Rialc
Rao 83.9

            Lluís Icart






    1      Parlar d’amor no pusch si no planhen,
    2      pus en dolors e sospirs vol que vischa;
    3      car tot quant fau per son exausimen
    4      no conech ges quez a liey abelhischa.
    5      Servida l’ay e tostemps servire,
    6      complen sos mans e tenens sa doctrina
    7      e quant me pes que de mi li sove,
    8      tan plus me vey lonhatz de s’amor fina.

    9      Del jorn ença qu’e ses presos me te
    10     sol un momen no·m volch donar asina
    11     que la dolor que ley aman me ve,
    12     dir li posques, e·l mal qui may no·m fina;
    13     e si le·n prech ne·l suy merce clamans,
    14     ab son bel ris, qui·m fay mon cor entendre,
    15     pregan me ditz quez yeu com fis amans
    16     en liey servir degra mon temps despendre.

    17     E soptamens sos cors bels e presans
    18     se part de me, que no·m vol plus attendre,
    19     ez yeu romanch com folhs ymaginans.
    20     Ay las! Per que en amor vuylh entendre
    21     cors ten altiu, mas ffranch e valeros?
    22     Que ges no·m tany sol de metra ma pensa
    23     qu’yeu soc caytius. O que sos vessalhs fos!
    24     Quant mays, d’onar cors de tal excelhença!

    25     Donchs, que fare? Certas, no·m val raysos,
    26     mas, pus li platz, servir l’ay sens offença,
    27     disen sos laus e lo Dretz honoros
    28     qu’en liey c’espan ab nauta captinença;
    29     car yeu partir d’emar ses grans beutatz
    30     no podi ges, ne per res no u faria,
    31     qu’en aycelh punt que d’elha·m fos lunyats
    32     lo mon e mi tot pauch me semblaria.

 

 

 

Ed. Joaquim Molas, «L’obra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.

 

Incipitario di Lluís Icart
Indice degli autori

Rialc