Rialc
Rao 89.6

            Ramon Llull






    1      Deus, ab vostra vertut comens est Desconort,
    2      lo qual fas en xantan, per so que me·n conort,
    3      e c’ab el reconte lo falliment e·l tort
    4      que hom fa en vers vos, qui·ns jutjats en la mort;
    5      e on mays mi conort, e meyns ay lo cor fort,
    6      car d’ira e dolor fa mon coratge port;
    7      per que·l conort retorna en molt greu desconort.
    8      E per ayso estayg en trebay e ’n deport,
    9      e no ay nuyl amic qui negu gaug m’aport,
    10     mas tan solament vos; per qu’eu lo fax en port
    11     en caent e ’n levant, e son say en tal sort,
    12     que res no veyg ni aug d’on me vengua confort.

    13     Can fuy gran e senti del mon sa vanitat,
    14     comense a far mal e entre en peccat,
    15     ublidant Deus glorios, siguent carnalitat;
    16     mas plac a Jhesu Crist, per sa gran pietat,
    17     que·s presenta a mi .v. vets crucifigat,
    18     per so que·l remembras e·n fos enamorat
    19     tant fort, que eu tractas com el fos preicat
    20     per tot lo mon, e que fos dita veritat
    21     de la sua trinitat e con fo encarnat;
    22     per qu’eu fuy espirat e ’n tan gran volentat,
    23     que res als no ame mas que el fos honrat:
    24     e adoncs comense con lo servis de grat.

    25     Can pris a consirar del mon son estament,
    26     com paucs son cristians e molt li desereent,
    27     adoncs en mon coratge ac tal concebiment:
    28     que anas a prelats e a reys, exament,
    29     e a religioses, per tal ordenament,
    30     que se·n seguis passatge e tal preicament,
    31     que ab ferre e fust e ab ver argument
    32     se donas de nostra fe tan gran exalsament,
    33     que·ls infeels venguessen a convertiment.
    34     Es eu ayso tractan, .xxx. ans ha verament,
    35     no u ay pogut obtenir; per que n’estay dolent
    36     tant, que·n plore soven e·n son en languiment.

    37     Dementre que en axi estava en tristor,
    38     e consirava soven la gran desonor
    39     que Deus pren en lo mon per sofraxa d’amor,
    40     con a home irat que fuyg a mal seynor,
    41     me n’ane en un boscatge, on estava en plor,
    42     tant fort desconortat, que·l cor n’era ’n dolor;
    43     mas per so car plorava, hi sentia dolsor,
    44     e car a Deu parlava, feent a el clamor
    45     car tant pauc exoex li iust e·l peccador,
    46     adoncs [c]om lo requiren en tractar sa honor;
    47     car si mays los donava d’aiuda e favor,
    48     pus tost convertirien lo mon a sa valor.

    49     En axi eu estan en malencolia,
    50     esgarde e vi un hom qui venia,
    51     un basto en sa ma e gran barba avia,
    52     e en son dos cilici, e qui pauc vestia.
    53     Segons son captener hermita paria
    54     e can fos pres de mi, dix me que avia,
    55     ni lo dol qu’eu menava, e d’on me venia,
    56     ni si el en res ajudar me podia.
    57     Es eu respul li que tal ira sentia,
    58     que per el ni per altre no·m consolaria;
    59     car, segons que hom pert, creyx la fellonia.
    60     So qu’eu ay perdut, e dir o qui poria?

    61     —Ramon, dix l’eremita, vos, que avets perdut?
    62     per que no us consolate en lo rey de salut,
    63     qui abasta a tot so qui per el es vengut?
    64     mas aquel qui el pert no pot aver vertut
    65     en esser consolat, car trop es abatut.
    66     E, si no avets nuyl amic qui us ajut,
    67     digats me vostre cor, e que avets aut,
    68     car, si avets flac cor, o si sots desebut,
    69     be poria esser que us fos acorregut
    70     per la mia doctrina, tant que si sots vensut,
    71     que us mostrara a vencre vostre cor combatut
    72     de ira e dolor, ab que Deus hi ajut.

    73     —N’eremita, s’eu pogues aportar a compliment
    74     la honor que per Deu tracte tan longament,
    75     no agra re perdut ni·n fera clamament,
    76     ans guasaynara tant, que a convertiment
    77     ne vengron li errat, e lo sant Monimen
    78     agren los crestians. Mas per defalliment
    79     d’aquels a qui Deus ha donat mays d’onrament,
    80     qui no·m volen ausir, e tenen a nient
    81     mi e mes paraules, com hom qui follament
    82     parla, e res fa segons enteniment;
    83     per que eu per els pert tot lo procurament
    84     que fas per honrar Deu e d’omens salvament.

    85     Encara us dic que port un Art general,
    86     que novament es dada per do espirital,
    87     per qui hom pot saber tota re natural
    88     segons qu’enteniment ateyn lo sensual.
    89     A dret e medicina e a tot saber val.
    90     e a theologia, la qual m’es mays coral:
    91     a soure questions nuylla art tant no val,
    92     e a destruir errors per rao natural:
    93     e tenc la per perduda, car quax a hom no cal.
    94     Per qu’eu en planc’ e·n plor, e n’ay ira mortal:
    95     car nuyl home qui perdes tan precios cabal,
    96     no poria aver mays gaug de re terrenal.

    97     —Ramon, si vos fayts so que a vos se cove,
    98     en procurar honor a Deu, e a faire be,
    99     e no sots escoltat ni ajuda no us ve
    100    d’aquels qui n’an poder, per tot so no·s cove
    101    que siats despagat, car Deus, qui tot ho ve,
    102    vos n’a aytant de grat, com si·s complis de se
    103    tot so que demanats; car hom qui be·s capte
    104    en tractar sa honor, aconsegueyx en se
    105    merit, esmenda e do, pietat e merse.
    106    Per que fa gran pecat qui en son cor rete
    107    ira ni desconort, faent Deus a el be
    108    qui·s concorda ab gaug, esperansa e fe.

