Lluís Icart
1 . . .
2 . . .
3 no cresi pas que·l mon se cort ne·s mis
4 cors ten adorn ses que lunha falhença
5 no·s pot vesser en sa plasen figura,
6 mas gays comports e graciosos ge[s]tz,
7 e gays semblants perffetament honests,
8 attenden laus de manta creatura.
9 Lausar merex, pus tals virtutz atura
10 en liey, qui ha tants de bos aips conquests,
11 que ssos captenys (axi perexen lests
12 vas les autres com rosiers dins verdura
13 quan ez floritz a sa granda bonesa)
14 sus les milhors li fay pretz conquerer;
15 ez en perlar ez en tot son affer
16 serva dreig l’us que·s tany a gentilesa.
17 Gentilmen sap la senyora d’autesa
18 gaug e deport amb joya mantener:
19 que liey miran li trist prendon plaser,
20 e fay tornar vilana gen, cortesa,
21 ab bon enginy complitz de cortesia,
22 e malapres, amoros e plasen,
23 e pasuruch ne cosseech ardimen,
24 quex desiran cossegra sa paria.
25 Desirs me pren mays de cent vetz lo dia
26 que les beutatz de la flor excelhen,
27 per mes xanços, pogues dir claramen;
28 mas no·s pot far, quez ab tal maestria
29 la formech Dieu que la clartatz que raya
30 de ley me fay los hulhs falagajar,
31 que no la puch bonamen figurar;
32 donchs, quan la vey la vista se n’ smaya.
33 L’onor del mon, luna resplanden, gaya,
34 cortesa res, valarosa ses par,
35 a vos offrisch me canço per mostrar,
36 dona, que us am d’onest’amor veraya.
37 Vay te·n, chanço, lay on mal dir s’apaya
38 del gay sauber e vulha[s] sopleyar
39 los senhors set que·t vulhen smendar
40 per que·lhs ligens legin tu no·ls desplaya.
Ed. Joaquim Molas, «L’obra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.
Incipitario
di Lluís Icart
Indice
degli autori
