Jaume Gassull
1 Ab tot que tant, ab tan autentics actes
2 parlant de vos, l’Escriptura sagrada
3 mostre tots jorns les cedes i els contractes
4 ab que fermas ab Jesus aquells pactes
5 que en grau tan alt vos han aposentada,
6 no vull per ço callar la santa vida
7 que vos tingues, de gracies tan plena,
8 ni menys los dons de gloria infinida
9 ab que tostemps vos ha Deu favorida,
10 santa excellent, Maria Magdalena!
11 Per ço us suplic que, sots vostre guiatge,
12 el que vull dir tinga segur passatge.
13 Si en aquest mon naixques de sang preclara,
14 plena de bens de natura i fortuna,
15 i, pels engans que l’enemic prepara,
16 a la virtut faltas un poc la cara,
17 d’aquell seguint la sua llei comuna,
18 puix que sabes aixi tornar a ralla,
19 del cami dret trobant la dreta senda,
20 no es pora dir per vos que fesseu falla,
21 puix que bastas a fer portar gramalla
22 al gran Satan en perdre vostra renda;
23 car major be es saber se retraure,
24 que no es lo mal de la culpa del caure.
25 I aixi vixques per gran temps i molts dies
26 ab llibertat, un poc a regna solta,
27 fins que, venint lo verdader Messies
28 i als desviats mostrant les dretes vies,
29 feia donar al seu regne la volta.
30 I vos oint sa gloriosa fama,
31 miracles grans i obres tan eletes,
32 l’Esperit Sant, que els bons desigs inflama,
33 encengue prest del vostre cor la flama,
34 tocant d’aquell les anelles secretes.
35 I, perque mes tal desig se descobra,
36 no tardas molt en posar lo per obra.
37 Ans, menyspreant la pratica mundana,
38 en lo secret delliberas servir lo.
39 Mirant lo mon ab quins engans engana,
40 tant aumenta en vos aquesta gana
41 que mai folgas fins que pogues oir lo.
42 Perque el desig, quan d’amor s’acompanya,
43 es un corco que menja i rosega
44 lo pensament i el cor, ab pena estranya,
45 que tot instant li sembla que li danya,
46 puix al que vol li par que nunca hi plega;
47 quant mes oir i veure coses bones,
48 que es molt comu, majorment en les dones!
49 Vos lo miras ab cara vergonyosa,
50 i Ell vos mira ab ulls misericordes,
51 del qual mirar estigues temerosa.
52 Mas, poc apres, restas molt gloriosa,
53 puix que los dos no fos en res discordes;
54 car vos merce, mirant, li demanaveu,
55 i Deu perdo, mirant, vos atorgava.
56 Puix per amor ad Ell vos afermaveu,
57 tan promptament trobas lo que cercaveu
58 que fon senyal que Deu tambe us amava·
59 I, puix dels mals per Ell fes almoneda,
60 paga us tantost ab consemblant moneda.
61 No hi anas vos aixi com van aquelles
62 que sols hi van per ser vistes i veure,
63 mas per oir les altes maravelles;
64 les quals, ab tot que en vos fossen novelles,
65 no us oblidas en oir les lo creure.
66 Tostemps estant molt devota i atenta,
67 tant del Senyor vos altaven les noves,
68 que vos de vos estigues descontenta,
69 i, desitjant esser de Deu parenta,
70 fes i desfes, dins vos, contres i proves.
71 D’on fon, l’anar a tan santa audiencia,
72 pedra de toc de vostra consciencia.
73 Oh, quins combats vostra anima sentia
74 per los delits d’aquest mon miserable!
75 Lo «no», lo «com», lo «be ho fare algun dia»,
76 que son destorbs i empatxs ab que ens desvia,
77 llaços, paranys i manyes del diable,
78 vos lo deixas car mai aquell no es deixa,
79 puix que sabes, estant presa i tancada,
80 rompre i llimar de tal preso la reixa,
81 tan fart lluitant ab ell, i ab vos mateixa,
82 fins que mudas, a despit seu, posada.
83 I per ço es dix que Deu tostemps ajuda
84 a qui de mal en be es canvia i muda.
85 Car la gran fe que tant en vos reposa,
86 en lo convit vos fon segura mina;
87 que, per la gent que estava dins enclosa,
88 no us detingues, ni res vos feia nosa
89 per arribar a aquella font divina.
