Rialc
Rao 74.2, 74.2a, 74.5

            Jaume Gassull






Gracies

    1      Axi us dexau a tots contents
    2      ab vostres grans enteniments
    3      y excelent dir,
    4      que altres veus voler hoyr
    5      sino les vostres
    6      no poden les orelles nostres,
    7      puix sou campanes
    8      celestials, dolges morlanes
    9      y simbols fins
    10     de parahis, sou los clarins
    11     que·l mon desperten;
    12     vostres acorts axi·s conçerten
    13     ab armonia,
    14     que, de David, la melodia
    15     tan gran no fon.
    16     Los vostres rims balaixos son
    17     de gran estima.
    18     Vostre ben dir ateny la çima
    19     de poesia,
    20     tan elevada fantasia,
    21     tan dignes metres,
    22     tan perfilades bives letres,
    23     tan altes cobles,
    24     en pris mereixen dos mil dobles,
    25     que premiar
    26     ni justament regraciar
    27     no us pot lo mon.
    28     Pague us lo çel puix alli son
    29     los premis vostres.
    30     Pague us lo qui pagua les nostres
    31     mortals erros.
    32     Pague u[s] lo sant de qui lahos
    33     aveu cantat.
    34     Lohe us aquell qu·aveu loat,
    35     y ell vos advoque
    36     fins que Jhesus Deu vos colloque,
    37     y, apres lo viure,
    38     en l’etern goig faça reviure
    39     vostres presones,
    40     hon obtendreu dignes corones
    41     de laureats,
    42     grans oradors, molt estimats
    43     per excelencia.
    44     Perque hojau dreta sentencia
    45     ab ver johi,
    46     a huyt del mes vendreu aci
    47     en senblant ora,
    48     y sera us dit qui va de fora
    49     y qui de dins.
    50     Perdonaran jermans, cosins,
    51     y los amichs,
    52     qu’axi los pobres com los richs
    53     seran tractats,
    54     y·ls chichs y·ls grans seran jutgats
    55     segons justicia,
    56     no recordant jens l’amicicia
    57     perque no·s digua,
    58     com de alguns que tenen ligua
    59     y alla l’apeguen,
    60     hon mes los vicis ençopeguen
    61     y·l defallir.
    62     A jutges tals be podem dir
    63     espatla d’ase,
    64     mas yo no crech que s’i encase
    65     hoy ni rancor,
    66     ni voluntat ni desamor
    67     en lo jutgar,
    68     que us sera fet, sens dilatar,
    69     lo jorn que·s diu,
    70     en que naixque la ’nperadriu
    71     nostra Senyora.
    72     Ella sera ’nluminadora
    73     del ver judici,
    74     y donara lo benefici
    75     del pris insigne
    76     al qui d’aquell sera vist digne.

 

Altra joya

    1      I·l mateix dia,
    2      lo qui passant mes dreta via,
    3      en cobles tres
    4      millor dira loant lo mes
    5      al sant beneyt,
    6      tan gran com un bell pan beneyt
    7      haura fogaça
    8      d’un marçapa, que crech no·s faça
    9      per un flori.
    10     L’estil, senblant al que us digui
    11     en lo libell,
    12     o, si volreu estil novell,
    13     vejau vosaltres,
    14     que libertat vos dam nosaltres,
    15     puix dotze metres
    16     sien en suma vostres letres,
    17     fent vos johi
    18     tantost de peus de fi en fi,
    19     jugant lo so
    20     de vostra gran invencio
    21     a la horella,
    22     qu’es un jutgar per maravella.

 

Sentencia

    1      En nom d’aquell gran Jutge just,
    2      qui trihunfa en creu de fust
    3      y es Rey dels reys,
    4      hi us ha donat per santes leys
    5      les humanals,
    6      conformes ab les divinals,
    7      ab decret tal,
    8      qua als chichs e grans per un egual
    9      façam justicia
    10     nosaltres, jutges, sens malicia,
    11     sens passio,
    12     sens mal entech, y sens corco
    13     d’oy ni rancor,
    14     no decantats al[s] peus d’amor,
    15     ni corronputs,
    16     ni sobornats ni per trahuts
    17     ni donatius,
    18     mas ab los ulls uberts hi vius,
    19     clas y molt nets,
    20     per a jutgar en senbla[n]ts fets.
    21     Vist lo libell
    22     que·n fon possat d’aquest tan bell
    23     Cristofol sant
    24     y·l contengut en lo dolç cant
    25     que ’n ell se canta,
    26     vist enapres la lahor tanta
    27     que per vosaltres
    28     se presenta davant nosaltres:

