Jaume Gassull
Lo Sompni de Johan Johan
1 Considerant quant dignament,
2 des que lo mon te fonament
3 hi fon creat,
4 entre la gent s’es praticat
5 un bon costum,
6 que, per donar claror hi lum
7 los uns als altres,
8 segons havem trobat nosaltres
9 hi u dexarem,
10 james de scriure·ns canssarem
11 les bones coses.
12 Per que los tests resten hi gloses
13 en aquest mon,
14 per avivar d’aquells qui y son
15 l’enteniment;
16 hi·ls que y vendran, mes facilment
17 tinguen raho,
18 avinentea hi saho
19 d’aprofitar se·n;
20 hi per que mes puguen altar se·n,
21 hi dicernir
22 les flors dels fruyts, hi prest collir
23 fruytes eletes,
24 dels arbres bells que·ls gran poetes
25 han tresplantat,
26 fengint de fals y ab veritat
27 coses ben dites
28 les quals, si no fossen escrites
29 axi per ells,
30 axi als jovens com als vells
31 fora fexuch
32 traure d’aquelles nengun such
33 ni menys sentencia;
34 han ordenat ab eloquencia
35 hi bell estil,
36 tant, que·s conexen entre mil
37 d’aquells les letres,
38 puix afalaguen tant los metres
39 nostres orelles.
40 Donchs no u tingam a molt grans maravelles
41 hajen escrit de burles ni de veres;
42 que si miram ses faules hi novelles,
43 mirant los senys de qualsevol d’aquelles,
44 conexerem que son prou verdaderes.
45 Per ço, tenint l’estil d’aquells per guia
46 puix en tal art son excellents çetreros
47 encara que dormint seguit me sia,
48 descriure vull un sompni y fantasia
49 que fiu, dormint, una nit en Museros.
50 Que puix no crech gens en hauheros
51 ni en senyals,
52 ab tot que·s diu que bons ni mals
53 no·ls deu hom dir
54 los sompnis fets, ni aclarir
55 may a nengu,
56 y aquest parer es molt comu
57 entre la gent,
58 no y vull mirar tan primament
59 en aquest cas,
60 ni·m vull mostrar en res escas
61 en recitar lo;
62 ans, so content comunicar lo,
63 hi mot a mot,
64 hi punt per punt, escriure·l tot,
65 segons veureu.
66 Per ço us soplich no us enugeu
67 veuren la fi,
68 que puix que may fins al mati
69 me viu despert,
70 estant atent sobre·l conçert
71 del que hohia,
72 no crech errar la strologia
73 dexant mi res.
74 ans, en lo punt en lo qual mes
75 la son nos liga,
76 hi dels treballs la gran fatiga
77 sol descanssar
78 en començant a refilar,
79 yo somniava
80 que una nit anant caçaua
81 per les taulades;
82 com entre l’any moltes vegades
83 vos esdeve,
84 qu’en temps de pluia y en sere
85 diu hom «al can»,
86 per qu’es la caça que mes plau
87 als bons furons
88 que saben be tots los racons
89 escorcollar;
90 y apres d’aver fet encavar
91 posi sendera.
92 D’on me trobi, no se en quina manera,
93 per hon ni com, en cambra ben tancada:
94 la lebre fon una dama que y era,
95 jove y gentil, que stava de partera,
96 no sens conçert en son lit reposada;
97 y axi, parlant ab pertinents paraules,
98 segons lo loch licencians donava,
99 no perdent temps tan poch en largues faules,
100 volent partir hi desparar les taules,
101 viu que lo jorn del tot ja clarejava.
102 He yo, stimant que perillava
103 molt de ser vist,
104 com ella·m veu ab lo gest trist,
105 dix: «que teniu?»
106 «Mal foch que·l crem», dich yo, «l’estiu,
107 qu’es ja es de dia!».
108 «Com se pot fer que axi sia?
109 Trista de mi!
110 Que tan poch ha que sou açi;
111 ay, gran fortuna!
112 Guardau, senyor, no sia luna;
113 que no pot ser».
114 «Penssem, senyora, que es de fer;
115 dexem rahons,
116 mirem de tots aquests racons
117 qual es millor».
118 «Trista de mi! no u se, senyor,
119 ni se que·m faça;
120 ay! qu’es allo? es en la plaça
121 ho en la carrera?»
122 «Senyora, no, mas la tendera
123 que obre la porta».
124 «Ay, mala sort! dau me per morta
125 ans de dema,
126 que lo restar forçat sera.
127 Cridem Francina;
128 farem calar mes la cortina
129 si y haura loch;
130 donchs esperau, senyor, hun poch».
131 «No fareu pas,
132 que causareu en tal trespas
133 moltes sospites».
134 «Donchs que fare? que mil vesites
135 tinch de tots dies».
136 Y, estant en tals contraverssies,
137 vingue·l marit;
138 d’on fon forçat davall lo lit
139 yo m’encavas,
140 y el jorn seguent alli restas
141 tot aquel dia.
142 Y ans que no entras lo que us dich que venia,
143 hagui yo tret davall lo lit grans frasques;
144 hi quant fon dins, que ja fon molt de dia,
145 li demana si be dormit havia;
146 y ella respos: «No u ha volgut les basques».
147 Y, apres dinar, segons que s’acostuma
148 entre elles de vesites esmena,
149 yo viu venir de dones grant suma,
150 que no·s pot fer nengu pensse y presuma
151 en quant poch temps ne fon la cambra plena.
152 Hi totes, fent la Magdalena,
153 sensse desorde,
154 segons entraven per son orde,
155 d’una en una,
156 ab la raho qu’es molt comuna
157 del «bon pro us faça»,
158 sens largues noves feyen jaça
159 ab la partera;
160 e si alguna molt parlera
161 se detenia
162 per allargar sa cortesia
163 hi sa raho,
164 puix acabava son sermo,
165 tantost se seya.
166 Hi puix que fon plena la sgleya,
167 lo sermonar
168 senti entre elles molt cuytar
169 ans de l’oferta;
170 puix sabeu quant es cosa çerta,
171 elles ab elles,
172 hi mes si son totes femelles,
173 tantost y son:
174 volent parlar de tot lo mon
175 en tot se meten;
176 hi si callau vos acometen
177 per traure noves;
178 hi tostemps fan contres y proves
179 sobre tot hom:
180 «Hi vos que feu? hi l’altre com
181 se troba huy?»
182 Hi dir los mals de son vehi,
183 de sa vehina.
184 Y ara, parlant de medicina,
185 donen remeys;
186 hi, atlegant los furs hi leys,
187 en tot se posen;
188 y en tota res dien hi glosen
189 lo parer seu.
190 Parlar del çel les hohireu,
191 hi de la terra;
192 ara de pau, ades de guerra;
193 hi de l’infern;
194 hi de l’estiu, hi de l’yvern.
195 Hi, sens affany,
196 vos contaran tot quant en l’any
197 han començat,
198 texit, y ordit, hi acabat;
199 tot, fil per randa,
200 vos ho diran, sens donar tanda
201 pera respondre.
202 Hi, baix parlant, sentiu compondre
203 tantes cosetes,
204 que par que sien oronetes
205 dins en lo niu,
206 que si·ls sou prop, sols lo «chiu chiu»
207 basta acordar vos;
208 hi si voleu aparallar vos
209 ab ploma y tinta,
210 veureu entre elles com si pinta,
211 hi com si juga
212 d’un joch que·s diu «a la fexugua»,
213 hi com repiquen,
214 y unes ab altres com se piquen
215 del joch, baxet,
216 parlant cubert hi molt secret,
217 elles ab elles.
218 Yo, aguaytant y ohint los vols d’aquelles,
219 tan gran plaer prenia de mirar les,
220 que desigi que·ls meus cabells hi çelles
221 fossen tornats en aquell punt orelles,
222 per que pogues mes atent escoltar les;
223 y, estant axi, vent que·l joch s’escalfava,
224 creure podeu qu’en tal cas no dormia,
225 ans fon descans que molt me descanasava;
226 puix, tant com mes la bregas remesclava,
227 tant yo millor majors pedres collia.
228 Entre les quals una y havia
229 que enterroga
230 totes les altres, de ma en ma,
231 d’una en una;
232 mas, a la fi, puix per cascuna
233 li fon respost,
234 voltant lo cors gira·s tantost
235 ab gest sobtat,
236 dient a la del seu costat
237 que prop tenia:
238 «Hi com esta sa senyoria?
239 Hi sa merçe?»
240 Qu’es un parlar aquest que ve
241 d’alta Alamanya,
242 que, per venir de terra stranya
243 hi esser tal,
244 se·n fa entre elles gran cabal
245 al temps de huy,
246 dient a vos lo que de mi
247 sembla que diguen;
248 qu’encara que parlant desliguen
249 lo que dir volen,
250 elles ab elles se n’absolen;
251 y axi parlant,
252 li torna dir, prest replicant:
253 «Quant vos veure
254 estar al lit del mal que te
255 vostra cosina?»
256 «Si mi sabeu vos medicina,
257 dir la·m podeu»,
258 respongue l’altra,
259 «e si u feu tendre us per mestra,
260 puix yo fins ara·n so mal destra,
261 puix no u he fet».
262 «Deveu tenir rohin luquet,
263 qu’en vos la esca
264 bona la veig, gentil he fresca;
265 mas axo u fa...
266 Hi, escoltau, feu vos ença,
267 digau lo ver:
268 ha us acertat o fet coster
269 vostre marit?
270 Si emvidau, te us may l’envit?
271 Yo crech que no;
272 digau m’o, donchs;
273 dir vos he yo tambe del meu:
274 puix sospirant me responeu,
275 mal guany hi ha.
276 Del meu vos dich que totstemps fa
277 grans bancalades;
278 dos mesos ha que stich debades,
279 que del meu ort
280 tinch ja mig sech lo morritort
281 hi·l jolivert:
282 tot esta herm, hi tot se pert;
283 tan tart hi plou!»
284 «Prou mal son grat, senyora·s mou
285 lo meu tanbe»,
286 respongue l’altra, «y, per ma fe,
287 ell dexaria
288 tots quants envits yo fer porria,
289 abans de lanç,
290 que yo y conech gran desavanç
291 d’un temps ença».
292 Y altre parell, de part d’ella,
293 que prop mi staven,
294 molt baix entre elles rahonaven,
295 dient axi:
296 «Aquelles dos, de vos hi mi
297 parlen auzades,
298 que yo conech en les mirades
299 que·ls he vist fer;
300 mas tanbe·s tenen bon terrer;
301 hi sabeu com
302 li havem mes nosaltres nom,
303 per esser tal?
304 Na Lepafils de Sandoval,
305 qu’es mala cara;
306 de tot lo mon se trau escarn,
307 que fastig es».
308 Salta un’altra al traves
309 ab tal raho:
310 «Hahir hohi yo lo sermo
311 de la Cruada:
312 ja la tenim altra vegada
313 per dos reals;
314 quin temps tenim, per esser mals!
315 Si u volem ser!
316 Lo temps de Sent Vincent Ferrer
317 per que s’acosta;
318 y aço que·s diu que y ha en la costa
319 tantes galeres».
320 Respos un’altra: «Va de veres,
321 o es falsia?»
322 «Senyora, ver crech yo que sia,
323 segons an dit
324 huy los jurats, que mon marit
325 fon a la sala,
326 hi·ls encontra, pujant la scala,
327 que devallaven».
328 Y axi, hoint que·ls jurats nomenaven,
329 ab alta veu un’altra de la dança
330 dix: «En un loch l’altre jorn recitaven
331 unes rahons que, segons les contaven,
332 eren pijors que les noves de França,
333 de cinch o sis homens huy de Valençia:
334 hi la hu es un jurat entre·ls altres,
335 que no se d’on tenen tal preminencia,
336 de parlar tant y ab tan larga licencia,
337 en perjuhi y descret de nosaltres.
338 No se alguna de vosaltres
339 si u ha hoit».
340 «Senyora, com que s’es seguit
341 contau nos ho».
342 «Cosa que, si Deu me perdo
343 hi·m do salut,
344 lo mon es ja del tot perdut;
345 que si y penssam,
346 seria cas de metr’en clam
347 hi formar greuge;
348 que no se yo res no s’agreuge
349 que puga ser
350 pera nosaltres mes coster
351 que sera ço».
352 «Y donques, sus, contau nos ho,
353 puix ho sabeu».
354 «Senyores mies: trobareu,
355 segons me par,
356 alguns se solen ajustar
357 en çerta casa
358 d’un home de corona rasa,
359 ecclesiastich,
360 molt gracios hi molt fantastich,
361 hi molt sabut,
362 y entre la gent molt conegut
363 per exçellent,
364 de molt gentil enteniment
365 hi singular:
366 mossen Bernat de Fenollar,
367 be·l conexeu?»
368 «Senyora, si, no us estronqueu;
369 passau avant,
370 puix ab silençi escoltant
371 tot hom vos hou;
372 si sera algun divorçi nou,
373 dels que huy s’usen?»
374 «Senyora, no, ans nos acusen
375 en prou maneres,
376 y ab prou rahons molt verdaderes
377 hi de bon art,
378 tots defenent molt be sa part,
379 han altercat.
