Rialc
Rao 74.7
Jaume Gassull
1 Mare de Deu esser no merexque
2 altra que vos, per gran humilitat.
3 Ni, sens lahor, l’alta Divinitat
4 humana carn dins vos pendre volgue.
5 Ans e apres tostemps inmaculada
6 verge, del part restas neta com vori.
7 Excellentement d’infinits bens dotada,
8 e del mon tot verdader ajutori.
9 Vos sou la font brollant nostra salut,
10 sacrari ferm de gracia ’bundant,
11 emperadriu, deessa trihumphant.
12 De tots los cels, per infusa virtut,
13 als navegants vos sola sou bonança,
14 als pelegrins cami segur e guia.
15 Dels pobles tots en vos es la sperança,
16 puix que sou d’ells advocada molt pia.
17 De paradis porta sou divinal
18 e bell palau y archiu d’oracio,
19 e vera lum portant redemcio
20 e grans chichs y a tots en general.
21 Vos sou castell molt fort, inexpugnable,
22 regina gran d’infinida bellesa,
23 per merits tals a negu comparable,
24 flor de les flors e clau de saviesa.
25 Ab propis bens haveu rebut tal guany,
26 que, dignament, ab vostre Fill regnau
27 tant, que, sens fi dotada, vos restau
28 de tan alt loch, qual mare vos pertany.
29 Carvoncle sou qui mes que·l sol clareja,
30 al qual mirant rebem gracia tanta,
31 que·ls esperits de vicis nos deneja
32 e d’aquest mon en l’altre nos tresplanta.
33 Vostres lahors e lo quant mereixeu,
34 santes e sants ni·ls angels bastan dir,
35 car per virtu[t]s sou vista resplandir
36 tant, que no us fall sino que fosseu Deu.
37 De dotze stels ornada vostre testa,
38 als cristians es maniffesta cosa,
39 tenint lo sol per bella sobrevesta,
40 per drap de peus a vos la luna·s posa.
41 Verge sens par, los cels feren tots festa
42 com en aquells entras, pura com rosa.
43 per ço, lohant, homil, yo us faç requesta
44 vos me pugeu hon tot lo be reposa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 317.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).