Lluís Icart
1 Si be no·m platz xentar canço ne vers,
2 e le jorns clars me son nuych e tenebre,
3 e·m vey del tot lunyat de grans plasers
4 e ple de mals, plus angoxos que febre,
5 ges per ayço la gran beutatz que salh
6 de ley qu’yeu am ab la valor huberta
7 layssar no·m vuelh de dir, e si desfalh
8 un mendra punt, gardan l’amor ten serta
9 quez yeu li port, de grat vulh que·m ponescha.
10 Mon cruselh plany, suspir e gren trebalh,
11 e les dolors que l’esperit sofferta,
12 ses grans bentatz, de cuy prendo miralh
13 tuig fis amans, en soptos joy reverta,
14 can yeu la vey contemplan sa virtutz,
15 sos nobles fayts e valarosa fama,
16 pel gran renom qui per son pretz adutz
17 sus totes mays: donchs, si mon cors se clama
18 per dompna tal, soffrir vulh semblan greuge.
19 Del jorn ença que·m fuy apercebutz
20 del sieu comport, per qui mon cors s’enflama
21 banch puys un pauch, sa bellesa, que lutz
22 plus que del foch no fay l’ancesa flama,
23 salhir no poch de me, ans cascun jorn,
24 s’amor pensan, mil vetz se representa
25 denant mos hulhs, d’on prench joy e sogorn;
26 e si me·n laix, joya m’es ten absenta
27 que no·m fa gaug tot quant vey en lo segle.
28 Quan mays albir en lo seu cors adorn,
29 ne com Deus l’a aysi fayta plasenta,
30 tan mays e plus me combat e·m contorn
31 per far e dir, ses lunha mal’ententa
32 e de bon grat, ses mandaments e prechs
33 e si midons conech per entresenya
34 qu’en res del mon sia fervols e pechs,
35 no servant just ço que·l platz e m’ensenya,
36 lanç me de si e mete·m dins son carçer.
37 Per qu’yeu la prech no mostre los ulhs sechs
38 a ma tristor, ne·l playa que·m destrenya
39 tan mos greus mals, car sapxa qu’en breu sechs
40 mon cors sera plus qua bestos de lenya;
41 e si li plats valer me dins breu temps,
42 que de sa cort per servidor me culha:
43 despuys de gaug jamay seray exemps,
44 ni sentray dol ni crey de res no dulha:
45 tan pendre gaug remiran son cors noble.
46 Mos gays desirs, del cor e cors ensemps,
47 pot disposar, enaysi com se vulha;
48 per qu’yeu xantan diray a tot extrems
49 la gran valor qu’en ley s’espan e brulha,
50 no partens me de servir son cors noble.
Ed. Joaquim Molas, «L’obra lirica de Lluís Icart», Estudis Romànics, 10, 1962, pp. 227-254.
Incipitario
di Lluís Icart
Indice
degli autori
