Fra Hugó
1 Guays e jausents xanti per fin’amor
2 car e xausit jent e plasent aymia,
3 bela ses [par], midons Santa Maria,
4 a cuy de cor mi ren per servidor.
5 Honrar, servir,
6 lausar, grasir
7 la dey, e ab gran cura,
8 e ses fenir,
9 car, per ver dir,
10 no·n [vey] ni·n say tan pura
11 que·m puxa far digne de sa valor
12 ni que m’espley de sa gran cor[tesia];
13 e, car per luy mi reclam un que sia,
14 mon xant endres a sola sa honor.
15 Can mays m’albir,
16 no pux xausir
17 mils d’altra creatura,
18 car, un que·m gir,
19 tot li complir
20 vey en luy ses mesura,
21 e, car ila ’s mayre del Salvador,
22 qui vol salvar son franch feu un que sia,
23 es eu suy seus e de sa seyoria,
24 salvar me dey per sa reyal vigor.
25 Soven sospir
26 ab gran desir
27 de veser sa figura,
28 que·m fay languir
29 un mays remir
30 son laus e la Scriptura;
31 mas revenir me fay per sa valor
32 un soptil xant ab gaya melodia,
33 me cofisan, car ila ’s dolç’e pia,
34 qu’en paradis me fassa son xantor.
35 Mon guayg, mon cris, mon confort, ma dolçor
36 fora qu’ab luy pogues parlar un dia,
37 e promet vos qu’omilment li querria
38 merces as obs de frayr Uguo prior.
Ed. Lola Badia, Poesia catalana del s. XIV. Edició i estudi del Cançoneret de Ripoll, Barcelona, Quaderns Crema, 1983, p. 231.
Secondo l’editore, frayr Uguo (ultimo v.) non è «necessàriament l’autor del poema; també podria ser el seu superior» (p. 235). Si separano i versi in base alle rime.
Incipitario
di Fra Hugó
Indice
degli autori
