Rialc
Rao 89.2
Ramon Llull
Deus, en vostra virtut comença Ramon aquestes Hores de Nostra Sancta Maria: e cantense al so dels himnes.
1 A honor del major senyor
2 Jhesu Xrist, vul far per sa amor
3 set hores de sua mayre,
4 que es de peccats repayre
5 per sperança e perdo.
6 Les set hores aquestes se:
7 Maytines, Prima, Tercia,
8 Migdia, e Nona hi sia,
9 Vespres, Completa, e si hi fos
10 altra hora, foran joyos.
11 Cascuna es de setenes
12 qui son de oracions plenes.
13 L’ora qui es de Matines
14 es de persoties diviiies.
15 Prima es de la humanitat
16 ab qui Deus ha·l mon recreat.
17 Tercia del Spirit Sant
18 qui set dons dona en amatit.
19 Migdia de set virtuts
20 qui son carreres de saluts.
21 Contra los set peccats mortals
22 esta Nona hora cabals.
23 Vespres son dels set sagraments
24 qui de la fe son ornaments.
25 De set coses es Completa
26 ab qui los sants fan collecta
27 de sanctetat perpetual
28 en gloria celestial.
De la confessio que hom deu fer a cascuna hora avans que la digua
29 A vos, Mayre de pietat,
30 me confes de tot mon peccat
31 ab dolor e contriccio,
32 volent fat satisfaccio,
33 a mon poder, del falliment
34 c’ay fayt vas vos e manta gent.
35 E vos, Dona, per pietat
36 prenets esta hora en grat;
37 la qual dic per vostra lausor
38 e pel vostro Fill salvador.
39 Ave Maria, alegramen
40 diga hom al començamen.
De Matines, e primerament
De un Deu
41 Es un Deu e una Dona
42 qui sobre totes es bona.
43 D’aquests dos es trestot lo mon
44 en lonch pregon ample redon,
45 La dona ’s sancta Maria,
46 qui ha fill sens d’om paria,
47 e ’s un fill home e deu;
48 e cell qui vol tot esser seu
49 no hage paor, a la mort,
50 que lo mal spirit l’on port;
51 car Deus lo vol al cel haver,
52 pus tot s’es dat a son voler.
De Deu Pare
53 En la divina natura
54 es un Payre sens mesura;
55 en la natura humana
56 una don’es c’om reclama:
57 nostra dona, Mayre de Deu,
58 qui es filla de l’hom fill seu;
59 e del Payre la Mayre so
60 merce pietat e perdo.
61 Amdos estan en aquell port
62 on hom no mor a mala mort.
63 Lo Payre, la Mayre, amdos
64 sien payre e mayre de nos.
De deu Fill
65 Es un Fill deu en deitat,
66 fill de sa filla, Xrist nomnat,
67 qui es tremes per son Payre
68 per esser nostre salvayre.
69 Aquell Fill ha tan gran virtut,
70 que sens ell no ha salut;
71 e te per sa mayre perd,
72 e no diu a null hom de no
73 de neguna perdonança
74 si ’n sa mayre ha fiança.
75 Aytal Fill sia conegut
76 per tot lo mon, e car tengut.
De Sant Spirit
77 De deu Payre e Fill amant
78 hix un Spirit qui es Sant,
79 e es creayre e senyor,
80 e vol la puella d’amor
81 mays que quant has creat sa jus
82 e la sus, enfora Jhesus;
83 e quant preg’om la puella
84 que li ajut, li consella
85 que a son fill ella deman
86 so de que hom la va pregan,
87 puys la fayta mayre d’onor
88 e refugi de peccador.
De creador
89 Lo mon ha sol un creador
90 qui l’ha creat per far honor
91 a la puella, sa mayre,
92 de los peccadors guyayre
93 com son en tribulacio,
94 e pregon ella que lur do
95 consell confort gaug e amor,
96 com servesquen nostre Senyor
97 ab tot quant han, al lur poder,
98 e de lurs peccats do haver.
99 Aquella puella ’s cabal
100 de tot ço per que amor val.
