Rialc
Rao 89.2

            Ramon Llull






Deus, en vostra virtut comença Ramon aquestes Hores de Nostra Sancta Maria: e cantense al so dels himnes.

    1      A honor del major senyor
    2      Jhesu Xrist, vul far per sa amor
    3      set hores de sua mayre,
    4      que es de peccats repayre
    5      per sperança e perdo.
    6      Les set hores aquestes se:
    7      Maytines, Prima, Tercia,
    8      Migdia, e Nona hi sia,
    9      Vespres, Completa, e si hi fos
    10     altra hora, foran joyos.
    11     Cascuna es de setenes
    12     qui son de oracions plenes.
    13     L’ora qui es de Matines
    14     es de persoties diviiies.
    15     Prima es de la humanitat
    16     ab qui Deus ha·l mon recreat.
    17     Tercia del Spirit Sant
    18     qui set dons dona en amatit.
    19     Migdia de set virtuts
    20     qui son carreres de saluts.
    21     Contra los set peccats mortals
    22     esta Nona hora cabals.
    23     Vespres son dels set sagraments
    24     qui de la fe son ornaments.
    25     De set coses es Completa
    26     ab qui los sants fan collecta
    27     de sanctetat perpetual
    28     en gloria celestial.

De la confessio que hom deu fer a cascuna hora avans que la digua

    29     A vos, Mayre de pietat,
    30     me confes de tot mon peccat
    31     ab dolor e contriccio,
    32     volent fat satisfaccio,
    33     a mon poder, del falliment
    34     c’ay fayt vas vos e manta gent.
    35     E vos, Dona, per pietat
    36     prenets esta hora en grat;
    37     la qual dic per vostra lausor
    38     e pel vostro Fill salvador.
    39     Ave Maria, alegramen
    40     diga hom al començamen.

De Matines, e primerament

De un Deu

    41     Es un Deu e una Dona
    42     qui sobre totes es bona.
    43     D’aquests dos es trestot lo mon
    44     en lonch pregon ample redon,
    45     La dona ’s sancta Maria,
    46     qui ha fill sens d’om paria,
    47     e ’s un fill home e deu;
    48     e cell qui vol tot esser seu
    49     no hage paor, a la mort,
    50     que lo mal spirit l’on port;
    51     car Deus lo vol al cel haver,
    52     pus tot s’es dat a son voler.

De Deu Pare

    53     En la divina natura
    54     es un Payre sens mesura;
    55     en la natura humana
    56     una don’es c’om reclama:
    57     nostra dona, Mayre de Deu,
    58     qui es filla de l’hom fill seu;
    59     e del Payre la Mayre so
    60     merce pietat e perdo.
    61     Amdos estan en aquell port
    62     on hom no mor a mala mort.
    63     Lo Payre, la Mayre, amdos
    64     sien payre e mayre de nos.

De deu Fill

    65     Es un Fill deu en deitat,
    66     fill de sa filla, Xrist nomnat,
    67     qui es tremes per son Payre
    68     per esser nostre salvayre.
    69     Aquell Fill ha tan gran virtut,
    70     que sens ell no ha salut;
    71     e te per sa mayre perd,
    72     e no diu a null hom de no
    73     de neguna perdonança
    74     si ’n sa mayre ha fiança.
    75     Aytal Fill sia conegut
    76     per tot lo mon, e car tengut.

De Sant Spirit

    77     De deu Payre e Fill amant
    78     hix un Spirit qui es Sant,
    79     e es creayre e senyor,
    80     e vol la puella d’amor
    81     mays que quant has creat sa jus
    82     e la sus, enfora Jhesus;
    83     e quant preg’om la puella
    84     que li ajut, li consella
    85     que a son fill ella deman
    86     so de que hom la va pregan,
    87     puys la fayta mayre d’onor
    88     e refugi de peccador.

De creador

    89     Lo mon ha sol un creador
    90     qui l’ha creat per far honor
    91     a la puella, sa mayre,
    92     de los peccadors guyayre
    93     com son en tribulacio,
    94     e pregon ella que lur do
    95     consell confort gaug e amor,
    96     com servesquen nostre Senyor
    97     ab tot quant han, al lur poder,
    98     e de lurs peccats do haver.
    99     Aquella puella ’s cabal
    100    de tot ço per que amor val.

