Rialc
Rao 83.13
Lluís Icart
1 Si us am de cor e si desir que fos,
2 dompna valens, de vostramor sotsmes,
3 e si desir quant mes va e plus mes
4 quyeu fos vessalhs, presans dona, de vos,
5 no us ne devetz per ço merevelhar,
6 cors franchs, humils, ab virtut sobirana,
7 car yeu suy cert, e mon seny no mengana,
8 quentre les proz qui·s fan pel mon nomnar
9 sus totes mays dey sola vos amar.
10 Amb tal virtut ha volgut Deus crear,
11 senyora proz, lo vostre cors gentil,
12 quyeu suy forçatz de pendre tal stil
13 quen amar vos me degua delitar.
14 ez en mos chans vostres laus spandir,
15 si be·m destreny la vostramors e·m naffra
16 lo cor e·l cors de dolorosa naffra,
17 tant, que tot jorn lanç mant plant e suspir,
18 Angel, per vos, quyeu suy pres de morir.
19 En punt de mort vench tostemps cant malbir
20 esser privat del vostra belh sgart,
21 car say e lay, on plus remir e guart,
22 al[s] meus hulhs res no·l[s] podon abelhir;
23 mas contemplan a vos, digne donor,
24 passi mon temps supportan greu pena,
25 cresen de cert obtenir tal strena,
26 Angel, de vos, quyeu am de finamor,
27 quen breu hauray repaus a ma dolor.
28 Ffayts aspres, durs de vostra gran valor
29 pertir man fayt ez esser de vos lunh ;
30 mas finAmors, qui lo meu cor tant punch,
31 ha disposat que·l vostra servidor
32 veurets venir denan vos humilmen,
33 senyora proz, ses trespassar lunch terme.
34 Playe us, ladonchs, pus en tant me refferme
35 en vos amar mays ques autre viven,
36 Angel, quen mi hagats lo cor soven.
37 [. . .]
38 los vostres mans ses far negun contrast,
39 e si no u fau, a Deu prey que·m degast
40 larma y el cors y els bes soptosament;
41 car yeu de vos suy, en fizel amans,
42 vassalhs caytius, belha senyora mia,
43 que sol un punt mon voler no·s desvia
44 en vos amar, quetz dona mot presans:
45 tan es le fochs qui mart sobrers e grans!
46 Mos gays desirs, fins mort cruzel me lans
47 larma del cors suy vostre on que sia
48 per que sopley a vostra senyoria
49 honor ten gran me fessats en cest lans,
50 que, pus no us vey, de me siats membrans.
Ed. Joaquim Molas, «Lobra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.