De recreador
101 Un recreador de quant es
102 en una verge home se fes,
103 ab una tal condicio
104 que vengues a salvacio
105 l’uman genre, qu’era perdut,
106 e que la Verge fos salut
107 de tots aquells qui l’amaran,
108 e que·l recreayre en istan
109 complesca sua demanda,
110 pus sa mayre ho comanda;
111 per que·s confort tot peccador
112 si ama la dona meyllor.
De glorificador
113 Gloria nostra Dona·l cel
114 ab l’angel sant Gabriel
115 e ab tots los sants que la y son
116 en veser son fill desiron,
117 qui·ls dona gloria tan gran,
118 en membrant, entenent, aman,
119 e ab un tal esguardament,
120 que no es negun hom vivent
121 qui la pugues dir ni pensar:
122 «Fill, dix la Verge, pus pots dar
123 en est loc tal gloriament
124 vengon say tuyt nostre parent».
De Prima, e primerament
De la sua concepcio
125 A vos, Mayre de pietat
126 Ha, Deus! Con gran meravella
127 es que reyna puncella
128 haja ver home concebut,
129 qui ver Deus sia sdevengut!
130 Emper no·n sey maravellant,
131 pus que fo per l’Espirit Sant,
132 qui pot complir quant vol haver
133 sa volentat, ab son poder.
134 Mas la virtut d’on fo plena
135 quant li fo feyta estrena
136 de fill Deu home qui fos seu,
137 no la pogra far major Deu.
De la nativitat
138 Cant consir la nativitat,
139 que home ver pusque ’ser nat
140 de fembra verge, e passar
141 un cors per altre sens trencar,
142 molt estay en gran spaven
143 tro que pens lo concebimen
144 qui fo, per miracle, complit
145 per lo senyor Sant Spirit.
146 Mas quant consir lo gran plaer
147 que la Verge hac sens doler
148 en enfantar home e deu,
149 me meravell sobre·l sen meu.
De la passio
150 Anc passio de passio
151 ne de neguna accio
152 poc sofrir cos ne pensament,
153 com soffri la Verge, humilment,
154 cant vy son fill tant ahontat,
155 sus en la crots mort e penjat;
156 e adonchs desira morir
157 car no·s podia sostenir;
158 mas car avia gran plaser
159 en son amors fill veser,
160 no la podia pendre mort,
161 e stava en guayg’ desconort.
Devalla als inferns
162 Cant Jhesu Xrist fo mes al vas,
163 dix la reyna: «Que faras?
164 ras a mayso per morir?
165 Estaras say per vivir
166 en veent aquest monimen?»
167 Dementre era en est pensamen,
168 l’arma de son fill devalla
169 en infern, de lo qual gita
170 Adam e tots sos companyons,
171 per victoria e per dons.
172 E dix Abraham: «De ma cosina
173 E com es de nos medecina!»
De resurreccio
174 Jhesu ressucitat sentit,
175 recobra virtut l’espirit
176 de la reyna en plaer,
177 on fo conformat sens doler;
178 e dix a son fill en rien:
179 «Que s’es feta soptosamen
180 la greu dolor que us vy sentir?
181 E vos, fill, podets mays morir?».
182 E quant recobra son scient
183 e conec manifestament
184 que son fill fo ressucitat,
185 null gaug al seu es comparat.
Del pujament de Jhesu Xrist al cel
186 Cant Jhesus ac son fayt complit
187 al Payre, al Sant Spirit
188 en est mon, ab sant Gabriel
189 e ab tots los angels del cel,
190 puja el se n’a son Payre,
191 al cel, qui es sotil repayre,
192 e sa mayre ’n lo mon lexet,
193 en qui molt paubrement visquet,
194 per ço que gran eximpli fos
195 a hom rich avar ergullos,
196 e que tots jorns son fill pregas
197 que als peccadors perdonas.
Del dia del judici
198 Ressucitara tota gent
199 e venra a lo jutjament
200 de Jhesu Xrist, qui es senyor,
201 qui dira a li peccador:
202 «Anats a los foch infernal
203 haver dolor perpetual»
204 E dira a la puncella:
205 «Mayre vostres fills appella
206 a la gloria eternal,
207 e dia lur mi per cabal
208 a tota la lur volentat,
209 pus que per ells mas tant pregat».
