Jaume Gassull
1 Estant de repos, vetlava ma pensa,
2 portant me recort de coses passades:
3 dels mals y dels bens que amor me dispensa,
4 ab goig y tristor fent yo recompensa,
5 sumava lo temps per anys y jornades;
6 quant, sentint remor les mies qrelles,
7 dubtava si era cantar de sigales,
8 hu so de sancerros, tifells, o esquelles,
9 o veu de persones, o exam d’abelles,
10 o passa de grues, o corps, o cucales.
11 Y estant en est dubte, quant mes s’acostaven
12 ixqui en la finestra del meu escriptori,
13 y viu, pel barranch, avall devallaven
14 d’armats tals esquadres, que cert me semblaven
15 algun gran roydo, o gran rebombori;
16 llançant les paraules a lliures y arroves,
17 que·m sembla tenien entrells molt gran cisma,
18 que·ls uns ab los altres fent contres y proves,
19 ab molt gran desodi venien a noves,
20 que·m par qu’en l’alfondech ohis la morisma.
21 Y ab larch en la ma cuyti tost defora,
22 un pas davant altre, mostrant passejar me,
23 per veure y sentir la tal viafora;
24 y, sens molt trigar tant sopti, que, a ll’ora
25 ves ells caminant que vaig atançar me,
26 «Mossenyer, la vostra» los uns me digueren,
27 y «Deu vos mantinga y us llargue la vida»;
28 e yo «Deu vos ayt», dient los don eren,
29 tantost respongui; y ells respongueren:
30 «Mossenyer, d’acens, d’aquesta partida»
31 «Ohiu me, si us plau, vosaltres sus ara:
32 puix so arribat aci de ventura,
33 quin es lo perque, c’ab tanta gatzara
34 anau remorats, y ab tal gara gara,
35 que·l cor de qui us hou meteu en pressura?
36 Ha us algu fet sobres molt demasiades,
37 o han vos llevat de l’aygua la tanda,
38 o anau a trencar açuts o parades?
39 car no sens gran causa veig yo volotades
40 a totes les gents deça d’esta banda».
41 «Mossenyer senyor, si no us ho parlavem,
42 la vostra merce tampoch no u sabria;
43 mas, puix que voleu saber hon anavem,
44 ni tota la cosa de que rahonavem,
45 sens vot d’aquests altres yo no us ho diria».
46 Y axi, entre·lls parlant, de mi allunyant se,
47 crech yo que pensaven si dir m’o devien;
48 y a cap d’un poquet a mi acostant se,
49 puix yo·ls viu tornar; ves elis yo m’atanse,
50 per veure co que·lls a mi dir volien.
51 Y dix hu dels promens ab veu entonada:
52 «Sapiau, mossenyer, qu’antany, no ha molta,
53 encontra nosaltres, sens pus, fo donada
54 una, com li diuen sentença malvada,
55 puix vostra bondat nos ou hi·ns escolta,
56 la qual fo d’inichs y de molts ultratges,
57 y en gran vituperi de tots y gran gangle,
58 carellans bandeja los nostres lenguatges;
59 per hon s’an mogut los nostres coratges
60 a fer que d’uy mes de nos ningu·s jangle».
61 E yo·ls respongui: «Qui es lo coronista
62 que us a enfellonits ab exa sentencia?»
63 «Mossenyer meu, no», dix ell; «no es jorista,
64 mas ans es prevere y molt gran coblista,
65 y es d’esta seu, d’aci de Valencia;
66 te nom tan reves, mal dogal l’estire!
67 Que be ensertillar me par que·l poguera:
68 Fenoll, o espigol, me par que retire...».
69 Dich yo: «Fenollar!». «Ho llamp que·l regire!
70 que ver vos dieu» dix cil «carellera».
71 «Al cap de la llengua me par que·l portaveu,
72 que yo stich pasmat com no l’escopieu.
73 Mas, puix se qui es, vejam hon anaveu,
74 ni que, per axo, fer delliberaveu
75 . . .
76 de punta en blanch». «Tot dret a sa casa,
77 de volta volut anam a cercarlo,
78 y a damen y prenten, y a foch y a brasa,
79 y al bell tricotraco, y a bon tall d’espasa,
80 fins nixquen exutes, molt be castigar lo».
81 «O, val Deu! germans», dich yo, «y no u fesseu,
82 ni en tanta angoxa per res no us posasseu,
83 y ab tot que raho molt mes ne tinguesseu,
84 contra ningun clergue nul temps permetesseu
85 de fer tal escandil, ni anch ho pensasseu;
86 mas, sols un poquito vullau reposar vos,
87 y vostra furor un poch ara cesse:
88 per que, Deu aydant, yo puch be aydar vos,
89 que mes no us caldra d’axo curruxar vos,
90 a si tots sou contents que yo mi entravesse».
