Rialc
Rao 74.2, 74.2a, 74.5
Jaume Gassull
Gracies
1 Axi us dexau a tots contents
2 ab vostres grans enteniments
3 y excelent dir,
4 que altres veus voler hoyr
5 sino les vostres
6 no poden les orelles nostres,
7 puix sou campanes
8 celestials, dolges morlanes
9 y simbols fins
10 de parahis, sou los clarins
11 que·l mon desperten;
12 vostres acorts axi·s conçerten
13 ab armonia,
14 que, de David, la melodia
15 tan gran no fon.
16 Los vostres rims balaixos son
17 de gran estima.
18 Vostre ben dir ateny la çima
19 de poesia,
20 tan elevada fantasia,
21 tan dignes metres,
22 tan perfilades bives letres,
23 tan altes cobles,
24 en pris mereixen dos mil dobles,
25 que premiar
26 ni justament regraciar
27 no us pot lo mon.
28 Pague us lo çel puix alli son
29 los premis vostres.
30 Pague us lo qui pagua les nostres
31 mortals erros.
32 Pague u[s] lo sant de qui lahos
33 aveu cantat.
34 Lohe us aquell qu·aveu loat,
35 y ell vos advoque
36 fins que Jhesus Deu vos colloque,
37 y, apres lo viure,
38 en l’etern goig faça reviure
39 vostres presones,
40 hon obtendreu dignes corones
41 de laureats,
42 grans oradors, molt estimats
43 per excelencia.
44 Perque hojau dreta sentencia
45 ab ver johi,
46 a huyt del mes vendreu aci
47 en senblant ora,
48 y sera us dit qui va de fora
49 y qui de dins.
50 Perdonaran jermans, cosins,
51 y los amichs,
52 qu’axi los pobres com los richs
53 seran tractats,
54 y·ls chichs y·ls grans seran jutgats
55 segons justicia,
56 no recordant jens l’amicicia
57 perque no·s digua,
58 com de alguns que tenen ligua
59 y alla l’apeguen,
60 hon mes los vicis ençopeguen
61 y·l defallir.
62 A jutges tals be podem dir
63 espatla d’ase,
64 mas yo no crech que s’i encase
65 hoy ni rancor,
66 ni voluntat ni desamor
67 en lo jutgar,
68 que us sera fet, sens dilatar,
69 lo jorn que·s diu,
70 en que naixque la ’nperadriu
71 nostra Senyora.
72 Ella sera ’nluminadora
73 del ver judici,
74 y donara lo benefici
75 del pris insigne
76 al qui d’aquell sera vist digne.
Altra joya
1 I·l mateix dia,
2 lo qui passant mes dreta via,
3 en cobles tres
4 millor dira loant lo mes
5 al sant beneyt,
6 tan gran com un bell pan beneyt
7 haura fogaça
8 d’un marçapa, que crech no·s faça
9 per un flori.
10 L’estil, senblant al que us digui
11 en lo libell,
12 o, si volreu estil novell,
13 vejau vosaltres,
14 que libertat vos dam nosaltres,
15 puix dotze metres
16 sien en suma vostres letres,
17 fent vos johi
18 tantost de peus de fi en fi,
19 jugant lo so
20 de vostra gran invencio
21 a la horella,
22 qu’es un jutgar per maravella.
Sentencia
1 En nom d’aquell gran Jutge just,
2 qui trihunfa en creu de fust
3 y es Rey dels reys,
4 hi us ha donat per santes leys
5 les humanals,
6 conformes ab les divinals,
7 ab decret tal,
8 qua als chichs e grans per un egual
9 façam justicia
10 nosaltres, jutges, sens malicia,
11 sens passio,
12 sens mal entech, y sens corco
13 d’oy ni rancor,
14 no decantats al[s] peus d’amor,
15 ni corronputs,
16 ni sobornats ni per trahuts
17 ni donatius,
18 mas ab los ulls uberts hi vius,
19 clas y molt nets,
20 per a jutgar en senbla[n]ts fets.