De recreador

    101   Un recreador de quant es
    102    en una verge home se fes,
    103    ab una tal condicio
    104    que vengues a salvacio
    105    l’uman genre, qu’era perdut,
    106    e que la Verge fos salut
    107    de tots aquells qui l’amaran,
    108    e que·l recreayre en istan
    109    complesca sua demanda,
    110    pus sa mayre ho comanda;
    111    per que·s confort tot peccador
    112    si ama la dona meyllor.

De glorificador

    113    Gloria nostra Dona·l cel
    114    ab l’angel sant Gabriel
    115    e ab tots los sants que la y son
    116    en veser son fill desiron,
    117    qui·ls dona gloria tan gran,
    118    en membrant, entenent, aman,
    119    e ab un tal esguardament,
    120    que no es negun hom vivent
    121    qui la pugues dir ni pensar:
    122    «Fill, dix la Verge, pus pots dar
    123    en est loc tal gloriament
    124    vengon say tuyt nostre parent».

De Prima, e primerament

De la sua concepcio

    125    A vos, Mayre de pietat
    126    Ha, Deus! Con gran meravella
    127    es que reyna puncella
    128    haja ver home concebut,
    129    qui ver Deus sia sdevengut!
    130    Emper no·n sey maravellant,
    131    pus que fo per l’Espirit Sant,
    132    qui pot complir quant vol haver
    133    sa volentat, ab son poder.
    134    Mas la virtut d’on fo plena
    135    quant li fo feyta estrena
    136    de fill Deu home qui fos seu,
    137    no la pogra far major Deu.

De la nativitat

    138    Cant consir la nativitat,
    139    que home ver pusque ’ser nat
    140    de fembra verge, e passar
    141    un cors per altre sens trencar,
    142    molt estay en gran spaven
    143    tro que pens lo concebimen
    144    qui fo, per miracle, complit
    145    per lo senyor Sant Spirit.
    146    Mas quant consir lo gran plaer
    147    que la Verge hac sens doler
    148    en enfantar home e deu,
    149    me meravell sobre·l sen meu.

De la passio

    150    Anc passio de passio
    151    ne de neguna accio
    152    poc sofrir cos ne pensament,
    153    com soffri la Verge, humilment,
    154    cant vy son fill tant ahontat,
    155    sus en la crots mort e penjat;
    156    e adonchs desira morir
    157    car no·s podia sostenir;
    158    mas car avia gran plaser
    159    en son amors fill veser,
    160    no la podia pendre mort,
    161    e stava en guayg’ desconort.

Devalla als inferns

    162    Cant Jhesu Xrist fo mes al vas,
    163    dix la reyna: «Que faras?
    164    ras a mayso per morir?
    165    Estaras say per vivir
    166    en veent aquest monimen?»
    167    Dementre era en est pensamen,
    168    l’arma de son fill devalla
    169    en infern, de lo qual gita
    170    Adam e tots sos companyons,
    171    per victoria e per dons.
    172    E dix Abraham: «De ma cosina
    173    E com es de nos medecina!»

De resurreccio

    174    Jhesu ressucitat sentit,
    175    recobra virtut l’espirit
    176    de la reyna en plaer,
    177    on fo conformat sens doler;
    178    e dix a son fill en rien:
    179    «Que s’es feta soptosamen
    180    la greu dolor que us vy sentir?
    181    E vos, fill, podets mays morir?».
    182    E quant recobra son scient
    183    e conec manifestament
    184    que son fill fo ressucitat,
    185    null gaug al seu es comparat.

Del pujament de Jhesu Xrist al cel

    186    Cant Jhesus ac son fayt complit
    187    al Payre, al Sant Spirit
    188    en est mon, ab sant Gabriel
    189    e ab tots los angels del cel,
    190    puja el se n’a son Payre,
    191    al cel, qui es sotil repayre,
    192    e sa mayre ’n lo mon lexet,
    193    en qui molt paubrement visquet,
    194    per ço que gran eximpli fos
    195    a hom rich avar ergullos,
    196    e que tots jorns son fill pregas
    197    que als peccadors perdonas.

Del dia del judici

    198    Ressucitara tota gent
    199    e venra a lo jutjament
    200    de Jhesu Xrist, qui es senyor,
    201    qui dira a li peccador:
    202    «Anats a los foch infernal
    203    haver dolor perpetual»
    204    E dira a la puncella:
    205    «Mayre vostres fills appella
    206    a la gloria eternal,
    207    e dia lur mi per cabal
    208    a tota la lur volentat,
    209    pus que per ells mas tant pregat».

