Guārdia
1 Per dos estrems tinch l’espirit destret,
2 selant amor hi cobrint malvolensa,
3 volent cascuns d’aquests tenir sacret
4 perque del ver no s’aya conaxensa;
5 deman vos, donchs, ab qual sostench mes pena:
6 ab l’enamich o ’b la senyora mia,
7 car preticar ab tots e cascun dia
8 e nagu d’ells aso no vull comprena.
Ed. Francesc Gķmez, Rialc 2000. In corso di stampa in microfiches per Els Canįoners catalans medievals, Fundaciķ La Caixa - Seminari de Filologia i Informātica, Universitat Autōnoma de Barcelona.
Domanda a Pere Antoni (cfr. 6.2).
Ms.: N. || Alla fine della poesia: Lo seruidor mal / guardonat / Guardia.
Incipitario
di Guārdia
Indice
degli autori