21 Vist lo libell
22 que·n fon possat d’aquest tan bell
23 Cristofol sant
24 y·l contengut en lo dolç cant
25 que ’n ell se canta,
26 vist enapres la lahor tanta
27 que per vosaltres
28 se presenta davant nosaltres:
29 Primerament,
30 per lo soptil d’enteniment,
31 pla sens engan,
32 un Ausias de Sent Johan,
33 fent dignes metres,
34 sillabicant les fines letres
35 ab bona gracia,
36 y a, memspreant ab gran audacia,
37 lo fort Golies,
38 y a Poliphemo y les poesies
39 que d’ell son fetes,
40 per exalçar laos perfetes
41 del gran giguant,
42 per be que cerque no trobant
43 hon lo compare,
44 yo no descrech que no l’empare
45 aquest sant digne,
46 un trobador, devot benigne,
47 tal com aquest,
48 sabut, cortes, y molt honest,
49 ab poques falles,
50 Vist enapres lo gran Miralles,
51 tant penetrant,
52 tan viu, tan fresch, tan elegant,
53 tan concordable,
54 ab un estil tan delitable
55 als hoydos,
56 que d’aquest martir les lahos,
57 sobre les sales
58 del çel puiant, daurades ales
59 porta ’n l’entendre;
60 lo que podem d’aquell compendre
61 es que ’n la font
62 del flum Jorda d’aquell fa pont
63 y ampla carrera
64 dels peregrins que, per dreçera,
65 en segur port
66 passant delliures de greu mort,
67 son defensats.
68 Diu ’n aquest sant grans dignita[t]s,
69 fent lo muntanya,
70 de altitut la mes estranya
71 que·l çel abarca,
72 on s’encalla de Nohe l’arca,
73 y, encara mes,
74 diu que ’n algu no creu se ves
75 reposar Deu,
76 com sobr’aquell asseyt se veu
77 l’etern Manobre.
78 Apres lo fa rich canelobre
79 on clarejava
80 la lum que·l mon illuminava
81 y·ns illumina,
82 aquella resplandor divina
83 que·ls nuvols leva.
84 Ab tan dolç past axi us asseva,
85 gran trobador,
86 que l’estimam de gran laor
87 portar corona,
88 puix en son dir molt se blasona
89 jentil sabor.
90 Vist enapres lo Balaguer
91 com se entona
92 ab una «O», que tant resona
93 que·l cor inflama,
94 maravellat de tanta fama,
95 continuant
96 per «O» comença tot son cant,
97 tostemps tan alt,
98 que veure us fa sense defalt
99 lum, sobre lum.
100 Lo sant que luu y no te fum
101 en son esquer.
102 ha amolit lo fort açer
103 ab pedrenyera
104 tan divinal, que mes que çera
105 ha regualat.
106 Diu que lo foch de caritat
107 ha tant ençes,
108 que pendre may pogue reves
109 en fosca nit.
110 De grans virtuts li ha guarnit
111 perfils y randes,
112 y, fent d’aquell daurades andes,
113 Deu y aposenta.
114 En cobles set diu laos trenta
115 per maravella,
116 apres ne fa flamula bella
117 tota de ffe,
118 pont de crestall que d’amor te
119 los archs hi voltes.
120 Gran sacerdot, ab les mans soltes,
121 plenes de crisma,
122 qui per confondre la morisma
123 mostra en alt
124 l’Ostia pura, sens defalt,
125 que·l mon avida,
126 un camis blanch de largua mida
127 li ha vestit,
128 mostrant aquell que ha florit
129 com verge rosa.
130 Un sech basto en mans li posa,
131 frutificant,
132 ab fules, flos, segons del sant
133 Josef se lig,
134 acomparam lo seu enmig
135 dels patriarcques.
136 Mas, enapres, obrint les arques
137 del rich saber,
138 es arribat l’exemple ver
139 de poesia,
140 aquell discret Lois Garcia,
141 ab gran repos,
142 de grans virtuts armant lo cos
143 del sant benigne,
144 y al despullat dexant lo insigne,
145 net de tot vici,
146 guarnit d’aquell l’aspre celiçi.
147 Escut de ffe
148 y un biquoquet li diu que te
149 de fortalea,
150 apres li posa una jornea
151 d’amor ab flames.
152 Tantbe li vist fins a les cames
153 gran sobrevesta
154 de liris blanchs, puix la y enpresta
155 virginitat.
156 Vist, donchs, com l’a ben divissat
157 en doctes metres,
158 invencions y mots y letres,
159 y vist encara
160 com, perque·s veja la lum clara
161 que·s diu divina,
162 rompre li fa la fort cortina
163 dels trists infels.
164 Apres, la Reyna qu’es dels çels
165 lo agradua
166 de sanch real, sens punt ni rua
167 de deslaor,
168 fa·l capita de gran valor
169 dels martres sants,
170 dels cavallers qu’ell diu errants.
