Lluís Icart
1 Malauts e greus destretz
2 say, mos amichs, quez etz
3 d’una gran malaltia
4 quez a vos nueyt e dia
5 ffay greumen sospirar,
6 suffrir planys e cridar,
7 no trobans lunch remey;
8 d’on lo vostra cors vey
9 a la mortz quez acosta,
10 car formens s’a desbosta
11 la vostra captinença,
12 segons me conaxença.
13 Car en lo temps passat
14 per la nostr’amistat,
15 qu’entr’ams es ten corals,
16 per motz de cruzels mals
17 que vos, amichs, passavetz,
18 ges no us descapdelhavets
19 de vostre franch donari,
20 ans com a secretari
21 d’Amor, la gran deessa,
22 tostemps ab votz expressa
23 desiats que l’amans,
24 per treballs ez affans
25 que passe per amor,
26 no deu mostrar dolor
27 ni donar entenden
28 que·l seu planh e turmen
29 li fassen haver pena,
30 car sperans l’estrena,
31 e·l do ten magniffich,
32 deu per joyos e rich
33 tener se tant com vischa,
34 ni deu far que·lh salischa
35 l’amor qu’estay enclusa
36 . . .
37 e que saubes morir.
38 Donchs, que pux de vos dir,
39 quez etz en aytal pas
40 que ja lo vostra cas
41 ez a mant hom notoris?
42 E ja fan cossistoris
43 de vos per mans lochs,
44 disen: «Vegats le fochs
45 d’amor, e com l’enflama!,
46 que ten coralmens ama,
47 que·l sen e sentimen
48 han fayt transmudamen
49 en la sua persona.
50 Vegatz com s’abondona
51 e com s’es cambiatz!
52 ja tots vay alterats:
53 no·s mostra celhs qui era;
54 elh es casutz en l’era
55 de tot solas purguada,
56 car no n’es ajudada
57 sa dolor greus e trista,
58 e ja la sua vista
59 de tots punts se trasmuda
60 . . .
61 l’acustumat lenguatge;
62 car si com alegratge
63 en tots lochs demostrave,
64 eres es dins la cava
65 del mot preyon abisme,
66 que mot ni sologisma,
67 ornat ges de color,
68 no·l salh amb la dolçor
69 que salhir d’el solia.
70 Certes, qui·s vulha sia
71 la dompna per qui passa,
72 sa pietatz l’abrassa:
73 Valors o Grans Virtutz
74 no deu far que perdutz
75 tals homs per lo mon vaya».
76 Ve us, frayres, donchs, la playa
77 que portats descuberta,
78 ffayta com s’es uberta
79 a mants qui no sabien
80 los turments qui us aucien,
81 ses haver medicina,
82 si be vera doctrina
83 d’Amor havetz seguida
84 en tota vostra vida,
85 anans en contramunt
86 ses desrrenglar un punt
87 a ffin’Amor lo recgle!
88 Per que·m puny que us arrecgle,
89 l’amor que us port leyals,
90 per ço que vostres mals
91 prest sanitat obtengua;
92 d’on aconsar la lengua
93 vulh ab cortesa lima.
94 E si en l’ora de prima
95 vos pendretz l’axerop
96 que us dare, segons trop
97 per scrit de poetas,
98 aytals punyents sagetas
99 d’erba fort tuxeguades
100 sabgats que transmudades
101 seran en dolçor granda;
102 y, ayci com Valors manda,
103 vostra proz maestressa,
104 de la ten cruzel pessa
105 en que sots eres mes,
106 so crey, y es tal ma fes,
107 vos fara prest deslliure.
108 Comens, donques, d’escriure
109 per vostra presta cura
110 ayso que, ses figura,
111 es tot ver a la letra,
112 tant com mos senys penetra
113 ez ha pogut empendre,
114 persaguir e deffendre
115 de fin’Amor l’ampresa;
116 ez en aytal tristesa
117 vos, mot corals amichs,
118 e pels mots dels antichs
119 qu’en medecina traitan
120 . . .
121 quez ereos s’apella,
122 se mostra la querela
123 deval qualh part devalha.
124 Vostra vista, ses falha,
125 que s’es enpregonida,
126 e mays, tot’angroguida
127 ab moviment sobtos,
128 mostra les passios
129 d’ereos ten nompnat
130 ab pols mot retardat,
131 e mays, induresit,
132 qu’e penes es sentit
133 quant hom a vos lo tocha:
134 ayço tot es la brocha
135 d’aquelh tan crusel mal.