90 Ans, davant tots, fes tal obediencia
91 ab cor contrit sens dir cosa neguna,
92 que, prestament guanyada la sentencia
93 per vostra part, ab tan gran excellencia,
94 vos fes tantost delliure de fortuna
95 qui us consella, sens dir mot ni paraula,
96 cercar salut davall aquella taula.
97 I ab foc d’amor fes una aigua estillada
98 d’aquell record que el pensament vacilla:
99 fon lo foguer la voluntat girada
100 en lo menyspreu de la vida passada,
101 i els alambins los ulis per on destilla;
102 i els peus sagrats de Jesucrist, a soles
103 los veixells son que tal aigua recullen,
104 i ab ells ensems del trespol les rajoles;
105 que fon mester li fossen tovalloles
106 vostres cabells, segons quant se remullen.
107 I aixi secas ab tan santa aigua cames,
108 de tants pecats, soques, branques i rames.
109 Aigua hi portas vos a la font de vida,
110 i aigua en begues que us mata la set vostra;
111 vingues alli malalta i entrestida;
112 tornas vos ne alegra i ben guarida,
113 segons tantost mostra la vostra mostra.
114 Qui pora dir la gracia perfeta
115 ni de quin goig degues vos alegrar vos,
116 quan vos trobas, llavant a Deu, tan neta
117 que no us resta una sola taqueta
118 ab que el Satan pogues mes acusar vos?
119 Oh, que gran be, que proxi no es pot percebre,
120 saber aixi al diable decebre!
121 Vostra dolor, la qual gens no cobrieu,
122 ab los gemecs senyala vostra culpa;
123 i els grans sospirs, mostrant que us penedieu,
124 ab los grans plors a Jesus tant plaieu,
125 que promptament davant tots vos desculpa;
126 i al pensament que el fariseu tenia,
127 volgue per vos, davant tothom, respondre,
128 mostrant a tots que, puix vos absolia,
129 i tal poder a Ell sois pertanyia,
130 Ell hi pogue dispensar i dispondre.
131 D’on mereixques, segons comprenc i jutge,
132 que Deu vos fos procurador i jutge.
133 No us desdenya Jesus, salvador nostre,
134 ni mogue els peus perque vos no els tocasseu;
135 ans, perque mes a tot lo mon se mostre
136 que, sabent Ell lo secret del cor vostre,
137 fon molt content que vos los hi besasseu.
138 Per on podeu llevar per certa suma
139 i tenir ferm per fer tal pressuposit:
140 puix que Jesus te tal pratica i costuma,
141 vol i li plau que el pecador presuma
142 no ser fallat, puix tinga bon preposit.
143 Ans, sens recel, a Ell pot acostar se
144 qui vol, fogint, del diable llunyar se.
145 Oh, pecadors! Com en aço contemple,
146 qui sera aquell que per res desespere?
147 Ple de merce trobam tostemps lo temple,
148 i mes mirant aquest tan sant exemple
149 i altres cent mil semblants al de sent Pere.
150 Mai ab negu tingue Jesus discordia
151 gran pecador, puix veja que es penida:
152 promptament l’ou i Ell li mou la concordia,
153 i el deixa ric de gran misericordia,
154 la qual sol dar sens pes, mesura i mida.
155 Per ço en la creu esta ab braços estesos,
156 a demostrar que tots hi som compresos.
157 Gira·s apres a vos, ab gest benigne,
158 de vostres mals rompent los inventaris,
159 i atorga us, ab un perdo condigne,
160 remissio signada del seu signe,
161 sense pagar segell ni secretaris.
162 I per molt mes solemnitzar tal festa,
163 davant tothom la increada Altesa,
164 autoritzant una tan santa gesta,
165 dix vos ab veu alegra, dolça i presta:
166 «Io et tinc del tot, per tot i en tot remesa».
167 I fon aço poblicar testimonis
168 en prejoi del princep dels dimonis.
169 I aixi restas ab Deu ja tan unida,
170 puix que tan llest ab Ell passas lo compte,
171 que, prest sumant l’entrada ab l’eixida,
172 sens discrepar en neguna partida,
173 vos difini a compte i a bescompte.
174 Oh gran senyal del quant Deu vos honora!
175 Que en poc espai vos feu fer tan gran canvi
176 que mereixques esser mereixedora
177 de canviar lo nom de pecadora,
178 sens pagar gens interes del recanvi.
179 Car hui lo mon tan gran santa us confessa,
180 que us ne roman renom d’apostolessa.