380 Mas, dir vos he per que es estat
381 aço entre ells:
382 sobre los jovens hi los vells,
383 qual de amor
384 deu esser mes merexedor
385 hi mes amat,
386 ni si·n deu ser lo vell privat
387 o mes en comte;
388 y axi los uns reben bescomte
389 en elegir,
390 la part dels vells volent tenir:
391 han fet rahons
392 per hon, moltes collacions
393 hi molts ajusts,
394 sobre aço si son tenguts;
395 hi, fent ses contres,
396 son arribats alguns encontres
397 pera nosaltres,
398 car, disputant los huns ab altres,
399 nos han donades
400 de molt sobergues garronades,
401 passant son joch
402 ab estes lengues que de foch
403 tenen los homens,
404 sobre aquells que·s casen promens
405 hi molt vellarts,
406 dient que massa·s prenen tarts
407 en tals oficis,
408 segons veu hom per los indicis
409 de cada dia».
410 «Digau nos, donchs, senyora mia:
411 hi qui son ells?
412 digau: sabeu quals son aquells
413 que favorexen
414 la part dels vells, hi desconexen
415 la joventut?
416 Digau, si Deu vos do salut,
417 de cadascu
418 los noms d’aquells, de hu en hu,
419 vejam qui son
420 que des que crech lo mon es mon
421 may hohi tal,
422 ni questio tan desegual
423 viu disputar».
424 «Senyora: l’u es Fenollar,
425 lo doctor vell;
426 Johan Moreno, hi Portell,
427 hi un Gaçull,
428 lo viscabi que te l’un ull
429 desconcertat,
430 hi·l que us he dit es lo jurat:
431 mosen Vinyoles;
432 caxa n’an fet de castanyoles
433 ells de nosaltres;
434 tambe ni ha, crech, que dos altres
435 que no·ls m’an dits,
436 los quals si son enmiscuhits
437 secretament,
438 sensse tenir gens sentiment
439 dels noms d’aquells.
440 Hi los que tenen ab los vells,
441 es lo jurat,
442 hi lo Moreno, qu’es estat
443 lo principal;
444 lo Fenollar ha fet egual
445 lo joch a tots;
446 los altres dos, la hu los bots,
447 l’altre·l tornar,
448 ab lo ferir hi rejaçar,
449 han egualat,
450 mentres lo joch los ha durat,
451 molt la partida».
452 Un’altra dix: «Senyora, per ma vida!
453 exa raho a mi la m’an contada,
454 hi no·m recort ahon la he hohida;
455 mas no tambe, tan largua ni complida
456 com ara vos la·ns haveu recitada;
457 pero yo us dich, segons que puch compendre,
458 qu’es molt mal fet en rims ni menys en proses,
459 los negres vells, qu’en tot volen entendre,
460 ni·ls jovens menys, volent ab ella contendre,
461 haien a fer sobre nosaltres gioses;
462 car no son pas aquestes coses
463 pera pahir,
464 que·s posen ells en inquirir
465 ni disputar,
466 ni si·ls devem voler y amar;
467 hi plaga·l mat
468 tambe aqueix vostre jurat,
469 que·ll tengut es
470 defendre tots temps l’interes
471 del be poblich,
472 mas no amparar mal tan antich
473 com es vellea,
474 que sols l’ohir porta ferea».
475 Y axi gira·s
476 a la mes prop, hi acosta·s
477 dient axi:
478 «Hi vos no y veu, trista de mi?
479 Mirau aquella
480 que·s met l’agulla en la urella,
481 com esta muda;
482 valria mes no y fos venguda
483 en tal conssell,
484 que per que te lo marit vell
485 faç lo que faç;
486 hi lo y he dit yo faç a faç!
487 Mirau que fa:
488 yo crech que tot lo y contara».
489 «No fara auzades»,
490 l’altra respos, «mas, puix debades
491 viu en lo mon,
492 perdent son temps com moltes son,
493 hi descontenta
494 voleu que ara no se·n senta?»
495 Y un’altra dix:
496 «E donchs, vejam qui millor n’ix
497 d’aquexa brega».
498 «Mirau est’altra que m’atlega!
499 Sou vos d’est mon?
500 Dret e raho tots temps confon
501 als trists dels vells;
502 perdrien ne cent mil parells
503 de tals debats,
504 hi, mal los veja roçegats
505 hi farts de mal!
506 Qui·ls met a cils ahon no·ls cal,
507 sien qui·s vulla?»
508 Respos tantost la de l’agulla:
509 «Hi per que no
510 deuen los vells ab gran raho
511 esser amats,
512 servits, volguts hi estimats,
513 tant hi molt mes
514 que·ls jovens folls, que no y ha res
515 en ells de be?
516 Mirau, senyora, per ma fe,
517 que u dich de cor».
518 «Mes vos creure que u feu per por,
519 o per vergonya:
520 que ja sabem la dura tonya
521 com se mastega;
522 no y ha nenguna que us ne crega;
523 creu me, callau».
524 «Mas, que·m fa mi no m’en cregau
525 nunca ni no?»
526 «Hi no·ns façau lo burgunyo,
527 per vostra fe!
528 Que, si u voleu, yo us ne creure
529 per la part mia;
530 pero no se la companyia
531 si·m seguira».
532 «Yo fie en Deu que y mostrara
533 miracle en ells;
534 car pora ser que may a vells
535 ells plegaran,
536 hi majorment fent lo que fan
537 de tal manera;
538 no sta, senyora, en figuera
539 nostre senyor:
540 nengu no us vol ser confessor
541 d’aqueix pecat,
542 mas, a cavall qu’es flastomat
543 lo pel li llu».
544 «Dexau parlar a cadascu,
545 no·ls flastomeu,
546 si no haureu matar arreu,
547 sens pietat:
548 que quant asi s’es rahonat
549 no·s diu per vos;
550 hi no fagau a Deu clamors,
551 si us ha donat
552 lo marit vell hi desdentat:
553 tot es ventura!»
554 «Com sou maleyta criatura,
555 trista de mi!»,
556 respos un’altra, «y may penssy
557 que fosseu tal;
558 com y aveu mes tan poca sal?
559 Callau, manyeta
560 que may fiu cosa millor feta».
561 «Veu quant se scusa!
562 Mas, com ne dat una en l’anclusa
563 y altra en lo clau...»
564 «Curau de vos, puix a mi·m plau;
565 que mester es
566 hajen tambe algun reves
567 qualque vegada».
568 A poch a poch la bregua fon mesclada,
569 hi lo «bum bum» anava per cossia;
570 unes estant ab ballesta parada;
571 qui, murmurant, restava engronyada;
572 caretes mil entre elles hi havia;
573 uns entrecolps ades; ades hohieu
574 un flastomar, lançant pedra perduda;
575 uns estribots, que prou no·ls entenieu;
576 cent mil rahons en poch espay sentieu,
577 car may naixque nenguna d’elles muda,
578 ni menys ne viu yo tartamuda
579 nenguna may.
580 Puix fon passat hun poch espay,
581 ab veu prou alta,
582 una, mostrant estar malalta,
583 crida: «Comare:
584 per reposar me yo la mare
585 que y sera bo?»
586 «Senyora mia, per aço»,
587 dix la madrina,
588 «yo us hi dare prest medicina,
589 com de que·m rich;
590 com aja yo bolcat lo chich
591 vos ho dire.
592 Donchs com esta vostra merçe
593 ni que us sentiu?»
594 «Tots temps me par tinch gran caliu
595 dins en lo cors».
596 «Hun bon tiho que fos ben gros
597 fora millor,
598 y apagaria la calor
599 d’aqueix caliu;
600 y, axi en l’ivern com en l’estiu,
601 fresca starieu,
602 hi yo us promet no us sentirieu
603 muntar la mare
604 que, fent axo, cerca lo pare,
605 hi, puix no·l troba,
606 voldria en mar lançar la roba
607 hi quant hi ha...
608 Ay, ay, mesquina! y quina sta
609 aquesta dona!
610 A bona fe, vos no stau bona,
611 ara mirau!
612 No us ho dire si·m demanau
613 que us hi es bo;
614 mas, en mal guany, no ve d’axo
615 que vos dieu:
616 millor m’ajut y alegre Deu,
617 hi·m prest quant am,
618 que no ve d’aldre su de fam
619 lo vostre mal,
620 y ans vos guarra hun bon perpal
621 que giripiga».
622 «Qui pora star que no se·n riga
623 d’aquestes noves?»
624 «Mes vos riurieu de les proves,
625 si u ensajaveu;
626 ay! Que si tant no us arrullaveu,
627 mes ne valdrieu».
628 Dix la del lit: «Si no tenieu
629 la lengua larga...».
630 «Ja podem veure si us amarga
631 a vos, senyora;
632 que voleu ser adobadora,
633 y estau al lit,
634 puix que yo us he levat l’enfit
635 del vostre ventre;
636 placia Deu altre us ni entre
637 ans de tres dies».
638 Y ab consemblants melenconies
639 parlant, burlant,
640 les viu estar yo rahonant
641 mes de un’ora,
642 y «a tu ho dich filla, ententi nora»
643 son temps passaven,
644 sens que de riure may cessaven.
645 Ades, ades,
646 saltant un’altra al traves
647 li dix: «Digau,
648 hi per a mi que·m consellau
649 del que us dire?
650 De veritat, a bona fe,
651 que tinch les mans
652 que no mi gose posar guans».
653 «Calor del fetge»,
654 ella respos; y entrant lo metge
655 totes callaren.
656 Mentres hi fon lo metge may parlaren,
657 ans, ab repos, estaven reposades;
658 mas no penseu que molt si reposaren,
659 que, scassament de spatles los trobaren,
660 en lo mateix tantost foren tornades;
661 mas dura poch per quant una d’aquelles
662 les destorba, fent los semblant requesta:
663 «Si·l perjohi se sguarda a les donzelles,
664 hi l’interes es tant nostre com d’elles
665 deu se pahir tal cosa com aquesta,
666 que·ls vells inichs per sa tempesta
667 hi sa maldat,
668 enveja y gran iniquitat
669 presumen tant,
670 que·ns aien traure al encant?
671 Puix açi som,
672 hi ja no y es mestre Colom,
673 feu me merçe
674 que m’escolteu del que us dire:
675 puix no es raho
676 tinguen tan gran presumpcio
677 los negres vells,
678 que penssen que, per sos cabells
679 ser argentats,
680 deguen esser volguts y amats,
681 hi par com par
682 que·ls ne deuriem desvear,
683 de ayre tal,
684 que·n romangues en ells senyal
685 per a tostemps;
686 puix açi som tantes ensemps,
687 comuniquem
688 sobre aço que fer podem
689 que millor sia;
690 no dich yo be, senyora mia?»
691 «Senyora, be,
692 tantost un’altra respongue
693 molt ho sera;
694 mas no dieu com se fara,
695 ni en quin nom»
696 «D’axo·m dieu, senyora, com?
697 En nom de totes:
698 car tan gran aygua ab semblants gotes
699 a totes toca;
700 sembla us aço ser cosa poca,
701 si passa axi?»
702 Un’altra dix: «Yo, per a mi,
703 lo que y faria,
704 davant l’Infant soplicaria».
705 «Be diu, a fe»,
706 un’altra dix, hi yo tambe
707 so d’est parer;
708 mas per axo y avem mester
709 procurador».
710 «Aldre, crech yo, sera millor,
711 al parer meu»,
712 respos un’altra, «si voleu
713 que yo us ho diga:
714 perque no·m sembla prou que liga,
715 davant l’Infant
716 posar nosaltres, soplicant,
717 aquesta causa;
718 car, dilatant, de pausa en pausa,
719 may n’exirem.
720 Per ço val mes que·n sopliquem
721 al deu d’Amor:
722 que·n sia ell conexidor».
723 «Aldre dich yo:
724 que·m par que val molt mes que axo,
725 al meu parer,
726 prengam per jutge sa muller
727 hi no a ell,
728 que no sab hom per esser vell
729 com si haura,
730 ni la part nostra si·n sera
731 molt mes segura;
732 per que, si la judicatura
733 a Venus toqua,
734 crech per a mi que sera poca
735 la vida d’ells,
736 hi no·ls valdran tots quants çembells
737 ells poran fer».
738 «Sobre ma fe, qu’es bon parer,
739 senyora, ·l vostre;
740 qui sera, donchs, l’advocat nostre,
741 que sia tal
742 que, defenent bon dret, o mal
743 si mester es,
744 sapia fer del dret enves?
745 Car tot lo fet
746 hi tot lo punt de nostre plet
747 en aço sta».
748 «Vos dieu ver, qu’en axo va»,
749 respos un’altra,
750 «que yo us avis que la part altra
751 fara diables,
752 segons que stan abominables
753 y endiablats;
754 pero, puix sien castigats,
755 coste·ns que·s vulla».
756 Mas en aço la de l’agulla
757 no si troba,
758 car de fellona se n’ana
759 a cap d’un poch,
760 per que no li altava·l joch,
761 ni menys les proves,
762 sobre les quals foren les noves
763 que us he contat.
764 Y axi, tornant al advocat
765 qui fer devia,
766 hun’altra dix mester y avia
767 procurador;
768 hi praticant del ho y millor,
769 prest s’avingueren,
770 Hi tots los vots en un parer clogueren,
771 apres d’aver tirades moltes cordes,
772 y en advocat miger artes prengueren,
773 hi prestament per aquel trameteren,
774 sens discrepar ni ser en res discordes;
775 y en tal acort, puix totes y asentiren,
776 per que mes prest s’estrenygues la fahena,
777 puix molt atart la hu sens l’altre miren,
778 procurador an Despi elegiren,
779 per ser los dos com a baci y cadena.
780 Prenent la cosa tal esmena,
781 que·l correr puntes
782 havent dexat, restaven juntes
783 en un acort.