    109    Ramon, de vostra Art no siats consiros,
    110    ans en siats alegre e n’estiats joios;
    111    car, pus Deus la us ha dada, justicia e valors
    112    la moltiplicaran en leyals amados;
    113    e, si vos en est temps ne sentits amargos,
    114    en altre temps meyllor aurets ajudados
    115    tals, qui la apendrán, e·n venseran les errors
    116    d’aquets mon, e·n faran molts bons fayts cabalos.
    117    Per que us prec, mon amic, que conort sia ab vos,
    118    e d’uy mays no plorets contra fayt virtuos;
    119    enans vos alegrats contra fayt vicios,
    120    e de Deu esperats gracia e secors.

    121    Ramon, per que plorats e no fayts bel semblant,
    122    e que vos conortets de vostre mal talant?
    123    E, car no ho fayts, mi fayts esser duptant,
    124    que siats en pecat mortal, tam mal estant;
    125    per que siats indigne a far res ben estant;
    126    car Deus no·s vol servir per nuyl home en pecant.
    127    E, si no ve a fi so que desirats tant,
    128    no es culpa d’aquels d’on vos anats clamant;
    129    car Deus no vol que vostre fayt vaia en avant,
    130    si estats en pecat; car de be tant ni quant
    131    no pot, hom pecador, d’el esser comensant;
    132    car lo be e·l pecat en res no son semblant.

    133    —N’ermita, no m’escus que no aja pecat
    134    mortalment, mantes vets, d’on me son confessat;
    135    mas, depus que Jhesu Crist a mi·s fo revelat
    136    en la crots, segons que damont vos he contat,
    137    e en la sua amor mon voler confermat,
    138    no peque, a scient, en nuyl mortal pecat.
    139    Mas poria esser que per so qui ’s passat,
    140    cant era ser [cech] del mon, amant sa vanitat,
    141    no sia per Jhesu en far be ajudat;
    142    empero, si no u era, tort faria e pecat
    143    si no m’ajudava, depus que l’ac amat
    144    e, per la sua amor, lo mon desemparat.

    145    —Ramon, hom necgligent no sab be procurar;
    146    e esta necgligent, car molt no vol membrar
    147    so que enten acabar. Per que mi fas duptar
    148    que lo public negoci que tu vols acabar,
    149    ab los molts grans seynors, qui no·t voilen ajudar,
    150    no·s perda per so car molt no lo vols amar;
    151    car ab pauca amor gran fayt no·s pot menar;
    152    e, si es pereos, de tu·t deus rancurar,
    153    ni de ton falliment no deus altr’encolpar,
    154    ni tu, estant ocios, no·t deus desconortar
    155    per altre, mas per tu qui no·t vols esforsar
    156    en far tot ton poder con Deus pusques honrar.

    157    —N’ermita, vos vejats si eu son ocios
    158    en tractar public be de justs e pecados,
    159    car muyller n’ay lexada, fils e possessios
    160    e .xxx. ans n’ay estat en trebayl e langos,
    161    e .v. vets a la cort ab mies messions
    162    n’ay estat, e encara a los Preicadors
    163    a .iij. capitols generals, e a los Menos
    164    altres tres generale capitols; e, si vos
    165    sabiets que n’ay dit a reys e a seynors,
    166    ni con ay trebayllat, no seriets duptos
    167    en mì que sia estat en est fayt pereos,
    168    ans n’auriets pietat, si sots hom piados.

    169    —Ramon, tot hom qui vol adur a compliment
    170    negu fayt que sia de molt gran estament,
    171    cove que·l sapia tractar discretament;
    172    mas, si vos no sots home discret ni entenent
    173    segons lo fayt, si·n fayts rancurament,
    174    rancurat vos a tort e sots ne reprendent
    175    d’aquels qui son discrets, e qui fan saviament
    176    so qui a fayt bo·s cove, e a l’exausament
    177    de la fe cristiana. Per que us conseyl breument
    178    que estiats consolat en vostre defalliment,
    179    consirant que no sots a lo fayt convinent,
    180    e estats emfre vos humil e pacient.

    181    —N’eremita, eu no so de tal discrecio
    182    c’a fayt tan cabalos abastas ma rao;
    183    e si eu, ignorant, vas el fas fallio
    184    per sofrayta d’entendre e car discret no so,
    185    segons que·l fayt es gran, per so vuyl compayno
    186    qui·l m’ajut a complir; mas no·m vai pauc ni pro
    187    requerir compaynia, ans son sol a bando;
    188    e, can los guart en la cara e·ls vuyl dir ma raso,
    189    no·m volen escoltar, ans dient que fat so
    190    los de mes, per so car los die aytal sermo.
    191    Empero al judici parra qui ha discrecio,
    192    e qui de sos peccats atrobara perdo.

    193    —Ramon, home avar can vol negu fayt far,
    194    no que volria no ho sab acabar.
    195    On, si vos sots avar e no volets donar
    196    del vostre, per so que Deus poguessets honrar,
    197    de vostra cobeitat vos deuriets clamar
    198    car ella vos enpatxa el bo fayt procurar;
    199    o, si dar no podets, paupertat pot estar
    200    contra vostre negoci, e deuriets pensar
    201    que·ls seynors mays s’aclinen, per donar que preycar,
    202    a los precs que hom los fa. Per que us vuyl conseyllar
    203    que, si donar podets, pensats tost de l’anar;
    204    car per donar porets tota res acabar.

    205    —N’ermita, certs siats que anc mays cobeytat,
    206    de deners ni d’onors a mon coratge plac,
    207    e en aquest negoci de mon patrimonat
    208    ay tota ora despes e n’ay tant larguejat,
    209    que li meu infant n’estan en paupertat;
    210    per que de avaricia no·m tem esser reptat;
    211    ni donar eu no pusc a los homens de grat,
    212    car no so home ric ni seynor de ciutat;
    213    per que de so d’on m’encolpats, m’ajats escusat;
    214    ans si eu fos seynor d’enperi o regnat,
    215    tant del meu hi donara tro que fos acabat:
    216    mas home qui pauc dona no es be escoltat.