De Tercia, e primerament
De saviesa
210 A vos, Mayre
211 A la mayre del gran Senyor,
212 mayre de valor e d’amor,
213 ha donat lo Sant Spirit
214 un do, qui esta molt complit,
215 apellat sapiencia,
216 per ço que aquel hom sia
217 en lo seu libre nou escrit,
218 qui haura d’ella gran be dit.
219 Per que, diguen be de s’amor
220 tuyt li just e li peccador;
221 car ella·l dara tal saber
222 que poran lo seu fill veser.
De enteniment
223 L’Espirit Sant enteniment
224 dona c’om sia conexent
225 de ço qui es bo e es mal;
226 e la reyna atretal
227 o dona a cells qui son seus,
228 per ço qu’ells coneguen Deus.
229 E la reyna, l’Espirit
230 ha un gran orde stablit,
231 c’om entena son fill aman
232 ab contriccio en ploran
233 que lur perdo colpes e torts
234 e que los guart de mala morts,
De consell
235 Dona, Sant Spirit consell
236 a la reyna, que capdell
237 lo mon a via de salut;
238 mas hom s’es tan desconegut,
239 que no·s vol lexar capdellar
240 a la reyna, ne pregar
241 que lo consell quant es vençut
242 e en mortal peccat caut,
243 e esta tot desemparat
244 com a home desconsellat.
245 E si la reyna no pregas
246 son fill, fora! mon en mal cas.
De forsa
247 Sant Spirit dona força
248 a tot hom qui be s’esforça
249 a reclamar, quant es cuytat,
250 la reyna de pietat,
251 qui enfortex tot pensament
252 qui sia humil e tement
253 contra falliment e peccat;
254 e te lo tan fort esforçat,
255 si es pacient per s’amor,
256 que tuyt li demoni major
257 no·l poden pendre ne forsar,
258 car al seu fill lo fa guardar.
De sciencia
259 Sciencia es donada
260 per Sant Espirit, pausada
261 en la dolça dona d’amor,
262 qui la dona al peccador
263 per ço que sapia on es
264 secos pietat e merces,
265 e que a ella los deman,
266 car del donar ha gran talan,
267 e dona sciencia infusa;
268 e quant hom li quer, no s’escusa,
269 ans s’o te fortment a mal,
270 a cells a qui saber no cal.
De pietat
271 Pietat: qui us ha donada
272 a la Verge coronada,
273 ha us donada al Sant Spirit,
274 per ço que no sien punit
275 li peccador qu’an fiança
276 en la Verge, qui s’anança
277 en tal granea e bontat,
278 que per vos son tuyt li salvat
279 estorts a foch qui may no mor
280 Pietat: venits a mon cor,
281 e fayts n’exir suspirs e plors
282 membrant la reyna d’amors.
De temor
283 Temor : d’amor sots venguda
284 de la reyna qui·ns ajuda;
285 sots per l’Espirit tramesa,
286 de Deu e d’amor dexesa,
287 per ço que tots comunalment
288 temam a fayre falliment
289 contra la dolça puncella
290 que ab amor nos apella:
291 cella e·l Sant Spirit
292 en nos no han re departit.
293 Temor: ab vos merce deman
294 a la reyna en ploran.
De Migdia, e primerament
De justicia
295 A vos, Mayre
296 Justici’es so per que just
297 fa ver judici; e al fust
298 puja morir lo Salvador
299 per deslitirar li peccador,
300 e per donar justicia
301 a sa mayre verge pia,
302 per ço que faça jutjament
303 de tot hom, qui es peneden
304 qui de peccats deman perdo
305 prometent satisfaccio,
306 que si·s jutie sia jutjat
307 e·l peccat sia perdonat.
De prudencia
308 Prudencia esta virtut
309 per que hom eleyg sa salut
310 e fuyg a mal e a peccat;
311 e es donada de bon grat
312 per nostra Don’a son amich,
313 com per altre mal se castich
314 e sapia·l be que pot far
315 e lo mal que pot esquivar.
