons que n’as significat,
82 cascuna en l’autra asajada
83 com ic sera acordada,
84 segons essencia natura
85 e lur obra, qui tots temps dura,
86 affirmant lur acordament,
87 negant tot contrariament.
88 Per aytal mou pots concloir
89 de Deu totes vets, e ver dir.
De la quarta figura en Teologia
90 Per la quarta figura par
91 com sapies moltiplicar
92 moltes raho, al concloir;
93 e ja no y poras falir
94 si conexs lo significat
95 per cascuna cambra donat
96 vint vets; e les cambres son nou
97 e cascun’ha en si son mou,
98 per la qual poras lo ver dir
99 ab que no vulles consentir
100 en negun mou contrariar,
101 ans los fasses tots acordar
102 en so que volras concluir
103 de Deu, e no vules mentir.
104 E si vols mays montiplicar
105 raons, fay, los cercles vivar,
106 e consint als significats
107 de les cambres, de lats en lats;
108 e ayso fay a ton plaer,
109 car tantes rahons pots aver,
110 con faras lo revolviment
111 dels cercles, e·l discorriment,
112 tro a la cambra de h. i k.;
113 e no pas mays de la k. en la,
114 car en ela es afinat
115 lo descorrer e termenat.
De Theologia per la segona distinctio
116 Parlar pots de Deu per regles
117 discurrent lurs especies
118 en tot so que de Deu diras;
119 et en cascuna trobaras
120 so que de Deu volras provar,
121 ab que sapies acordar
122 les regles ab so que diras
123 de Deu, guardant, de pas en pas,
124 especies de cascuna
125 sens contrariar de neguna
126 en la tua conclusio;
127 e si es feta questio
128 per utrum, fe responsio,
129 per la primera reglada,
130 segons que es ordenada,
131 e si de que questio as,
132 ab la segona respondras,
133 e d’escalo en escalo
134 tro veges la conclusio
135 clara, senes negu dubtar.
136 Et enaxi poras parlar
137 de Deu, e veres causes dir
138 ab que l’orde sabjes tenir,
139 qui per les regles es mostrar,
140 siguents lo lur significat,
141 segons que demunt havem dit
142 a honor del Sant Esperit.
De Theologia per la terça distinctio
143 Si vols de Deu res concloir,
144 ajuda t’ab lo diffinir
145 qui es de ses proprietats;
146 e sia lo test conservat,
147 qui es de cada dignitat,
148 car el esta necessitat,
149 en quant que no·s pot destruir
150 si per el hom vol lo ver dir;
151 e si·ls termens no·t son donats
152 en les divines dignitats,
153 dels quals esta la questio,
154 sapies virar lo sermo
155 a les divines dignitats
156 on los termens son emplegats,
157 e ab eles pots concloir
158 segons que es lur diffinir;
159 lo qual diffinir fe ligar
160 ab affermar o ab negar,
161 segons lur diffinicio,
162 e diras de Deu ver sermo
163 concordant cascu diffinir
164 ab l’autre, sens nul contradir.
165 E si no pots ton affermar
166 ab lur difinir acordar,
167 vira t’a la negacio
168 segons la diffinicio
169 qui es de cada dignitat,
170 car dar en sabras la vertat.
De Theologia per la quarta distinctio
171 Ab les condicions
172 auras moltes raons
173 de Deu, com esta ordenats,
174 segons qu’es condicionats
175 ab la granea e bontat
176 per different e concordat
177 magnificar bonificar.
178 Ayso matex poras trobar
179 ab granea, eternitat,
180 e bonea e poestat;
181 et enaxi de cascuna
182 ab que deu, d’una en una,
183 ab qui Deus fa tot so que fa
184 en si e en creatura,
185 en quant que en trastot ave
186 e no hy fal en nula re,
187 tant es be condicionat.
188 Pots, doncs, de Deu saber vertat
189 per les sues condicions,
190 qui ensems estan companyons
191 a far lo be conplidament:
192 pots, doncs, far lo concluiment
193 de Deu, segons que t’ay mostrat,
194 ab so per que es ordenat.
De Theologia, e quinta distinctio
195 Per la taula poras trobar
196 com sapies de Deu parlar,
197 de coronel en coronel,
198 e no esta negun capdel
199 de fil tant fortment emplegat,
200 com es de mant significat
201 la taula tota complida;
202 per que poras sens falida
203 parlar de Deu, e tan estes,
204 que t’abastara ’n tota res
205 la taula, en quant volras dir
206 de Deu, si sabs lo ver jausir
207 ab so que t’es significat
208 per cada letra, e mostrat,
209 segons que es son alfabet;
210 per que pot esser costret
211 per defaliment de raons,
212 car la taul’ha tants d’escalons
213 en pujar alt ton consirar,
214 que mays que no poras parlar
215 de Deu, estan li escal.