    217    —Ramon, vana gloria si fa a hom amar,
    218    per so que hom fassa de si les gens parlar,
    219    diens de hom lausor, per so que·ls sia car,
    220    e que l’amen e l’honren en sovin nomenar.
    221    On, si vos trebayllats per vos meteyx lausar,
    222    erguyl e vana gloria vos fan tant menysprear
    223    a cels ab qui volets vostre fayt acabar,
    224    que no us deynon veer ni us volen escoltar;
    225    car nuyl fayt tan honrat, vil hom no deu menar,
    226    e tot hom es vil qui estiy en pecar
    227    e qui mays que no·s tayn se vuylla far honrar.
    228    Per que de vostre tort no vuyllats altr’encolpar.

    229    —N’eremita, eu no say per qual entencio
    230    avets de mi tanta mala cogitacio;
    231    car ans deu hom aver bona presumpcio
    232    de hom que no coneyx, que mala opinio.
    233    E com no vos pensats que’a fayt qui·s tam bo
    234    se pusca tot donar home qui pauc ni pro
    235    no vayla en lo fayt? Car si eu tot mal so,
    236    segons que ho requer natura e, raso,
    237    tractara lo contrari; e, si Deus me perdo,
    238    anc mays en mon coratge entencio no fo
    239    que per aver lausor parlas d’aytal sermo;
    240    car en hom pecador nuyl laus pot esser bo.

    241    —Ramon, per aventura vos no sots conegut,
    242    e per so podets esser en lo fayt desebut;
    243    car nuyl tresor qui sia en terra escondut
    244    no·s cove que sia desirat ni volgut.
    245    Oh, si vostre saber no es apersebut,
    246    co us pensats que per so ne siats creegut?
    247    mas mostrats so que sabets, per so que vos ajut
    248    vostra Art e saber; car hom desconegut
    249    no ha, per ignorancia, honrament ni vertut.
    250    E si vos, mon amic, amats de homens salut
    251    e de Deu honrament, e que no sia perdut
    252    vostre saber, fayts tant que sia conegut.

    253    —N’ermita, co us pensats qu’eu tal saber celas,
    254    ab lo qual home nostra fe en provas
    255    a los homens errats, per so que los salvas
    256    Deus, lo qual tant desir que tot home l’amas?
    257    ans siats segur que de mostrar en son las.
    258    Mas si hom en mos libres fortment estudias,
    259    e que per altre saber en res no·ls oblidas,
    260    jo·n fora conegut; mas com gat qui passas
    261    tost per brases los ligen: per que ab els no fas
    262    quax res de mon negoci; mas, si fos qui·ls membras,
    263    e qui los enteses, e que en els no dubtas,
    264    hom pogra per mos libres posar lo mon en bon cas.

    265    —Ramon, tot so que dic fas per vos conortar;
    266    mas, pus no us volets abstenir de plorar,
    267    pora esser que me·n vuylla enujar.
    268    Empero escoltats, e vejats si·s pot far
    269    so que vos demanats al papa; car no par
    270    que sia possibol la nostra fe provar,
    271    ni que home pusca tals homens atrobar
    272    qui si mateyxs se donen a marturiar
    273    a los mals sarrains, per els a preicar.
    274    On, per so vos, amic, no us devets maraveyllar,
    275    si·l papa e·ls cardenals no us volen atorgar
    276    so que les demanats, pus que no·s pusca far.

    277    —N’ermita, si la fe hom no pogues provar,
    278    doncs los crestians Deus no pogra encolpar
    279    si a los infeels no la volon mostrar,
    280    e·ls infeels se pogren per dret de Deu clamar,
    281    car major veritat no lex’argumentar,
    282    per so que l’enteniment ajut a nostre amar,
    283    com mays am trinitat e de Deu encarnar,
    284    e a la falsetat mays pusca contrastar.
    285    Escrit ay lo Passatge on ay mostrat tot clar,
    286    com lo sant Sepulcre. se pusca recobrar,
    287    e com hom atrob homens qui vajen preicar
    288    la fe, sens paor de mort, e qui ho sabion far.

    289    —Ramon, si hom pogues demostrar nostra fe,
    290    hom perdria merit; e, per so, no·s cove
    291    que·s pusca demostrar, pus que se·n perdes be;
    292    car en perdre lo be, fora lo mal, de se,
    293    causa al demostrar, qui contra·l merit ve,
    294    lo qual hom ha per creure veritat, que no·s ve
    295    per forsa d’argument, mas solament per fe.
    296    Encara, que l’entendre huma gens no conte
    297    tota la veritat de Deu, qui infinida·s mante
    298    tant, que causa finida tota ella no te.
    299    Per que vostra raso no par que valla re
    300    e car no us consolats, fayts so que descove.

    301    —N’ermita, si hom fos a si meteyx creat,
    302    so qu’entenets provar contengre veritat;
    303    mas, car Deus crea home, per so que·n sia honrat,
    304    qui es pus noble fi e ha mays de altetat
    305    que la fi que hom ha en esser gloriejat,
    306    no val vostra rao; e ’s ja damunt provat,
    307    que la fe·s pot provar, si be n’avets membrat;
    308    e, si be·s pot provar, no·s segueyx que creat
    309    contengua e comprena tot lo ens increat,
    310    mas que n’enten aytant, com a el se n’es dat,
    311    per so que hom aja plena de Deu sa volentat,
    312    son membrar e entendre, poder e bontat.