181 Seguint aixi vostra bona ventura,
182 continuas en tan perfetes obres
183 que, d’aquells bens que Fortuna procura,
184 liberalment i ab molt diligent cura
185 la major part ne repartia als pobres.
186 Present l’acost i santa companyia
187 d’aquells beneits apostols que portava,
188 vos afillas ab la Verge Maria,
189 tenint tostemps rombra sua per guia:
190 vos la servis com de vos s’esperava.
191 Car fon rao, puix son fill vos fon pare,
192 fosseu tambe vos filla de sa mare.
193 D’aqui avant, de amors tan estretes
194 ab vos trava Jesus, redemptor nostre,
195 i ab grans favors vos feu moltes bestretes,
196 i, lo mes temps de les sues dietes,
197 vos lo tingues tostemps per hoste vostre.
198 I quan, per sort, d’aquell gens vos llunyaveu,
199 ab un desig major que no es pot creure,
200 esser present tostemps li desijaveu;
201 i ab tan gran fam i basques lo cercaveu,
202 com si james l’haguesseu pus a veure.
203 Perque es molt cert que l’anima esta trista
204 en perdre gens lo que amau de vista.
205 Per vos guari Jesus vostra germana
206 del mal secret, pel qual vivia trista
207 per vos volgue Jesus, de bona gana,
208 fer que restas santa Marcella sana,
209 fent li cobrar complidament la vista;
210 per vos, essent Jesus en Galilea,
211 sens fer li gens lo llarg cami obstacle,
212 torna per vos en terra de Judea,
213 i, per vos sols, la divinal destrea
214 volgue mostrar, obrant tan gran miracle
215 com feu en fer a sent Llatzer reviure,
216 per canviar vostre plorar en riure.
217 Doncs, si el Senyor tan afectat vos era,
218 no em meravell que james lo deixasseu,
219 puix vos de tots ab Ell ereu tercera,
220 que no es pot dir que en nenguna manera
221 vos digues «no» de res que el suplicasseu.
222 I aixi, mirant l’amor i gran privança
223 i lo gran lloc que vos ab Ell tenieu,
224 tenien tots en vos ferma esperança;
225 que vos ab Ell ereu pern i balança
226 de tots aquells que vos afavorieu.
227 Per ço tinc lo per discret i molt apte
228 qui us es devot, si vol haver recapte.
229 Per ço, quan ve, eixiu a recebir lo,
230 i quan se·n va anau a acompanyar lo;
231 i, ab lo desig de continu servir lo,
232 tan gran delit prenieu en oir lo
233 que un instant no podieu deixar lo;
234 ans, vos ab Ell i Ell ab vos s’aparta,
235 perque en pales i en secret vos festeja;
236 car dels seus dons james vos veieu farta.
237 Per ço puc dir que les clamors de Marta
238 no foren pas sino de santa enveja.
239 Pero mirau, que del que ella us acusa,
240 com s’oblida donar per vos l’excusa!
241 I quan Jesus, armat d’armes tan saldes,
242 rement lo mon ab dolor infinida,
243 deixa del cel les portes sense baldes,
244 vos ne passas de fredes i de caldes
245 mirant morir aquell qui ens dona vida.
246 Sentis llavors dobles dolors i penes,
247 vent del Senyor, de sa mare en presencia,
248 dels grans assots brollar de sang les venes;
249 que io us avis que us ves en prou faenes
250 i hagues mester esforç i paciencia.
251 I mai per res vos, santa gloriosa,
252 desemparas la mare dolorosa.
253 I tant tostemps vostres favors creixien,
254 que reprengue a Judes i als altres,
255 com dix, sabent que ells vos reprenien
256 per fer lo guast del que ells no despenien:
257 «Per que enculpau Magdalena, vosaltres,
258 si m’ha untat lo meu cos i presona,
259 pronosticant la mia sepultura?
260 Misteri gran senyala i blasona,
261 del que mereix meritament corona,
262 puix te de mi tan gran ansia i cura.
263 Per ço sera en aument de sa gloria
264 i en son renom, en eterna memoria».
265 L’ansia gran que lo Senyor tenia
266 vent vos restar, mort lo germa, deserta,
267 cuitar li feu los passos en la via
268 perque millor, puix aixi ho permetia
269 del be que us vol vos pogues fer pus certa.