De Tercia, e primerament

De saviesa

    210    A vos, Mayre
    211    A la mayre del gran Senyor,
    212    mayre de valor e d’amor,
    213    ha donat lo Sant Spirit
    214    un do, qui esta molt complit,
    215    apellat sapiencia,
    216    per ço que aquel hom sia
    217    en lo seu libre nou escrit,
    218    qui haura d’ella gran be dit.
    219    Per que, diguen be de s’amor
    220    tuyt li just e li peccador;
    221    car ella·l dara tal saber
    222    que poran lo seu fill veser.

De enteniment

    223    L’Espirit Sant enteniment
    224    dona c’om sia conexent
    225    de ço qui es bo e es mal;
    226    e la reyna atretal
    227    o dona a cells qui son seus,
    228    per ço qu’ells coneguen Deus.
    229    E la reyna, l’Espirit
    230    ha un gran orde stablit,
    231    c’om entena son fill aman
    232    ab contriccio en ploran
    233    que lur perdo colpes e torts
    234    e que los guart de mala morts,

De consell

    235    Dona, Sant Spirit consell
    236    a la reyna, que capdell
    237    lo mon a via de salut;
    238    mas hom s’es tan desconegut,
    239    que no·s vol lexar capdellar
    240    a la reyna, ne pregar
    241    que lo consell quant es vençut
    242    e en mortal peccat caut,
    243    e esta tot desemparat
    244    com a home desconsellat.
    245    E si la reyna no pregas
    246    son fill, fora! mon en mal cas.

De forsa

    247    Sant Spirit dona força
    248    a tot hom qui be s’esforça
    249    a reclamar, quant es cuytat,
    250    la reyna de pietat,
    251    qui enfortex tot pensament
    252    qui sia humil e tement
    253    contra falliment e peccat;
    254    e te lo tan fort esforçat,
    255    si es pacient per s’amor,
    256    que tuyt li demoni major
    257    no·l poden pendre ne forsar,
    258    car al seu fill lo fa guardar.

De sciencia

    259    Sciencia es donada
    260    per Sant Espirit, pausada
    261    en la dolça dona d’amor,
    262    qui la dona al peccador
    263    per ço que sapia on es
    264    secos pietat e merces,
    265    e que a ella los deman,
    266    car del donar ha gran talan,
    267    e dona sciencia infusa;
    268    e quant hom li quer, no s’escusa,
    269    ans s’o te fortment a mal,
    270    a cells a qui saber no cal.

De pietat

    271    Pietat: qui us ha donada
    272    a la Verge coronada,
    273    ha us donada al Sant Spirit,
    274    per ço que no sien punit
    275    li peccador qu’an fiança
    276    en la Verge, qui s’anança
    277    en tal granea e bontat,
    278    que per vos son tuyt li salvat
    279    estorts a foch qui may no mor
    280    Pietat: venits a mon cor,
    281    e fayts n’exir suspirs e plors
    282    membrant la reyna d’amors.

De temor

    283    Temor : d’amor sots venguda
    284    de la reyna qui·ns ajuda;
    285    sots per l’Espirit tramesa,
    286    de Deu e d’amor dexesa,
    287    per ço que tots comunalment
    288    temam a fayre falliment
    289    contra la dolça puncella
    290    que ab amor nos apella:
    291    cella e·l Sant Spirit
    292    en nos no han re departit.
    293    Temor: ab vos merce deman
    294    a la reyna en ploran.

De Migdia, e primerament

De justicia

    295    A vos, Mayre
    296    Justici’es so per que just
    297    fa ver judici; e al fust
    298    puja morir lo Salvador
    299    per deslitirar li peccador,
    300    e per donar justicia
    301    a sa mayre verge pia,
    302    per ço que faça jutjament
    303    de tot hom, qui es peneden
    304    qui de peccats deman perdo
    305    prometent satisfaccio,
    306    que si·s jutie sia jutjat
    307    e·l peccat sia perdonat.

De prudencia

    308    Prudencia esta virtut
    309    per que hom eleyg sa salut
    310    e fuyg a mal e a peccat;
    311    e es donada de bon grat
    312    per nostra Don’a son amich,
    313    com per altre mal se castich
    314    e sapia·l be que pot far
    315    e lo mal que pot esquivar.
    316    Per que prudencia es luts
    317    que mostra via de saluts,
    318    e mostra carreres de mort,
    319    e aporta hom a bon port.