    313    —Ramon, com vos pensats que hom, per preicar,
    314    pusca los sarrains adur a batejar,
    315    car segons que Mafumet ha volgut ordenar
    316    que aquel qui·n diu mal no pusca escapar,
    317    e que ses raons hom no vuylla escoltar?
    318    Per que a mi no par utilitat l’anar.
    319    Encara, que home no sabria parlar
    320    lenguatge arabesc; mas per enterpretar
    321    no poria per res ab els molt enansar;
    322    e si·l lenguatge ’pren, pora y trop trigar.
    323    Per que [a] vos consel que anets Deu preguar,
    324    e ’n una alta montanya ab mi Deu contemplar.

    325    —N’ermita, ·ls sarrains son en tal estament,
    326    que aquels qui son savis, per forsa d’argument
    327    no creen en Mafumet; ans tenen a nient
    328    l’Alcora, per so car no visc honestament.
    329    Per que aquels venrien tost a convertiment,
    330    si hom ab els estava en gran disputament,
    331    e la fe los mostrava per forsa d’argument,
    332    e aquels convertits, convertrien la gent;
    333    e ’n apendre lur lenguatge hora no esta longament,
    334    ni no cal c’om blastom Mafumet mantinent.
    335    E qui fa so que pot, lo sant Spirament
    336    fa so que a el cove, donant lo compliment.

    337    —Ramon, cant Deus volra que·l mon sia convertit,
    338    adoncs dara los lenguages, per lo Sant Espirit,
    339    e convertira lo mon, segons que avets ausit
    340    de Crist e dels apostols, d’on es fayt mant escrit;
    341    e aquel convertiment sera per tot lo mon sentit
    342    tant, que ’n .j. ovili seran li hom unit,
    343    lo qual mays no sera en est mon departit;
    344    e aquel sera nostre e per Deu estabilit,
    345    e ja mays nuyl pecat no sera consentit;
    346    e car en aquest temps cascu hom ha fallit
    347    tam fortment, que no vol que sia exibit
    348    Deus a far en el miracles, pus que tant l’an aunit.

    349    —N’ermita, en tots temps ama Deus veritat,
    350    e vol esser per home conegut e amat;
    351    e, per so, en tots temps ha home libertat
    352    en far be e no mal; e seria forsat,
    353    si, en est temps en qui som, no avia potestat
    354    en tractar honrament a Deu, e caritat
    355    a son proxme aver. Per qu’eu no son pagat
    356    de so que dit avets: e avets gran pecat
    357    en so que affermats, que tot hom es ligat,
    358    e ’n est temps hom no pot convertir li errat,
    359    ni per Deu no pot esser a sa honor ajudat.
    360    Per que ’n lo vostre parlar estag desconsolat.

    361    —Ramon, molt meyllor sen es qui sab retenir
    362    so que ha guasaynat, que anar convertir
    363    los sarrains malvats, con no volen ausir;
    364    per c’a los crestians deu hom tant de be dir
    365    de Deu, en preicant, que·ls fassa Deu servir.
    366    Encara, c’om no sab si be se pot seguir
    367    d’anar als sarrains; car poria y fallir,
    368    en tant que hom volguessen destruir;
    369    e so que mays es, que no porien esdevenir
    370    nuyl temps bons cristians, car no·s poden partir
    371    de so que an acostumat. Per que us plassa jaquir
    372    vostra ira, e mudats alor vostre desir.

    373    —N’ermita, si fossen pauc li preicador,
    374    e li clergue seglar e li frare menor,
    375    e ’ncara li monge, tant abat e prior,
    376    so que vos en deits fora conseyl meyllor.
    377    Mas car en nostra fe ha mant hom de valor,
    378    qui desiren morir per far a Deu honor,
    379    e qui poden abastar e a nos e a lor,
    380    per so ay desplaer; car cels qui son major
    381    no fan so que deven en dar de Deu lausor.
    382    E si·ls payres convertits no an a la fe amor,
    383    auran ho lurs infants. E deits gran follor,
    384    car nul hom no pert, si mor per son creador.

    385    —Ramon, segons que aug dir, mant hom es anat
    386    preicar als tartres e pauc an enansat,
    387    e ’ncara als sarrains: d’on son maraveyllat
    388    can axi estats forts en vostra volentat;
    389    car de tot fayt on hom se sia fadigat,
    390    e majorment con tantes vets l’aja ’ssajat,
    391    se deu tot hom partir, pus que sia ’ssenat,
    392    e, si no se·n parteyx, fa se·n tenir per fat.
    393    Per que us conseyl, germa, que ajats pietat
    394    de vostre cors meteyx, que tant avets ujat,
    395    e estats en un loc on sia reposat,
    396    e de vostres dampnatges estiats consolat.

    397    —N’ermita, cel qui vol molt servir e honrar
    398    son bon seynor, no se’n deu per nuylla re laxar,
    399    ni d’el a servir no·s deuria enujar.
    400    E, car en vostre cor ha fretura d’amar,
    401    no sabets vos meteyx ni altre conseyllar;
    402    car, si hom en un temps no pot son fayt acabar,
    403    pora l’acabar en altre, si ho sab be menar:
    404    e qui bon fayt comensa no l’a a comensar,
    405    e si·ls primers fan pauc, los altres poran molt far.
    406    Per que us prec per merse que·m lexassets estar;
    407    car no·m par que ab vos pogues res guasaynar,
    408    ans on mays me diets, mays me fayts entristar.

    409    Ramon s’enfelloni, e no volia ausir
    410    l’ermita, qui·l pregava con se degues jaquir
    411    de l[o] dol que menava, e comensa a dir:
    412    «Senyor Deus glorios! Ha al mon tal martir
    413    com aquest que sostenc, con tu no pusc servir?
    414    Car no ay qui m’ajut, com pusca romanir
    415    esta Art que m’as dada, d’on tant de be·s pot seguir,
    416    la qual tem que sia perduda, apres lo meu fenìr;
    417    car nuyl hom no la sab be segons mon albir,
    418    ni eu no pusc forsar nuyl hom d’ella ausir.
    419    A, las! Si ella·s pert, a tu que poray dir
    420    qui la m’as donada per ella enantir?»