270 I en veure us tant de gran tristor compresa,
271 plora tambe, que fon d’amor gran prova;
272 I ab tot que fon ab Marta la contesa,
273 d’un girar d’ull vos hague per entesa,
274 i us alegra d’alegria tan nova
275 que, sens oir lo que dir li podieu,
276 se comedi de fer lo que volieu.
277 Quan, en la creu penjant lo, blasfemaven
278 mirant aixi la Majestat immensa,
279 d’aquells martells los colps quan lo clavaven
280 dins en lo cor i l’anima us donaven
281 de greu turment mortal dolor intensa
282 i, segons quant tristor vos entrenyora,
283 en aquell punt, sens res dubtar ni tembre,
284 aixi per ell com per nostra Senyora
285 haurieu mes vostra vida en penyora,
286 per l’u dels dos de tal congoixa rembre.
287 Que, en ver amor, descans i gran descarrec:
288 es pendre els mals de l’altre a son recarrec.
289 No us contentas en la passio santa
290 estar de lluny, plorant los improperis,
291 ans, ab desig d’esser escut i manta
292 de Jesucrist, passas entre gent tanta,
293 fins als seus peus, contemplant los misteris;
294 perque, quan vos de vos fes sacrifici
295 pel qual del tot vostre deute fon quiti,
296 tenint record d’un tan gran benefici,
297 tingues tostemps de pratica i bon vici
298 als peus de Deu tenir lo vostre siti.
299 Per ço, al peu de la creu abraçada,
300 ab ell restas, com si hi fosseu clavada.
301 Qui bastara encarir ni compendre
302 en quin estrem sentis dolor agresta,
303 mirant Josep la tovallola estendre
304 quan de Jesus lo cos volia pendre,
305 perque en la creu no restas en la festa?
306 Oh, quins jamecs, quin dol, quanta amargura!
307 Oh, quins sospirs llanças tan dolorosos,
308 vent vos restar ab tanta desventura
309 que els miradors, per vostra gran tristura,
310 en aquell jorn restaren recelosos,
311 creent tothom que no restasseu viva,
312 segons li fos en vida i mort cativa!
313 Fes en apres, de drogues precioses,
314 confeccions d’enguents aromatics,
315 per a untar les plagues doloroses
316 del cos sagrat i nafres sangonoses
317 segons llavors los jueus eren pratics.
318 I, sens mostrar en res mostres covardes,
319 molt gran mati complits ja los tres dies,
320 partis perqus no hi arribasseu tardes,
321 sens tembre gens del sepulcre les guardes:
322 vos animas a les altres Maries
323 dient: «Veniu i no us faça res nosa,
324 que be sabrem tambe llevar la llosa!»
325 Quan fos alla, arribant vos primera,
326 puix no hi trobas per qui ereu venguda,
327 en havent fet aixi vana carrera,
328 vostra dolor creixque de tal manera
329 que ja del tot vos tingues per perduda.
330 I, ab tot que molt estaveu indisposta,
331 puix ab tants mals no venieu en destre,
332 sentint vos prou per cercar lo disposta,
333 no contrastant de l’angel la resposta,
334 mirau que feu per vos lo vostre Mestre:
335 que en l’hort a vos, ab llaor tan esparsa,
336 com a galant feu la primera farsa.
337 Tan desfressat trobar lo en tal dia,
338 no fon defalt haver lo desconeixer;
339 car dels senyals que en la creu pres havia
340 no cregues vos tan prest guarir devia
341 que sens aquells vos degues apareixer.
342 I ell, desijant complaure us i alegrar vos,
343 no es pogue estar de senyalar vos festes:
344 per ço us parla i volgue nomenar vos
345 perque millor pogues certificar vos.
346 Quines amors tan santes foren estes
347 que, ni per mort ni tantes males fades,
348 no les trobas en res gens alterades!
349 I aixi tostemps en vostres santes obres,
350 essent en tot molt diligent i destra,
351 mostras d’amor encesos canalobres,
352 d’on fes restar los apostols manobres,
353 puix fos d’aquells en aquell cas vos mestra;
354 car prou los fes complida i gran valença,
355 puix que, tenint ab ells contres i proves,
356 d’un tan gran goig los donas coneixença,
357 i els recitas del Senyor la creença,
358 car fon rao saber per vos tals noves.
359 Puix de complir en son servei la tasca,
360 tostemps tingues estranya y mortal basca.