316 Per que prudencia es luts
317 que mostra via de saluts,
318 e mostra carreres de mort,
319 e aporta hom a bon port.
De fortitudo
320 Fortitudo es tal virtut.
321 que conforta cor conbatut,
322 contra malvestat e engan,
323 ab esperança, e ’n pregan
324 la reyna que li ajut
325 com l’enamich sia vençut
326 ab fortitudo, qui es port
327 en qui cascun hom es tan fort,
328 que vens e no esta sobrat.
329 E qui es be enamorat
330 de la Verge, mayres e flor,
331 sia forts contra fals’amor.
De temprança
332 Temprança es virtut cabal,
333 en sanitat mays qu’altra vall;
334 es virtut que soven dona
335 bos merits, e la persona
336 fa viure mesuradament
337 menjant, parlant, e en vistent;
338 e vol la dona de valor
339 que hom la haja per s’amor,
340 car ella la hac en est mon:
341 per que, tots aquells d’ella son
342 qui de temprança son vestit
343 e ab ella son be noyrit.
De fe
344 Fe es virtut ab que enten
345 veritat, nostr’entenimen,
346 com enten sobre son poder;
347 e qui la fe vol mantener
348 dels articles el sagrament,
349 sera en lo manteniment
350 de la Verge, qui fe ama
351 quant Gabriel la saluda.
352 La nostra fe ’n ella romas
353 quant Jhesu Xrist, passa del pas
354 de la mort. E ay gran dolor,
355 car la fe no ha mays d’onor.
De sperança
356 Esperança es la virtut
357 ab c’om espera la salut
358 que ve de merce e perdo,
359 e mou la Verge a raho
360 que deja Deu son fills pregar
361 que tots aquells vulla salvar
362 qui en ella han bon esper.
363 Per que sperança car tener
364 la deu tot hom, pus que tant val,
365 e que la tenga per sensal
366 de la Verge, que li consent
367 a tot lo seu requeriment.
De caritat
368 Karitat es virtut major
369 ab que hom ama·l Deu d’amor,
370 en aman son proisme, se,
371 e la reyna, qui la te
372 per ço que la do a tot for,
373 e·n puscha hom complir son cor
374 aytant quant l’on volra complir,
375 e ab guauyg viure e morir.
376 E qui caritat vol haver,
377 faça a la Verge son plaer;
378 car sens ella no·s pot donar,
379 vendre, comprar, ne autrejar.
De Nona, e primerament
De avaricia
380 A vos, Mayre
381 Avaricia es sel peccat
382 qui es mays contra caritat,
383 contra larguea e perdo
384 e sperar satisfaccio;
385 e no sadolla hom de res,
386 ans lo sotsmet a tot quant es,
387 e pert n’om la Verge d’amor,
388 qui no pregua nostre Senyor
389 per negun hom qui sia avar;
390 car per re no·l pot amar,
391 pus que de diners fa tresor,
392 e no del fill seu en son cor.
De glotonia
393 Glotonia es aquell peccat
394 per que ve enans paupertat,
395 e per que hom es soven mal sa
396 e en ses paraules vila;
397 e aquell hom qui es golos
398 mays qu’altre ome es pereos
399 e quant no menja es irat,
400 e trist esta quant ha menjat.
401 En la dona, flor de amor,
402 hom golos no troba sabor;
403 per que la Verge no·l requer
404 qu’el li faça negun plaer.
De luxuria
405 Luxuri’es pudent peccat,
406 qui ’n hom consuma sanitat;
407 e es peccat qui mays desplau
408 a nostra Dona, qui ’s palau
409 de virginitat, e odor
410 que hix de blancha flor d’amor,
411 E aquell hom luxurios
412 es trop vila e ergullos,
413 si nostra Dona va pregan
414 que sia ’n re d’el menbran;
415 car dos contraris no estan
416 en un acort ne ’n un talan.
De ergull
417 Ergull es peccat qui en alt
418 vol estar, en jus pren tal salt,
419 que negu home ergullos
420 no ha amichs ne companyos.
