Dionís Guiot
1 Reys magniffichs, trop me par causa folla
2 cuytar algu que plus no pot e corre,
3 y al solell clar voler donar auxili
4 ab un pauch lum de petita candela;
5 mas naturals amors vol que divulgue
6 les grans virtuts de la magestat sacra,
7 puys triumphar homs la veu en l’aut siti,
8 volent ho Dieu e radiants planetes,
9 tuyt ajustat en conclavi solemne.
10 E lo que dich nulls homs tengue per somni,
11 car sus lo tro de la mundan’espera
12 la naturants Natura veig que regne,
13 al circuit de la qual son estelas
14 per nombre set, cadescuna ’n son ordre,
15 e sus al mig, sobr’un pilar de jaspi,
16 ab glorios continent d’ome d’armes,
17 vi star un rey, portant sobre·l cap timbre,
18 vibra respant, de rat penat les alas.
19 Ez imperant lo senyor del imperi
20 universal, la planeta pus nobla,
21 qu’es le Solells, de sa virtuts ses nombre
22 lo rey dotech, fen lo de vicis orfre
23 e de valor entre los millors fenix;
24 ez enapres Lun’ab lo fin Mercuri,
25 Jupiter, Març e Venus e Saturnus
26 dotaren ley tant que no basta lengua
27 dir ses virtuts, e que y fos la de Tulli.
28 Apres, complit de Natur’aquest acte,
29 Dieus naturants sobre son tabernacle
30 influi cell en les virtuts de l’anim,
31 pus l’ach format dels millors plus strenuu,
32 volen que fos de l’univers monarca
33 e que regis e governas lo segle
34 e fos fet reys dels reys inexpugnables,
35 senyorejants en l’inferior cercle,
36 si que null temps algu·l pogues convençre.
37 Ez eu que viu tan sumpuos colloqui,
38 maravellats d’aysi glorios home,
39 ab humiltat fiu demand’al collegi
40 del nom d’aquell dotat de valor tanta;
41 e fo·m respost: «Ton auts senyors e mestres,
42 reys d’Arago, que james Alexandres
43 en aquest mon n’obtench tals fets ni fama
44 com haura leys, que lo sacrat Vicari
45 en breu matra on Jhesus pres mort aspra.
46 Certz es aycells vera lums e registres,
47 laus de lahor, perfets stils e norma,
48 millors dels bons de si donant eximple,
49 purifficant ab son tallant scarpre
50 los nobles fayts del valen Titu Livi,
51 c’ab son esforç fara baxar al centre
52 e retornar de Mahomet la çuna,
53 a sancta Fe, com a verais catholichs,
54 e d’aquest mon sols e singulars princeps.
55 Aquestz es cells qui dels antichs les gestas
56 diminueix e·ls dits del clar Vejeci,
57 que l’engenys clars d’aquest senyor tan sublim
58 fa comutar los fets grans en fort baxos,
59 y amb ses virtuts fa que·l braç del seu poble
60 en totes parts entre·ls millors milita,
61 y el cavaller subdit a si triunphen
62 exercitant la magnifica regle
63 de son aut rey, que los majors trespassa».
64 Reys excellents, yeu no say com vos lause,
65 car presumint lausar vos tot m’espasme:
66 tan solamen gos dir que d’un acordi
67 naturants Dieus e Natur’ab sa lima
68 vos han dotat mils que·l mellor que visca.
69 Si ’n mon dictat vos lauzan, senyor, peque,
70 no basta pus lo meu petit ingeni,
71 que dar vos laus complits homs crech non puscha
72 si donchs no sap legir lo vostre libre
73 que ’b sos scrits tot fin saber penetra.
Ed. Martín de Riquer, «Poesía catalana en elogio de Alfonso el Magnánimo», Bollettino del Centro di studi filologici e linguistici siciliani, 8, 1962, pp. 97-103.
Incipitario
di Dionís Guiot
Indice
degli autori