361 I, catorze anys apres la mort tan crua,
362 puix d’aquest mon havent passat lo vado,
363 mana Jesus sens embaras ni rua,
364 sobre els serafs muntar la mare sua
365 i al seu costat donar li el seu estrado.
366 I los jueus l’Esglesia perseguien
367 com a ingrats que negu no els ho lleve;
368 Llatzer i vos, Marta i els que us seguien,
369 per donar lloc al gran oi que us tenien,
370 vos ne fogis, puix fon mort sent Esteve;
371 i ab vos ensems, Maximi i sent Cedoni,
372 que us fan en tot excellent testimoni.
373 I acaminant ab tan santa companya,
374 havent mester mes esperons que regnes,
375 passant tostemps necessitat estranya,
376 vos ne vingues la volta de l’Espanya
377 i us acostas molt prop de nostres regnes.
378 I quan vos fos arribada en Marsella,
379 que en aquell temps tots idolatres eren
380 los proençals, ab tot que maravella
381 tinguessen gran de veure gent novella,
382 no en feren cas; i, puix no us conegueren,
383 com bomians o com a gent bellaca
384 vos alleujas davall una barraca.
385 I aixi, passant gran destent i estretura
386 de fam, de set, del fred que us dava guerra,
387 vos, una nit tenebrosa i escura,
388 aparegues, ab gran tento i mesura,
389 en visio al princep de la terra,
390 dient: «Per que als deus que et destroeixen
391 fas adorar, anant perdut i en l’aire,
392 i els crestians, servents de Deu, pereixen?
393 Mas, puix los teus no els volen ni els coneixen,
394 per que permets que passen tant desaire?
395 Puix aixi com al foc l’aigua l’apaga,
396 es de tots mals la caritat triaga».
397 E, segons que l’estoria recita,
398 tan gran senyal feren vostres paraules
399 i tant basta esta santa vesita,
400 que sa muller ne resta molt contrita,
401 puix no cregue fossen burles ni faules.
402 I el jorn apres, manant que us acollissen,
403 vos feren dar posada i vitualles,
404 manant a tots sos vassalls que us servissen;
405 i, com tots jorns vostres sermons oissen,
406 ja de la fe s’encenien les falles.
407 I soplica us al vostre Deu pregasseu
408 que d’haver fills merce li recaptasseu.
409 Puix li hagues la merce recaptada
410 perque la fe de Jesus mes prospere,
411 i el princep veu ja sa muller prenyada,
412 volgue complir, anant dreta tirada,
413 lo vot que feu de veure·s ab sent Pere.
414 Mas sa muller crec io que ser devia
415 d’aquelles que van tostemps a la cua
416 de son marit onsevulla que sia;
417 que, puix que dix que ab ell anar volia,
418 tant renyina fins que passa la sua.
419 Que les raons que son marit li feia
420 valgueren poc, puix ella no el ne creia.
421 Ja del partir lo dia s’acostava
422 per arribar a aquell sepulcre sacre,
423 i el prosper vent tothom desitjava
424 puix eren certs que sent Pere es trobava,
425 en aquell temps, en la ciutat de Acre.
426 Mas, puix que vos no pogues arrestar los
427 a l’embarcar, ans d’entrar en la barca,
428 de vostra mano us oblidas senyar los
429 i sobre els pits a la dreta marcar los,
430 perque la creu los fos segura marca;
431 i el rei, llavors, ab totes ses desferres,
432 acomana us tots sos vassalls i terres.
433 I, navegant ab calma i temps contrari,
434 en lo cami se trobaren represos;
435 car, per lo temps esser los adversari,
436 los atenygue en cas tan necessari
437 lo jorn del part, complits ja los nou mesos;
438 i ab les dolors que del part la sobtaven,
439 creixque la por per no tenir madrina
440 i altres remeis que en tal cas li faltaven;
441 i de la mar los mals que hi ajudaven
442 pari i mori la partera mesquina.
443 No fon egual, perdent tan gran penyora,
444 lo goig del fill al dol de la senyora.
445 Lo trist marit tan gran dolor reporta
446 mirant tan prest son fill orfe de mare:
447 contempla·l mort, per ser sa mare morta,
448 i, ensems ab ell, del viure s’aconhorta,
449 puix que no sap com tan gran mal repare.
450 Plora lo trist ab molt justa querella,
451 fart i cansat de sostenir la vida;
452 plora el xiquet desijant la mamella,
453 i tal plorar sa tristor renovella,
454 puix que no te ni pot donar li vida.