136 Y el remey pausen tal,
137 li gran notable phisich,
138 ques autramens a tisich
139 dison que l’om ve prest,
140 beure mandon vin lest,
141 odorant e molt fi,
142 que sia tots ayshi
143 tempratz com se pertany;
144 e mays, que se company
145 ab dones gracioses,
146 belhas, specioses,
147 havents portaments gays;
148 e ab los amichs verays
149 pendre gaug et delit
150 per mant vergier florit
151 e corrent d’aygua clara;
152 y escoltar, mays encara,
153 esturmens de dolç so,
154 passants manta tanso
155 d’amor ben ordonada;
156 e prest remediada
157 es tals dolors crusels.
158 Mas vós, amichs fizels,
159 tant com mos sens m’o nota,
160 no havets mester la nota
161 ques eres vos ay dita;
162 car si be s’es scrita
163 tocans tot lo mal vostra,
164 no vey ges que·s demostra
165 en res cura perffeta;
166 car vos, amb penssa neta
167 e mot studiosa,
168 en vida graciosa
169 vivits d’ome gentil,
170 servan del tot l’estil
171 que·l philosof tueg donen
172 a celhs qui s’ebondonen
173 morins pel mal d’amor,
174 . . .
175 pensatz vostr’axarcici,
176 servins per vostr’offici
177 tostemps, per amor fina,
178 l’axcelhen pros reyna
179 regnant en Arago;
180 e mays, am gran rayso
181 salh dolç perlar de vos
182 y etz tenguts gracios
183 entre celh qui pratiquen:
184 ayço vey clar presiquen
185 dones d’estat insignes,
186 que del creure son dignes
187 tant com dones del mon,
188 per les grans laus que son
189 en elhas ses masura.
190 E mays: vey que s’atura
191 tostemps e pren delitz
192 vostra cors aflequitz
193 amb amichs vers e clars,
194 scoltans bels sonars,
195 abtes de fin acort;
196 mas ges per ço lo port,
197 que·l vostre mals cobega,
198 un punt no·s rebega
199 ni troba milhoria,
200 ans pren tal senyoria,
201 crexens de jorn en jorn,
202 que si altre sojorn
203 a vos no us administre,
204 ja suy certs que·s registre
205 de vostra mort la carta,
206 volens del tot se parta
207 l’arma del cors en breu.
208 Amichs, jur vos en Deu
209 quez yeu fau manta vetlha
210 en les nitz, jus l’esquelha,
211 per vos donar salut;
212 e trop me dessabut
213 en dits e cartolaris
214 y en provats exemplaris
215 tractan d’aquest misteri,
216 car vos al naut imperi
217 d’Amor, que us fa gran força,
218 etz sostmes tant, que us força
219 perdre l’arbitre franch,
220 l’esperit e la sanch,
221 torbar lo seny e·l cap,
222 aytant que ja no sab
223 quin remey cosseguescha.
224 Y ayço tot jorn reffrescha
225 en me tan cruzel naffra,
226 qui ja del tot me naffre
227 ffins al mieg del meu cor,
228 qui mil vetz lo jorn plor,
229 planyen ab gran ira.
230 Per que mos senys regire
231 libres en mot gran suma
232 per trayre vos de bruma
233 e de mortal caliga;
234 mos senys me punh que liga
235 d’Ovidi los dits nobles,
236 scrits per celhs qui mobles
237 han lurs enamorades,
238 perque remediades
239 les lurs dolors haguessen
240 e qu’ab sos ginys poguessen
241 axir del compas
242 da leys, que ’b subtil las
243 alscus amans enganen
244 e que tostemps debanen
245 lo ram trobat de fil,
246 ez aysi·n tenen mil
247 torbats en una corda,
248 e lunch temps los recorda
249 dels resabutz plasers,
250 matent los pels carrers
251 que no han desaxida;
252 ez aysi·ls fan lur vida
253 passar, e tot lo temps,
254 am fayts e digs ensemps,
255 d’aur solamen cuberts,
256 e si·ls veyen uberts,
257 son tug ab seny ten dobles
258 que, per mot que fos dobles
259 lo nuus del fort liam,
260 elhs trancarien l’am
261 que ten fort los aferra;
262 mas prech Deu quez ab serra
263 me vegats lo cor fendre,
264 si pusch en res entendre
265 tal fos vostra senyora.
266 Car, certes, crey no ’s fora
267 lo vostre cors sotsmes
268 en loch on se pogues
269 trobar deguna fauta,
270 ans es, cresi, ten auta
271 e de valor mot plena,
272 si be us fay soffrir pena,
273 ques yeu me tench per dig
274 que tot sieu noble dig
275 pugen en aytal compta,
276 que per mot qu’yeu los compte,
277 sol la tercera part
278 per mon geny e per art
279 jes no u pusch expendir,
280 tan crey dega florir
281 entre les d’auta fama,
282 actesa la gran flama
283 d’amor quez axi us crema.