216 Vet, doncs, la ordenacio
217 de la taula a ton plaer,
218 con de Deu sapies dir ver,
219 e mant ver, a ta voluntat,
220 si segueixs lo significat
221 de les letres, en qui ’s estada
222 tanta veritat plegada,
223 que tota hom no pot saber
224 en esta vida, ni veer:
225 pots ne, doncs, tanta atrobar,
226 com pots aver lo ensercar,
227 ab que ensercs saviament,
228 siguent lo significament
229 qui ’n la taula es emplegat,
230 en tot quant pot esser parlat.
De Theologia per la sisena distinctio
231 Per seysena distinctio
232 poras de Deu far mant sermo,
233 qui ens ela esta ’nplegat,
234 e apar lo significat,
235 segons qu’es fayta questio
236 de Deu, e la solucio;
237 car per aquel mou pots provar
238 de Deu so que·n volras parlar,
239 prenent senblant d’altre senblant
240 e conexent lo dessemblant
241 qui esta en les questions
242 et en les lurs solucions,
243 qui son escrites; e si·t fan
244 questions, prin lo lur semblan
245 e respon per assemblament,
246 e seguesques l’ordonament
247 de que t’avem ja ’doctrinat,
248 aplicant cada dignitat
249 de Deu, e te responcio
250 ordenadament, per rao
251 e per lo lur significat.
252 De Theologia parlat
253 n’avem asats e dit lo ver,
254 e mostrat avem lo dever
255 com l’Art qui general esta
256 pusca esser aplicada
257 a Theologia, e dir ver
258 de Deu, d’on hom aja saber
259 de so que es e so que fa;
260 enpero la sua ajuda
261 hi cove totes vets estar,
262 car sens ela hom no pot far
263 nula vera conclosio
264 ni atrobar vera rayso.
De Filosofia, e primera distinctio
265 Per la primera e segona figura
266 poras sabes la natura
267 dels generals començaments,
268 d’angels, de cels e d’element!
269 e de tot so qui es creat,
270 en qui esta significat,
271 si·ls començamens sabs mesclar
272 la .j. en l’autre, e guardar
273 que apar de lur mesclament
274 per natura d’enteniment,
275 segons lo ver que vols saber;
276 lo qual ver poras conquerer
277 ab affermar o ab negar
278 per la natura de mesclar
279 bonificant bonificar;
280 et enaxi de .j. en .j.
281 dels altres, car dar t’a cascu
282 de si matex significat,
283 per que lo ver sera trobat
284 de so que volras concloir;
285 et en ayso no pots fallir,
286 si sabs ben far lo mesclament
287 que fan tuyt li comensament.
288 E ab la tersa figura
289 conexeras la natura
290 que han cascun començament
291 com fa ab l’autre ’justament;
292 car bontat ha .j. naturar
293 ab granea, autr’ab durar,
294 e autre n’a ab lo poder,
295 e autre n’a ab lo saber;
296 et en axi de .j. en tots,
297 la .j. desus, l’autre de sots,
298 segons c’apar en la figura,
299 en .j. ab altre se mesura;
300 e tu, segons lur mesurar,
301 lur natura e lur obrar,
302 prin lur significacio
303 e fe d’els la conclusio.
304 Apar en quarta figura
305 co·s fa montiplicadura
306 de tres e tres comensaments,
307 d’on venen significaments,
308 segons que esta l’ajustar;
309 e tu si ho sabs consirar
310 atrobaras so que querras;
311 e atrobar tu ho poras
312 si mous los cercles en viro,
313 tant, que significacio
314 te vengas de so que querras,
315 anant ton entendre de pas
316 per significar tan soven,
317 car per aytal anar, el pren
318 so que desires atrobar
319 per afermar o per negar.
De Filosofia, e la segona distinctio
320 A, les regles pots atrobar
321 la natura e·l naturar
322 qui es de les creatures,
323 encercant les lurs natures
324 si son? que son? e de que son?
325 quant son? quals son? e perque son?
326 et enaxi de cascuna
327 regla, de una en una,
328 tro venga lo significat
329 de regla ’n regla, e sercat
330 per cascuna especia,
331 e que·l significat sia
332 ab la regla tan acordant,
333 que ’n res no y vages dubtant
334 per affermar o per negar.
335 Enaxi poras atrobar
336 los secrets de les natures,
337 si ab les regles les mesures
338 los significats que·t daran,
339 si ab eles los vas sercan,
340 con sia aço que tot creat
341 en les regles sia ’nplegat.