    421    —Ramon, li philosof qui foren antigament,
    422    d’esta Art, que tu as, no agren coneximent;
    423    per que par que no sia de gran profitament;
    424    e, si ella fos vera, fora en lo comensament
    425    per los filosofs atrobada; car lur enteniment
    426    fo pus alt que lo teu. Empero si eu ment
    427    e que lajes arida de Deu, fas falliment,
    428    con tems c’apres ta mort ella vingua a nient;
    429    car tot so que Deus dona ve a bo compliment.
    430    Encara, que·ls antics, dementre eren vivent,
    431    les arts que fayen no agren exalsament,
    432    enans son exalsades per li altre conseqüent.

    433    Consolar se volc Ramon, empero fello fo,
    434    can ausi que l’ermita avia opinio
    435    que li fìlosof antic, en los quals fe no fo,
    436    sien estats comensament de tot so qui es bo
    437    a conexer Deu, trinitat, e encarnacio;
    438    car nuyl filosof antic no ac opinio
    439    que en Deu fos trinitat, ni ab hom unio,
    440    ni la obra que Deus ha en si per produccio
    441    no ama ni conec. E, dons, per qual raso
    442    li fllosof antic agren mays de visio
    443    en lur enteniment, que aquels c’apres so,
    444    qui an lig e creensa, e esperen resurreccio?

    445    —Ramon, no pusc far res com sies consolat:
    446    entin esta raso e no sies irat:
    447    en que n’es Deus si lo mon no es en bo estat?
    448    car no leva ni baxa a el quant es creat,
    449    con sia en si complit, e no aja necessitat
    450    de nuylla creatura: d’on deus esser paguat
    451    del compliment que Deus ha en si per sa bontat.
    452    E tu, fol, estas trist, quax si Deus fos mirvat
    453    per lo mal estament en que·l mon as trobat.
    454    Fol! Com no t’alegres en lo compliment de deitat,
    455    e que gits a no cura tot so qui es creat,
    456    per so que a ton cor abast Deus no mermat?

    457    —N’ermita, mal me fa lo vostre consolar:
    458    per que aquel punt fo fort on vos pusc atrobar;
    459    e, si no fos qu’eu tem vergoyna e mal estar,
    460    de uy mays en avant ab vos no volgra parlar.
    461    E, doncs, com podets dir que·m pusca consolar
    462    en veer Deus aunir, no servir, ni menbrar,
    463    ni conexer, ni amar? E si be pot bastar
    464    Deu, per si mateys, a mon cor per amar,
    465    no m’abasta, car no·l vey molt fortment honrar;
    466    e car, per tan vils causes, lo veyg tan menysprear,
    467    estayg en desconort, e no·m pusc alegrar;
    468    mas en so que Deus es estag en confortar.

    469    —Ramon, Deus tot quant fa, tot ho fa justament,
    470    e, si met en infern li malvat discreent,
    471    no devets per tot so aver desconsolament;
    472    e, car vos sots irat car Deus fa jutjament,
    473    es vostra ira pecat, e fallits malament
    474    contra Deu, e amats aquels qui falsament
    475    creon contra Deu e estan desobedient.
    476    E, si en vos fos bo e leyal amament,
    477    vos forets molt pagat; car Deus dona turment
    478    a cels qui tot dia fan ves el falliment;
    479    car home qui be am no fa rancurament
    480    de so que fa l’amat, pus que u fa dretamet.

    481    —N’ermita, eu no·m duyl per so que fa·l Senyor,
    482    ans en tot so que fa lo lou e lo aor;
    483    mas, per so cal volria c’om li fees honor,
    484    e que sobre quant es hom li agues amor,
    485    me duyl e mi complanc, e estag en tristor;
    486    e car vos no sabets d’on ve ma greu dolor,
    487    no·m sabets conortar ni donar nuyl secor.
    488    Per que ’s bo que·m lexets estar en ira e plor,
    489    e aprenets com siats millor consolador,
    490    car molt pauc en sabets; e ja li peccador
    491    per vos mays no valran, car no avets, vas lor,
    492    caritat, com Deus sia d[e] els perdonador.

    493    —Ramon, per so car am que en guag estiats,
    494    e que ira ne dolor en uylla re ajats,
    495    vos vuyl [a]consolar, e prec vos que aujats:
    496    Deus sofer que lo mon sia axi malvats,
    497    per so que mils pusca perdonar a tots lats;
    498    car, on mays el perdona, mays ha de pietats,
    499    e mays li·n cove grat. Per que segur siats
    500    que Deus ha a son poble tan alta caritats,
    501    que quax tots los homens del mon seran salvats;
    502    car, si mays non eron los salvats que·ls dampnats,
    503    la sua merse seria sens gran caritats:
    504    per que ’n la gran merce de Deu siats consolats.

    505    —N’ermita, tot dia·m tenits en parlament,
    506    e no·m lexats membrar mon angoxos turment,
    507    e fayts ho per ço que git a ublidament
    508    l’ira e·l desconort d’on me ve languiment;
    509    mas res no acabats, e fayts avocament
    510    mays de gran pietat, que de gran jutjament.
    511    Per que ’n ayso errats, car en Deu egalment
    512    estan jutjar e perdonar, segons ordenament
    513    de les sues vertuts; car nulla no consent
    514    que ’n la sua justicia sia nuyl minvament;
    515    per que·n deu peccador aver gran espavent.
    516    Per que eu no plor mas car no ha Deus honrament

    517    —Ramon, aquels homens qui son predestinat,
    518    cove, per fina forsa, que els sien salvát;
    519    car, si no ho eren, pori’esser mudat
    520    lo saber que Deus ha, en contrarietat;
    521    lo qual mundament no esta en possibilitat,
    522    car, si estar hi podia, no seria acabat
    523    lo saber que Deus ha, ans seria mermat;
    524    e, car esta complit, siats, doncs, consolat
    525    en lo seu compliment contra·l qual fayts pecat,
    526    en quant no us conortats en so qui ’s ja jutjat
    527    e, per la volentat de Deu, en axi autrejat
    528    com ho sab son saber e u fa ver veritat.

