Ramon Llull
1 Un senyor rey, qui be enten,
2 se maravela molt soven
3 de Deu, qui es bo en quant es,
4 no fails en neguna res
5 quan fe a Adam lo mandament
6 que·l fruyt no manjas, el scient
7 c’Adam faria peccat
8 d’on mant hom seria dampnat,
9 avent totz temps pena e mal;
10 car no par raso natural
11 que Deus feses tal mandament
12 d’on se seguis lo faliment,
13 que no fora si·l no manas
14 a Adam que·l fruyt no menjas.
15 Empero·l rey diu que enten
16 que Deus no hi fe falimen;
17 quar qui ha bontat infinida
18 eternal no pot far falida,
19 e sta en so·l maravelar:
20 con Deus se sapia scusar
21 que no aja colpa del mal
22 que an, en lo foc infernal,
23 tant hom per aquel mandament,
24 lo qual mal no fora nient
25 si·l mandament no fos estat.
26 E car par gran tort e peccat
27 fer manament d’on isca mal,
28 vol lo rey saber Deus per qual
29 rasos poc d’ayso escusar.
30 E quar a mi l’escusa par
31 clara en mon entenimen,
32 si tot son hom qui pauc enten,
33 el senyor rey, si u dic lo ver.
34 per lo ver dir aja·n plaer,
35 no per sel qui·l diu, car pauc val.
36 L’escusa deim, qui ’s aytal.
37 Deus infinidament enten
38 e ha infinit amamen
39 e infinit bonificar,
40 e per so no pot ignorar
41 ni amar mal ni far peccat.
42 Ha, dones, Deus, per infinitat,
43 poder per que·s pot escusar
44 que no consentis al peccar
45 d’Adam, ni en la greu dolor
46 que’n infern an li peccador;
47 e si Deus no·s pot escusar,
48 on poder no pot abastar
49 a l’escusar, e es fenit;
50 e car finit e infinit
51 no poden esser poder,
52 avem mostrat, doncs, lo dever,
53 per que Deus poc escusa ’ver
54 e mostrem com l’escusa es.
55 Deus quan consira que dixes
56 a ’n Adam que·l fruyt no menges,
57 posa orde en aquel pas
58 ab so qu’en Adam ac posat,
59 so es la franca volentat
60 que li dona per far lo be;
61 e quar Adam fo de non re,
62 per natura d’aquel non res
63 ac libertat per que pogues
64 fer lo faliment e peccat;
65 enaxi fo en libertat
66 que no menjas o que menjas
67 en egualtat foren li pas
68 on estava sa libertat;
69 car per lo be qui·l fo donat
70 en creant Senti libertat
71 com estegues obedient;
72 e car fo vengut de nient,
73 sentia en si libertat
74 per que s’enclinas a peccat,
75 con sia solo que peccat es
76 contra so qui deu esser res.
77 Ac, doncs, Adam eleccio
78 en far lo mal contra raho
79 de far be, qui·s cove ab res,
80 e volc s’enclinarl a non res
81 qui ’s contra res, qui es lo be,
82 e la natura d’on ben ve
83 esquiva, e natura pres
84 a fer so qui no esta res,
85 so es peccat, qui no ha sort
86 qui ’n so que e aja nui port,
87 e segui so d’on fo vengut
88 contra so per qu’era aut,
89 so es far be, a qui·s cove
90 que el sia alcuna re
91 per Deu conexer e honrar.
92 En est pas apar l’escusar
93 que Deus ha, pus c’Adam pogues
94 far lo be, si el se volgues,
95 per natura del be qui fo
96 en el per la creacio
97 d’aquel be que li fo donat,
98 ab que pogra contra peccat;
99 e si Adam volc lo mal far,
100 de lo qual se pogra estar,
101 e volc seguir lo seu nient,
102 per lo qual poc far faliment,
103 et en far lo no fo forsat
104 ans lo fe ab la libertat
105 de son nient, segons que ’s dit,
106 e fo lo peccat ab delit,
107 no fe, doncs, Deus lo faliment
108 si a Adam fel lo manament,
109 jassia so que Deus sabes
110 ans que lo manament fees,
111 que Adam faria·l peccat
112 d’on mant hom serian dampnat,
113 pus que Adam poc far lo be,
114 lo qual Deus totes vetz sab be
115 que Adam lo be pogra far
116 ab lo be qu’en el volc crear;
117 per que ac rao en far be,
118 axi com desrao de se
119 ac, en far lo mal per nient,
120 segons c’avems dit clarament.
121 Es, dones manifest e provat
122 com Deus esta ben escusat
123 del peccat que Adam ha fet,
124 e que Deus lo poni per dret,
125 e ponex totz sos consequens
126 per dret, com so qui es niens,
127 so es peccat, fan sostentar
128 en l’esser que Deus lo volc crear,
129 qui ab nul peccat no·s cove.
130 Enpero encara rete
131 lo rey son bon maravelar,
132 e vol encara demanar,
133 con Deus sia bon vas totz latz,
134 per que no esquiva peccatz
135 tant que hom no·n fees negu,
136 e qui gloriages cascu
137 e no fos pena per peccat,
138 per so que divina bontat
139 esquivas pena e peccat
140 en angels en tot home nat,
141 e que negu no fos perdut,
142 mas que tuyt aguessen salut,
143 e pus la divinal bontat
144 es gran e no vol nul peccat.
145 E car la demanda ’s formada
146 sobre gran be, cove esser dada
147 responcio: Per gran bontat
148 de Deu, qui ha·l mon ordenat
149 a far gran be, qui conegut
150 no fora si no fos aut
151 peccat e pena per peccat;
152 car no fora remunerat
153 gran be si hom no pogues far
154 peccat, ni per el pena dar;
155 car no pogr’esser libertat
156 en far lo be o lo peccat,
157 e Deus no pogra gran be·n far
158 a hom, pus no pogues peccar
159 e ab libertat Deu amar
160 obeir servir e honrar,
161 car tot hom l’amara forsat;
162 per que no li·n covengra grat,
163 e ja Deus no pogra formar
164 en paradis gloriejar;
165 car si hom mal far no pogues,
166 e que francament no volgues,
167 Deu obeir servir amar
168 ni Deus no pogra res jugjar
169 ni gasardonar negun be,
170 ni pogra perdonar en re,
171 e bontat no agra ab que
172 pogues far en home gran be.
173 Fora, doncs, ligat lo poder
174 de Deu, qui no pogra be·n fer
175 gran ni petit per jugjament,
176 e for’estat lo ligament
177 per so que hom mal no sentis.
178 E si Deus en so consentis,
179 ligara son res ab non res,
180 del qual non res tot home es,
181 e fera contra si peccat,
182 lo qual fora infinitat
183 en cascuna de ses vertutz,
184 e tot si agra desebutz
185 per so que hom no agues mal.
186 No par, doncs, rao natural
187 que Deus, qui es be infinit,
188 per be finit sia falit
189 ligat e pres contra son be.
190 Veus, doncs, senyer Rey, per que ve
191 en hom peccat pen’e dolor
192 per so que·l be sia·l major
193 e c’om lo pusca far de grat,
194 e·l be sia remunerat;
195 e pot esser, pus que Deus es
196 escusat, segons que dit es.
197 Fenit esta aquest escrit
198 a honor de Sant Esperit,
199 lo qual vos, senyer, enamor
200 de s’amor, e mi peccador
Ed. Salvador Galmés: Ramon Llull, Rims, vol. I, Palma de Mallorca, Diputació Provincial de Balears, 1936, p. 65.
Incipitario
di Ramon Llull
Indice
degli autori