De Filosofia, e tersa distinctio
342 Garda com estan diffinit
343 li terme, e sia ton dit
344 segons lur diffinicio,
345 e fasses la conclusio,
346 segons que diffinit estan,
347 en aferman o en negan;
348 car natura no contradits
349 so que d’els esta diffinits.
350 Ayso matex del naturar
351 e ab lo diffinir acordar;
352 e si sa la essencia
353 de tot so qui creat sia.
354 Vets, doncs, con poras ensercar
355 per diffinir, e atrobar
356 tot qui es significat
357 per diffinir, e demostrat.
De Filosofia, e de la quarta distinctio
358 A ensercar la veritat,
359 garda com esta ajustat
360 li terme per condicions,
361 e sia fayt teu sermons
362 segons qu’es la condicio
363 del terme per tot en viro;
364 quar can li terme son justat,
365 donen de si significat.
366 Per natura de l’ajustar,
367 car l’u per l’autres mostra clar,
368 segon qu’es lur condicio
369 e fa significacio
370 a l’enteniment de son ver,
371 per so que·s fassa conexer.
372 E tu prin lo significat
373 segons qu’es condicionat
374 e can conclusio vulles far
375 per affirmar o per negar,
376 et ab aytal acordament
377 com mostra·l significament
378 de ens e de so qui d’el es
379 e no hy faliras en res.
De Filosofia, e la sinquena distinctio
380 Ab la taula poras trobar
381 so que natura pot mostrar
382 de si matexa veritat,
383 significant sa entitat
384 e so qui d’ela pot ixir,
385 movent tant los cercle en gir,
386 tro n’isca lo significar
387 de l’ens que volras atrobar.
388 E can lo ver auras trobat,
389 si vols sia montiplicat,
390 montiplica·l per cascuna
391 de les cambres, d’una en una,
392 volvent cercles mantinent;
393 e per aquel revolviment
394 montiplicaras tes raons
395 a cascuna conclosions,
396 en tant, que per totes vies
397 te guardaras de dir falsies,
398 e concloiras veritats.
399 mostrades per significats.
De Filosofia, e de la sisena distinctio
400 La sisena distinccio
401 es de pratica, per raho
402 que hom seguesca lo seu mou,
403 si la questio fas de nou;
404 car far poras conclosio,
405 segons la comparacio
406 de so que es ja concloit;
407 e·l significar no t’oblit
408 qui·t ve de la distinctio,
409 e seguexs la condicio,
410 en les noveles questions,
411 de escalons en escalons,
412 de les questions antigues;
413 e si en ayso te fatigues,
414 no sabs pendre significats
415 de les antigues, vas tots lats;
416 car un semblant ab altres pren
417 con l’enteniment los enten
418 per força del significar
419 que l’un de l’altre pot donar.
420 Mostrat avem, doncs, l’ensercar
421 com hom sapia filosofar
422 per la sciensa general
423 en filosofia special.
De Logica, e la primera distinctio
424 Logica es sciencia
425 per la qual home sapia
426 parlar assuffismadament
427 e fer ver e fals argument;
428 e logica ’s d’universals,
429 e ab les figures hom sab quals
430 estan en lo lur mesclament,
431 les res d’on hom fa l’argument,
432 com bontat, qui es general
433 bonea, gran, especial.
434 E pots ne far divisio
435 per proprietat, e veus co:
436 la bonea de volentat
437 es a ela proprietat;
438 e bonesa ’s proprietat
439 per si matexa e qualitat;
440 e bonea es accident
441 per color e per moviment.
442 Ver, doncs, los .v. universals,
443 qui ’n logica son principals
444 comensaments, que son trobat
445 en les figures e mesclat,
446 con d’eles en fas mesclaments
447 per tots los lurs comensaments.
448 Substancia e accident,
449 d’on son li deu predicament,
450 pots en les figures trobar
451 si·ls comensamens sabs mesclar.
De Logica, e la segona distinctio
452 Los .v. universals sercats
453 ab les regles seran trobats,
454 e tuyt li .x. predicament
455 si ’b les regles los vas quirent,
456 car un no te·n pot escapar;
457 e ab les regles poras dar
458 conexença del predicat
459 ab lo sobjet; e si ’s girat,
460 lo sobjet conexer poras
461 ab lo predicat; e si fas
462 ab les regles comparament
463 substancial o d’accident,
464 la comparacio sabras
465 ab les regles per tots los pas.
466 Ayso matex d’afirmativa
467 universal o negativa,
468 e autresi particular,
469 ab les regles poras trobar,
470 si fas ver o fals argument.
471 E·ls individus exament
472 ab les regles poras trobar
473 aquels qui estan per comtar
474 e aquels qui son differens
475 per especies examens.