784 Ab un estrem desig de mort
785 yo esperava
786 al advocat, que·m par tardava
787 molt en venir;
788 y en l’entretant yo senti dir:
789 «Digau senyora:
790 hi vos, que sou gran oradora
791 hi gran legista,
792 que atlegau tant lo Salmista
793 hi lo Tirant;
794 perque esta y yo stam altercant,
795 digau nos com
796 lo deu d’Amor ha nom de nom?»
797 «Diga us ho ella,
798 que del senyor mosen Corella
799 lig los mes dies
800 totes les sues pohesies».
801 «Donchs ha nom Gido».
802 «No tan, mal seny, sino Cupido».
803 «Ay! per ma fe,
804 saber legir es molt gran be
805 sols per aço:
806 tan ignorant me trobe yo
807 en tota res,
808 hi u so molt mes quant mes va; mes,
809 yo n’apendre».
810 L’altra respos: «Fareu molt be,
811 hi us estara
812 de molt bon ayre en la ma
813 tanbe la ploma;
814 pero guardau no tingua roma
815 massa la punta».
816 «Com no sabre yo, si·s despunta,
817 fer la limar?
818 Y apres, si·s vol, per al daurar
819 lor nunca y vingua».
820 «Alla, bon fat, tal te sdevinga
821 com ja u sabeu!
822 Limau, limau, hi no daureu,
823 si·s vol enguany».
824 «Hoc! L’altre jorn, dins en lo bany,
825 la hohi dir
826 encara, que·m cuydi morir
827 de grans rialles».
828 Y axi, contant semblants rondalles,
829 y ague alli
830 que dix: «Senyores per Despi,
831 han hi trames?».
832 «Com sia açi miçer Artes
833 hi trametrem,
834 hi, segons que·ns dira farem».
835 Y, estant axi,
836 miçer Artes hi·l bon Despi
837 foren venguts,
838 y ans d’esser se regoneguts,
839 una digue:
840 «Diable sou vos, per ma fe!
841 Ja u deyeu vos,
842 que ser poria que los dos
843 ensemps vinguessen».
844 Y avent los dit que s’asseguessen,
845 ab cortesies,
846 la huna dix: «Senyores mies:
847 qui lo y dira?»
848 Baxet entre elles, de ma en ma.
849 Y axi, la una,
850 qu’entre elles era mes comuna
851 hi mes briosa,
852 molt desembolta y graciosa,
853 gentil parlera,
854 li dix: «Senyor: si la partera
855 volgues testar,
856 dexar vos hiem rahonar
857 als dos ab ella,
858 hi no seria maravella
859 que, sent entrats,
860 tan fort vos fosseu aferrats
861 ab ella en noves,
862 que par que feu contres hi proves
863 de medicina.
864 Dexau l’ofici de madrina,
865 per vostra fe:
866 gire·s de ça vostra merçe,
867 si vol hoir nos,
868 y, ab tot que sia atrevir nos
869 a mes que no
870 conssent lo dret ni vol raho
871 fer vos venir,
872 tot aço va a reservir,
873 y axi·s deu creure,
874 segons, senyor, ho poreu veure
875 per nostres obres:
876 puix per a vos may foren pobre:
877 de voluntat,
878 d’afeccio, ni de bon grat,
879 ni menys d’amor».
880 Puix tant ne sou merexedor,
881 hi·ns sou devot,
882 havem resolt lo nostre vot
883 totes en vos,
884 hi mes avant, que, puix los dos
885 que sou açi
886 sou hun parell, vos y en Despi,
887 indivisible,
888 que separats es impossible
889 puguau estar,
890 pero tambe, en lo votar,
891 de nostre plet
892 procurador l’avem elet;
893 y axi us pregam
894 totes ensemps, hi us soplicam,
895 siau content,
896 ab ell ensemps, diligentment
897 voler hoir,
898 mirar, gratar hi descosir,
899 sens molta pausa,
900 sobre los merits d’esta causa
901 que yo us dire:
902 y a de saber vostra merçe
903 que·ls vells inichs,
904 essent mortals vils enemichs
905 de joventut,
906 puix que lo temps a senectut
907 los ha portat,
908 y en aquella decrepitat
909 y edat setena,
910 volrien ells, a nostra squena,
911 descarregar
912 lo fexuch pes, lo qual portar
913 ells ja no poden:
914 hi no u hauran, per molt que roden,
915 a nostre grat;
916 per ço us havem, senyor, cridat
917 que·ns consselleu,
918 nos defenau hi·ns advoqueu,
919 puix que volem,
920 y ab tot effecte u seguirem,
921 denunciar los,
922 perque pugam fer castigar los.
923 E sols aço
924 que us dich per ara, senyor, yo
925 succintament,
926 es lo punt hon pren fonament
927 esta fahena,
928 tostemps parlant no sens esmena
929 d’elles hi vostra.
930 Senyor, aço per lo part nostra,
931 tan be digue,
932 presupose vostra merçe
933 deliberam,
934 proseguint totes aquest clam
935 y esta clamor:
936 que la deessa de Amor
937 lo jutge sia».
938 «Senyora vostra senyoria
939 volra dir mes?»
940 «Senyor, puix ho teniu compres,
941 de mes sera».
942 «Entes ho tinch, senyora, ja;
943 mas, satisfent
944 al tan cortes rahonament
945 y ab tal estil,
946 que may semblant ni tan gentil
947 l’e hohit yo,
948 vos dich, senyores, qu’es raho
949 siau servides
950 ab los treballs, bens, y ab les vides,
951 y ab quant hi ha.
952 Hi, per a mi, poch satisfa
953 tal cortesia,
954 puix me teniu tal senyoria
955 quantes sou huy,
956 que largament podeu de mi
957 pendre y lançar,
958 manar tenir hi ordenar,
959 fer hi desfer,
960 complidament y ab tal poder
961 hi libertat,
962 com ho consent l’autoritat
963 del que valeu;
964 hi sols pero yo fie en Deu,
965 puix fer o pot,
966 que, puix concordes en tal vot
967 sou hi contentes,
968 no restareu gens descontentes
969 en res de mi,
970 ni menys tampoch del bon Despi
971 que açi es;
972 car ordirem tan bel proçes
973 hi d’ayre tal,
974 que si los vells huy tenen mal,
975 y ab gran raho,
976 los doblarem la çessio
977 hi son mal any».
978 Y axi tantost, sens molt afany,
979 se apartaren,
980 hi ordenar ells començaren
981 per sos capitolls:
982 hi veureu com, segons sos titolls,
983 los magnifiquen.
984 «Les vostres leys que·l mon tant multipliquen
985 obtemperant, molt excellent princessa,
986 mes principals, les dones vos sopliquen
987 hojau, dels vells que tant les perjudiquen,
988 lo clam posat a vos, alta Deessa:
989 mirant, jutgant nostres justes querelles,
990 y·ls vostres furs lo com los vells los glosen,
991 penssant tots temps que fan grans maravelles,
992 puix, cativant per fora moltes d’elles,
993 lo seu jovent y edat tendra composen».
994 «Primerament, dien hi posen,
995 no sens dolor,
996 congoxa, pena hi tristor,
997 que, puix los vells
998 son sechs y exuts mes que stornells,
999 durs hi tellosos,
1000 no deuen ser porfidiosos
1001 ni importuns,
1002 puix los estils, hi furs comuns,
1003 hi la edat,
1004 los han del tot ja bandejat
1005 de leys d’amor;
1006 que, cascu dells, conexedor
1007 deu ser de si,
1008 penssant que son rohin boçi
1009 de mastegar;
1010 e si aço volran negar,
1011 provar entenen.
1012 Segonament, que, puix defenen
1013 semblants estrems,
1014 sa passio seguint tostemps
1015 desordenada,
1016 mostren tenir molt reprovada
1017 entencio,
1018 penssant matar ab mort furo
1019 la tendre lebre,
1020 volent tenir daurat pesebre
1021 per al roçi
1022 que prou no es bo per al moli
1023 a tirar sachs,
1024 tot ple de vorm hi d’alifachs,
1025 de sparavanys,
1026 hi de cucaç hi de mals anys,
1027 prou per a ells;
1028 e si aço neguen los vells,
1029 provar entenen.
1030 Tercerament, que si pretenen
1031 esser volguts,
1032 molt tart se son regoneguts
1033 per l’embaraç,
1034 puix ja d’aquells nengu m’atraç,
1035 no te empenes;
1036 hi puix no poden fer esmenes
1037 en la barata,
1038 no·ls deu durar tant la regata
1039 en lo comprar;
1040 e si aço volran negar,
1041 provar entenen.
1042 Quartament, que si ells despenen
1043 be son argent,
1044 puix fan d’axo gran fonament,
1045 hon fossen tals
1046 de donadors e liberals
1047 uns Alexandres,
1048 als seus falcons, plens de filandres
1049 hi rebuats,
1050 no·ls cal tenir encapellats
1051 davant lo loure,
1052 car de mig morta no·s poden moure;
1053 y axi es ver,
1054 e si u volran negant saber,
1055 provar entenen.
1056 Quintament, que, puix tant ofenen
1057 nostre jovent,
1058 que prenen per espedient
1059 en la vellea
1060 casar ab jove, que recrea,
1061 segons se diu,
1062 y axi u legim del rey Daviu,
1063 de dos donzelles
1064 que, sent molt vell, dormi ab elles
1065 per recrear,
1066 mas no per que per angendrar
1067 ell fos ja bo,
1068 si ells nos volen per axo,
1069 no y consentim,
1070 ans los diem que y disentim;
1071 y es lo per que,
1072 puix no merexen tant de be,
1073 car dos estrems
1074 no poden may ligar ensemps,
1075 ni es raho;
1076 e si volran sobre aço
1077 res replicar
1078 hi non volran be atorgar,
1079 provar entenen.
1080 Sisenament, puix disconvenen
1081 tant, vert hi sech,
1082 per fer los perdre tal entech,
1083 los desenganen:
1084 qu’encara que ells les demanen,
1085 per molt que u vullen,
1086 de libertat ara·s despullen
1087 de may dir hoch,
1088 car ni la vista ni lo toch
1089 d’aquells no·n volen;
1090 he si u han fet, elles se·n dolen
1091 ab gran raho;
1092 e si·ls volran possesio
1093 ells atlegar,
1094 ni res d’aço volran negar,
1095 provar entenen.
1096 Setenament, que, puix comprenen
1097 tots ells quants son,
1098 que dos vegades en lo mon
1099 esser no y poden,
1100 ni u faran may per molt que roden,
1101 sien contents
1102 cercar se tals espedients
1103 per a sos mals,
1104 qu’en temps y edat sien eguals,
1105 per que millor
1106 sia entre ells nostre Senyor,
1107 que es vera pau,
1108 per que Sent Pere ni Sent Pau
1109 no·ls departexquen,
1110 car no vol Deu que·ls vells merexquen
1111 jove muller;
1112 e si negar volran lo ver,
1113 provar entenen.
1114 Huytenament, puix que se stenen
1115 en fer rahons,
1116 o, verament, illusions
1117 pera provar
1118 que deuen ser dignes d’amar
1119 y esser amats,
1120 puix los tenim denunciats
1121 per sos demerits,
1122 sera mester que tots sos merits
1123 yxquen a lum;
1124 hi, sabent çert ans daran fum
1125 que no claror,
1126 puix que punits ab gran furor
1127 del tot seran,
1128 prou de mals anys lavors tendran
1129 hi prou que fer;
1130 e si u volran negant saber,
1131 provar entenen.
1132 Novenament, que, puix sostenen
1133 tan mala causa,
1134 sens molt discors ni larga pausa
1135 los mostraran,
1136 hi faç a faç los provaran,
1137 de res d’amor
1138 nengu esser merexedor
1139 de tots quants son,
1140 ans, dret d’amor tots los confon,
1141 puix al convit
1142 d’amor tostemps a son despit
1143 lo vell s’acosta,
1144 hi tots temps va carrega l’osta
1145 hi cranquejant,
1146 hi quant lo vent li va manquant
1147 crex lo pantaix,
1148 per hon prou voltes fa carraix
1149 tantost l’antena,
1150 y, axi forçat, mostra carena
1151 o prest trabuca,
1152 car es pijor que or de luca
1153 lo trist del vell,
1154 que nunca te gens a martell;
1155 y axi es ver,
1156 e si u volran negant saber,
1157 provar entenen.
1158 Deenament, que, puix nos venen
1159 los anys a pes,
1160 dels vells aquests lo qui·n te mes
1161 molt menys ne val,
1162 hi que tant mes li creix lo mal
1163 quant los anys creixen;
1164 y est desavanç, ells no·l coneixen
1165 ni menys l’entenen,
1166 mas pels desigs qu’en ells revenen
1167 reben engan,
1168 penssant que tostemps bons estan,
1169 hi, Deus ho sap,
1170 si per desastre alça·l cap
1171 son caragol,
1172 tantost esta fet hun bunyol,
1173 segons lo plech,
1174 y aço per que en guaret sech
1175 tostemps se peixen;
1176 e si negant ells no u coneixen,
1177 provar entenen.