455 Qual major mal, fortuna ni tempesta,
456 que ad aquest pot ser major d’aquesta?
457 Tots los remeis essent li tan escassos,
458 pren son fillet, que ja de fam s’ofega
459 i sobre els pits lo hi posa ab cuitats passos;
460 mas lo cos mort los pits eixuts i llassos
461 ab continent de mare no els hi nega:
462 mama lo xic on no hi ha de llet gota,
463 i el pare creu aixi remei donar li;
464 torna a plorar, jameca i cixanglota:
465 qui no creura que la sang sua tota
466 no la hi donas si cregues ajudar li?
467 Oh gran dolor i estrema desventura,
468 veure tambe perir la criatura!
469 Diu li: «Oh xic, nat en mala planeta!»
470 No li diu «fill», puix que no pot criar lo:
471 que en tal perpleix te l’anima constreta,
472 que a sa dolor no te altra retreta
473 sino en les fonts dels seus ulls batejar lo.
474 Per lo turment que vivament lo vexa
475 no te repos, ni pot fer res en pausa;
476 ara l’ha pres, tantost veureu que el deixa;
477 no s’es girat, tantost ab ell se feixa:
478 coses de foll la dolor fer li causa.
479 Car la rao esta malalta i coixa
480 en lo qui sent extrem de tal congoixa.
481 Mirau lo mon, quins calds i freds nos dona
482 en los desigs de coses imperfetes!
483 Fill desija i hague l’en poca estona;
484 llagrimes son la mel ab que l’encona;
485 plors i sospirs lo so de les juguetes.
486 I d’aquest part contemplen la «Pro us faça!»,
487 ni ab quin goig ne dona les estrenes;
488 mal sobre mal fortuna li percaça;
489 mor sa muller, del fill no sap que en faça;
490 veu son desig fornit de tantes penes.
491 Lo desig, doncs, de la gloria eterna
492 deu esser sols dels altres tots llanterna.
493 Los mariners, concordes tots en una,
494 mirant la nau per mal temps quant perilla,
495 volent llançar, seguint sa llei comuna,
496 en mar lo cos per campar la fortuna,
497 no de molt lluny descobren una illa.
498 I tal dolor de sa dolor sentiren,
499 que, donant prest lo timo a la banda,
500 traure el fillet i mare consentiren,
501 i tal perill per millor elegiren
502 ans que donar als peixos tal vianda.
503 D’on fon forçat que en la illa deserta
504 lo viudo us fes de mare i fill oferta,
505 dient aixi: «A vos, santa molt santa,
506 soplique io que de mi us vullau doldre,
507 i en mi tot sol, que el morir no m’espanta,
508 devieu vos esta fortuna tanta
509 descarregar, canviar i absoldre.
510 Puix ab desig que en tal extrem tenia,
511 mal tan soberg m’estava la tresposta:
512 fill m’haveu dat, fill tinc i fill volia.
513 Vivint morre mil voltes cascun dia,
514 segons lo quant aquest desig me costa,
515 No se que em vull, ni se ja que us demane:
516 ve·ls vos aqui; a vos los recomane!»
517 Mas vos, sabent be d’amor verdadera
518 i de dolors les forces quines eren,
519 tingues concert ab Deu de tal manera
520 com no peri l’infant ni la partera,
521 puix mai falliu als qui en vos esperen.
522 Vos l’acceptas a tot son avantatge;
523 vos l’emparas sots vostra salvaguarda:
524 vos la guias en tot lo romiatge,
525 vos la guardas en aquell lloc salvatge;
526 temps de dos anys los fes diligent guarda,
527 fins que, tornant, se·n torna ensems ab ella
528 i ab son fillet, lo princep de Marsella.
529 I ab tristor gran tot lo poble esperava
530 a son senyor, ab diverses maneres
531 pensant que el rei a soles se·n tornava
532 i el regne seu sens hereter restava,
533 no sabent mes de les noves primeres.
534 I, en arribant, lo princep i princessa,
535 i el fill tambe, apres de tal fatiga,
536 tot lo gran dol tornant a la revessa,
537 la fe de Crist tot lo poble confessa
538 ab tan gran goig, que no se com m’ho diga.
539 Callare, doncs, puix encarir no ho baste,
540 perque tinc por per adobar no ho guaste.