476 Ab les regles pots impossibol
477 conexer, e so qui ’s possibol;
478 e autresi, necessitat
479 e contingent seran mostrat;
480 e autresi fallacia
481 ab les regles se trobara.
482 E si·l miya de les figures
483 tres ab les regles tu mesures,
484 sabras formar la figura.
485 Si vols sercar la mesura
486 de materia d’argument,
487 fe per regles l’ensercament.
488 Preposicio conjuntiva,
489 e autresi del disjuntiva,
490 ab les regles la pots trobar
491 si ab totes les vols sercar.
492 E ayso matex tant con dura
493 logica poras per mesura
494 en les regles tota trobar,
495 si ’b eles la sabs ensercar.
De Logica, e de la tersa distinctio
496 Ab aquesta distinctio
497 sabras far diffinicio
498 de tuyt li .v. universal;
499 dels predicamens autretal,
500 car negun d’els no pot saber
501 fora bonea ni poder,
502 ni dels altres comensamens.
503 Vet, doncs, per qual ensenyamens
504 sabras far diffinicions
505 siguent les comparacions
506 que per l’Art general se fan,
507 e qui en sos termens estan
508 tan generals, que tota art
509 ne pot ayer en si sa part.
De Logica, e de la quarta distinctio
510 si mescles les condicions
511 de logica, e sos sermons,
512 ab condicions qui estan
513 en esta Art, conexer s’an;
514 car tuyt li condicionar
515 qui son en particular,
516 cove que sien derivat
517 d’universal, e atrobat.
518 Pots, doncs, en logica formar
519 condicio particular
520 ab condicio general,
521 on particulars an estal,
522 e per ela estan reglades;
523 e si pequen a vegades,
524 retornales a lur ostal
525 d’on deriven e an senyals
526 e ab el formales en ver,
527 e poras ne ver conquerer.
De Logica, e la quinta distinctio
528 En la taula atrobaras
529 los significats que volras
530 a logica atribuir;
531 car si a b. c. d. venir
532 vols, e als altres coronels,
533 no fo anc en nul capdels
534 negu fil tant fort enplegat,
535 com estan li significat
536 en la taula, per demostrar
537 so que te·n poras aplicar
538 a logica argumentan.
539 Vet, donques, e per qual senblan
540 pots de la taula dirivar
541 a logica, mant consirar,
542 manta materia venir
543 a so que volras concloir,
544 per lo molt gran abundament
545 vengut per significament
546 de les cambres, si·l sabs trobar
547 e a logica aplicar.
De Logica, e de la sisena distinctio
548 Per sisena distincio
549 respondras a la questio
550 que per logica hom te pot far,
551 ab que sapjes pendr’exemplar
552 de les questions qui estan
553 en esta Art, e que·l senblan
554 prengues en ta responsio;
555 car pus que estan companyo
556 universal, particular,
557 per ayso poras ajudar
558 en logic’ab l’universal,
559 con sia rao natural
560 que de so qu’es mays venga·l ver
561 a so qu’es menys. Pots, doncs, saber
562 aplicar la Art general
563 a logica; e faras mal
564 si no ho fas e l’as mester,
565 e·t fies trob en ton saber.
De la sciencia de Dret, e la primera distinctio
566 Retr’a cascu so que seu es
567 es dret, e qui saber be lo volgues
568 aplic hy la Art general;
569 car les figures son portal
570 per lo qual lo pots tot saber
571 e sa natura retener
572 per lo mesclar de les figures,
573 qui·t mostraran a far dretures
574 segons granea de bontat,
575 de poder, durabilitat,
576 e dels altres comensamens
577 c’aparen en mesclamens,
578 e car tuyt li comensament
579 se fan ensems responiment
580 e mostron lo significat
581 com per dret hom sia jugjat,
582 concordant li comensament
583 ab rao per ordenament
584 de l’un en l’autre; e si u fas,
585 so que dret es atrobaras
586 e so que es tort atresi,
587 si sabs tenir lo dret cami
588 de dret ab los comensaments
589 en qui es aplicadament,
590 e ixs ne con los fas mesclar;
591 per c’ab el en poras jugjar.
De Dret, e de la segona distinctio
592 Ab les regles poras trobar
593 dret, si ’b eles lo vols sercar,
594 car eles te diran si es,
595 que es, e so de que el es,
596 et enaxi de cascuna;
597 car totes de una en una
598 e totes a dret aplicades,
599 te mostraran les encontrades
600 On esta dret, e com s’enten,
601 ab que fasses discorrimen
602 del per les regles, veramen,
603 segons que es la lur natura,
604 car sens eles nul dret no dura
605 ni pot esser ben conegut.
606 Vejes, doncs, con an gran virtut
607 les regles en so que dret es,
608 e coms ab eles lo sabes.