1178 E, mes avant, per que pretenen
1179 esser los fet
1180 gran prejohi en descret
1181 de totes elles,
1182 requiren, que si en tals querelles
1183 mes volran dir,
1184 ni ajustar ni afegir,
1185 ho puguen fer;
1186 hi, proseguint com es mester,
1187 si proveheixca
1188 com justament fer se mereixca
1189 y es de justicia;
1190 hi, castigant d’ells la malicia
1191 he culpes grans,
1192 sien aguts a vostres mans,
1193 hi ben guardats
1194 diligentment hi confessats
1195 de tals maleses,
1196 que·ls nos condampnen les despeses
1197 Vostra altesa».
1198 Puix la deessa hague compresa
1199 la tal clamor,
1200 provehi prest ab molt amor,
1201 fent intimar
1202 a l’altra part, hi fer citar
1203 una per tres,
1204 mostrant zelar molt l’interes
1205 d’aquesta part.
1206 Y a cap d’un poch hi no molt tart
1207 vingue Moreno,
1208 que per son mal coneix l’ageno,
1209 hi vol çercar
1210 lo que no ha mester trobar
1211 ni menys hoir,
1212 hi tot son fet es escopir
1213 tostemps al çel,
1214 car lo que·ll penssa esser mel,
1215 es bon açever
1216 que·m par que sia d’Almudever,
1217 en lo jutjar,
1218 volent tot sol al coll portar
1219 pes que tant pesa.
1220 «De manament de part de Vostr’altesa,
1221 una per tres citat, me represente:
1222 mas, segons tinch esta causa compresa,
1223 veig yo ma part perjudicada y lesa,
1224 car del meneig aquest prou no·m contente;
1225 y ab tot que tinch dels vells largua licencia,
1226 hi general hi molt bastant procura,
1227 tostemps parlant ab digne reverencia,
1228 soplicar vull vostra gran excellencia
1229 que provehir me vulla sta scriptura».
1230 «Com se pot fer tal desmesura
1231 ni contra fur?»,
1232 respos Despi, «yo vull segur
1233 dels vells estar,
1234 ans, pux un clar, senyora, par
1235 y axi es ver,
1236 ell per los vells tenir poder
1237 hi prou bastant,
1238 no·ls ho mester anar peixcant
1239 ni cercar yo:
1240 per ço us requir entre en preso
1241 de continent,
1242 car no coneix prou esta gent
1243 vostra altesa;
1244 no·ls deu esser cosa admesa
1245 fins sia stat,
1246 com se pertany, ben confessat».
1247 «Que es aço»,
1248 respos Moreno, «y que fet yo
1249 ni que comes,
1250 que vos m’ajau a fer proçes,
1251 ni menys nengu,
1252 per defenssar lo be comu?»
1253 «Ara u veureu»,
1254 respos Despi; «no us enugeu,
1255 veureu lo tema;
1256 proseguireu vos lo protema
1257 com vos parra».
1258 «Donchs concordem nos de scriva»,
1259 dix lo Moreno.
1260 Respos Despi: «Sia Ximeno».
1261 «No vull aqueix»,
1262 Moreno dix, «que no·m coneix
1263 y es gran ronçero».
1264 «Voleu que sia Sobrevero?»
1265 «Aqueix es bo».
1266 «Mossenyer, donchs, rebeu axo;
1267 tocau ho be».
1268 «Ara vejam si us fartare,
1269 ni que fareu,
1270 que ben se que no·m penjareu».
1271 «Dexem rahons,
1272 hojam vostres confessions»,
1273 dix lo Despi.
1274 «Hohiu les donchs, que veus m’açi».
1275 Y axi fon fet,
1276 car prestament se fon retret
1277 a una part,
1278 a hon molt be hi de bon art
1279 ell confessa,
1280 hi per escrits ell deposa
1281 ab veritat,
1282 sobre·l que fou interrogat,
1283 lo que y sabe:
1284 molt largament ell ho digue,
1285 mal de son grat,
1286 puix que lo joch era forçat.
1287 Havent prestat son sagrament,
1288 segons que fer solempnament
1289 s’es praticat,
1290 respos, essent interrogat,
1291 sobre·l primer.
1292 E dix: qu’en part era molt ver
1293 de alguns vells,
1294 mas qu’empero ell no es d’aquells,
1295 que de amor
1296 no pugua ser merexedor,
1297 per que es molt clar
1298 que·s veu tots jorns molt rebrotar
1299 en ell natura,
1300 hi que, trobant bona pastura
1301 son caragol,
1302 ab tot que sia moll bunyol,
1303 traura la banya.
1304 Sobre·l segon, ab pena stranya,
1305 hi respongue,
1306 hi atorgant dix: «Com, perque
1307 lo vell roçi
1308 no pot menjar lo bon boçi,
1309 puix que lo y donen?
1310 Exes senyores me perdonen:
1311 no y han ben vist;
1312 si al malalt qu’es lo vell, trist
1313 hi desmenjat,
1314 no li donau boçi triat,
1315 may menjara,
1316 per hon, tostemps perillara
1317 la sua vida».
1318 Y, ab hun sospir molt fora mida,
1319 dix: «No y dich mes».
1320 Sobre·l tercer dix: «Est proçes,
1321 segons me par,
1322 clarament pot tot hom mirar,
1323 es envejos
1324 y estranyament malicios;
1325 com, sens empenes
1326 no pot servir be y sens esmenes
1327 a un mester,
1328 lo bon matraç al ballester?
1329 Be es veritat
1330 lo que damunt esta posat,
1331 que no va dret;
1332 mas ja per ço no pert son dret
1333 d’esser matraç».
1334 Sobre lo quart dix: «Aquest laç
1335 me par molt fort;
1336 com, per ser vell, se te per mort
1337 james negu?
1338 Qual ley ho vol ni dret comu
1339 que axi sia?
1340 Yo be us atorch que sta en la via
1341 y en lo cami,
1342 hi molt pus prop que lo fadri,
1343 naturalment,
1344 hi que no y val or ni argent
1345 ni menys diners,
1346 ans, es forçat que los primers
1347 vajen davant...».
1348 De molts sospirs acompanyant
1349 tot lo que deya.
1350 Sobre·l cinque dix «que be creya
1351 ser veritat
1352 tot quant alli esta posat,
1353 y ab gran raho;
1354 y aquest capitol per res yo
1355 negar no·l gose».
1356 Sobre·l sise dix: «No·m repose
1357 molt en aquest,
1358 per que no m’alta lo protest
1359 qu’elles hi fan,
1360 que, si u han fet, tan be u faran
1361 altres vegades,
1362 car si stan ara gabellades
1363 en no dir och,
1364 ni·n volen may vista ni toch,
1365 recordar s’an:
1366 menjaran porch, hi mudaran
1367 prest de parer».
1368 Sobre·l seten dix «esser ver
1369 en tots los caps;
1370 per que la salssa, per als naps
1371 mustius hi vells,
1372 vella deu ser axi com ells;
1373 y axi·s deu fer,
1374 segons lo boix pendre·l morter;
1375 car, lo qu’es clar,
1376 yo no u vull gens porfidiar,
1377 puix ho conech».
1378 Sobre l’huyten, de sech en sech,
1379 dix: «Tot lo negue:
1380 mas, com veuran lo que desplegue
1381 per la part mia,
1382 conexeran sa strologia
1383 esser errada;
1384 com es aço garba ligada
1385 que passe axi?
1386 No cregen gens exir de mi
1387 a bon mercat,
1388 que, puix que m’an denunciat,
1389 es ja tot fet;
1390 yo fundare tanbe mon dret,
1391 com es mester».
1392 Sobre·l nove dix esser ver,
1393 de larch a larch;
1394 be es veritat que lo seu arch
1395 es ja molt fluix,
1396 hi, si tirant prou voltes cruix,
1397 sens caplevar,
1398 tan flach com es, basta matar,
1399 encara caça;
1400 que si vellea jens l’acaça,
1401 ja per aço
1402 no resta que·ll nos senta ho
1403 pera be fer
1404 mes mal, que may nengun barber
1405 sarzir poria.
1406 Sobre·l deen dix que y sabia
1407 lo que y coneix;
1408 que prou mals anys te qui envelleix
1409 masa en lo mon,
1410 car be coneix que quants vells son
1411 ensemps ab ell,
1412 son molt millors pera conssell
1413 que pera brega;
1414 pero que tot quant damunt nega,
1415 ho provara.
1416 Essent a punt ja l’escriva
1417 y aparellat,
1418 puix fon del tot be confessat,
1419 y avien fet
1420 ab compliment tot son pertret
1421 hi son lavor,
1422 li dix donar caplevador
1423 a la persona.
1424 Puix altercat hagueren una stona
1425 sobre lo punt de pendre l’o dexar lo,
1426 ab tot que·l fur no u atorga ni u dona,
1427 puix que la part no stava molt fellona,
1428 li consenti deguessen capllevar lo.
1429 Y axi cobra Moreno l’esperança
1430 que ja del tot mig perduda l’avia,
1431 hi, demostrant dels vells la gran puxança,
1432 no volgue dar una sola fermança,
1433 ans ne porta una gran letania,
1434 a demostrar que·ll ne tenia
1435 moltes hi prou,
1436 y ab molt bon dret, franques a l’hou
1437 hi molt segures,
1438 hi sens empaig netes hi pures,
1439 sens reçelar
1440 les hi deguessen refusar.
1441 Y, estant axi,
1442 li dix tantost lo bon Despi:
1443 «E, donchs, que feu?
1444 Hon es aço que vos dieu?
1445 Hajam fermançes:
1446 vejam aquestes grans puxançes
1447 que vos mostrau».
1448 Respos Moreno: «Esperau,
1449 que yo y hire,
1450 hi mes de mil ne portare».
1451 De continent,
1452 ya be prestat bon sagrament
1453 hi homenatge,
1454 ell ana fer son presonatge
1455 partint d’alli,
1456 que, altrament, may lo Despi
1457 lo y atorga.
1458 Mas, poch apres, tantost torna
1459 ab gran furor,
1460 que paregue fos caçador
1461 que ve de caça,
1462 que despeats porta a la traça
1463 infinits goços;
1464 o par que fos la ferma moços
1465 ab lo basto,
1466 portant detras gran professo
1467 dallesiats,
1468 de mal vestits hi destrarpats,
1469 hi desonests.
1470 Y al menys veureu si son aquests
1471 semblants a ells,
1472 que son donats per part dels vells
1473 hi homens proms;
1474 dels quals fermanses son los noms:
1475 Johan Pantaix
1476 ple-de-mil-anys, Marti Carcaix,
1477 Nofre Panssit,
1478 Jaume Ruat, Guilem Podrit,
1479 Perot Ysagre,
1480 mossen Sospir, miçer Puagre,
1481 don Ramon Fleuma,
1482 en Matheu Sech, n’Alfonso Reuma,
1483 mestre Rugall,
1484 mossen Rovell, miçer Gargall,
1485 en Lorenç Tos,
1486 mossen Jamech En-pipitos,
1487 miçer Laguanya,
1488 mossen Humor, Vicent Migranya,
1489 Andreu Moxell,
1490 Gaspar Estopa, don Fluxell,
1491 miçer Postema,
1492 Antoni Brach, mestre Quarema,
1493 Felip Sardina,
1494 miçer Exut, Cosme Ranyina,
1495 y en Amargos,
1496 Damia Grony, Miquel Çelos,
1497 mestre Trist-any,
1498 mossen Adzar, Domingo Cany,
1499 Tomas Corcat,
1500 Bernat Tramssit, Aloy Podat,
1501 n’Agosti Fluix,
1502 Jordi No-puch, Lois Arruix,
1503 y altres molts mes;
1504 los quals, venint ades ades,
1505 si ajustaven,
1506 que poch a poch hi arribaven
1507 darrers venint.
1508 Y axi·l notari, scrivint
1509 hi tocant l’acte,
1510 fermaren tots en lo contracte
1511 com s’acostuma;
1512 y apres d’aver donat tal suma
1513 de companyons,
1514 passant entre ells moltes rahons,
1515 ell presenta
1516 una scriptura, que dona
1517 al secretari,
1518 fent hi posar son calandari
1519 de continent.
1520 «Constituhit personalment
1521 denant vos, alta y excellent
1522 Venus Deessa,
1523 Johan Moreno, qui confessa
1524 esser donat
1525 per part dels vells ab veritat
1526 procurador,
1527 emparador hi defenssor
1528 de la vellea;
1529 posa e diu: qu’en ells recrea
1530 lo desig tant,
1531 que si·ls anava aumentant
1532 tant lo poder,
1533 inçessantment fer hi desfer
1534 no cessarien;
1535 pero, per quant prou no refien
1536 de ses ahines,
1537 volen cercar viandes fines
1538 hi delicades;
1539 e que per ço, si·s son clamades
1540 d’aquells les dones,
1541 ab prou rahons, vives hi bones,
1542 y autoritats,
1543 clar mostraran que, tots amats
1544 hi ben volguts,
1545 deuen esser, hi molt tenguts
1546 en reverencia.