91 «Plaer hi trobam, y plau nos, Mosenyer,
92 que us hi [e]ntravesseu, y aurem ho a gracia;
93 pero que·ns fassau valer y atenyer
94 que·ls nostres parlars no·ns vullen constrenyer,
95 y apres, del restant, fareu lo que us placia».
96 y en tal delliber puix tots y assistiren,
97 partint se de mi ab cants y grans grites,
98 deça y della tantost se spargiren,
99 tornant a les viles y llochs d’on partiren;
100 les quals son aquestes aci sota scrites:
101 Torrent, Alaquas, y d Vistabella,
102 Picanya, Mislata, de Quart, y d’Aldaya,
103 y de Benetucer, Moncada, y Godella,
104 d’Albal, d’Alfafar, Patraix, y Gilvella,
105 y d’Almuçafes tambe, y d’Alboraya,
106 y de Catarroja, Rugafa, y Sollana,
107 tambe d’Espioca, Carpesa, y Payporta,
108 de Massamagrell, y de Meliana,
109 de Benimaclet, y de Borriana,
110 y, per abreujar, de tota la horta.
111 Venien armats en tantes maneres,
112 que no puch estar del tot no us escriga:
113 ab uns marracans y espases roperes,
114 y molt engaltades les grans cervelleres,
115 y en guarda del nas cascu una spiga:
116 portant les cuyraces damunt ben esteses,
117 sens cloure ni strenyer correjes ni baldes;
118 cuxots y sagnies de calces flandeses,
119 cuyraces prou altes de tall genoveses,
120 que fins als genolls los pleguen les faldes.
121 Y ab darts, y ses llances, y esgarradores,
122 rodelles tambe, y prou taulagines,
123 y ronques, y dalls, y bones fitores,
124 y bons gualandarts, basalarts, podadores,
125 broquers de set rodes, y grans pavesines,
126 espases caçudes, y bons maneresos,
127 estochs, y grans aches, y bones visarmes,
128 gorjals, y manyoples del temps que·ls Francesos
129 usaven los muscles, y contra·ls Inglesos,
130 molt mes que no ara, xercien les armes.
131 Veurieu punyals, y espases guarnides,
132 crueres y poms del temps de les chapes,
133 olent a resclum les dargues podrides,
134 y de les ballestes les cordes florides,
135 en los pavesins forats y grans trapes;
136 qui porta la llanea ab lasta corcada,
137 y plena de polç y polls de gallina;
138 qui porta cuyraça del tot desliandada;
139 qui porta la spasa tan fort rovellada,
140 que traure no·n pot per res la bayna.
141 Qui porta carcaix, no y porta les tretes;
142 qui porta tornet, no y porta tellola;
143 qui porta cordells en lloch de tiretes;
144 qui porta les calces tan justes y estretes,
145 que prest als garrons lo pes les assola;
146 y a tal lo peciga la cota de malla,
147 que fa personatges, torcent hi lo morro,
148 y tal s’es armat pera la batalla,
149 que par, embotit, un home de palla
150 que sta per al bou plantat en lo corro.
151 Y gent de tal forja, que sembla que fuja,
152 o que ja se·n tome, del mont de Calvari:
153 les armes untades, per por de la pluja,
154 de calç, y de cendra, de fum y de suja,
155 mostrant que la cuyna los era l’armari;
156 la hu se afluxa, y l’altre flastoma
157 al trist cuyracer de culpa delliure:
158 per veure tals gestes, d’aci fins en Roma
159 yrieu a peu, car no·s pot, per ploma,
160 la tal visio pintar ni descriure.
161 Donchs vos, reverent, puix veu qu’a mi toca
162 la part de aquestos, per ara, defendre,
163 puix dret y justicia en tot los advoca,
164 fallau del juhi les rames y çoca,
165 car res no es mal dit si mal no·s vol pendre.
166 sou vos mustacaf d’aquestes mesures,
167 qu’enventariau d’aquestos los actes?
168 O sou femater, plegant les bassures?
169 O sobrejuntero, que, ab grans desmesures,
170 rompeu les antigues usances y pactes?
171 En que us perjudiquen aquests, ni us offenen
172 c’axi·ls voleu correr mortalment la terra?
173 Puix ells los se parlen, y ells los s’entenen,
174 y ells los se crien, y ells se n’avenen,
175 a vos qui·ns hi mescla en fer los tal guerra?
176 «Teniu m’aquest ase, metre m’en lo bando»
177 lo fet vostre·m sembla, mossenyer, que sia:
178 puix ab tal cautela, y «calla callando»,
179 voleu usurpar vos lo ceptre y lo mando,
180 metre divorci a hon no us calia.
181 Si d’ells vos romanen grans malenconies
182 del temps ja passat, no·ls deu axo noure,
183 puix no son blasfemies tals mots, ni eretgies,
184 ni contra vos menys son grans vilanies,
185 que us deguen a yra mortal axi moure:
186 car que us toca a vos, si l’hu diu ja·l gaffa,
187 y l’altre, jaqueix me, puix veus a tum prostre,
188 y l’altre a la burla li posa nom nyaffa,
189 y ab un cudolas lo chafa y esclafa,
190 hi ab axo meu reguem axo vostre?