De Dret, e la tersa distinctio
609 Per la tersa distinctio,
610 on son li diffinicio,
611 poras so qu’es dret diffinir
612 si ab eles lo sabs querir;
613 e ab eles querir sabras
614 dret, si esta ton aplicars
615 segons que tuyt son diffinit
616 li començament, d’on bastit
617 esta tot so que es en dret;
618 e per so esta Art sotsmet
619 a si les diffinicions
620 qui son de dret, e ses rahons;
621 car les sues son generals,
622 e de dret son especials;
623 e car especial esta
624 dejus cel d’on sa forma ha,
625 pot per el esser conegut,
626 pus per el es esdevengut.
De Dret, e de la quarta distinctio
627 Per la quarta distinctio
628 es de dret sa condicio
629 enpero si es natural;
630 car lo positiu no es tal
631 que seguesca condicio
632 ni necessaria rao,
633 e no ha lansa ni escut
634 mas de voler per qu’es aut.
635 Mas lo dret qui natural es
636 ab condicio ligat es;
637 e per so la condicio
638 d’est’Art te mostra la rao
639 per que drets an establiment,
640 e per c’om en fay jugjament.
De Dret, e de la sinquena distinctio
641 En la taula ’s significat
642 dret com sia atrobat;
643 car b. c. d. te mostren ver,
644 e b. c. e., a mon parer,
645 e tuyt li autre coronel,
646 con fasses dret d’aquel castel,
647 d’aquel caval, d’aquel mon,
648 e de tot quant es atresi;
649 e ayso pel significar
650 que de les letres pots girar,
651 concordant li significat
652 ab justicia de la bontat
653 e dels altres comensaments,
654 si per els fas discorriment,
655 ensercant dret ab lur mesclar.
656 E seguexs lur significar
657 en tot quant faras jugjament,
658 e ab els fay acordament
659 contra enjuria e peccat,
660 e sies ben acustumat.
De Dret, e de la sisena distinctio
661 Tu sabras questions formar
662 e lur solucions donar
663 de dret siguent l’ordenament,
664 siguent lo questionament
665 qui ’s en esta distinctio,
666 siguent lo ordenacio
667 per afermar o per negar,
668 segons c’a nos la veus usar;
669 e fe la aplicacio
670 a ayso d’on retras rao,
671 segons l’exempli que n’es dat
672 en esta Art per veritat;
673 car si tu seguexs son sender,
674 poras per dret rahons aver,
675 ab les quals souras questions,
676 faent veres solucions
677 de dret, si tu les as formades
678 segons que ’n est’Art son mostrades.
679 Aplica la solucio,
680 qui es, per comparacio,
681 semblant a les solucions
682 d’estar e de ses questions.
De Medicina ab la primera distinctio
683 Medicina es natura
684 ab c’om sanitat procura;
685 e pot esser procurada
686 ab figures, e mostrada
687 ensercant la malaltia
688 ab lurs termens, tota via,
689 different e concordant
690 lurs termens, e els mesclant
691 l’u en l’autre, en qui par
692 ab lo lur significar:
693 com bontat que es malauta
694 com per los termens no sauta,
695 e granea autretal,
696 qui ’s malauta com no val
697 a bonea e potestat
698 que sien magnificat.
699 E de tots ayso vull dir,
700 car can son, de gir en gir,
701 la un en l’autre tremesclat,
702 adoncs esta sanitat
703 en quant estan tuyt mesclat
704 ab ordonat mesclament;
705 autresi li element,
706 com an mesclar ordenat,
707 adoncs ha·l cors sanitat.
708 E per so·l comensament
709 ordenats per mesclament,
710 significon lo mesclar
711 co·ls metges sabjon sanar.
De Medicina, e la segona distinctio
712 Ab les regles pots sercar
713 la sanitat, e trobar
714 so que malautia es,
715 en apres, so de que es,
716 per que es, e quanta n’a,
717 qual es, ni quant finira,
718 ni on esta·l sanament,
719 ni com fa·l discorriment,
720 ni ab que hom sabs sanar,
721 ab que sapies mesclar
722 les regles d’una en una,
723 ni ab que ve la fortuna;
724 per c’ab eles pot trobar
725 lo mal e·l be procurar.
De Medicina, e la tersa distinctio
726 Si be saps difinicions,
727 sabras les condicions
728 de Medicina; car sercar
729 ab eles poras e trobar
730 lo mal e la sanitat,
731 qui estan significat
732 segons que stan diffinit
733 li comensament, e dit
734 so que son per diffinir.
735 E si tu vols hom guarir,
736 guarda la decoccio
737 faent diffinicio
738 de so de que la vols far
739 e ab que la vols ordenar;
740 car sens fur diffiniment,
741 de les res d’on fas enguent,
742 exarob, bany o sagnia,
743 no poras trobar la via
744 com sapies praticar
745 per sanitat procurar.