1547 Pero, per quant Vostra excellencia
1548 s’a evocat
1549 aquesta causa hi tirat
1550 de la cort nostra,
1551 tots soplicam l’altesa Vostra
1552 vulla derir,
1553 y, ensemps ab vos, pendre y tenir
1554 a la raho,
1555 qu’en causa tal sia·l bordo
1556 ensemps ab vos;
1557 que, puix siau vosaltres dos,
1558 contents serem,
1559 y a tot bon dret nos sotsmetrem
1560 a vostre for,
1561 puix que sabreu, dexant la flor,
1562 collir lo fruyt;
1563 y ab tot que diguen esser buyt
1564 lo caragol
1565 del vell, tenint plech de bunyol,
1566 per ço no resta
1567 no sia gall, puix que te cresta
1568 tan be vermella,
1569 y al so de nostra caramella
1570 ballar no·s puga;
1571 car si la pell es de tartuga,
1572 un poch ruada,
1573 a tot ventrell fruyta saunada
1574 mes aprofita,
1575 hi, si tan prest lo gust no excita
1576 per no ser tendra,
1577 ja per aço no es dit gendra
1578 negu d’aquells;
1579 car los draps fins, per esser vells,
1580 nengu no·ls lança;
1581 e que, si no rompen be lança
1582 en semblants juntes,
1583 ja per axo de correr puntes
1584 privar no·s deuen;
1585 e que, si ella, al temps que·s çeven
1586 sobre lo loure,
1587 massa laugers no·s solen moure,
1588 no es maravella,
1589 car, per ser molt closa la sella,
1590 a l’encontrar,
1591 porien per molt revessar
1592 rompre·ls arçons,
1593 hi per aço los esperons
1594 donen fluxets;
1595 hi que tan be, si·ls seus luquets
1596 donen gran fum
1597 primer que no encenguen htm
1598 ni molt gran flama,
1599 hi que per ço qualsevol dama
1600 tant los desdenya,
1601 no·ls leva que la secha lenya
1602 no valga mes
1603 que no la vert, que no val res
1604 ni·s pot encendre;
1605 e que, si tart se solen pendre
1606 en la fahena,
1607 tanbe la fan be y sens esmena,
1608 tan treballant,
1609 que fan venir dolça brollant
1610 l’aygua de luny,
1611 car, de la let, qui millor muny
1612 molt mes ne trau;
1613 e que tanbe tanquen ab clau
1614 tots los secrets,
1615 lo que no fan los jovenets
1616 qu’en l’ame van;
1617 hi que huy dels tals com se stan,
1618 los vells falcons,
1619 faran d’ells tals relacions
1620 si·ls dexen tralla,
1621 que be veuran no mengen palla
1622 si no civada.
1623 Mas, per que mes examinada
1624 e discutida
1625 sia esta causa, hi dicernida,
1626 requer, demana
1627 a Vostr’altesa, don emana
1628 nostra justicia,
1629 pera pagar la gran malicia
1630 d’aquesta gent,
1631 per que millor lo fonament
1632 se·n pugua veure,
1633 segons molt clar o farem creure
1634 y ab gran raho,
1635 nos façau asignacio
1636 de advocats.
1637 Los quals seran prest ajustats,
1638 puix ho maneu,
1639 hi la raho tanbe l’avreu
1640 tantost açi.
1641 Requer tanbe, que·l bon Despi
1642 sia tantost
1643 prest sotascrit, puix ho respost,
1644 hi es raho,
1645 a la pena ditalio.
1646 Ya, caminant
1647 a poch a poch, irem avant
1648 com fer se dega,
1649 hi de justicia no·s denega
1650 may a nengu;
1651 requirint ne, pel be comu,
1652 carta publica».
1653 Y axi, segons com se pratica,
1654 fon acceptada,
1655 e provehida y entimada
1656 a l’altra part,
1657 manant lo jutge, no fos tart,
1658 a l’escriva,
1659 donar trellat, si·l ne volra
1660 Despi haver.
1661 Lo qual respos: «No l’he mester:
1662 vinga Raho,
1663 siam en la cotlacio,
1664 que molt me plau».
1665 Moreno dix: «Donchs, esperau,
1666 que yo y hire,
1667 y ensemps ab mi la portare,
1668 si la sabia
1669 anar cercant fins en Ongria,
1670 o en Anglaterra...».
1671 Tan secament me donen mortal guerra
1672 les dones huy, volent ab mi contendre,
1673 hi, segons quant me corren fort la terra,
1674 perduda ja del tot tinch ma desferra,
1675 si tu, raho, ma part no volls defendre:
1676 les quals estan ab los vells molt de punta,
1677 yo, procurant la part d’ells hi la mia,
1678 puix ton engeny sobre tots se remunta,
1679 te volgut dar al jutge per adjunta,
1680 puix, be jutgant, tot hom te pren per guia.
1681 Per ço·t soplich, per cortesia,
1682 vulles venir
1683 ab mi alla, per aclarir
1684 aquesta causa.
1685 Y aço, com mes ab curta pausa
1686 fer se pora,
1687 un boçi mes que cent valdra
1688 en altra hora;
1689 e puix sens tu se desafora
1690 tot nostre be,
1691 te prech, senyora, per merçe,
1692 que no·t detingues,
1693 mas que tantost ab mi te·n vingues;
1694 que·l jutge sta
1695 ab la ballesta en la ma
1696 hi ja parada:
1697 perque esta causa s’es portada
1698 molt soptadet,
1699 d’axo del joch d’alamanyet.
1700 Hi tras canto;
1701 e per aço, senyora, yo
1702 tinch tanta pressa,
1703 per que d’Amor es la deessa
1704 lo jutge nostre,
1705 e yo tinch por que no·s demostre
1706 molt parcial,
1707 y que no·ns pose lo dogal
1708 ab rahons bones,
1709 que ja sabeu dones ab dones,
1710 hi tals com ella,
1711 hi majorment per tal querella,
1712 que basten fer».
1713 Dix la raho: «Posat primer;
1714 yo·t seguire,
1715 qu’en aqueix loch yo no y sabre
1716 anar sens guia».
1717 Y axi los dos feren sa via
1718 hi son cami,
1719 hi, quant abduys foren alli,
1720 fent los fer loch
1721 raho passa, son poch a poch,
1722 al setial
1723 hon la deessa en tribunal
1724 aseyta estava.
1725 Moreno, quant veu s’acostava,
1726 y era saho:
1727 «Senyora», dix, «es la Raho
1728 nostra padrina».
1729 «Compassio me fa esser vehina
1730 y entrar en part hon may tingui posada,
1731 qu’es tan gran cort, molt excellent Reyna,
1732 hon res de meu si y sopa no si dina;
1733 hi per ço·m par que y estich manlevada».
1734 Venus respos, ab cara molt contenta
1735 y affable gest: «Siau vos ben venguda,
1736 car be qui son vostre gest representa;
1737 y atorgue us yo que·m son de luny parenta,
1738 segons lo poch que us tenim coneguda».
1739 Y, apres d’averla detenguda
1740 ab tals rahons,
1741 puix que del tot tots los grahons
1742 hague muntat,
1743 seure la feu al seu costat;
1744 hi, rahonant
1745 la una ab l’altra, en l’entretant
1746 tot hom callava,
1747 sino Moreno, que sforçava
1748 la sua part,
1749 que stava ja pena del quart,
1750 ab molta por.
1751 pero, sforçant hi fent bon cor,
1752 dix: «Que es de fer?
1753 hire per miçer Sabater,
1754 mon advocat?»
1755 «Ja volria fosseu tornat»,
1756 respos Despi,
1757 «que yo no stich per aldre açi
1758 su per axo».
1759 Respos Moreno: «Ja y vaig yo;
1760 anau pel vostre».
1761 «No cureu vos, senyor, del nostre,
1762 que ja y sera,
1763 que yo us promet no y fallira,
1764 ans, com torneu,
1765 açi crech yo que·l trobareu».
1766 Y axi trames
1767 a fer venir miçer Artes
1768 Despi tanbe.
1769 Pero Moreno, quant vingue,
1770 tot sol torna;
1771 y axi Despi li demana:
1772 «Donchs, que es estat?
1773 No ve lo vostre advocat?»
1774 Dix l’altre: «No,
1775 qu’en fets de la Enquisicio
1776 esta retret;
1777 pero, tantost que aja fet,
1778 ell sera açi».
1779 «Bo es axo», respos Despi.
1780 «Com quin mal es?
1781 Tampoch no y es miçer Artes?»
1782 «Que us cal rallar?
1783 Tanbe l’hauriem de sperar».
1784 Y axi, parlant
1785 Moreno y ell, hi mosqueyant
1786 los advocats
1787 foren alli tots arribats
1788 per disputar;
1789 y axi veureu al rastellar
1790 qual d’ells del lli
1791 ha pres la stopa, o lo bri,
1792 ni menys l’arista.
1793 «Coses hi a que·ns paren a la vista
1794 promtament be, senyora molt illustre,
1795 com la paret podrida, vella y trista,
1796 que·ns sembla tal, de vista com de lista,
1797 quant, reparant, n’es passat lo palustre:
1798 dels vells aquests, vell es lo de defora,
1799 vell lo dedins, envellit per vellea,
1800 y, envellits vells, vellea·ls desafora
1801 per vells velluts, l’envellit cor los plora
1802 com d’ells, per vells, lo vell temps no sarrea.
1803 Sols lo desig qu’en ella recrea
1804 jove sta huy
1805 molt mes que may, hi tan fadri,
1806 que, si pintar
1807 algu·l volgues, hi blasonar
1808 creu que staria
1809 dins en lo breç, o que·l tendria
1810 al braç la dida:
1811 car, puix no te edat complida,
1812 d’aci·s segueix
1813 que may lo vell prou se coneix
1814 ni s’alimita,
1815 ni lo temps vell li aprofita,
1816 ni lo novell,
1817 ans, pel desig, tot li par bell
1818 hi profitos;
1819 hi si·l rugall, pantaix ni tos,
1820 lo desengana,
1821 plora·l desig hi creix la gana,
1822 hi, puix que crida,
1823 lo vell qui es del desig dida
1824 vol lo complaure;
1825 e sols per ço se deuen raure
1826 hi anutlar,
1827 desfer del tot y adnichilar,
1828 dells tals estremps:
1829 car tots aquells que·ls dexa·l temps
1830 hi ja no·ls vol,
1831 ab lo garbell peixquen lo sol,
1832 si·l temps segueixen;
1833 donchs, puix los vells gens nos conexen,
1834 forçat sera
1835 que·ls alarguem donant la ma
1836 pera guiar los;
1837 pero, si vull desanganar los,
1838 no me·n creuran,
1839 ans, crech que poch magrahiran
1840 tot quant fare;
1841 pero en Moreno, per ma fe,
1842 per que es discret,
1843 al menys, crech yo, algun poquet
1844 ho metra en comte,
1845 hi u levara d’aquell besconte;
1846 mes, general
1847 procurador hi principal
1848 m’an dit que y es,
1849 hi, fins açi, ho ha defes
1850 hi be portat:
1851 si tan be n’ix son advocat,
1852 bona·ls dira.
1853 E donchs, vejam hon se refa
1854 lo fet dels vells,
1855 en que voleu la part d’aquells
1856 corroborar:
1857 cascu es tengut de desigar,
1858 naturalment,
1859 a si mateix honestament,
1860 be hi no mal;
1861 aquest desig es natural,
1862 dicte que si,
1863 mas, deus voler tu per a mi
1864 allo mateix
1865 que per a tu, sensse perpleix,
1866 haver voldries:
1867 hi tals desigs van per les vies
1868 de caritat.
1869 Donchs, per que·l vell, podrit, ruat,
1870 no pot penssar
1871 que del mal grat discobre clar
1872 lo testimoni?
1873 Donchs, que direm del matrimoni?
1874 Aqui sta·l punt!
1875 Que·m voleu dir lo duo sunt
1876 in carne una?
1877 Aquesta ley es molt comuna
1878 pera tot hom:
1879 com se pot fer que l’home prom,
1880 canssat d’afanys
1881 ab la donzella de quinz’anys
1882 pugua avenir se
1883 ni que los dos puguen unir se
1884 en nengun temps
1885 essent ells dos los dos estrems?
1886 Vols ne raho,
1887 y una gentil conclusio,
1888 clara y molt bella?
1889 Tu, essent vell, no vols la vella,
1890 ans, defogint,
1891 tramant, cercant, tostemps texint,
1892 lo jove çerques:
1893 ab tu mateix me par alterques,
1894 çercant ton mal,
1895 y esta raho natural
1896 y entendres dexa,
1897 car la dolor de si matexa
1898 la fa çercar
1899 incessantment lo ranyhinar
1900 hi lo divis.
1901 Per que, puix, quod tibi non vis
1902 tu fas en ella?
1903 Tostemps pora, ab justa querella,
1904 cercar remor,
1905 que si vergonya o temor
1906 ambos adiunxit,
1907 lavors lo que Deus coniunxit
1908 se desfa prest,
1909 car mostren vos aquell protest,
1910 com son dedat,
1911 ab que en secret han protestat
1912 dins en son cor;
1913 hi, puix que veu no son d’un for,
1914 l’oficial,
1915 per escusar entre ells mes mal,
1916 pren ne paraula,
1917 y axi·ls parteix a lit y taula,
1918 e mes avant.
1919 Que·m podeu dir vos, replicant
1920 sobre aço,
1921 «la jove vull, monsenyer, yo
1922 per procrear,
1923 car manans Deu multiplicar
1924 sobre la terra»?
1925 En eix ganchet sol se aferra
1926 lo fet dels vells;
1927 e per ço us dich no fa per ells
1928 semblant fahena,
1929 car, puix tantost mostren carena
1930 en mar bonança,
1931 no poden may portar la dança
1932 seguint lo so;
1933 per ço·ls desdenya de tal so
1934 la jove tendra,
1935 car no es bo prengua la çendra
1936 tantes vegades,
1937 estant tot l’any axi debades
1938 dins hun conclavi,
1939 tancada tostemps ab son avi.