421 Ergull no hac la plasenta
422 can dix: «Vet me la serventa
423 del Senyor, fasse·n son plaer»,
424 E hom qui ergull vol haver,
425 no es per la Verge membrat
426 a la mort, quant sera jutjat;
427 ans lo lexa anar a la sort
428 del demoni a mala mort.
De accidia
429 Accidia ’s neglegiment
430 en far be, e es amament
431 de fallimet e de tot mal;
432 per que accidia no val,
433 ans desval tant, que tol valor
434 e·n pert hom la dona d’amor,
435 qui ama be en tot quant es.
436 Per que ’s vila e descortes
437 vays la Verge, accidios
438 qui mays qu’altre es envejos;
439 e ja la Verge no·l varra
440 a la mort, quant ops li sera.
De enveja
441 Enveja es desijament
442 de castell fembra o argent
443 contra caritat e raho,
444 volent hom la possessio
445 d’altruy sens que no y ha null dret;
446 per que enveja·ls lo sotsmet
447 e yra e dampnacio,
448 e ja no fa s’oracio
449 e nostra Dona que l’ajut;
450 car envejs no ha virtut
451 que sia exoit, ne entes;
452 car ab peccat null be no es.
De yra
453 Ira es trista passio
454 e voler contr’eleccio
455 de lexar mal e pendre·l be;
456 per que hom irat no rete
457 en son voler sa libertat,
458 cor yra lo te carcerat,
459 e torba son enteniment,
460 e fa·l fer mal soptosament.
461 Per que null hom qui es yrat
462 ab la Verge ha amistat;
463 ans es per ella mal volgut,
464 pus que per yra es vençut.
De Vespres, e primerament
De matremoni
465 A vos, Mayre
466 Matrimoni es sagrament
467 qui fa copula carnalment
468 d’om e fembra, e es amat
469 per la Verge, que castetat
470 ama, car esta amistat
471 seguens l’orde qui fo pausat
472 en na Eva e en Adam
473 E tot hom qui castetat atn
474 sech lo primer ordonament
475 e es a la Verge plasent,
476 que vol que hom sia engenrat
477 ordenadament sens peccat.
De babtisme
478 Babtisme esta lavament
479 del peccat que·l primer parent
480 han sobre tots homens sembrat,
481 peccat original nomnat;
482 lo qual babtisme ha en grat
483 nostra Dona, car començat
484 fo per son fill, sus en la crots,
485 quant ab sa sanch nos lava tots
486 e ’n flom Jorda fon batejats,
487 per Sant Spirit saludats.
488 Gran fo lo seu batiament,
489 car molt home n’a salvament.
De confirmacio
490 Confirmar esta sagrament
491 que confirma·l batiament
492 que han fayt del petit infan,
493 lo qual atorga, quant es gran,
494 ab volentat enteniment.
495 E Xrist fe lo confirmament
496 sus en la crots ab sa greu mort;
497 ab la qual mort son say estort
498 del mal peccat original;
499 e la reyna que mays val,
500 vol que hom sia confermat,
501 pus que en vera fe es entrat.
Del sagrament de la missa
502 Lo sant sagrament de l’altar
503 es do en qui Deus no pot dar
504 a paraula mays de poder,
505 ab la qual Xrist fa son cors fer
506 al prevere, en trespassans
507 pa e vi, en carn e en sanch
508 qui es de nostro rey Jhesus,
509 cil estant al cel e sajus.
510 La virtut de aquel sagrament
511 no la pot dir home vivent,
512 ne·l guauyg que nostra Dona n’a,
513 e majorment s’om just lo fa.
De orde
514 Orde d’acolit, diaque,
515 prevere e subdiaque,
516 es sagrament per Deu servir
517 en cantant, e la missa dir,
518 e en infants a batejar,
519 e en matrimoni, confessar,
520 e lo prevere que perdo,
521 e faça extrema unccio,
522 e sia vicari de Deu,
523 e beneesca tot hom seu.
524 D’aquest sagrament fa plaer
525 a la Verge, qui·l vol haver.
De penitencia
526 Penitencia es sagrament
527 per qui hom fa dejunament,
528 e·s penet e requer perdo,
529 e hom fa satisfaccio
530 de torts contra greus peccats,
531 e vol c’om si’encarserats
532 en temor e en afliccio,
533 ab dolor e contriccio.