541 Qui si no vos, sabria, sens esmena,
542 fer tot quant vol en cas tan admirable?
543 Qui, si no vos, de tal dolor i pena
544 i tants afanys daria per estrena
545 tal refaiço ab goig inestimable?
546 No deu per res fogir del record nostre
547 tan gran espill de fe per a nosaltres,
548 que lo Senyor tan clarament demostre
549 esser en tot tan fet al plaer vostre,
550 que fa per vos tals gracies als altres:
551 que dels estranys, per los vostres grans merits,
552 vol oblidar les culpes i els demerits.
553 La vostra fe tan gran, tan alta i ferma,
554 sopli per tots i feu a tots valença;
555 puix en quant feu posant Jesus la ferma,
556 ab evidents miracles la us conferma:
557 vos convertis tantost tota Proença.
558 Vinguen los sants ab vos a cotejar se,
559 perque vejam qui mes de fe s’arrea;
560 que io no crec que puguen egualar se,
561 ni menys de vos de gran part acostar se
562 Centurio, ni menys la Cananea.
563 Ans es molt cert a tots, vos tota sola
564 de fe i amor podeu tenir escola.
565 Puix tanta gent, com clarament se mostra,
566 desobligant de l’obligat lloisme,
567 ab tal renom i ab tan gran honra vostra
568 hagues girat a la santa fe nostra,
569 donant a tots sent Maximi el baptisme;
570 i tots los llocs on idoles colien
571 obrant de nou, per molta maravella,
572 en temples grans i esglesies convertien;
573 volgue lo rei, puix bisbe no tenien,
574 sent Llatzer fos lo bisbe de Marsella,
575 i apres, de Aix, altra ciutat insigne,
576 Maximi fon elet en bisbe digne.
577 I aixi los dos, ab molt sant exercici,
578 pastors novells de novelles ovelles,
579 tenint desig de fer los benefici,
580 seguint l’estil de bons pastors i ofici,
581 curaren molt de la salut d’aquelles,
582 tostemps pensant, ab pensa pura i sana,
583 en bons costums tenir les instruides,
584 no tenint gens cubdicia ni gana
585 de tresquilar ni llevar los la llana,
586 hoc, dar a tots exemple de ses vides.
587 No eren pas dels bisbes que hui s’usen:
588 d’aquelis ho dic que del bisbat abusen.
589 I conreant lo que sembrat havieu,
590 en lo conreu mostraveu tan grans presses,
591 que, segons quant tostemps hi afegieu,
592 ab tal sao segaveu i collieu,
593 que per a vos tots dies eren messes.
594 I puix que ves les coses començades
595 en gran repos, estat i bon assento
596 perque, segons les havieu tramades,
597 era forçat restassen assentades
598 totes en Deu tenint son aposento,
599 en lo desert vos anas a retraure,
600 perque molt mes a Deu poguesseu plaure.
601 I despedint la santa companyia,
602 sens tenir lloc ni menys posada certa,
603 en l’aspre bosc endreças vostra via;
604 i ab tot hi anas soleta i sense guia,
605 no hi estigues a soles ni deserta.
606 Per aspres llocs rompent vostra despulla,
607 vos arribas en una esteril balma,
608 on sols un brot de verd, herba ni fulla
609 no hi trobas vos, ni seca parrafulla;
610 i alli volgues reposar i fer calma,
611 seguint l’estil de la casta tortreta
612 que en arbre sec te tostemps sa retreta.
613 De contemplar estant tan desijosa,
614 ab tot que fos lo lloc inhabitable,
615 vos lo tingues per verdesca espaiosa,
616 per bell jardi i ermita delitosa,
617 i per verger florit i deleitable.
618 Aigua ni font, nengun pou ni cisterna,
619 ni res que fos per sustentar la vida,
620 no hi ves alli, en tan aspra caverna:
621 mas ja per ço la majestat eterna
622 no s’oblida tenir vos proveida.
623 Puix a qui be servir Deu se prepara,
624 Deu no li fall, ni mai lo desempara.
625 Quant mes a vos, a qui tantes maneres
626 vostres servirs i merits lo hi conviden,
627 que en son servir mai fos de les darreres;
628 i, majorment, que, les amors primeres,
629 aquelles son les que nunca s’obliden.
630 Car, puix tostemps ab summa diligencia
631 mentres vixque li fos tan afectada,
632 no volent, no, la divina Prudencia
633 que en tals amors hi fes senyal l’absencia,
634 vos feu estar servida i guardada.