1940 Donchs, l’engendrar,
1941 per ara·ls vells dexen l’estar,
1942 car be y aura
1943 qui millor que·lls hi donara
1944 molt bon recapte,
1945 hi no hauran viure d’acapte
1946 axi com ells;
1947 qu’encara que james dels vells
1948 case nengu,
1949 ja per axo lo be comu
1950 tant no perilla,
1951 que lo cassar se pare y filla
1952 admetre·s dega,
1953 e veus, donchs, com als vells se nega
1954 tot lo que posen;
1955 e donchs, digau los que reposen
1956 com ja es dit.
1957 Si·ls fills dels vells, fills de despit
1958 hi de mitat,
1959 se poden dir ab veritat
1960 per l’una part,
1961 per que testemps d’un boçi es fart
1962 tantost lo pare,
1963 hi de gran fam la trista mare
1964 resta mig morta,
1965 veus, donchs, per que gens no·s comporta
1966 sien d’admetre,
1967 que scassament per acometre
1968 valen mealla,
1969 per que amaynant tostemps devalla
1970 senectus ista;
1971 haveu legit be lo Salmista?
1972 Veureu que diu,
1973 forsa, que scur gens ho escriu
1974 ni si·s coneix,
1975 y al jove vell com malaheix:
1976 quia, afflictus
1977 dicit quod puer maledictus
1978 centum annorum;
1979 hi, mes avant: beati quorum
1980 remisse sunt,
1981 si be no stan en aquest punt
1982 los vells aquests,
1983 per que no u diu dels desonests
1984 axi com ells;
1985 pero tampoch se diu d’aquella
1986 tecta peccata,
1987 segun acta et probata
1988 per los escrits
1989 per ells posats e damunts dits
1990 hi atlegats,
1991 perqu’en aço ja y som estats
1992 altres vegades,
1993 hi no·n rebut prou sofrenades
1994 sobre aço;
1995 per ço no vull esser molt yo
1996 ara prolix.
1997 No us recordau per ells se dix
1998 non ambulabunt
1999 et manus habent et non palpabunt
2000 escassament?
2001 Car per tenir poch fonament
2002 ja d’aquest mon,
2003 los homens vells ydoles son,
2004 mas no de colre;
2005 que no·ns degam d’aquells tots dolre,
2006 yo no us ho negue,
2007 pero boçi ab que·ls ofegue
2008 no·ls vull donar,
2009 ni·m fora may negu lohar
2010 tal sen raho.
2011 Segueixquen, donchs, l’openio
2012 dels bon doctors:
2013 veureu de que merexedors
2014 aquells los fan;
2015 hi, no rebent ton gran engan,
2016 faran lo que
2017 per raho y dret fer los cove.
2018 Legiu Terençi,
2019 veureu en quant tendran silençi;
2020 mirau l’Egidi;
2021 no us oblideu tanpoch l’Ovidi,
2022 De Arte Amandi,
2023 y alli veureu quin sucrecandi
2024 y a pera ells;
2025 de bons doctors cent mil parells
2026 ne portaria,
2027 pero james acabaria
2028 de atlegar;
2029 per ço no y vull altri portar
2030 si no Barbaça,
2031 en aquell pas hon embaraça
2032 tot vostre fet,
2033 puix que tot sol te prou pertret
2034 per a tot quant
2035 dir me volra, ben alleguant
2036 tant com pora.
2037 O, negra enveja, core ma fa
2038 perdre·l johil
2039 e pero dix Davit axi:
2040 quando respexit,
2041 cum in honore esset non intellexit;
2042 y acomparat
2043 als animals bruts es estat,
2044 y axi com ells.
2045 Y axi·s pot dir tambe d’aquella
2046 ab gran justicia:
2047 quid gloriaris in malicia?
2048 puix que no pots,
2049 conserva·l menys, d’aquells tres vots,
2050 en tu la hu;
2051 puix que per ley y dret comu
2052 lo mon te dexa,
2053 posat davant aquella rexa
2054 de la raho,
2055 y al que dius hoc diras de no,
2056 si·t vols conexer.
2057 Com se pot fer pugues merexer,
2058 car diu Davit,
2059 com ja damunt es estat dit,
2060 de aquells vells
2061 que son als trenta cinch parells,
2062 labor et dolor?
2063 Absit, senyora, tantus error!
2064 Que vostr’altesa
2065 ofena tant la gentilesa
2066 d’estes senyores,
2067 que sobre tan velles penyores
2068 hi tan arnades,
2069 tan espletades y esquimades,
2070 hi derrohides,
2071 deguen prestar ses tristes vides
2072 ab tal afany!
2073 A cent per cent non es bo·l guany
2074 de tals esmerços,
2075 segons d’aquells los quarts y·ls terços
2076 son diferents;
2077 mirau com pot nengu sens dents
2078 mastegar faves?
2079 Quins bavosalls per a tals baves
2080 son les donzelles?
2081 Prenguen de sopes escudelles,
2082 hi grans de pebre;
2083 no y cal posar en lo pesebre
2084 del vell civada,
2085 puix la desdiu cada vegada
2086 hi y diu de no:
2087 dau li alfaç o bon sego,
2088 puix es provat
2089 que·l vell, posat en tal edat,
2090 est imperfectus;
2091 o maledicta ista senectus
2092 et miserabilis!
2093 Est apetitus insaciabilis
2094 com de l’avar:
2095 tots temps te fam hi vol menjar,
2096 hi no mastega;
2097 dau li solssits, dau li que bega,
2098 feu li picats;
2099 sien d’uymes desenganats
2100 publicament,
2101 puix que senyalen a la gent
2102 esse audaces;
2103 et dico vobis sunt pertinaces
2104 sine potencia,
2105 et sunt finales in penitencia,
2106 y ad quemlibet forum
2107 sepulcrum patens guttur eorum
2108 et sic decepti
2109 et in peccatis esse concepti
2110 vere videntur,
2111 que, donchs, speren? Quid intuentur?
2112 puix non utuntur,
2113 lampades sue iam extinguntur
2114 hi totes cruxen;
2115 l’aygua y roman: donchs, que s’arruxen,
2116 puix l’oli·ls fall.
2117 No fa per ells res de treball,
2118 car lo bon peix
2119 y·l bon boçi, a qui·l mereix
2120 se deu donar.
2121 Y axi, puix donchs se mostra clar
2122 nostra justicia,
2123 la desfrenada y vil malicia
2124 d’aquesta gent,
2125 puix natural raho u consent,
2126 vos soplicam
2127 que, ben mirat lo nostre clam,
2128 hi declareu;
2129 que, puix som certs hi mirareu
2130 ab diligencia,
2131 ja no volem vostra excellencia
2132 mes detenir,
2133 ans, darem loch si y volra dir
2134 res l’altra part,
2135 per que ja·ns par que sia tart
2136 hi se·n valdria.
2137 Aquell convit, per qual se vulla via,
2138 qu’en lo millor lo qu’es mester hi manca,
2139 crech per a mi no fer lo mes valdria;
2140 qu’en tot dinar, si ho voleu que sia,
2141 aldre si vol que no tovalla blanca.
2142 Dich ho per ço, puix es mia la tanda,
2143 que·m par de mes voler parar les taules,
2144 si los bocins voleu dar fil per randa;
2145 car lo qui pren ab pinçes la vianda,
2146 en taula pot, menjant, contar prou faules.
2147 Puix nostre plet no sta en paraules,
2148 alta senyora,
2149 lo que a mi mes m’entrenyora
2150 en aquest fet,
2151 es que la part vol fer pertret
2152 de filateries;
2153 mas, puix no son estes materies
2154 pera tot hom,
2155 ans de molts anys mostrarem com
2156 se deu entendre:
2157 y aço sera mes que defendre
2158 la part dels vells.
2159 Car no sta en blasfemar d’ells
2160 ne dir ne mal,
2161 que, puix la plaça·ns es egual,
2162 y axi·s deu creure,
2163 a Vostr’altesa fare veure
2164 lo que rahone:
2165 la qual soplique me perdone,
2166 que dir ho he.
2167 Les dones huy, sobre ma fe,
2168 per vos ser dona,
2169 penssen tenir sa part molt bona
2170 hi molt segura;
2171 empero a mi mes m’asegura
2172 la bona causa,
2173 per hon tots crem que, sensse pausa,
2174 dexant a part
2175 totes favors, sens altre sguart
2176 sera son dret
2177 a cadascu molt clar hi net
2178 prest atorgat;
2179 e, si per ço us he soplicat
2180 que la raho
2181 per part de tots sia·l guio
2182 ab Vostr’altesa,
2183 no·n deu restar en res ofesa
2184 Vostr’excellencia;
2185 ans, ab deguda reverencia
2186 tostemps parlant,
2187 puix aquest fet nos toca tant
2188 com se pot dir,
2189 no·ns ho deveu a mal tenir
2190 haver ho fet.
2191 Y axi, entrant en aquest fet,
2192 sobre·l posat
2193 per l’altra part hi atlegat
2194 contra los vells:
2195 que·m par que sien reconsells
2196 molt fora temps,
2197 voler negar los dos ensemps
2198 no poder ser
2199 units de grat ni d’un voler,
2200 per les rahons
2201 que·s poden dir illusions
2202 falsses hi fictes;
2203 puix venen tant contra·ls edictes
2204 hi manaments,
2205 contra les leys hi documents
2206 que mana Deu.
2207 Car lo proisme, com sabeu,
2208 deu ser amat,
2209 tengut, volgut hi estimat,
2210 quant hom mateix;
2211 e veus de hon se infereix
2212 lo que vull dir.
2213 Per ço us ho vull mes aclarir:
2214 que dieu vos?
2215 Ho diferexen molt los dos
2216 en la edat:
2217 penssant la jove que es estat
2218 ell tal com ella,
2219 s’egualara semblant querella
2220 que vos mesclau,
2221 y axi tendran repos hi pau.
2222 Et inde quid?
2223 Qu’ella al temps de son marit
2224 plegar voldria.
2225 Donchs, qual raho als vells desvia
2226 amats no sien?
2227 Ni del jovent, quals tant confien
2228 esser segurs,
2229 d’esser exemps de leys hi furs
2230 de velledat?
2231 Ni·n quin ha may assegurat
2232 ni preservada,
2233 durant lo temps sia guardada
2234 ista juventus?
2235 Puix, com los vells, non est inventus
2236 similis illis;
2237 quod si videntur suis capillis
2238 albo colore
2239 et propter me digni honore
2240 patras dicuntur.
2241 Donchs, que vol dir non coutuntur
2242 hi res no valen?
2243 In omni loco, tots s’egualen
2244 molt dignament,
2245 ab l’asaunat hi vert jovent.
2246 Que dieu mes,
2247 sumant per orde lo proçes?
2248 non habent dentes,
2249 et propter hoc sunt impotentes;
2250 digau, mosenyer:
2251 en que us voleu vos ara retrenyer
2252 sobre aquest pas,
2253 que·n fa la part un molt gran cas?
2254 Que y podeu dir,
2255 si no voler ne inferir,
2256 segons mostrau,
2257 que sense dents no pot la clau
2258 obrir lo pany?
2259 Hi quants se·n troben entre l’any
2260 de bons manyans,
2261 que, per esser sobtils de mans,
2262 ab prou ganchets
2263 obren molts panys que son estrets
2264 hi be tancats?
2265 Qu’encara qu’entren doblegats
2266 y apoch apoch,
2267 sensse cuytar se fan son joch
2268 hi son lavor,
2269 hi per allo es molt millor
2270 tinguen lo tempre
2271 algun poquet fet al destempre,
2272 que massa fort:
2273 per que, si encontra o remort
2274 en la moleta,
2275 ho en qualque guarda molt retreta,
2276 no romp, mas presta;
2277 mas, si lo pany es de ballesta,
2278 tantost hi obre.
2279 Donchs, no us cal dir que·l vell es pobre
2280 de spedients,
2281 puix sab ginyar sos esturments
2282 cercant remey.
2283 Donchs que fa al cas aquexa ley,
2284 non ambulabunt?
2285 Qu’encara que semper clamabunt
2286 gutture suo,
2287 estant tots temps in simul duo,
2288 be s’avendran,
2289 que yo us ofir no y cridaran
2290 negun vehi.
2291 Voleu ho veure de fi en fi
2292 lo que yo us dich?
2293 Mirau aquell doctor antich:
2294 quomode tute
2295 Tulli ha scrit De Senectute
2296 excellentment;
2297 mirau tanbe com l’ignocent
2298 ho passa lis,
2299 en lo paraf terçer, si quis,
2300 hi, mes avant,
2301 la hon se va mes alargant,
2302 parafo Quantum,
2303 septima lex: Si et intantum,
2304 quod seniores
2305 ad consulendum sunt meliores,
2306 hi va molt saldo,
2307 segons ho prova lo gran Baldo;
2308 hi Johan d’Imola,
2309 hi l’Alexandre tanbe d’Imola
2310 com ho conferma;
2311 hoc, que lo Bartol no u referma
2312 singularment!
2313 Com ni per hon han fonament
2314 ea que dixi,
2315 et semper mecum sunt afixi
2316 in causa ista?
2317 Aliud est que no·l Salmista
2318 lo que yo us dich.
2319 Com lo trobau, vos, enemich
2320 de la raho,
2321 al vell que vol fermar bordo
2322 per por de caure?
2323 lo que hoiu no us deu molt plaure,
2324 segons me par;
2325 com me sabreu vos desligar
2326 estes rahons?