De fortitudo

    320    Fortitudo es tal virtut.
    321    que conforta cor conbatut,
    322    contra malvestat e engan,
    323    ab esperança, e ’n pregan
    324    la reyna que li ajut
    325    com l’enamich sia vençut
    326    ab fortitudo, qui es port
    327    en qui cascun hom es tan fort,
    328    que vens e no esta sobrat.
    329    E qui es be enamorat
    330    de la Verge, mayres e flor,
    331    sia forts contra fals’amor.

De temprança

    332    Temprança es virtut cabal,
    333    en sanitat mays qu’altra vall;
    334    es virtut que soven dona
    335    bos merits, e la persona
    336    fa viure mesuradament
    337    menjant, parlant, e en vistent;
    338    e vol la dona de valor
    339    que hom la haja per s’amor,
    340    car ella la hac en est mon:
    341    per que, tots aquells d’ella son
    342    qui de temprança son vestit
    343    e ab ella son be noyrit.

De fe

    344    Fe es virtut ab que enten
    345    veritat, nostr’entenimen,
    346    com enten sobre son poder;
    347    e qui la fe vol mantener
    348    dels articles el sagrament,
    349    sera en lo manteniment
    350    de la Verge, qui fe ama
    351    quant Gabriel la saluda.
    352    La nostra fe ’n ella romas
    353    quant Jhesu Xrist, passa del pas
    354    de la mort. E ay gran dolor,
    355    car la fe no ha mays d’onor.

De sperança

    356    Esperança es la virtut
    357    ab c’om espera la salut
    358    que ve de merce e perdo,
    359    e mou la Verge a raho
    360    que deja Deu son fills pregar
    361    que tots aquells vulla salvar
    362    qui en ella han bon esper.
    363    Per que sperança car tener
    364    la deu tot hom, pus que tant val,
    365    e que la tenga per sensal
    366    de la Verge, que li consent
    367    a tot lo seu requeriment.

De caritat

    368    Karitat es virtut major
    369    ab que hom ama·l Deu d’amor,
    370    en aman son proisme, se,
    371    e la reyna, qui la te
    372    per ço que la do a tot for,
    373    e·n puscha hom complir son cor
    374    aytant quant l’on volra complir,
    375    e ab guauyg viure e morir.
    376    E qui caritat vol haver,
    377    faça a la Verge son plaer;
    378    car sens ella no·s pot donar,
    379    vendre, comprar, ne autrejar.

De Nona, e primerament

De avaricia

    380    A vos, Mayre
    381    Avaricia es sel peccat
    382    qui es mays contra caritat,
    383    contra larguea e perdo
    384    e sperar satisfaccio;
    385    e no sadolla hom de res,
    386    ans lo sotsmet a tot quant es,
    387    e pert n’om la Verge d’amor,
    388    qui no pregua nostre Senyor
    389    per negun hom qui sia avar;
    390    car per re no·l pot amar,
    391    pus que de diners fa tresor,
    392    e no del fill seu en son cor.

De glotonia

    393    Glotonia es aquell peccat
    394    per que ve enans paupertat,
    395    e per que hom es soven mal sa
    396    e en ses paraules vila;
    397    e aquell hom qui es golos
    398    mays qu’altre ome es pereos
    399    e quant no menja es irat,
    400    e trist esta quant ha menjat.
    401    En la dona, flor de amor,
    402    hom golos no troba sabor;
    403    per que la Verge no·l requer
    404    qu’el li faça negun plaer.

De luxuria

    405    Luxuri’es pudent peccat,
    406    qui ’n hom consuma sanitat;
    407    e es peccat qui mays desplau
    408    a nostra Dona, qui ’s palau
    409    de virginitat, e odor
    410    que hix de blancha flor d’amor,
    411    E aquell hom luxurios
    412    es trop vila e ergullos,
    413    si nostra Dona va pregan
    414    que sia ’n re d’el menbran;
    415    car dos contraris no estan
    416    en un acort ne ’n un talan.

De ergull

    417    Ergull es peccat qui en alt
    418    vol estar, en jus pren tal salt,
    419    que negu home ergullos
    420    no ha amichs ne companyos.
    421    Ergull no hac la plasenta
    422    can dix: «Vet me la serventa
    423    del Senyor, fasse·n son plaer»,
    424    E hom qui ergull vol haver,
    425    no es per la Verge membrat
    426    a la mort, quant sera jutjat;
    427    ans lo lexa anar a la sort
    428    del demoni a mala mort.