635 I per ço es dix que els ulls que be es coneixen,
636 per cent mil anys tostemps se reconeixen.
637 Per ço mana que tentost devallassen
638 angels del cel, repartits per ses tandes,
639 i en aquell lloc ab vos s’aposentassen,
640 i que tots jorns per racio us portassen
641 de Paradis celestials viandes.
642 I tots llavors, per son orde i escala,
643 diligentment de continu us servien:
644 qui de trinxant i qui de mestresala,
645 cascu en son grau, tots jorns vos feien sala,
646 donant rao al carrec que tenien.
647 Oh gran llaor, ab tan grans avantatges
648 esser aixi servida de tals patges!
649 I, mes avant, certes hores tots dies,
650 visiblement, en aquella aspra serra,
651 los angels sants, ab cants i ab alegries
652 i ab esturments d’estranyes harmonies,
653 pujaven vos set colzes sobre terra.
654 I eren senyals i mostres massa clares
655 aquests deports i angelicals solaços,
656 que, ja del tot desfetes les empares,
657 feien per vos los angels alimares,
658 puix d’aquest mon no temieu los llaços.
659 Ans, per muntar a les divinals sales,
660 tenieu ja prou plomes en les ales.
661 Tant temps vixques en esta vida santa,
662 que, poc a poc, rompent les vestidures,
663 vos fon forçat, Deu sap ab pena quanta!,
664 vostres cabells vos servissen de manta,
665 i per al fred tambe de forradures.
666 Mas ab tan gran i tal virtut restaven
667 d’haver tocat aquells peus sacratissims,
668 que, puix cobrir la persona us bastaven,
669 io crec: que tant i mes vos escalfaven
670 que gebellins o erminis purissims.
671 Puix qui us guia en fer vida divina,
672 vos fon repar, salut i medicina.
673 Quan ja trenta anys, poc mes o menys, passaven
674 un ermita que estava en certa cova
675 i no molt lluny, mirant com vos pujaven
676 los angels sants tots jorns i us festejaven,
677 fon admirat d’una cosa tan nova.
678 Puix no pogue entrar on vos estaveu
679 per ser lo lloc tan aspre en demesia,
680 quan fon alli i veu que no us mostraveu,
681 ab alta veu, pensant que l’escoltaveu,
682 vos demana lo que saber volia.
683 I vos, oint esser vostra la tanda,
684 li respongues aixi a sa demanda:
685 «Oh crestia! Has llest en l’Escriptura
686 que, en un convit, una gran pecadora,
687 de Jesucrist ab dolor i tristura
688 llavant los peus ab aigua d’amargura,
689 li remete tot quant li fon deutora?».
690 «Be en tinc record», respos, «e no m’oblida
691 que en aqueix jorn, en tal convit o cena,
692 la qui rebe de Deu merce complida,
693 i fon apres daquell molt favorida,
694 havia nom Maria Magdalena».
695 No ho tingues, doncs, a molta maravella
696 que sia io aquella per aquella.
697 «Mas, puix que Deu ha permes que tu sies
698 vengut aci en aquesta jornada,
699 e io estic ja en los meus darrers dies,
700 per endreçar al cel les mies vies
701 al bisbe d’Aix portaras l’ambaixada:
702 e digues li, perque si no te·n creia,
703 que io, lo jorn de Pasqua a matines,
704 ab ell sere dins lo cor de l’esgleia,
705 per rebre d’ell, aixi com tostemps feia,
706 los sagraments i gracies divines».
707 I aixi fon fet: que els angels vos portaren,
708 com ho digues, i al bisbe us presentaren.
709 I, havent rebut ab digna reverencia
710 lo sagrament que de culpes nos priva,
711 vostre sant cos, per major excellencia
712 agenollat, davant tots en presencia
713 aixi resta, que par que fosseu viva.
714 I, sepultat ab molt solemne festa,
715 puix l’esperit en mans d’aquells sants angels
716 feu son cami, per fer del cel conquesta,
717 per a fruir la gloria que us resta
718 eternament regnant entre els arcangels,
719 prop los seus peus vos posa el Senyor nostre,
720 puix que tostemps aquell fon lo lloc vostre.
Ed. Rosanna Cantavella i Salvador Jàfer: Jaume Gassull, Obra religiosa, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1989, p. 77.
Incipitario
di Jaume Gassull
Indice
degli autori