191 Ni vull que·n passeu treball ni fatiga,
192 mas que romangam al manco a la mira-.
193 ni ell se trespon, ni ell me paltriga,
194 ni cal que us ho faga, ni cal que us ho diga,
195 ni no y cal coxi, ni si y cal cadira,
196 ni no us cal capell, ni no us cal caraces,
197 ni no u cal cosir, que sta a la revesa,
198 ni no t’o cal fer, ni cal que m’o faces,
199 ni cal caragols, ni cal carabaces,
200 ni encara llentilles, puix tinch fava fresa.
201 Ni ja fo trames, ni fo tras l’aladre,
202 ni fo tret del pou, ni calco t’aquesta,
203 ni ell fo triaga, ni cal que tant lladre,
204 compare, ruxaulo ab cua d’aladre,
205 y, per no ni ha, collo no n’i resta:
206 y fo travat l’ase y encara m’aixcava,
207 y fo triat danques en molt gran rabera
208 y al trunfo tel juga, que tot t’o guanyava,
209 donchs si trunfo te, perque no·l jugava?
210 que ara, perdeuna, molt be stich encera.
211 Ni yo·l mengolit, ni ell lo se traga,
212 sorbiu ne un glop, ni senyer ja·m colgue,
213 dentera me·n ve, ni cala la braga,
214 ni ara mendine, ni·l mot de baldraga,
215 ni yo s’ho faria, compare, mas folgue,
216 ni lo reverent prou be ho recita,
217 ni ja·m so scapat, y no es impossible,
218 ni cal que y anem, d’axo no·n fas fita,
219 y no picotejes, que prou esta trita,
220 mas encaraxo es cosa fatible.
221 Ni ja stich un gat, ni ell ensopega,
222 hi·l dart ab gangalles, y bona virolla,
223 s’es tret a mallol, la porta ensodega,
224 hi·l temps s’engurguça, y tot m’o sorrega,
225 ab l’enmescuit, que res no y affolla,
226 y l’empollastrit, y tot se enllafarda,
227 hi·l met borra en bast, que molt s’acostuma,
228 y l’u les hi percha, y l’altre l’albarda,
229 y de fit a fit la fita y aguarda,
230 y met ni bon raig que tot se consuma.
231 Ni encara llamp te fira y soflime,
232 y mal ayre·t toch, torço que t’estenga,
233 y alla mal traydor sobtos te llastime,
234 y fich que te fich, te bolque y arrime,
235 de males adives prech Deu te comprenga,
236 hi gint y suau, s’acacha y s’aplata,
237 y fo trista l’ora d’aquella jornada,
238 cami encara, llas, lo cor me n’esclata,
239 per qu’encara Lloth no fo tras la mata,
240 quant ja, la pofembra, en sal fo tornada.
241 Aquests y molts altres tan lisos vocables,
242 qui pot defensar no sien d’admetre?
243 Puix son a la vista y al toch agradables,
244 y al gust y al ohir axi delitables,
245 qu’en ceda y en llibre se deuen tots metre;
246 pero no·ls coneix qui be no·ls remuga,
247 y axi, la finor d’aquells tan poch senten;
248 mas, qui·ls escorcolla, hi·ls tria y espluga,
249 veura que no deuen ab ma tan fexuga
250 esser maltractats, puix tant representen.
251 Donchs, puix que les coses del mon raho volen
252 y en res la raho per res no vol força,
253 y aquests de tal perdua se planyen hi·s dolen,
254 donau vos tal orde, que prest se consolen,
255 puix bona equitat la part d’ells esforça:
256 llevau los les traves, fluxau lo cabestre,
257 jaquiu los anar a regna ben solta,
258 y, de tals dexebles, james siau mestre,
259 que per molt que fosseu subtil y mes destre,
260 exir no·n porieu sens molta rebolta.
261 Y contra tals gents, prohomens y savis,
262 aquestes empreses, mossenyer, dexau les;
263 puix los ho mostraren sos pares y avis,
264 hi u han heretat de sos rebesavis,
265 dexau los usar tals mots y paraules,
266 y no tenteu Deu y la paciencia
267 de gent tan enorme, cruel y salvatge,
268 y no·ls llimiteu, mas dau los llicencia,
269 y prest revocau aquexa sentencia,
270 y als mots bandejats donau los guiatge.
271 Mas si, en mes cobles, vostra reverencia
272 algun mot y troba que no es de paratge,
273 yo us prech no u prengau ab impaciencia,
274 mas que u reputeu a ma negligencia,
275 puix veu que no u dich per fer vos ultratge.
276 Car diu se que, mes que la pestilencia,
277 s’agafa y apega lo mal del bocatge:
278 per ço ara·n veig en mi speriencia,
279 qu’apres qu’a Valencia negui la preoencia,
280 aci m’an pegat tals mots y llenguatge.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 225.
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