    529    —N’ermita, si vos fossets home qui fos letrat,
    530    mils sabriets parlar d’ome predestinat,
    531    e no agrets en oblit de Deu sa libertat,
    532    la qual ha en si meteyx e en quant ha creat,
    533    per la qual a home ha dada libertat
    534    con lo vuylla molt servir, sens que no sia forsat,
    535    con Deus sia tan bo que·s deu servir de grat;
    536    lo qual servir no pot si, de necessitat,
    537    per hom predestinat fos servit e amat,
    538    e fora hom salvat sens que no fora jutjat;
    539    car judici no pot esser senes libertat,
    540    ni libertat no costreyn precis ni predestinat.

    541    —Ramon, si en vos fos molt gran speransa,
    542    si tot lo mon esta en molt greu balansa,
    543    del seu mal estament no agrets malenansa;
    544    car Deus, qui es tot ple de gran pietansa,
    545    aportara lo mon, en breu, en bonansa
    546    tan gran, que cascu home n’aura alegransa.
    547    E c’ayso sia ver ajats hi fiansa,
    548    per so car Deus dona a home comensansa
    549    ab merse e bontat, qui an sa semblansa;
    550    e, si vos per ayso no lexáts tristansa,
    551    no aurets en bontat ni merse, confiansa,
    552    e serets contra Deus e la sua amistansa.

    553    —N’ermita, ans que·l mon sia en bo estament,
    554    sera fayt a Deu molt vituperament.
    555    Encara, que no veyg far nuyl cadenament
    556    con lo temps sia prop; car so que en cort present
    557    el papa e·ls cardenals no ho prenon mantinent,
    558    ans ho van alongan; per que n’ay marriment
    559    tant, que no pusc aver negu consolament;
    560    car so qu’eu los present mostra, tot clarament,
    561    l’ordenament del mon, qui·s pot far en breument,
    562    e no u tenen a re, ans se·n fan gabament,
    563    con si u fes home fat qui parlas follament;
    564    per que d’aytals homens ay desperáment.

    565    Consira l’eremita si per res poria
    566    aconortar Ramon, qui tan fort playnia;
    567    e dix a Ramon que sancta Maria,
    568    e que, ab ella, cascuna gerarchia
    569    dels angels pregavon, e de nuyt e de dia,
    570    a Jhesu Crist, son fil, que per merse li sia
    571    que ’n breu donas al mon ordenament e via,
    572    en el onrar, servir. Per que aso us deuria
    573    consolar, Ramon; car Crist toda via
    574    fa so d’on es pregat per sa mayre pia,
    575    per los angels e·ls sants; per que en ayso siau
    576    trastot vostre conort, e gaug en nos estia.

    577    N’ermita, can consir que la dona de amor,
    578    dona de valor, de just e pecador,
    579    e cascu dels sants pregon nostre Seynor
    580    con tot lo mon fassa a Jhesu Crist honor,
    581    e veyg , que lo mon li fa tan gran desonor,
    582    adones cuyt morir d’ira e dolor;
    583    car tant son indigne li malvat peccador,
    584    que Deus no·s soste que negu prec per lor;
    585    e en axi lo mon roman en sa error
    586    e quax no es qui de Deu vuylla donar lausor,
    587    ans lausa si meteyx, son fil e son austor.
    588    E, doncs, qui deuria aver gaug, mas tristor?

    589    —Ramon, a mi no par siats hom pacient,
    590    per so car per re no volets consolament.
    591    E com no membrats Job, qui ac tant perdiment
    592    e qui en sa persona suffri tant de turment,
    593    e esdevene si paubre que no ac nient?
    594    Empero consola’s, e vos per re vivent
    595    No us volets consolar, e estats sanament,
    596    e, avets eretat, deners e vestiment,
    597    infants e d’altres causes d’on hom ha paguament;
    598    e cor a Deu no plau home impacient,
    599    no soste que per vos vengua a compliment;
    600    lo seu fayt que menats, ni aja honrament.

    601    —N’ermita, no es molt si hom es consolat
    602    en perdre infants, diners e eretat,
    603    e en estar malaute, pus c’a Deus ve de grat.
    604    Mas, qui·s pot consolar que Deus sia ublidat,
    605    menyspreat, blastomat, e tam fort ignorat,
    606    com de tot so sia Deus fortment despagat?
    607    Encara, que no sabets com eu soy menyspreat
    608    per Deu, tantas vets maldit e blastomat,
    609    e en peril de mort, e per barba tirat,
    610    e per vertut de Deu pacient son estat;
    611    mas que Deus en lo mon sia tam pauc honrat,
    612    no es hom en lo mon qui me·n fees conortat.

    613    —Ramon, segons que.m par, tu fas tot ton poder
    614    con Deus per tot lo mon honor pogues aver;
    615    per que Deus te·n deu aytant de grat aver,
    616    con si·l fayt se complia. Per que·t deura valer
    617    ayso a consolar e ton dol remaner;
    618    car merit n’as mol gran, e pots n’aver esper
    619    de molt gran guasardo e gita noxaler
    620    lo falliment dels altres c’a Deu fan desplaer,
    621    e alegra te·n tu e en ton captener,
    622    e no sies trop forts en so que vols aver,
    623    ni per so car fos altres no fan a ton voler;
    624    e a tu abast Deus per amar e temer.