284 Procedins, donchs, mon thema,
285 e comensada causa,
286 retornans a la pausa
287 dels digs del gran poeta,
288 e que tots ma trameta
289 aydar vos pels cosselhs,
290 quez ha pausats, mot belhs,
291 poch se valra tals obra,
292 car jes semblant menobre
293 no·s pertany en tal casa;
294 y el ditz que la gran brasa
295 d’amor, quant sobrepuga,
296 neus fors o spessa pluga
297 no la pot milhor tolre,
298 e ociositat no colrre,
299 qu’en lo cor fay grans vicis,
300 car tot amans novicis
301 volanters se delita
302 y en als no ’xarsita
303 mas en s’aymia plaure;
304 y aço de luy fay raure
305 mants honorosos fayts;
306 d’on quan dins los agayts
307 sobtils d’amor comuna
308 ez elh, ladonchs engruna,
309 cant es ences en l’escha,
310 con pora far que·s pescha
311 del ten saboros past,
312 e quan pus jur que·l tast
313 d’aço que·l plats haver,
314 tan mays greu desplaser
315 del tot lo circuexen
316 e si fort li ’nvesexen
317 qu’en elhs ladonchs s’engolfa;
318 e quan vens lo regolfa,
319 ffasens li perdra l’esma,
320 que deves qual meresme,
321 on es ni on se navegua,
322 no sab, ladonchs elh negua
323 de dins l’aygua preyonda,
324 anans calçats per l’onda
325 com folhs mesquins e pechs,
326 ez ha los ulhs tan sechs
327 que pren pel blanx lo negre.
328 Ve us, donchs, que fay cossegra
329 Amors als qu’enbriaga
330 e qual dona la plagua
331 als de cap de son libre:
332 serpent no sap ne vibre
333 ten fort de son veri,
334 com fay a trop mesqui
335 manta dona mot destra,
336 mudans la ma sinestra
337 e falsegans l’esquena,
338 demostrant la carena
339 si·ls pert un pauch de vista,
340 ffasen sa ladonchs trista,
341 e mays, desesperada,
342 disens que prou durada
343 hagen tals oraduras;
344 d’aquestas folrradures
345 dis que tots jorns se vesten,
346 ez al mesqui revestan
347 d’una molt blancha tela,
348 que·ls hulhs ten fort entela
349 que vay com esperdutz,
350 y en la fi n’es adutz
351 al pas de la greu mort;
352 per ço, donques, remort
353 ez ab sos digs mot puny
354 que trestots homs se luny
355 de prosseguir tal joch,
356 qu’en la fi schac per roch
357 cove del tot resebre.
358 Mas no cresats cossebre
359 mos senys per aycest clam,
360 que vos de semblan ram,
361 amichs, portets garlanda;
362 ans pens valor ten granda
363 . . .
364 a liey ques a vos dona
365 eres crusel martiri,
366 que·m pens e, cert, albiri
367 que us fay soffrir greus mals
368 per veyre com lials
369 amantz etz de ley vos.
370 Amichs trop gracios,
371 prech vos mot caramens
372 no us sia desplasens
373 l’affans soffert per elha,
374 pus Virtuts la capdelha
375 y en leys Valors demora;
376 que·ls mals durs que us acora
377 eras ab tant d’anuig,
378 si us tarda, no us deffuig
379 que·s gir en sobregaug;
380 car mantes vets dir aug
381 quez apres de fortuna
382 retorna l’aura bruna
383 e mot susau bonança.
384 Donchs, si amb esforç s’enança
385 vostre cors liey servir,
386 e tots sos mans complir,
387 e que del tot entenda
388 en far complid’esmenda
389 de quant haurets felhit,
390 e que us fessats vestit
391 eres d’un’eytal norma
392 que·s mudi vostra forma
393 en part cavalharivol,
394 que d’aquest semblan titol
395 Amors vey s’entitule;
396 e si languens circula
397 †vostres† es examina
398 que tota sa doctrina,
399 part posans tot embarch,
400 servetz, portan lo carch
401 mot just de sus lo dors,
402 sepgats que·l vostre cors
403 obtendra ço que vol;
404 e la tristor e dol,
405 que portats divisa,
406 en trop novelha guisa
407 lo veyrets cambiar.
408 Vulhats vos, donchs, servar
409 tinens aytal dieta:
410 e si mot vos apreta
411 e us fig tal vestadura,
412 ja no pendretz pestura,
413 mos amichs, an belh camp;
414 y ayci com fochs de lamp
415 relhuts en la nit foscha,
416 fferetz que leys conoscha
417 que vos com fis amans
418 ez elha reduptans,
419 e d’als qui no us sove.