2327 Ab lo Fraeciscus de Mayrons,
2328 non que iam vidi;
2329 no u fareu, donchs, ab lo Ovidi,
2330 per bona fe,
2331 que ’s mes lo punt estrenyere
2332 que no us pensau,
2333 regonexeu que diu Sent Pau,
2334 Ad Filipensses?
2335 Hi mando us prou passar defensses
2336 tant com volreu.
2337 Y, en l’Evangeli, Sent Matheu
2338 que y ha scrit?
2339 No us done yo sucre candit
2340 si no molt fi.
2341 Pero, legiu Sent Agosti,
2342 Amore mei,
2343 en lo De Civitate Dei;
2344 veureu que diu
2345 de l’home vell, ni que n’escriu,
2346 que es lo pus fort:
2347 que nunca mor fins tant que es mort;
2348 gafau axo!
2349 Per que vejau si pert lo so
2350 ni la mesura,
2351 legiu lo Sent Bonaventura,
2352 doctor sobtil,
2353 ab altres prou mes de cent mil
2354 del Flors Sanctorum.
2355 Donchs no es aço·l Beati quorum
2356 que m’atlegau?
2357 Ni menys seran, si be y penssau,
2358 quinque laudates;
2359 guardau, que be us darem çabates
2360 a vostres peus.
2361 Legiu, en lo dels Macabeus,
2362 veureu la prova;
2363 mirau en la Digesta Nova:
2364 Codice Plusquam,
2365 prima secunde, termino Nusquam,
2366 Septima coma,
2367 et Lodovicus, tanbe de Roma,
2368 quomodo dicit
2369 si debet esse lo vell sotlicit,
2370 ni que deu fer
2371 quomodocunque, puix te poder;
2372 facite nobis,
2373 postea ante, sicut pro vobis:
2374 qui si tal es
2375 etiam semper sumus equales.
2376 E, donchs, hou hou
2377 miçer Artes par vos que cou
2378 la mia salssa?
2379 Guardau, que ley ni glosa falssa
2380 no·m fara nosa;
2381 glosau me vos aquesta glosa,
2382 sicut scripsi:
2383 yo crech sera l’Apocalipsi,
2384 pro aliquibus.
2385 Donchs, conexeu est iste cibus
2386 bonus ad gustum;
2387 sed utrum sit iustum, iniustum,
2388 no y dich yo res.
2389 Mas, resumint be lo proçes
2390 que haveu dit,
2391 los fills dels vells, fills de despit?
2392 O male dictum!
2393 A seculo non est auditum
2394 tale obprobrium
2395 contra precettum et matrimonium!
2396 Quod, propter hoc,
2397 dimittet homo, poch a poch,
2398 patrem et matrem,
2399 et consequenter dimittet fratrem,
2400 et hec dimissa!
2401 Qui ab cunyats entra en missa
2402 se n’hix a soles.
2403 E donchs que us par d’estes resoles,
2404 mosenyer meu?
2405 Teniu hi res que y repliqueu
2406 sobre aço?
2407 Poria us dir ara a vos yo:
2408 quid intuentur?
2409 et habent os et non loquentur
2410 yo crech que si:
2411 que, ben mirat, quant fins açi
2412 he yo portat,
2413 ordit, provat hi atlegat,
2414 molt clar se mostra,
2415 esser en tot molt la part nostra
2416 corroborada.
2417 Y, puix que tant resta provada,
2418 no y vull dir mes,
2419 que yo·m conech que stich ençes
2420 en atlegar.
2421 Pero, per mes no fatigar
2422 Vostr’excellencia,
2423 sols la soplich qu’en la sentencia,
2424 aquesta gent,
2425 coneguen be lo fonament
2426 de sa malicia,
2427 essent molt prest nostra justicia
2428 desempachada».
2429 Puix fon del tot la causa disputada
2430 molt largament en tan bela audiencia,
2431 presents les parts, asignaren jornada
2432 los jutges dos, pera dar la porrada
2433 en l’endema, hi poblicar, sentencia;
2434 y axi tot hom a casa se·n tornava,
2435 puix ague fet cascu lo perque y era;
2436 hi·l bon Johan, que molt content restava,
2437 son advocat tanbe s’acompanyava,
2438 parlant ab ell axi per la carrera:
2439 «Be·m so altat de la manera
2440 del vostre dir,
2441 com vos he vist tant embotir
2442 hi atlegar,
2443 fer hi desfer, y apropiar
2444 excellentment
2445 hi satisfer molt finament,
2446 qu’en fe de Deu,
2447 major renom que vos no us creu
2448 haveu guanyat;
2449 mas, vos no ves restar parat
2450 miçer Artes,
2451 quant ell hohi que li digues
2452 «e, donchs, hou hou,
2453 mossenyer meu, par vos que cou»
2454 que barba pits
2455 posa tantost als vostres crits,
2456 hi lo Despi
2457 ferma los ulls lavors en mi
2458 molt alterat».
2459 Respos lavors son advocat:
2460 «O, fidem Dei!
2461 No conexeu vos, corpus mei,
2462 aqueixa gent
2463 qu’en lo seu dir fan fonament
2464 de barrumbales,
2465 hi tot son fet es, ab rialles,
2466 fundar son dret;
2467 ara veuran si y ha pertret
2468 pera obrar.
2469 No·m so volgut tant alargar
2470 yo com podia;
2471 que mes doctors mostrar volia,
2472 y, ab rahons fines,
2473 les Decretals hi Clementines,
2474 hi la gran Suma,
2475 Angel d’Aretzo, Rafel Cuma,
2476 hi l’Albert Gran,
2477 y el Codi, hi l’Andres Johan».
2478 «Sabeu de que»,
2479 Moreno dix, «sobre ma fe,
2480 me so spantat?
2481 Com en hun loch tan senyalat
2482 y en tan gran plaça,
2483 no y ha atlegat sino Barbaça,
2484 miçer Artes».
2485 L’altre respon: «Com an lo pres
2486 de improvis!
2487 Y axi tot hom se n’es be ris,
2488 que be u he vist;
2489 per ço y so yo vengut previst,
2490 hi ben armat.
2491 Pero, mirau, que replicat
2492 gens no mi ha!
2493 Dema veureu qui n’estara,
2494 al poblicar:
2495 car no podem sino guanyar,
2496 per nostra part;
2497 mas, com havem tengut bon art,
2498 be u deya yo,
2499 que, si raho fos en aço,
2500 per la part nostra
2501 seria be com clar se mostra
2502 lo joch egual».
2503 «Sabeu perque us fiu yo senyal,
2504 quant disputaveu?»,
2505 Moreno dix, «vos no y miraveu:
2506 qu’en atlegar,
2507 rahms dexa de rahonar
2508 ab la deessa,
2509 prenent plaer en la gran pressa
2510 que vos tenieu,
2511 com tan espessos enbotieu
2512 axi·ls doctors,
2513 que, per ma fe, los miradors
2514 quants n’i havia
2515 ab gran plaer hi alegria
2516 vos escoltaven».
2517 Y axi, rallant, ells se n’anaven
2518 fent son cami;
2519 mas, l’escriva, tantost alli
2520 per manament
2521 dels jutges, molt diligentment,
2522 ell replega
2523 los actes tots, hi·ls ordena
2524 segons devia.
2525 Y axi, anant se·n dreta via,
2526 ell los porta
2527 als jutges prest, hi·ls presenta
2528 tots los contractes.
2529 I axi les dos, examinant los actes,
2530 regonexent los papers y escriptures,
2531 passant rahons entre elles hi grans tractes,
2532 res no poguem presumir dels seus pactes
2533 los miradors, sino per conjectures:
2534 Raho, scoltant, tapavas les orelles;
2535 Venus, parlant Raho, restava muda;
2536 may negun mot poguem compendre d’elles,
2537 fins que Raho dix, arrunçant les çelles:
2538 «Segons axo per hac hi so venguda».
2539 «Podeu ser vos de mes tenguda»,
2540 dix la deessa,
2541 «si no jutgar segons confessa
2542 la part matexa?
2543 Que lo que us dich entendre·s dexa,
2544 si be y mirau;
2545 que lo minor vos oblidau...
2546 mirau hi be;
2547 no veu que diu sobre·l cinque?
2548 veniu açi:
2549 mirau aço! siau ab mi,
2550 per vida vostra!
2551 Que veus açi com clar se mostra,
2552 sens ficcio.
2553 Girau a la confessio,
2554 sobre·l seten,
2555 y alli veureu com se defen,
2556 o si s’acusa,
2557 y al menys veureu si es escusa
2558 que yo us hi done».
2559 «Donchs, no u digau, que be m’adone
2560 del que·m dieu,
2561 mas, si compendre vos voleu
2562 be tots los caps...»
2563 «Mirau que diu sobre los naps,
2564 mustius hi vells:
2565 si us par que sien reconssells,
2566 a vos o deix;
2567 passau ne ’ls ulls, legiu aqueix
2568 de larch a larch:
2569 mirau que diu tanbe del arch...»
2570 Dix la Raho:
2571 «Mas ell ho diu del seu rotlo,
2572 que surt molt fluix,
2573 pero que, ab tot qu’encara cruix,
2574 se troba be»
2575 «Y axo us dich yo, trista, tanbe»,
2576 dix la deessa;
2577 «no u entengau a la revessa,
2578 que·ll mostra clar
2579 que sta huy, pera pelear,
2580 millor que·ls altres.
2581 Hi ve us açi per hon nosaltres
2582 tenim prou lum
2583 per aclarir tot aquest fum,
2584 molt prestament:
2585 per que podem lo argument
2586 fer a pus fort,
2587 per que, si ell, estant mig mort
2588 se te per tal,
2589 hi creu que mes que·ls altres val
2590 per al mester,
2591 es clar senyal del poch poder
2592 que·ls altres tenen;
2593 hi tots los caps hon se defenen,
2594 no munten res,
2595 car tot lo punt d’aquest proçes
2596 en aço sta».
2597 Dix la Raho: «Ab vos so ja,
2598 pero no·m par
2599 axi·ls deguam del tot privar
2600 ab tals ultrançes:
2601 enterrogem ne les fermançes
2602 que·ns han donat,
2603 per que molt mes examinat
2604 sia aquest fet;
2605 y, avent hi fet tot lo putret
2606 que fer podem,
2607 mes sanament declararem;
2608 voleu ho vos?»
2609 «Contenta so». Y axi les dos
2610 feren venir
2611 tantost alli, per aclarir
2612 la questio,
2613 Lois Eunuch, y an Tremolo,
2614 y a miçer Moix,
2615 mossen Moquita, y en Coix-Coix,
2616 que eren estats
2617 los que arrers eren plegats
2618 a l’ajustar los.
2619 Hi, començaut ha enterrogar los,
2620 degueren ells:
2621 «Esperarem, senyora aquells
2622 que venen ara».
2623 «No·ns hi cal fer tant gara»,
2624 dix la Raho,
2625 «que, de ma part, contenta so
2626 que, quatre u sinch,
2627 sobre lo dupte que yo tinch
2628 hi vull saber,
2629 mi vulen dir lo seu parer».
2630 Y axi·ls digue:
2631 «Digau me, donchs, per vostra fe:
2632 los vells aquests,
2633 quant als convits d’amor requests
2634 son convidats,
2635 dexau los desacompanyats
2636 vosaltres may?»
2637 Respos tantost en Johan Glay:
2638 «Val Deu, senyora!
2639 vist la edat quant los honora
2640 degudament,
2641 hora ni punt ni hun moment
2642 may los dexam,
2643 ni, encara que fer ho vullam,
2644 no u podem fer,
2645 ni menys esta en nostre poder
2646 perdre·ls may d’ull».
2647 «No, es, donchs, mes lo que yo vull
2648 per ara veure»,
2649 dix la Raho; «ara vull creure
2650 lo que·m dieu».
2651 Venus respos: «Gracia a Deu,
2652 que u veureu clar!»
2653 Y axi·ls ne feren prest tornar
2654 per son cami;
2655 y, fent venir tantost alli
2656 a l’escriva,
2657 a ordenar se comença
2658 prest la sentencia.
2659 Y·l jorn apres, qu’en l’audiencia
2660 ja s’ajustaven,
2661 abduys les parts, que desigaven
2662 veure·n la fi,
2663 foren tantost de bon mati
2664 alli presents;
2665 hi·ls jutges, essent diligents
2666 en espaxar,
2667 ans que deguessen poblicar
2668 examinant,
2669 hi relegint hi comprovant
2670 ab diligencia,
2671 regonegueren la sentencia
2672 les dos ensems;
2673 tenint gran ansia tostems,
2674 hi gran reçel,
2675 que no fos fet a nengu pel
2676 de injusticia.
2677 «Es livell just lo çeptre de justicia,
2678 quant, justament jutgant, se administra
2679 per egualar hi temprar la malicia:
2680 castiga·ls mals, refrena la cobdicia,
2681 y a viure be a tot hom asinistra.
2682 Pero, mirant d’aquella la figura,
2683 en l’una ma li vem portar la spasa,
2684 y en l’altra·l pes, senyalant la mesura:
2685 y axi, passant huy d’ella gran fretura,
2686 tot hom la vol pero no per sa casa,
2687 car tant com mes los mals abrasa
2688 hi be castiga,
2689 tant la te mes per enemiga
2690 y abominable
2691 lo qui de res se sent culpable;
2692 pero no resta
2693 que les restants virtuts, en esta
2694 tan solament,
2695 no tinguen totes fonament,
2696 puix que, sens ella.
2697 Poder obrar es maravella
2698 may res de be.