DE Medicina, e la quarta distinctio
746 Condicions fan mostrar,
747 ab lo lur significar,
748 com estan li element
749 ab condicionament;
750 e la lur condicio
751 esta la procuratio
752 de sanitat, tota via,
753 contra la greu malaltia.
754 Sabras, doncs, far banyament,
755 exarob, diectoment,
756 ab general exemplar
757 qui ’s de condicionar
758 condicions especial
759 qui a sanitat molt val;
760 car general condicio
761 d’est’Art y es occasio
762 d’aver la particular,
763 ab la qual sabjes sanar
764 aplicant universal
765 a la sua special.
De Medicina, e quinta distinctio
766 Ab esta distinctio,
767 ab los cercles en viro
768 montiplica l’encercar
769 col malaut volras sanar;
770 e guarda·ls significats
771 qui mostren proprietats
772 de les erbes, els enguens
773 ab que fas lo sanamens;
774 car b. c. d. te diran,
775 segons so per que estan,
776 e tuyt l’autre coronel,
777 com sia lo teu capdel
778 en procurar sanitat
779 per lo lurs significat,
780 qui es tant montiplicat,
781 que·n pot esser atrobat
782 lo miya qui destreu mal
783 e qui a sanitat val:
784 lo qual mig es general
785 al mal qu’es especial,
786 et encara al sanar
787 qui esta particular.
De Medicina, e la sisena distinctio
788 Ab esta distinctio
789 faras comparacio
790 de les tues questions
791 e de lurs solucions,
792 ab questions generals,
793 e·l solviment autretals,
794 a qui sien aplicades;
795 e ayso tantes vegades,
796 tro que sien acordan
797 ab so que vas demanan,
798 com fasses lo sanament
799 ab enplastre o enguent.
800 E si ayso sabs seguir,
801 e·l significat culir
802 qui ’s d’esta distinctio,
803 ton emplastre sera bo
804 e la tua medicina,
805 car per aytal mou se fina.
De Rettorica, e primera distinctio
806 Rectorica ’s parlament
807 fayt ab bel ordenament;
808 e pot la hom avenir
809 ab esta Art, e fromir,
810 mesclant los comensaments
811 d’on ix tan bel dictaments,
812 que rectorica n’es feta,
813 dient d’els paraula dreta
814 enbelida ab bontat
815 granea e potestat,
816 e l’altre comensament,
817 can hom ne fa mesclament,
818 con granea qui ’s ornada,
819 con esta bonificada:
820 axi com li adjectiu
821 qui ornen li substantiu,
822 con d’els se fa mesclaments
823 per tots los comensaments,
824 e·l vocable masculi
825 estia breu en la fi,
826 e·l femeni alongat
827 car pus bel n’es lo dictat;
828 e·l mig e·l comensament
829 sien d’aquel ornament,
830 e fe la divisio
831 ab natura de rao
832 per qui esta ornament
833 bel, ab tal concordament,
834 que paraula n’es ornada
835 et en bel estil pausada,
836 e n’es major e cabal.
837 E si·ls vocables egal
838 estan, per bel ornament,
839 lo parlar n’es pus plaent
840 contra contrari e menor,
841 d’on s’alegra lo senyor;
842 e si fas acusament,
843 fel ab bel comparament;
844 e si·l senyor vols lausar,
845 lausa lo ab bel mesclar
846 de tuyt li comensament,
847 per que·ls dits sion plaent.
848 Vet, doncs, con te pots aydar
849 ab est’Art en ton parlar.
De Rettorica, e segona distinctio
850 Si vols far bel dictament,
851 fe ton parlar discorrent
852 per les regles d’una ’n una;
853 car ornar lo t’a cascuna,
854 si ensems les sabs mesclar
855 mostrant lur significar,
856 ab lo qual poras ornar
857 tes paraules, e dir ver;
858 car lo que·t fara parer
859 so que d’el dir en volras,
860 ab que·l parlar ornaras,
861 conexent so que deus dir;
862 e lo de que abelir
863 fara lo teu parlament
864 si d’el as coneximent;
865 e autresi de per que,
866 del qual gran ornament ve
867 a la fi de ton parlar;
868 ab lo qual, pots acabar
869 so que quers a ton major,
870 lo qual t’aura gran amor
871 si ’n la fi fas ornament
872 de bels dits ab lausament;
873 e ton parlar sia gran
874 com requer lo teu deman,
875 e sia ab calitats
876 ornades, lo teu dictats;
877 e propria qualitat
878 fa estar pus bel dictat,
879 que no fa apropriada;
880 e guarda temps e vegada
881 ab que paraul’es ornada
882 co·s diu al temps que·s cove,
883 car ab el sorn’e·s mante;
884 el loc on tu parlaras,
885 cels per qui oit seras,
886 guarda lur condicio,
887 e segons els fe sermo,
888 e segons se cau en grat;
889 car sermo pauc es preat
890 con no ’s entes ni volgut,
891 e tant hom diu, es perdut;
892 enpero gran ornament
893 del parlar muda·l talent
894 dels oents, pel bel parlar
895 ayso que vols acabar,
896 acordant ton bel dictat
897 ab cascun per volentat
898 de tu e li ausidor;
899 e fasses forsa major
900 en aver mou en parlar,
901 car sens mou no pots ornar
902 ton parlar; e lo ab que,
903 ab que bel parlament ve,
904 es materia en parlar,
905 car sens el no·l pots formar
906 ni abelir a la gent.
