Rialc
Rao 74.9
Jaume Gassull
[Provesio dels jutges]1 Puix no·s funda sobre raho
2 ans poseheix de passio
3 vostr’apellar,
4 lo declarat corroborar
5 delliberam
6 y en lo qu’es fet perseveram
7 sens fer eclipsi,
8 dient axi: Quod scripsi,
9 no ametent
10 lo que scriviu a moviment
11 de fellonia,
12 restar s’a ’n vos la cortesia
13 del bon parlar,
14 al carrech que·ns voleu donar
15 no fent reposta.
16 Amargua es vostra composta.
17 No·ns plau mengar ne.
18 Al que diran, volem escarne
19 los mirados.
20 Lo gran ajust dels hoydos
21 coneixen be
22 que·ns apellau sense per que,
23 puix clar se mostra
24 que no val tant la obra vostra
25 com la de altres.
26 Mirada be per tots nosaltres,
27 del pris se lunya.
28 «Mes luny n’estau que de Bolunya»,
29 digue monsenyer.
30 Yo no se qui us vol tant enpenyer
31 que us faça creure
32 que no bastam nosaltres veure
33 la veritat.
34 Si·l guanyador no ha guanyat,
35 l’obra us ho mostre.
36 No ’s interes vostre ni nostre
37 cercar lo mestre,
38 ni si es pech o si es destre
39 qui fa bells metres.
40 Callen barbes y parlen letres,
41 faça u quisvulla,
42 que al paper dam la despulla
43 de vençedor.
44 Y puix Roiz deboixador
45 d’aquell se mostra,
46 puix d’altre nom no tenim mostra,
47 dar la y devem,
48 y majorment, puix coneixem.
49 que ’n places dignes
50 ha ’costumat guanyar insignes
51 prisos y joyes.
52 Si es discret cercant monjoyes,
53 que·l dret cami
54 mostrat li hajen fins açi,
55 es de loar,
56 ni ja per ço se deu notar
57 per ignorant,
58 que, ’n veritat, lo seu dolç cant
59 y esperiencia
60 mostren qu’es abil en sciencia
61 de jentil dir.
62 Donchs, reverent, lo presumir
63 dexant apart,
64 dexau lo plet hon pigor part
65 defensarieu,
66 que proseguint tostemps caurieu.
67 Si punt de dret
68 tinguesseu vos en aquest fet,
69 ja us hoyriem
70 vostra clamor, y us admetriem.
71 altres johins,
72 mas fora vos, y Roiz dins,
73 may guanyarieu,
74 puix no·s pot fer lo que volrieu.
75 Vullau aço,
76 que·s pot y deu fer ab raho
77 de hom prudent:
78 posam vos, donchs, un callament
79 tan perdurable,
80 que us ligue als dos d’un’amigable
81 ver’amistat,
82 puix apres d’ell sou coronat
83 per lo millor.
84 Sieu content de tal honor.
Fi.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, Valencia, Institució Alfons el Magnanim, 1983, p. 643.
È la provesió dels jutges dell’incunabolo dedicato a San Cristoforo (cfr. 74.14).