Francí Joan
1 Aquell potent e sobre tot poder
2 qui de no res feu la mar e la terra,
3 Aquell sabent e sobre tot saber
4 qui pot dar pau a tot lo mon e guerra,
5 Aquell perfet e sobre tot senyor
6 qu’es increat e d’altre no comença,
7 Aquell ver Deu que us ha fet per amor,
8 ha pogut fer quant vol ab sa potença,
9 Aquell sens fi, bondat incomutable,
10 Deu eternal e de virtuts spill,
11 Aquell tan gran qui es inextimable
12 crea dins Si la mare de son Fill.
13 Qui pora dir que Deu no fes Adam,
14 Eva ’napres, e sens alguna falta?
15 Qui pora dir, si donchs no·ns en burlam,
16 no haja fet una verge pus alta?
17 Qui pora dir que Deu no conservas
18 dins aquell hom una filla sens taca?
19 Qui pora dir d’aquella no creas
20 mare per Ell? Cert lo cor no me·n raca.
21 Qui pora dir se puga tal entendre
22 dona semblant ab cors tan glorios?
23 Qui pora dir que la puxa compendre,
24 puix Deu s’i volch encarnar s’i per nos?
25 E sabeu com se volch Deu encarnar,
26 habans del mon Ell feu la sua mare?
27 E sabeu com verge pura sens par,
28 neta de crim, la volgue Deu lo Pare?
29 E sabeu com no fonch tal puretat
30 que sots los cels fos verge profunda?
31 E sabeu com la sancta Trinitat
32 la volgue fer incorrupta y munda?
33 E sabeu com la Deitat sagrada
34 mana ’ncontrar Anna e Joachim?
35 E sabeu com ans sancta que ’ngenrada
36 fonch en lo cel la verge que legim?
37 No y fonch compres peccat original,
38 car Joachim obeir Deu volgue.
39 No y fonch compres, puix Anna feu aytal,
40 axi fonch fet que Deu los sostengue.
41 No y fonch compres, car feu son manament
42 e fonch axi la Verge concebuda.
43 No y fonch compres null peccat certament,
44 car Deu no volch sa mare y fos tenguda.
45 No y fonch compres, puix era preeleta
46 en voluntat d’aquell Senyor etern.
47 No y fonch compres, car Deu la feu perfeta
48 mare d’Aquell qui es nostre govern.
49 Era mester la pasta molt gentil
50 d’aquella carn de la Verge tan sancta.
51 Era mester la sanch que fos subtil,
52 puix Deu lo Fill en son cors se tresplanta.
53 Era mester Aquell que fos pus net
54 tant com james ho fos de creatura.
55 Era mester en l’anima, perfet,
56 per ço com Deu hi trames sa figura.
57 Era mester de gracia molt plena
58 per quant Jhesus fonch d’ella concebut.
59 Era mester que fos de virtuts mena
60 perque·l Sathan d’aquella fos vençut.
61 Com Deu hach fet lo cel molt clar e bell,
62 los elaments, tota la jherarchia,
63 com Deu hach fet, aquell gran Lucibell
64 volch presumir qu’ab Deu s’agualaria.
65 Com Deu hach fet, aquells desconeguts
66 de parays prestament los feu traure,
67 com Deu hach fet, aquests tan decebuts,
68 per lur ergull en infern los feu caure.
69 Com Deu hach fet aquella gran sentencia.
70 de fer lançar de paradis los mals,
71 com Deu hach fet, per la sua clemencia
72 volch conservar que tots no foren tals.
73 Habans d’aço, lo Redemptor bastant
74 lo Fill de Deu per sobirana gracia.
75 Habans d’aço, dels angels lo restant
76 volch preservar de caure ’n tal desgracia.
77 Habans d’aço, per aquestes rahons
78 son Fill mateix sa mare n’a suspesa.
79 Habans d’aço, sens mestre y questions
80 mare de Deu aquesta es entesa.
81 Habans d’aço, la Verge tan insigna
82 suspesa fonch d’aquell peccat scur.
83 Habans d’aço, sa mare tan benigna
84 eleta fonch per son vexell molt pur.
85 Fi de mos dans, no fos compresa·l fur
86 del primer hom de nostra ley condigna.
87 Fi de mos dans, en vos servir atur,
88 guardau me vos de tota gent maligna.
89 Mare de Deu, per anar mes segur
90 yo crech tot quant l’Esglesia·m consigna.
91 Vos me guardau que ’n mal loch no·m retur,
92 car no·m desviu d’aquella part que·m signa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 484.
È una risposta al llibell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Francí Joan
Indice
degli autori