907 Vet, doncs, lo descorriment
908 de les regles en parlar,
909 ab lo qual lo pots ornar.
De Rectorica, e la tersa distinctio
910 Ab les diffinicions
911 enbeliras tos sermons,
912 diffinent cascu vocable
913 segons que el es estable
914 per esser e per natura,
915 segons bela parladura;
916 de la qual t’es dat senyal
917 per esta Art general,
918 qui mostra a diffinir,
919 e·l diffinir abelir
920 fa so qui es diffinit
921 ab veritat e bastit,
922 e sens que, no es ornada
923 paraula, ni be scoltada.
924 E si tu vols acusar
925 altre, e tu escusar,
926 feu ab tal diffiniment
927 on sia bel ornament;
928 car belea de dictat
929 fay estar hom escusat,
930 e ha tu sol desamat
931 contra qui fas bel dictat.
De Rectorica, la quarta distinctio
932 Ab esta distinctio,
933 on son li condicio
934 general, pots applicar
935 ornament a ton parlar;
936 car ab so qui ’s general
937 orna hom l’especial,
938 com ne fa acordament
939 per tuyt li començament,
940 mesclant lurs condicions
941 l’un en l’autra per raons,
942 con es fayt bel mesclament
943 d’antecedent consequent;
944 e si ay devocio,
945 si s’i tany contrictio;
946 e si es diversiment
947 que fas, parla en rient;
948 e si en res a errat
949 parla ab humilitat;
950 e si parles ab major
951 o ab egual, fe tu menor,
952 car ornar n’as ton parlar;
953 e si menor vols pregar,
954 eguala la sua amor
955 ab la tua, en valor;
956 e no parles si ’s irat,
957 car ira fay leg dictat;
958 e guarde·t de dir falsia
959 qui mant bel dictat desvia
960 de la fi per qu’es trobat
961 parla, doncs, ab veritat.
962 Anans que vules parlar
963 comensa a consirar
964 les paraules que vols dir,
965 e com les fasses grasir
966 per belea de dictar
967 e per verament parlar.
968 Vet, doncs, les condicions
969 qui·s pertanyen als sermons,
970 qui son belament dictats
971 dits ab bona volentats.
De Rectorica, e la quinta distinctio
972 Ab esta distinccio
973 montiplica ton sermo,
974 car causa significats
975 que·n pots moltes novetats
976 aplicar a ton parlar,
977 ab les quals lo pots ornar;
978 car quant hom au res nou dir
979 l’ausir ne pren abelir;
980 e si·s fara lo parlar,
981 qui·s fara tant escoltar,
982 com seran les novetats
983 que metras en tos dictats;
984 car si vas a b. c. d.
985 et encar’a b. c. e.
986 e a les altres colones,
987 e·ls significats sermones,
988 tants n’auras a ton plaer
989 e tant d’els poras dir ver,
990 que·l ver ton dir ornara
991 a cel qui l’escoltara.
De Rectorica, e la sisena distinctio
992 Si en questio vols formar
993 novetat, per ornat parlar,
994 sia l’orde en ton parlament,
995 qui es questionament
996 d’est’Art, e orna ’n ton dictament
997 prenent d’el lo comparament,
998 car la veritat que y esta
999 lo teu dictament ornara;
1000 car beley’esta de bontat
1001 de granea, d’eternitat,
1002 e de tuyt li comensament,
1003 ab la qual faras ornament
1004 per tues noves questions,
1005 encar per lurs solucions;
1006 e la belea de cascu
1007 montiplica de u en u,
1008 e quant seras montiplicada,
1009 sera ta paraula ornada
1010 si ab ela fas questio,
1011 e autresi responsio.
1012 Vet, doncs, con rectorica ’s dada
1013 per aquesta Art e mostrada.