171 Mas no erraren
172 los muscles seus, puix que portaren
173 lo Redemptor.
174 Un parahis de resplandor
175 clar lo nomena.
176 Vist en apres la rica mena
177 de dyamants,
178 aquell que broda tots los sants
179 de pedres fines,
180 aquell soptil Pere Martinez,
181 ple de sciencia,
182 aquell que tot es eloquencia,
183 tot jentil dir,
184 que ha ’bastat molt excellir
185 l’alta laor
186 d’aquest gran sant, fent se honor
187 que no es vana.
188 Ell l’a plantat en terra plana
189 palma florida,
190 palma portant, y fruyt de vida
191 alt en la çima.
192 Hi fa·l pilar hon se arrima
193 lo nostre be
194 y arch trihunfal per a la ffe
195 dels cristians,
196 lo pas, lo pont per als passants
197 al segur port,
198 la barca y nau per al deport
199 de nostre Deu.
200 Lo fruyt es molt y l’estil breu
201 d’est dehidor.
202 Lo nom de Crist, qu’es del Senyor,
203 ha dirivat
204 en lo servent, qu’es heretat
205 de tan grans dons.
206 Diu que pasant de l’aygua·l fons
207 troçells humans,
208 ab tres pilots molt trihunfants,
209 fe y esperança
210 y caritat, per mar bonança,
211 fora perill
212 los ha deixat, puix fon espill
213 d’aquella luna
214 que senyoreja la fortuna.
215 Y, encara mes,
216 diu que·l seu cos balança es
217 per sospesar
218 l’or fi que no·s pot estimar
219 de pura mena.
220 Vist lo seu dir en que termena,
221 y vist encara
222 com l’excellis, com l’acompara,
223 com la sublima,
224 be podem dir sa obra prima
225 ser comendable.
226 Vist en apres lo venerable
227 docte prevere
228 mosen d’Anyo, que·s fa dir Pere,
229 puix fonament
230 es lo seu dir y ensenyament
231 de gran doctrina,
232 los versos seus son obra fina,
233 dolç cant de merles,
234 es un collar de fines perles,
235 es excelencia
236 l’estil, los rims y la sciencia
237 que te ’n les cobles.
238 Haura corona d’or de dobles
239 la sua obra,
240 puix que de vicis es molt pobra,
241 rica d’esmalts,
242 neta de tots aquells defalts
243 que ’n art se troben.
244 Fortuna y sort lo pris li roben
245 a ’quest tan digne,
246 dels trobadors lo mes insigne,
247 no oblidant
248 d’aquell, molt noble, ·l dir galant,
249 ab altes vies,
250 tan reverent Ferrando Dies,
251 defenedor
252 molt afetat, gran servidor
253 de nostra Dona,
254 la puritat que tant resona
255 clar prebicant
256 d’aquella Verge trihunfant,
257 mare de Deu.
258 Y, apres d’aquell, callar no·s deu
259 lo gran Vinyoles,
260 puix en ell son huy les escoles
261 d’aquest saber,
262 car si dels dos lo gran valer
263 no vol lo pris,
264 hauran corona ’n parahis,
265 puix per honor
266 del digne sant, ab gran amor,
267 han volgut dir.
268 Del que han dit, lo repetir
269 hi lo loar
270 es inposible, y l’explicar
271 basta que·s mostre
272 en l’ordenat registre nostre
273 d’aquesta causa.
274 Vist, donchs, de tots lo rim, la pausa,
275 los replicats,
276 los frens, los vicis, los hiats,
277 y·ls equivochs
278 y· 1 baix estil y·ls aspres tochs,
279 pelets hi pels,
280 endrets, envesos y repels,
281 hi fantasies,
282 invencions, camins y vies
283 de gran sciencia,
284 pronunciam nostra sentencia
285 d’aquest tenor:
286 Puix nostres hulls, lo Redemptor
287 mirant de ferm com a Senyor,
288 se illuminen
289 y·ls raigs d’Aquell lo cor nos minen,
290 per fer que nostres veus caminen
291 segons justicia,
292 vos declaram sense malicia
293 que guanya·l pris
294 lo trobador Lois Rois.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnanim, 1983, pp. 621, 624, 625.
Gracies, Altra joya (testo non distinto, nel Rao, dal precedente) e Sentència nell’incunabolo dedicato a San Cristoforo (vedi nota a 74.14).