    29     Primerament,
    30     per lo soptil d’enteniment,
    31     pla sens engan,
    32     un Ausias de Sent Johan,
    33     fent dignes metres,
    34     sillabicant les fines letres
    35     ab bona gracia,
    36     y a, memspreant ab gran audacia,
    37     lo fort Golies,
    38     y a Poliphemo y les poesies
    39     que d’ell son fetes,
    40     per exalçar laos perfetes
    41     del gran giguant,
    42     per be que cerque no trobant
    43     hon lo compare,
    44     yo no descrech que no l’empare
    45     aquest sant digne,
    46     un trobador, devot benigne,
    47     tal com aquest,
    48     sabut, cortes, y molt honest,
    49     ab poques falles,

    50     Vist enapres lo gran Miralles,
    51     tant penetrant,
    52     tan viu, tan fresch, tan elegant,
    53     tan concordable,
    54     ab un estil tan delitable
    55     als hoydos,
    56     que d’aquest martir les lahos,
    57     sobre les sales
    58     del çel puiant, daurades ales
    59     porta ’n l’entendre;
    60     lo que podem d’aquell compendre
    61     es que ’n la font
    62     del flum Jorda d’aquell fa pont
    63     y ampla carrera
    64     dels peregrins que, per dreçera,
    65     en segur port
    66     passant delliures de greu mort,
    67     son defensats.
    68     Diu ’n aquest sant grans dignita[t]s,
    69     fent lo muntanya,
    70     de altitut la mes estranya
    71     que·l çel abarca,
    72     on s’encalla de Nohe l’arca,
    73     y, encara mes,
    74     diu que ’n algu no creu se ves
    75     reposar Deu,
    76     com sobr’aquell asseyt se veu
    77     l’etern Manobre.
    78     Apres lo fa rich canelobre
    79     on clarejava
    80     la lum que·l mon illuminava
    81     y·ns illumina,
    82     aquella resplandor divina
    83     que·ls nuvols leva.
    84     Ab tan dolç past axi us asseva,
    85     gran trobador,
    86     que l’estimam de gran laor
    87     portar corona,
    88     puix en son dir molt se blasona
    89     jentil sabor.

    90     Vist enapres lo Balaguer
    91     com se entona
    92     ab una «O», que tant resona
    93     que·l cor inflama,
    94     maravellat de tanta fama,
    95     continuant
    96     per «O» comença tot son cant,
    97     tostemps tan alt,
    98     que veure us fa sense defalt
    99     lum, sobre lum.
    100    Lo sant que luu y no te fum
    101    en son esquer.
    102    ha amolit lo fort açer
    103    ab pedrenyera
    104    tan divinal, que mes que çera
    105    ha regualat.
    106    Diu que lo foch de caritat
    107    ha tant ençes,
    108    que pendre may pogue reves
    109    en fosca nit.
    110    De grans virtuts li ha guarnit
    111    perfils y randes,
    112    y, fent d’aquell daurades andes,
    113    Deu y aposenta.
    114    En cobles set diu laos trenta
    115    per maravella,
    116    apres ne fa flamula bella
    117    tota de ffe,
    118    pont de crestall que d’amor te
    119    los archs hi voltes.
    120    Gran sacerdot, ab les mans soltes,
    121    plenes de crisma,
    122    qui per confondre la morisma
    123    mostra en alt
    124    l’Ostia pura, sens defalt,
    125    que·l mon avida,
    126    un camis blanch de largua mida
    127    li ha vestit,
    128    mostrant aquell que ha florit
    129    com verge rosa.
    130    Un sech basto en mans li posa,
    131    frutificant,
    132    ab fules, flos, segons del sant
    133    Josef se lig,
    134    acomparam lo seu enmig
    135    dels patriarcques.

    136    Mas, enapres, obrint les arques
    137    del rich saber,
    138    es arribat l’exemple ver
    139    de poesia,
    140    aquell discret Lois Garcia,
    141    ab gran repos,
    142    de grans virtuts armant lo cos
    143    del sant benigne,
    144    y al despullat dexant lo insigne,
    145    net de tot vici,
    146    guarnit d’aquell l’aspre celiçi.
    147    Escut de ffe
    148    y un biquoquet li diu que te
    149    de fortalea,
    150    apres li posa una jornea
    151    d’amor ab flames.
    152    Tantbe li vist fins a les cames
    153    gran sobrevesta
    154    de liris blanchs, puix la y enpresta
    155    virginitat.
    156    Vist, donchs, com l’a ben divissat
    157    en doctes metres,
    158    invencions y mots y letres,
    159    y vist encara
    160    com, perque·s veja la lum clara
    161    que·s diu divina,
    162    rompre li fa la fort cortina
    163    dels trists infels.
    164    Apres, la Reyna qu’es dels çels
    165    lo agradua
    166    de sanch real, sens punt ni rua
    167    de deslaor,
    168    fa·l capita de gran valor
    169    dels martres sants,
    170    dels cavallers qu’ell diu errants.
    171    Mas no erraren
    172    los muscles seus, puix que portaren
    173    lo Redemptor.
    174    Un parahis de resplandor
    175    clar lo nomena.

