Blai Assensi
1 Ans que l’etern nostra fragil natura
2 sentencias, exempta fos creada
3 d’original peccat, lo qui procura
4 eterna mort, constituhint vos pura
5 mare de Deu de tal crim preservada.
6 Ell vos ha fet de virtuts hun rich temple,
7 no subjugat ha res que sia culpa,
8 per abitar Jesus. Tal vos contemple,
9 que sola sou donada per exemple
10 verificant lo Fill qui us desenculpa,
11 dient axi de vos Judith insigne:
12 «Esta rompra lo cap de tu, maligne».
13 Car Jesucrist, de Deu Fill tant com vostre,
14 vestint la carn de vos, divinal mare,
15 no fonch decent, compresa del crim nostre,
16 d’Aquell vestir vestidura que·s mostre
17 impertinent ha nostre Deu y Pare,
18 que molt pus gran peccat semblant s’estima
19 que l’actual, del qual, Verge, sou neta.
20 Donchs ja millor sereu, puix sou la cima
21 de puritat, lo pilar hon s’arrima
22 pur Deu y hom, per Qui dix lo Profeta:
23 «Santifica l’Altisme·l tabernacle,
24 que fos d’Aquell digne y sant habitacle».
25 Qual es, ni fon, ni sera tan amable
26 de l’Increat com vos, amada sposa?
27 Si ’n algun temps peccat vos feu culpable,
28 foreu en hoy a Deu, mas detestable
29 es lo pensar que res vos faça nosa.
30 Lo vostre nom, preservada remuda,
31 cert no l’ateny sino vos, mare sola.
32 Y lo que dix lo nunciu que us saluda
33 als indevots la boca torna muda,
34 puix son parlar del ver nos fon escola.
35 Donchs, qui dira que ’n gracia s’engrave
36 tal amargor que us guaste lo dolç ave?
37 De vos y·l Fill, puix era la carn una,
38 natura fon als dos una mateixa,
39 y ab tot que fos tal culp’a tots comuna,
40 exempt lo sol Jhesus, degues vos l’una
41 exempta ser d’aquell peccat que·ns vexa.
42 E si·ls paguans de vos dir no u comporten,
43 ans fermament en tot vos excellexen,
44 qui us offendra ni quals labis vos porten
45 de peccadors en culpes que reporten
46 penes tan greus que ’n vos may se conexen?
47 Dix Asuer, per qui Deu s’a d’entendre:
48 «A vos la ley, Ester, no deu compendre».
49 Era degut a vos, dels cels regina,
50 concepcio mirable, pura y alta,
51 tant, que major, en l’alta cort divina,
52 creacio no·s troba sens cortina
53 hombra ni vel que fon de tots sens falta.
54 Los angels tots, en ser creats, no basten
55 per dignitat als vostres peus ni faldes,
56 ni tots los sants aquest secret no tasten,
57 mirant de vos los merits hon s’enguasten,
58 que de l’infern haveu romput les baldes.
59 Ans de crear los cels, terra y abisme,
60 vos ereu ja la mare de l’Altisme.
61 Tal sanctedat y gran benahuyrança
62 a vos pertany, tancat virginal ventre,
63 puix que del pes dels cels sou la balança.
64 constituint lo mon en esperança
65 y donant goig als pares en lo centre.
66 Meritament la Sglesia us fa festa
67 de tan gran do y singular misteri,
68 y·l Pare Sanct perdons y merits presta
69 als celebrants Concepcio tan lesta,
70 qui dels secrets de Deu tal ministeri.
71 Donchs be puch dir de vos, mare donzella,
72 que sou per cert apres Deu tota bella.
73 Lo temple seu y altar deu esser munde
74 per inmolar de Deu lo sacrifici,
75 hoc y lo pa en carn perque redunde
76 alis deu ser y pur perque·ns abunde,
77 no pas levat ni coromput per vici.
78 Donchs, com sereu, senyora, vos compresa
79 de tal ferment d’iniquitat antigua?
80 No u comporta lo Fill qui us ha defesa
81 y a prevengut que no siau offesa
82 de crim tan gran que ’ternalment obliga.
83 Dix Salamo que vos sou la lanterna,
84 espill e lum de resplandor eterna.
85 La culpa greu per l’om primer comensa,
86 ab la qual fan los descendents gran ligua,
87 no us ha compres, per quant no sou entesa
88 en res de crim, essent font de bellesa,
89 pura com l’or, de Deu mare y amigua,
90 aygua brollant mes pura que sisterna
91 d’on begue·l Fill la llet que·l mon governa.
92 Als indevots, que us fan de crim represa,
93 creure no puch ni siau enemigua.
94 Per ço devot, ab voluntat encesa,
95 Verge ’xcellent, soplich vostra bonesa
96 rompa de crims la cadena que·m ligua,
97 perque, libert del mal que tants inferna,
98 guanye per vos gloria sempiterna.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 529.
È la risposta al libell IV dell’Obra de la Sacratíssima Concepció cominciato da Ferran Díeç (cfr. 49.1).
Incipitario
di
Blai Assensi
Indice
degli autori