    625    —N’ermita, no es hom creat principalment
    626    per so que aja gran gloriejament:
    627    ans ho es per tal que Deus aja gran honrament
    628    en lo mon per son poble. Per qu’eu no son jausent
    629    si ay gran guasardo, ni no estayg dolent
    630    si n’ay pauc, car no es d’ayso mon comensament;
    631    ans es tota ma ira, mon dol, mon marriment,
    632    car no es en lo mon fayt un tal ordenament
    633    con Deus fos honrat, amat, per tota gent,
    634    e que tot hom fos en via de salvament.
    635    E, car vos me volets dar consolament
    636    de so d’on no·s pot dar, parlats me per nient.

    637    —Ramon, qual es, lo fayt, que vos tant desirats,
    638    per lo qual en lo mon fos Deus tant fort honrats?
    639    car poria esser que ’n lo fayt no siats,
    640    e c’altre sia lo fayt, que vos no procurats,
    641    per lo qual lo mon sia a bona fi menats;
    642    car, si altre es lo fayt, per nient trebaylats,
    643    e poriets trebaylar, si mil ans viviats,
    644    que ja vos no venriets a so que volriats;
    645    car hom no pot complir fayt on es desviats.
    646    Per que us prec que lo fayt clarament me digats,
    647    e que amdos vejam si·l fayt, on vos estats,
    648    es aquel per que Deus pot esser mays amats.

    649    —N’ermita, la manera con Deus fos mays amat,
    650    ja la vos ay contada, si be u avets membrat:
    651    so es, que·l papa agues mant home letrat,
    652    qui desiras per Jhesu esser marturiat,
    653    per so que per tot lo mon fos entes e honrat;
    654    e que cascu lenguatge fos mostrat,
    655    segons que a Miramar ha estat ordenat,
    656    e aja·n conciencia qui ho ha afollat!
    657    encara, c’al passatge fos lo dee donat
    658    de tot quant posseexen li clergue e·l prelat;
    659    e c’aso tant duras, tro que fos conquistat
    660    lo Sepulcre. E d’ayso libre n’ay ordenat.

    661    N’ermita, encara es altre ordenament
    662    lo qual seria al passatge gran anantament,
    663    e a destruir la error de la gent:
    664    que lo papa fees que a reuniment
    665    venguesson los scismatics, per desputament,
    666    del qual desputar avena fayt traetament;
    667    e·ls scismatics cobrats, qui son mant hom vivent,
    668    no es qui pogues contrastar malament
    669    a l’Esgleya, per ferre ni per nuyl argument;
    670    e que del Temple e l’Espital fos fayt un uniment,
    671    e que lur major fos rey del sant Muniment;
    672    per que a honrar Deus no say pus alt tractament.

    673    Consira l’ermita si Ramon deya veritat,
    674    e emfre si meteyx estec molt apensat,
    675    e no poc atrobar pus profitos tractat
    676    que cel que diu Ramon; d’on li pres pietat,
    677    e penedi’s molt fort con tant l’ac trebayllat,
    678    e volc esser ab Ramon trist e desconsolat,
    679    e pregava Ramon que li fos perdonat,
    680    en plorant, suspirant, e dix: «A, veritat,
    681    devocio, caritat! E vas on es anat
    682    lo grat que a Deu deuria esser donat?»
    683    Can Ramon viu l’ermita c’ab el s’era ’cordat,
    684    adoncs lo va baysar: ensems an molt plorat.

    685    —Ramon, dix l’ermita, com poriem mover
    686    lo papa e·ls cardenals, e lo fayt obtener?
    687    car en tan noble fayt vuyl tots temps remaner,
    688    e a el a tractar vuyl far tot mon poder
    689    car fayt es on lo mon pora molt mays valer;
    690    e car eu ans no·l vi, ay ne molt gran desplaer,
    691    car, si eu ans lo vis, res no·m pogra tener
    692    qu’eu no apreses arabesc e lo vostre saber,
    693    per anar als sarrains e la fe mantener,
    694    senes paor de mort, e gran plaer aver
    695    en morir per Jhesu honrar e car tener,
    696    car mays val per el morir que per si vida aver.

    697    —N’ermita, eu son las d’aquest fayt a menar
    698    en la cort, pus no y puys nulla re acabar;
    699    e, si vos voliats en la cort procurar
    700    aquest fayt de Jhesu e vostre poder far
    701    en la cort longament, be puria estar
    702    que·l fayt vengues a fi si us volien escoltar
    703    lo papa e·ls cardenals; si no, que quax juglar
    704    vos feyesets en la cort, e los .C. noms cantar,
    705    los quals ay fayts de Deu e posat en rimar,
    706    per ço que·ls hi cantas e parlas sens duptar;
    707    mas no u ay de conseyl, per so que meynsprear
    708    no fassa los meus libres, que Deus m’a fayts trobar.

    709    —Ramon, s’eu en la cort estayg, vos, on irets?
    710    Ni per que ab mi en la cort no procurarets
    711    lo fayt de Jhesu Crist, pus que mogut l’avets?
    712    ni si hom vos escarneyx, e vos en que·n serets?
    713    Vos manats a mi far so que far no volets;
    714    per que·m par que ’n est fayt ni ’n altre no valets.
    715    Mas anem a la cort, e en res no dubtets,
    716    e no siats d’aquels qui dion: «Seynors, fets
    717    so», que els no farien. Per que d’aso devets
    718    esser envergoynit, e scusa no avets,
    719    ans fayts ypocrisia, de qui pecat avets,
    720    e·l be que avets fayt per vergoyna perdets.

    721    —N’ermita, eu prepos als sarrains tornar,
    722    per so que a la fe los pusca aportar;
    723    on vayg sens paor de mort, que fa pus greu portar,
    724    que vergoyna sofrir per Jhesu Crist honrar,
    725    la qual en res no tem, ans la deu hom amar.
    726    Mas per so que ma Art no fassa meynsprear
    727    en tenir la manera que tenon li juglar,
    728    e ’ncara, que ’n altre loc creu mays de be far,
    729    per que no prepos ara a cort retornar.
    730    E, car vos tan forment me volets encolpar,
    731    pot esser que u fassats per vos a escusar
    732    a venir a la cort; per que u lexem estar.