De accidia

    429    Accidia ’s neglegiment
    430    en far be, e es amament
    431    de fallimet e de tot mal;
    432    per que accidia no val,
    433    ans desval tant, que tol valor
    434    e·n pert hom la dona d’amor,
    435    qui ama be en tot quant es.
    436    Per que ’s vila e descortes
    437    vays la Verge, accidios
    438    qui mays qu’altre es envejos;
    439    e ja la Verge no·l varra
    440    a la mort, quant ops li sera.

De enveja

    441    Enveja es desijament
    442    de castell fembra o argent
    443    contra caritat e raho,
    444    volent hom la possessio
    445    d’altruy sens que no y ha null dret;
    446    per que enveja·ls lo sotsmet
    447    e yra e dampnacio,
    448    e ja no fa s’oracio
    449    e nostra Dona que l’ajut;
    450    car envejs no ha virtut
    451    que sia exoit, ne entes;
    452    car ab peccat null be no es.

De yra

    453    Ira es trista passio
    454    e voler contr’eleccio
    455    de lexar mal e pendre·l be;
    456    per que hom irat no rete
    457    en son voler sa libertat,
    458    cor yra lo te carcerat,
    459    e torba son enteniment,
    460    e fa·l fer mal soptosament.
    461    Per que null hom qui es yrat
    462    ab la Verge ha amistat;
    463    ans es per ella mal volgut,
    464    pus que per yra es vençut.

De Vespres, e primerament

De matremoni

    465    A vos, Mayre
    466    Matrimoni es sagrament
    467    qui fa copula carnalment
    468    d’om e fembra, e es amat
    469    per la Verge, que castetat
    470    ama, car esta amistat
    471    seguens l’orde qui fo pausat
    472    en na Eva e en Adam
    473    E tot hom qui castetat atn
    474    sech lo primer ordonament
    475    e es a la Verge plasent,
    476    que vol que hom sia engenrat
    477    ordenadament sens peccat.

De babtisme

    478    Babtisme esta lavament
    479    del peccat que·l primer parent
    480    han sobre tots homens sembrat,
    481    peccat original nomnat;
    482    lo qual babtisme ha en grat
    483    nostra Dona, car començat
    484    fo per son fill, sus en la crots,
    485    quant ab sa sanch nos lava tots
    486    e ’n flom Jorda fon batejats,
    487    per Sant Spirit saludats.
    488    Gran fo lo seu batiament,
    489    car molt home n’a salvament.

De confirmacio

    490    Confirmar esta sagrament
    491    que confirma·l batiament
    492    que han fayt del petit infan,
    493    lo qual atorga, quant es gran,
    494    ab volentat enteniment.
    495    E Xrist fe lo confirmament
    496    sus en la crots ab sa greu mort;
    497    ab la qual mort son say estort
    498    del mal peccat original;
    499    e la reyna que mays val,
    500    vol que hom sia confermat,
    501    pus que en vera fe es entrat.

Del sagrament de la missa

    502    Lo sant sagrament de l’altar
    503    es do en qui Deus no pot dar
    504    a paraula mays de poder,
    505    ab la qual Xrist fa son cors fer
    506    al prevere, en trespassans
    507    pa e vi, en carn e en sanch
    508    qui es de nostro rey Jhesus,
    509    cil estant al cel e sajus.
    510    La virtut de aquel sagrament
    511    no la pot dir home vivent,
    512    ne·l guauyg que nostra Dona n’a,
    513    e majorment s’om just lo fa.

De orde

    514    Orde d’acolit, diaque,
    515    prevere e subdiaque,
    516    es sagrament per Deu servir
    517    en cantant, e la missa dir,
    518    e en infants a batejar,
    519    e en matrimoni, confessar,
    520    e lo prevere que perdo,
    521    e faça extrema unccio,
    522    e sia vicari de Deu,
    523    e beneesca tot hom seu.
    524    D’aquest sagrament fa plaer
    525    a la Verge, qui·l vol haver.

De penitencia

    526    Penitencia es sagrament
    527    per qui hom fa dejunament,
    528    e·s penet e requer perdo,
    529    e hom fa satisfaccio
    530    de torts contra greus peccats,
    531    e vol c’om si’encarserats
    532    en temor e en afliccio,
    533    ab dolor e contriccio.
    534    Aytal sagrament ha virtut
    535    qui mou la dona de salut
    536    a una tal devocio
    537    c’a penedent no diu de no.