420 Mas lo gran laus que te,
421 com lo porets spandre?
422 e com porets romandre
423 de tot son standart?
424 Per mot que us punyen dart
425 o spina crec que punya
426 alcus falssa besunya
427 sus vos, amichs, pausa.
428 E mays faretz: que us lausa
429 tots homs de cortesia,
430 no disens vilania
431 may de la lengua vostra,
432 ans fayts semblan que·s mostra
433 en vos dolçors com brescha;
434 e si·l cas ho merescha
435 metra y enans la ma,
436 que no dir mot vila;
437 quez ab semblant destresa,
438 que mou de saviesa,
439 vos cossegrets a pauch
440 que·s tancaran li trauch
441 de vostra crusel naffra,
442 de la qual Amors naffra
443 al qui ’n amor se met,
444 e per mot que discret
445 amor vostre cors tengua
446 e que mils vos avengua,
447 mostrarets belha cara .
448 a tots celhs qui·s prepara
449 la belha pros servir,
450 offrens vos far e dir
451 per elhs tot lur plaser,
452 dans los ab ffranch voler
453 alguns franchs donatius;
454 y ayci l’ances calius,
455 qui dins lo cor flamega,
456 mantes vets s’i rebega
457 e l’ardors s’i metigua.
458 Car vos prendens tal ligua
459 ab sos bos servidors,
460 diran les grans valors
461 quez havetz y els custums;
462 y aço [sera] us perffums
463 olents trop may quez ambre:
464 can servidors de cambre
465 laus de l’aman recita
466 d’on en breu temps lo quita
467 e prest lo gasardona
468 ffin’Amors de corona
469 nobl’e victoriosa,
470 e de vid’enciosa
471 un sobiran repaus,
472 sol que tengua les claus
473 secretes en son puny.
474 Amichs cars, donchs, no·s luny
475 vostre cors d’aquest pern,
476 car say que mal yvern
477 mants cassadors trespassa:
478 si tant se met en cassa,
479 no te bona telaya;
480 e que·l vostra cors haya
481 en mot pauch’ordonança
482 lo pes e la balança
483 del mieu regiment d’aut,
484 legitz ab sen asaut
485 la cobla prop incerta,
486 car fau vos dita certa
487 que, si us regits per elha,
488 lunh temps vostra querela
489 sera pus publicada,
490 per ço recomandada
491 devant vostres hulhs sia.
492 E si en res grosseria,
493 o mays, sentença pobre
494 veyrets en aquest’obra,
495 vulhats cossiderar
496 ques hay pugut errar
497 per ço com lonch de temps
498 ha quez yeu suy exemps
499 ffayts de seguir l’ampresa
500 d’Amor, que subtilesa
501 al grossier fay venir;
502 no·m vulh a vos offrir
503 car potestat mot ffrancha
504 havetz que no desbrancha
505 en mi del tot mandar.
506 E prech recomendar
507 a l’aymia·m vulhatz,
508 disen que sos mandatz
509 son prest complitz ses falha,
510 car yeu crey que tan valha
511 que de mi plus mereys.
512 Per que d’uymay vos leys,
513 pus l’ay, complidament,
514 donat vos regimen.515 Si us platz d’amor, ffrayres, ben captenir,
516 metetz lo cor en dompna que us ho valha;
517 humil tostemps la vulhatz vos servir,
518 res no fazens de que degus mals salha;
519 e si us cove per lieys trebals soffrir,
520 semblant ferets que mot peytit vos calha;
521 ne us playa tot vostra cor descobrir,
522 car mantes vets per dir lo seu coratge
523 vens Dampnatge.
Ed. Joaquim Molas, «Un poema inèdit de Lluís Icart», Estudis Universitaris Catalans, 26, 1984, pp. 131-147. — Rev. Gemma Navarro.
Ms.: Ha. ║ 16 cruzels] crusels ed. — 121 ereos] Eleos ed. — 129 d’ereos] dereos ed. — 209 fau] feu ed. — 305 honorosos] honors sos ed. — 324 calçats] çaltats ed. — 387 del tot] dolçor ed. — 397 †vostres† es examina] ed. dóna la lectura en nota. — 425 o spina crec que punya] cre ms., Ob pma (o Os pina) cre que punya ed. en nota. — 435 metra y] metray ed. — 478 en] la ed. || Afegits a l’aparat de Molas: 159 m’o ed.] me ms. — 520 ferets ed.] feretzs ms.
Incipitario
di Lluís Icart
Indice
degli autori