    733    Penedi’s l’ermita car ac Ramon repres,
    734    e dix li, que per so que ab el en cort stegues,
    735    l’habia tan fortment en axi escomes.
    736    Ramon, dix l’ermita, dos ans, prepos, o tres
    737    a estar en la cort, sotsposat que no res
    738    hi fassa; mas, apres, prepos que eu tengues,
    739    per lo mon sa e lla, a prelats e marques
    740    religioses e reys, e fer so que pogues
    741    en menar aquest fayt que m’avets escomes.
    742    Mas volgra que ’n mon loc altre en cort estegues,
    743    e que en axi, un tal cercle se·n fees,
    744    tro que aquest fayt en la cort se preses.

    745    —N’ermita, dix Ramon, be avets consirat,
    746    car per aytal cercle pot esser acabat
    747    lo fayt, qui es tam bo a crestianitat.
    748    E digats sa e la, a rey e a prelat,
    749    que si·l fayt tost no·s pren, que ja es ordenat
    750    per sarrains, que·ls tartres a el sion girat,
    751    e ja n’an convertits una gran quantitat;
    752    e·ls tartres, convertits en sarrainitat,
    753    leu poran destruir quax tota cristianitat,
    754    en tant, que no sera cristia qui aja regnat,
    755    ni negu prelat aura caval sejornat.
    756    Vejats, doncs, n’ermita, lo mon a que ’s tornat.

    757    —Ramon, dix l’ermita, fort volria saber
    758    per qual rao Deus se pot en axi captener
    759    del mon, qui es seu, e·l git’a non chaler,
    760    ni la sua bontat, com ho pot sostener
    761    que tans peccadors vajen en infern mal aver.
    762    Per que us prec, Ramon, que me·n digats vostre saber;
    763    car on mays me·n direts, mays en sabray retrer,
    764    e lo fayt que·m liurats mils poray mantener.
    765    Car, pus que·l mon fo fayt tro ara, a mon parer,
    766    si es un home salvat, mil ne son en doler
    767    en infern per tost temps. E asso, co·s pot fer
    768    que l’Esgleya ni hom no hi fa son poder?

    769    —N’ermita, ja us ay dit, si be vos pot membrar,
    770    que Deus mays. crea hom per si servir e honrar,
    771    que per so que hom agues gloriejar.
    772    E, car hom no esta en la fi de crear,
    773    en quant mays desira a si meteyx procurar
    774    salvacio, que a Deu honor e be estar,
    775    per ayso aytal home no pot en gracia estar,
    776    ans esta en pecat assis en l’abissar.
    777    Per que lo mon se pert, e no·s vol despertar,
    778    e jens no·m maravel si Deus no·l vol amar,
    779    ni si lexa·l demoni en lo mon tant mal far,
    780    per so que del tort que pren se pusca fort venjar.

    781    L’ermita e Ramon preseren cumiat,
    782    e amdos, en ploran, se son baysat e abrasat,
    783    e cascu dix a l’altre c’a Deu fos comanat
    784    e en oracio l’u per l’autre menbrat.
    785    Al partir se sguardaren ab molt gran caritat,
    786    pietat e dolor, cascu ajenollat,
    787    e cascu senya l’altre e ac agraciat.
    788    La un se parti de l’altre ab mant suspir gitat,
    789    car maya no preposaven que fossen assemblat
    790    en est mon, mas en l’altre, si a Deu ve de grat.
    791    E can cascu de l’autre se fo un petit luynat,
    792    tant tost fo l’un per l’altre molt fortment desirat.

    793    L’ermita remembra lo trebayl e l’afan
    794    en que Ramon avia estat en mant an;
    795    encara, que·s metia en perill qui·s molt gran:
    796    al cel leva sos uyls, mans juntas, ajenoyllan,
    797    ab pietat e amor a Deu dix, en ploran:
    798    «O, Deus humil, piados! per merse vos deman
    799    c’ab vos sia Ramon, tant que·l gardets de dan.
    800    A vos, Deus poderos, mon amic Ramon coman;
    801    e al mon trametets homens c’ajen talan
    802    a morir per vostra amor, e qui vajen mostran
    803    veritat de la fe, per lo mon preican,
    804    segons que Ramon ho va ja comensan».

    805    Can Ramon remembra la molt gran tempestat
    806    en la qual longament ac estat tabuxat,
    807    e menbra l’ermita c’a ella s’era dat,
    808    adoncs plora molt fort, e ac d’el pietat,
    809    e dix a Jhesu Crist, mans juntas, ajenoyllat:
    810    «O, vos, ver deus e hom, per qu’eu ay trebayllat
    811    com per tot lo mon fossets conegut e amat!
    812    Si a dretura plau que vos me n’ajats grat,
    813    plasia us que l’ermita ne sia remunerat,
    814    pus que s’es mes tam fort en ma societat,
    815    e fayts per el complir so on ay pauc enansat,
    816    e a mi ajudats enansar cristianitat».

    817    Fenit es lo Desconort que Ramon ha escrit;
    818    e en lo qual l’ordenament del mon ha dit
    819    e en rimes posat, per so que no s’oblit;
    820    car poria esser que molt home ardit
    821    se meta en lo fayt, tro que sia complit
    822    so que ha Ramon al papa requerit.
    823    Car, si per lo papa lo fayt es stabilit
    824    e que cascu de sos frayres hi ajan consentit,
    825    poran esser del mon tot li mal departit,
    826    e tot lo mon sera a Deu tant abellit,
    827    que a la fe romana no sera contradit.
    828    Aquest Desconort coman al Sant Spirit.

 

 

 

Ed. Josep Romeu i Figueras: Ramon Llull, Poesies, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1986, p. 27.

 

Incipitario di Ramon Llull
Indice degli autori

Rialc