De extrema unccio

    538    Es la extrema unccio
    539    sagrament de querre perdo,
    540    a la fi, assumadament,
    541    e c’hom fassa confermament
    542    de la fe en que ha estat,
    543    e cascu se·n sia untat
    544    ab crisma, com ver xrestia;
    545    e fon fayt en Xrist, quant penja
    546    en la cros, ab sanch e suor,
    547    e en la regina, ab plor,
    548    car ab negu sen no pecca,
    549    mas que nostres peccats plora.

De Completa, e primerament

De membrança

    550    A vos, Mayre
    551    Membrança de gracia, do,
    552    de sperança e perdo,
    553    fa coratje franch e joyos
    554    e, en tots bos faits, virtus
    555    per virtut del remenbrament,
    556    si hom menbra la pus plasent,
    557    qui de menbrar es joy e flor,
    558    e fa menbrar, per nostra amor,
    559    a son fill, nostra frevoltat,
    560    per ço que n’haje pietat;
    561    e per res no·s pot abstener
    562    que no·ns am ab tot son poder.

De entendre

    563    Cell qui enten ab veritat
    564    son falliment e son peccat
    565    ab contriccio e temor,
    566    a la mort, no haja paor
    567    de son falliment e peccat
    568    si enten la gran pietat
    569    que ha de tots los peccadors
    570    la dolça dona de valors,
    571    que no soffer c’hom sia mort
    572    ab neguna colpa e tort,
    573    pus que hom sa valor enten
    574    e·s pinet de son fallimen.

De volentat

    575    Qui ha veraya volentat
    576    a nostra Dona, de bo grat,
    577    ha un tan noble amament,
    578    que ’n tota res es avinent
    579    leyal humil franch e cortes,
    580    e no fall en neguna res;
    581    car nostra Dona te tant Car
    582    que no·l lexa en res errar.
    583    Amem, donchs, la Verge molt fort,
    584    car ella es de tot gaugs port,
    585    bon hom esta segurament
    586    e no tem nulla re vivent.

De angels

    587    Senyors angels no us cal pregar
    588    la reyna, que·ns vulla amar;
    589    car ella·ns ha tan gran amor,
    590    que no y ha mester pregador.
    591    E vos, senyer sent Gabriel,
    592    Michael, Seraphin, Raphael,
    593    fayts li ’n gracias e merces,
    594    car nostra advocada es;
    595    car si per s’amor no fos,
    596    ja no pogra negu de nos
    597    fugir a pena infernal
    598    ni haver gaug celestial.

De ymaginar

    599    Gay so quant vul ymaginar
    600    en la Verge, gloriejar
    601    que ha al cel imperial.
    602    E imaginar mays me val
    603    que tot quant a y sentit de sa;
    604    car tots los sants qui son de la
    605    canton de la sua valor,
    606    pregant la per li peccador.
    607    Mas quant ymagin lo turment
    608    que ’n infern es tan longament,
    609    adonchs suy trist e a y paor
    610    tro menbre la dona d’amor.

De sentir

    611    Cant veg la terra e la mar,
    612    lo cel, e auyg aucells cantar,
    613    e sent de les flos lur odor
    614    e de les viandes sabor,
    615    e toc drap fust aur e rubis,
    616    per la dona de paradis,
    617    ab la qual parle en pregan,
    618    quant l’arma e·l cors li coman,
    619    adonchs sent al cor tal dolsor
    620    que hanc no la senti major,
    621    e dich a la Verge, ploran:
    622    «Veus me, Dona, ’n vostre coman».

De pregar

    623    Aquell qui be volra pregar
    624    la mellor dona, e orar,
    625    acus se de son faltiment
    626    desir aytant jutjament
    627    contra si, com ama perdo;
    628    car pus ell se pos en raho,
    629    no·l pot la Dona de no dir
    630    de res que li vulla querir;
    631    mas cell qui ama mays salut
    632    que·l judici per Deu vulgut
    633    no fa oracio leyal,
    634    ans so te la Dona a mal.


De la fi d’aquest libre

    635    Les setes hores son finides
    636    e per Ramon proferides.
    637    A la dolça dona d’amor
    638    pregon per ell li peccador.

 

 

 

Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 173.

 

Incipitario di Ramon Llull
Indice degli autori

Rialc