534 Aytal sagrament ha virtut
535 qui mou la dona de salut
536 a una tal devocio
537 c’a penedent no diu de no.
De extrema unccio
538 Es la extrema unccio
539 sagrament de querre perdo,
540 a la fi, assumadament,
541 e c’hom fassa confermament
542 de la fe en que ha estat,
543 e cascu se·n sia untat
544 ab crisma, com ver xrestia;
545 e fon fayt en Xrist, quant penja
546 en la cros, ab sanch e suor,
547 e en la regina, ab plor,
548 car ab negu sen no pecca,
549 mas que nostres peccats plora.
De Completa, e primerament
De membrança
550 A vos, Mayre
551 Membrança de gracia, do,
552 de sperança e perdo,
553 fa coratje franch e joyos
554 e, en tots bos faits, virtus
555 per virtut del remenbrament,
556 si hom menbra la pus plasent,
557 qui de menbrar es joy e flor,
558 e fa menbrar, per nostra amor,
559 a son fill, nostra frevoltat,
560 per ço que n’haje pietat;
561 e per res no·s pot abstener
562 que no·ns am ab tot son poder.
De entendre
563 Cell qui enten ab veritat
564 son falliment e son peccat
565 ab contriccio e temor,
566 a la mort, no haja paor
567 de son falliment e peccat
568 si enten la gran pietat
569 que ha de tots los peccadors
570 la dolça dona de valors,
571 que no soffer c’hom sia mort
572 ab neguna colpa e tort,
573 pus que hom sa valor enten
574 e·s pinet de son fallimen.
De volentat
575 Qui ha veraya volentat
576 a nostra Dona, de bo grat,
577 ha un tan noble amament,
578 que ’n tota res es avinent
579 leyal humil franch e cortes,
580 e no fall en neguna res;
581 car nostra Dona te tant Car
582 que no·l lexa en res errar.
583 Amem, donchs, la Verge molt fort,
584 car ella es de tot gaugs port,
585 bon hom esta segurament
586 e no tem nulla re vivent.
De angels
587 Senyors angels no us cal pregar
588 la reyna, que·ns vulla amar;
589 car ella·ns ha tan gran amor,
590 que no y ha mester pregador.
591 E vos, senyer sent Gabriel,
592 Michael, Seraphin, Raphael,
593 fayts li ’n gracias e merces,
594 car nostra advocada es;
595 car si per s’amor no fos,
596 ja no pogra negu de nos
597 fugir a pena infernal
598 ni haver gaug celestial.
De ymaginar
599 Gay so quant vul ymaginar
600 en la Verge, gloriejar
601 que ha al cel imperial.
602 E imaginar mays me val
603 que tot quant a y sentit de sa;
604 car tots los sants qui son de la
605 canton de la sua valor,
606 pregant la per li peccador.
607 Mas quant ymagin lo turment
608 que ’n infern es tan longament,
609 adonchs suy trist e a y paor
610 tro menbre la dona d’amor.
De sentir
611 Cant veg la terra e la mar,
612 lo cel, e auyg aucells cantar,
613 e sent de les flos lur odor
614 e de les viandes sabor,
615 e toc drap fust aur e rubis,
616 per la dona de paradis,
617 ab la qual parle en pregan,
618 quant l’arma e·l cors li coman,
619 adonchs sent al cor tal dolsor
620 que hanc no la senti major,
621 e dich a la Verge, ploran:
622 «Veus me, Dona, ’n vostre coman».
De pregar
623 Aquell qui be volra pregar
624 la mellor dona, e orar,
625 acus se de son faltiment
626 desir aytant jutjament
627 contra si, com ama perdo;
628 car pus ell se pos en raho,
629 no·l pot la Dona de no dir
630 de res que li vulla querir;
631 mas cell qui ama mays salut
632 que·l judici per Deu vulgut
633 no fa oracio leyal,
634 ans so te la Dona a mal.
De la fi d’aquest libre
635 Les setes hores son finides
636 e per Ramon proferides.
637 A la dolça dona d’amor
638 pregon per ell li peccador.
Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 173.