    176    Vist en apres la rica mena
    177    de dyamants,
    178    aquell que broda tots los sants
    179    de pedres fines,
    180    aquell soptil Pere Martinez,
    181    ple de sciencia,
    182    aquell que tot es eloquencia,
    183    tot jentil dir,
    184    que ha ’bastat molt excellir
    185    l’alta laor
    186    d’aquest gran sant, fent se honor
    187    que no es vana.
    188    Ell l’a plantat en terra plana
    189    palma florida,
    190    palma portant, y fruyt de vida
    191    alt en la çima.
    192    Hi fa·l pilar hon se arrima
    193    lo nostre be
    194    y arch trihunfal per a la ffe
    195    dels cristians,
    196    lo pas, lo pont per als passants
    197    al segur port,
    198    la barca y nau per al deport
    199    de nostre Deu.
    200    Lo fruyt es molt y l’estil breu
    201    d’est dehidor.
    202    Lo nom de Crist, qu’es del Senyor,
    203    ha dirivat
    204    en lo servent, qu’es heretat
    205    de tan grans dons.
    206    Diu que pasant de l’aygua·l fons
    207    troçells humans,
    208    ab tres pilots molt trihunfants,
    209    fe y esperança
    210    y caritat, per mar bonança,
    211    fora perill
    212    los ha deixat, puix fon espill
    213    d’aquella luna
    214    que senyoreja la fortuna.
    215    Y, encara mes,
    216    diu que·l seu cos balança es
    217    per sospesar
    218    l’or fi que no·s pot estimar
    219    de pura mena.
    220    Vist lo seu dir en que termena,
    221    y vist encara
    222    com l’excellis, com l’acompara,
    223    com la sublima,
    224    be podem dir sa obra prima
    225    ser comendable.

    226    Vist en apres lo venerable
    227    docte prevere
    228    mosen d’Anyo, que·s fa dir Pere,
    229    puix fonament
    230    es lo seu dir y ensenyament
    231    de gran doctrina,
    232    los versos seus son obra fina,
    233    dolç cant de merles,
    234    es un collar de fines perles,
    235    es excelencia
    236    l’estil, los rims y la sciencia
    237    que te ’n les cobles.
    238    Haura corona d’or de dobles
    239    la sua obra,
    240    puix que de vicis es molt pobra,
    241    rica d’esmalts,
    242    neta de tots aquells defalts
    243    que ’n art se troben.

    244    Fortuna y sort lo pris li roben
    245    a ’quest tan digne,
    246    dels trobadors lo mes insigne,
    247    no oblidant
    248    d’aquell, molt noble, ·l dir galant,
    249    ab altes vies,
    250    tan reverent Ferrando Dies,
    251    defenedor
    252    molt afetat, gran servidor
    253    de nostra Dona,
    254    la puritat que tant resona
    255    clar prebicant
    256    d’aquella Verge trihunfant,
    257    mare de Deu.

    258    Y, apres d’aquell, callar no·s deu
    259    lo gran Vinyoles,
    260    puix en ell son huy les escoles
    261    d’aquest saber,
    262    car si dels dos lo gran valer
    263    no vol lo pris,
    264    hauran corona ’n parahis,
    265    puix per honor
    266    del digne sant, ab gran amor,
    267    han volgut dir.
    268    Del que han dit, lo repetir
    269    hi lo loar
    270    es inposible, y l’explicar
    271    basta que·s mostre
    272    en l’ordenat registre nostre
    273    d’aquesta causa.

    274    Vist, donchs, de tots lo rim, la pausa,
    275    los replicats,
    276    los frens, los vicis, los hiats,
    277    y·ls equivochs
    278    y·    1      baix estil y·ls aspres tochs,
    279    pelets hi pels,
    280    endrets, envesos y repels,
    281    hi fantasies,
    282    invencions, camins y vies
    283    de gran sciencia,
    284    pronunciam nostra sentencia
    285    d’aquest tenor:
    286    Puix nostres hulls, lo Redemptor
    287    mirant de ferm com a Senyor,
    288    se illuminen
    289    y·ls raigs d’Aquell lo cor nos minen,
    290    per fer que nostres veus caminen
    291    segons justicia,
    292    vos declaram sense malicia
    293    que guanya·l pris
    294    lo trobador Lois Rois.

 

 

 

Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnanim, 1983, pp. 621, 624, 625.

Gracies, Altra joya (testo non distinto, nel Rao, dal precedente) e Sentència nell’incunabolo dedicato a San Cristoforo (vedi nota a 74.14).

 

Incipitario di Jaume Gassull
Indice degli autori

Rialc