2699 Aquesta es la que soste
2700 lo be comu;
2701 aquesta fa que cadascu
2702 viu molt content,
2703 si te bon seny, en l’estament
2704 que sta posat;
2705 aquesta·ns fa la veritat
2706 clarament veure;
2707 aquesta·ns fa los duptes creure
2708 hi aclarir;
2709 aquesta·ns fa be dicernir
2710 y examinar,
2711 tornar a loch hi areglar
2712 lo que es mal fet;
2713 aquesta·ns fa cercar l’endret
2714 de totes coses;
2715 d’aquesta parlen en ses gloses
2716 tots los doctors;
2717 aquesta·ns fa merexedors
2718 de gran renom;
2719 aquesta·ns fa hi·ns mostra com
2720 viure devem.
2721 Pero nosaltres entenem
2722 en egualar,
2723 pacificar hi limitar,
2724 hi aclarir,
2725 y en concordar hi avenir
2726 los clams posats
2727 contra·ls damunt denunciats
2728 pares antichs;
2729 los quals trobam ser enemichs
2730 de si matexos,
2731 puix que, portant al coll tants fexos
2732 de sobrats anys,
2733 volen donar dels seus afanys
2734 part a tot hom;
2735 per ço nosaltres, mostrant com
2736 est fet esta;
2737 havent esguar que cascu fa
2738 lo que pot fer
2739 hi no·l que vol, puix lo poder
2740 a tots no basta;
2741 vist que tenim en mans la pasta
2742 libertament,
2743 pera mirar molt amplament
2744 hi molt bastant,
2745 per les dos parts tot ço e quant
2746 s’es pogut dir,
2747 provar, loar, hi encarir,
2748 hi praticar,
2749 hoc hi negar, hi comprovar
2750 ab rahons bones,
2751 axi per la part de les dones
2752 com per part d’ells;
2753 e vist que ja los cascavells
2754 tenen panssits;
2755 e vist que stan tostemps hunits
2756 molt de ventrell;
2757 e vist que son sensse rovell
2758 d’aquells los hous;
2759 e vist que mes que no les nous
2760 fan la remor;
2761 e vist qu’en ells fall la calor
2762 ja natural;
2763 e vist que d’ells ja lo perpal
2764 esta sgranat,
2765 e ja no es bo per fer forat,
2766 puix no y ha çer;
2767 vist que los vells han menester
2768 doble stipendi,
2769 hi tantost dien Fe me rendi.
2770 mas no de por,
2771 si no que mes no·ls basta·l cor
2772 ni la virtut;
2773 vist que tostemps ab la salut
2774 estan en luyta;
2775 vist que, sovint, sols de la fruyta
2776 s’enfiten prest;
2777 vist que, si tiren mal de sest,
2778 pijor de vol;
2779 vist que d’aquells esta ja·l sol
2780 molt alta a la posta;
2781 vist que lo vell te la resposta
2782 millor que·ls fets;
2783 vist que del tot estan desfets
2784 hi eclipssats;
2785 vist que ja·ls han desenganats
2786 hi ells no y crehen;
2787 vist que, parlant d’amor, recrehen
2788 ab molt plaer,
2789 puix del passat l’ull hi broquer
2790 sols los roman,
2791 mas no s’adonen del engan,
2792 que·l cuch del vell
2793 quant vol filar o fer capell
2794 tantost se penja,
2795 hi que james la fulla menja
2796 ben mastegada;
2797 vist que tostemps esta enbogada
2798 la sua ayguera,
2799 hi que tostemps la sangonera
2800 tenen malalta;
2801 vist que tanbe tostemps fan falta
2802 al cloure·l joch;
2803 vist que d’aquella may lo seu roch
2804 val per peo;
2805 e vist que d’ells lo brau leo
2806 es gatoli,
2807 qu’encara que volent dir «si»
2808 mene la cua,
2809 al primer salt tantost rebua
2810 hi diu «no pus»;
2811 vist que tanbe al primer sus
2812 se troba mat,
2813 car may esta encubertat,
2814 puix no·s pot moure;
2815 e vist que, quant se troba·l cloure,
2816 fa mal profit,
2817 car tot o fa a son despit
2818 hi mal son grat;
2819 vist qu’entra tostemps doblegat
2820 son caragol,
2821 y es ja provat esser bunyol,
2822 segons lo plech;
2823 vist que, tostemps, restant en sech
2824 mostren carena;
2825 vist que tan be ja la fahena
2826 de l’arquejar
2827 no fa per ells, ni·l carduçar
2828 tanpoch la lana,
2829 qu’encara que y sia la gana
2830 fall do poder;
2831 vist que tanbe, al menester,
2832 los seus falcons
2833 no spantaran ja molts agrons,
2834 car son moxetes
2835 que scassament les busqueretes
2836 o bequerudes
2837 volar poran, segons les mudes
2838 que tenen ja;
2839 e vist tanbe qu’en raho sta,
2840 puix que les dones
2841 dormint ab ells, a les espones
2842 dormen del lit,
2843 passant de clar tota la nit
2844 ab lo desig,
2845 com si y agues paret en mig,
2846 morint de fam,
2847 car nunqua troben lo reclam
2848 dels vells a punt,
2849 pera cantar al contrapunt
2850 que han mester;
2851 e vist quant tart en son temer
2852 claven la vira,
2853 lo moviment d’aquesta ira
2854 es un corco
2855 que·ls dona mortal passio,
2856 puix, ab tals faltes,
2857 viure les fan com a malaltes,
2858 tenint dieta,
2859 bevent tostemps ab cullereta
2860 en sanitat,
2861 fent los servar de castedat
2862 per força·l vot,
2863 tant, qu’en son niu al segur pot
2864 filar l’aranya,
2865 hi d’agils vel mal de migranya
2866 hi merarchia,
2867 del dejunar la nit hi·l dia
2868 ve lo bascar,
2869 lo mal de cor hi·l sospirar,
2870 y esmortiments,
2871 hi cent mil altres accidents,
2872 hi rams de mare:
2873 don, desijant qui les repare,
2874 cerquen remeys,
2875 per hon prou voltes nostres leys
2876 afavoreixen;
2877 et vist que·ls vells prou no coneixen
2878 ni menys reçelen
2879 semblants perills, ans, tostemps belen
2880 volent mamar,
2881 devrien se ja desvear
2882 d’aquests mals vicis,
2883 puix que miram per los indicis,
2884 hi clar se veu,
2885 que, per molt que·ls ajude Deu,
2886 ab tants afanys
2887 acaminant, may en deu anys
2888 arribaran,
2889 fent tot l’esforç que fer poran,
2890 d’içi a Nules;
2891 hi som les dones com les mules,
2892 que, ben penssades
2893 volem esser, hi cavalcades
2894 a totes hores,
2895 hi·ls esperons son cantiplores
2896 molt delitoses.
2897 Pera les que stan desijoses
2898 d’asaborir
2899 la bona nit hi mal dormir;
2900 hi vist tanbe
2901 que, puix en ells no y vem de que
2902 puguen fer joch,
2903 que lo fet d’ella es sola lo toch
2904 hi parauletes;
2905 e vist que ja d’ells les jutgetes
2906 pera les dones
2907 per res al mon ja no son bones
2908 pera sonar,
2909 ni tampoch per afalaguar
2910 neguna d’elles;
2911 e vist ab quant justes querelles
2912 se son clamades,
2913 hi que n’estan molt alterades
2914 y ab gran raho,
2915 puix que dels vells lo vell bordo
2916 es canya ferla,
2917 hi, si d’aquells algu es dit perla,
2918 sera de peix,
2919 pero la jove l’avorreix
2920 tant hi·l desdenya,
2921 puix tostemps fa com la spardenya
2922 la companyhia;
2923 hi vist tot quant veure podia
2924 ni replicar,
2925 y·ls advocats al disputar
2926 lo que y han dit;
2927 vist lo proçes molt be fornit
2928 de tot ço y quant
2929 era mester, ben atlegant,
2930 hi la scriptura
2931 per lo semblant, hi la procura
2932 per part d’aquells;
2933 vist qu’en Moreno y es per ella
2934 en tal ajust,
2935 que no pot ser del mateix fust
2936 pijor clavilla,
2937 y esta tan be ja dins la ylla
2938 dels penssaments,
2939 puix son del tot sos esturments
2940 desconçertats,
2941 que, puix que no·ls hi han untats
2942 d’oli d’olives,
2943 li han cregut tant les adives,
2944 que es be mester
2945 que y mostre Deu tot son poder;
2946 Jesus:
2947 e atenent
2948 misericordiosament
2949 en esta causa,
2950 ab molt repos e no sens pausa
2951 examinada,
2952 hi com se deu be ruminada
2953 hi discutida,
2954 compresa be hi aclarida
2955 ab gran saho,
2956 per Nos, na Venus, hi Raho,
2957 abduys ensemps;
2958 davant los ulls tenint tostemps
2959 de nostra penssa
2960 aquell qui es vera defenssa,
2961 hi creador
2962 de tot lo mon, hi redemptor
2963 universsal,
2964 lo qual, clavat alt en lo pal,
2965 per tots salvar
2966 a mort cruel volge liurar
2967 a si mateix,
2968 d’on tot johi bo proceheix
2969 hi verdader;
2970 exercitant nostre poder,
2971 pronunciam,
2972 sentenciam hi declaram:
2973 que tots los vells,
2974 hi·ls que seran semblants a ells
2975 segons les obres,
2976 no puguen ser d’amor manobres
2977 ni tampoch mestres;
2978 ans, tots aquells que son mal destres
2979 en aquest art,
2980 volem, manam vixquen a part,
2981 fora·l ramat;
2982 per que lo gall que es mal granat
2983 pera lavor,
2984 molt poch li val ser cantador,
2985 puix no fa pondre;
2986 hi per ço·s deu lo vell dispondre
2987 en fer tal vida,
2988 sabent que te lo temps a mida;
2989 hi, fil per randa
2990 que dels desigs faça comanda
2991 o çessio,
2992 a·ls que y daran millor raho,
2993 y, ab menys afany,
2994 en poch espay, qu’ells en tot l’any;
2995 y, en ser de nit,
2996 vajen tantost de taula al lit,
2997 y en bon coxi
2998 reposen be fins al mati;
2999 hi la costella
3000 sia la sopa y la scudella;
3001 y, al dia clar,
3002 sien tenguts tantost anar,
3003 passos contats,
3004 alla hon son mes obligats,
3005 que es: a hoir
3006 missa, primer, y a oferir
3007 l’anima a Deu,
3008 puix que tan prop del regne seu
3009 tenen los peus;
3010 hi no anar cerquant capmeus
3011 ni pedres fines,
3012 conforts, solsits ni medicines
3013 per avivar,
3014 ni fer que pugua rebrotar
3015 lo margallo,
3016 que, trahucat, ple de corco,
3017 no es ho a res;
3018 e mes, manam no·s curen mes,
3019 de huy avant,
3020 contraminant anar cercant
3021 jovens mullers,
3022 puix no fa al cas com asparvers
3023 dormir ab presa;
3024 per esser gent tant indefesa
3025 hi tan civil,
3026 que no·n trobam, entre cent mil,
3027 solament hu
3028 que sia bo, ni cuyt ni cru,
3029 a res d’amor.
3030 Pero nosaltres, ab tenor
3031 de la present,
3032 los bandejam publicament
3033 de la cort nostra,
3034 puix conexem hi clar se mostra
3035 massa s’enpenyen;
3036 car, puix en res ja no·ls constrenyen
3037 les nostres leys,
3038 no consentint en los homeys
3039 de si matexos,
3040 manam que no sien adnexos,
3041 mas separats.
3042 Pero, si, de desesperats,
3043 ni haura alguns
3044 que vullen ser tan importuns
3045 que, repellint
3046 y al que manam no obehint,
3047 volran cercar,
3048 o penaran per conquistar
3049 tendra donzella;
3050 si·ls fan comprar de Cornuella
3051 les antipares,
3052 o de Sent Luch los fan confrares,
3053 o a Çervera
3054 los fan anar, dreta camera,
3055 o a Bayona,
3056 fent los portar tots temps corona
3057 o, les manyoses!
3058 De Moyses, molt gracioses
3059 ho puguen fer;
3060 hi·ls ne donam bastant poder
3061 a totes elles,
3062 axi viudes com donzelles,
3063 ab vells casades,
3064 sens que no sien obligades
3065 a perdre·l dot,
3066 puguen seguir lo nostre vot,
3067 si, en jovent,
3068 ab ells tendran acostament;
3069 per que es raho,
3070 puix ells se tallen lo basto
3071 ab que·s castiguen;
3072 hi, per que mes no les fatiguen
3073 ab tals empreses,
3074 los condempnam en les despeses».
3075 Y axi les parts, ab paraules corteses,
3076 qui, marmulant, mostrava cara trista;
3077 altres, rient, refermaven les preses;
3078 veyeu entrells rahons hi grans conteses,
3079 axi de gest, paraules, com de vista.
3080 Pero no·ls cal a les dones res tembre,
3081 puix per sa part la sentencia canta;
3082 la qual, per mes los mala d’aquelles rembre,
3083 se poblica a sis jorns de deembre,
3084 mil quatrecents del any sis e noranta.
3085 Y, ab la remor de la gent tanta
3086 y ab l’avalot,
3087 que scriure prou del tot no·s pot
3088 lo quant fon gran,
3089 se desperta Johan Johan.
Ed. Ramon Miquel i Planas, Cançoner satírich valencià, Barcelona, Giró, 1911, p. 89.
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
