Rialc
Rao 83.9
Lluís Icart
1 Parlar damor no pusch si no planhen,
2 pus en dolors e sospirs vol que vischa;
3 car tot quant fau per son exausimen
4 no conech ges quez a liey abelhischa.
5 Servida lay e tostemps servire,
6 complen sos mans e tenens sa doctrina
7 e quant me pes que de mi li sove,
8 tan plus me vey lonhatz de samor fina.
9 Del jorn ença que ses presos me te
10 sol un momen no·m volch donar asina
11 que la dolor que ley aman me ve,
12 dir li posques, e·l mal qui may no·m fina;
13 e si le·n prech ne·l suy merce clamans,
14 ab son bel ris, qui·m fay mon cor entendre,
15 pregan me ditz quez yeu com fis amans
16 en liey servir degra mon temps despendre.
17 E soptamens sos cors bels e presans
18 se part de me, que no·m vol plus attendre,
19 ez yeu romanch com folhs ymaginans.
20 Ay las! Per que en amor vuylh entendre
21 cors ten altiu, mas ffranch e valeros?
22 Que ges no·m tany sol de metra ma pensa
23 quyeu soc caytius. O que sos vessalhs fos!
24 Quant mays, donar cors de tal excelhença!
25 Donchs, que fare? Certas, no·m val raysos,
26 mas, pus li platz, servir lay sens offença,
27 disen sos laus e lo Dretz honoros
28 quen liey cespan ab nauta captinença;
29 car yeu partir demar ses grans beutatz
30 no podi ges, ne per res no u faria,
31 quen aycelh punt que delha·m fos lunyats
32 lo mon e mi tot pauch me semblaria.
Ed. Joaquim Molas, «Lobra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.