De sciencia Moral, e la primera distinctio
1014 Esta sciencia moral
1015 so per c’om es ver e leyal,
1016 vertuos e digne de be.
1017 Esta scienci’a hon ve
1018 ab mesclar los comensamens,
1019 e hom ne fa applicaments
1020 a la sciencia Moral,
1021 qui sots els es especial:
1022 axi con bontat, ta vertut,
1023 con ha bonificar cregut
1024 ab saviea e amor,
1025 veritat, gloria, major,
1026 comensament, miya e fi,
1027 ab les quals te son dret carni
1028 a honrar Deu e sa bontat,
1029 sa granea, eternitat,
1030 son saber, poder e s’amor,
1031 e fay home bon servidor.
De Moralitats, e segona distinctio
1032 Ab les regles vertut querras,
1033 car ab eles l’atrobaras,
1034 e mostrar tan so qu’ela es,
1035 e autresi so de que es,
1036 e si es o no, e per que
1037 es virtut, e tro on s’este;
1038 ab la regla qui de qual es,
1039 conexeras qual virtut es;
1040 ab la regla de temps, sabras
1041 vertut quant la comensaras;
1042 ab la regla qui es de loc,
1043 sabras vertut de qual loc moc,
1044 ni on esta, ni a qui ve;
1045 e la manera com se te
1046 contra vicis conexeras
1047 ab esta Art, e si ho fas
1048 auras ab que l’atrobaras,
1049 e ab que merit tu auras
1050 por que sies remunerat,
1051 e ab que vensras ton peccat.
De la sciencia Moral, e de la tersa distinctio
1052 Si tu vols vertut conseguir,
1053 conseguix la ab diffinir,
1054 segons que·t n’es exempli dat
1055 en esta Art, e demostrat;
1056 car segons que son diffinir,
1057 en esta Art, e establit
1058 li comensament general,
1059 diffiniras l’especial
1060 vertut si fas concordament
1061 d’especial diffiniment
1062 ab cel qui esta general.
1063 Vet, dones, est’Art e com te val
1064 a ensercar morals virtuts,
1065 e per eles aver saluts.
De la sciencia Moral, e de la quarta distinctio
1066 Si les virtuts vols atrobar,
1067 qui son carreres de salvar,
1068 guarda les lurs condicions,
1069 e fayne aplicacions
1070 ab condicions qui estan
1071 en esta Art qui va mostran,
1072 condicions especials
1073 ab sues qui son generals;
1074 car per lo lur significat
1075 atrobaras moralitat
1076 de justicia, temprança,
1077 fe, caritat e esperança,
1078 prudencia e fort coratge,
1079 pasciencia e vassalatge,
1080 humilitat e pietat,
1081 costancia e castetat;
1082 enaxi de cascuna
1083 vertut, d’una en una,
1084 poras atenyer lur dever
1085 ab esta Art, e conquerer.
De Moralitats, e de la quinta distinctio
1086 Ab aquesta distinctio
1087 montiplicaras a bando
1088 vertuts, si·ls cercles sabs virar
1089 e conexs lur significar;
1090 lo qual aplics a la virtut
1091 per la qual vols aver salut,
1092 els significats, qui son tants,
1093 dar t’an de virtuts tants senblants,
1094 que moltes ne poras atenyer
1095 si los semblants sabs depenyer,
1096 e lo depenyer sabras far
1097 si seguexs lo significar
1098 que·t fa cambra de b. c. d.,
1099 e autresi de b. c. e.,
1100 et enaxi de cascuna;
1101 e tu seguex d’una en una
1102 so que es lur significar
1103 per vertuts a montiplicar.
De Moralitats, e de la sexta distinctio
1104 Si questio particular
1105 moral vols far o ensercar,
1106 membret de les universals
1107 questions, qui estan ostals
1108 on particulars son trobades
1109 con en eles son ensercades,
1110 concordant les especials,
1111 solucions ab generals,
1112 abstraent lo especial
1113 significar, del general:
1114 car per aytal abstractio
1115 sabras soure la questio
1116 que·t faran de moralitat.
1117 Vet, doncs, e com te es donat
1118 saber en les causes morals
1119 ab esta Art, qui es generals.
De la fi d’est libre
1120 Fini Ramon aquest escrit,
1121 a onor del Sant Esperit;
1122 escrit ab c’om sab aplicar
1123 a general significar,
1124 significar especial
1125 qui es de general senyal.
1126 Es en Malorca la Ciutat,
1127 aquest nou escrit acabat;
1128 e·l nombre d’encarnacio
1129 mil e trecents, com Deu hom fo,
1130 el mes de mars; e ’s comenat
1131 a la divina Trinitat.
Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. II, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1938, p. 209.
Incipitario
di Ramon Llull
Indice
degli autori
