Rialc
Rao 71.1
Joan Gamiça
1 A tu m’acost, mare del Creador,
2 Deu Jhesucrist, reyna trihumphada.
3 A tu m’acost, hi et prench per advocada,
4 perque ’n est cas, dien ta gran lahor,
5 no·m falgues, no.
6 A tu m’acost, filla de Deu eleta,
7 y a tu supplich que los labis me untes.
8 A tu m’acost, perque, ab les mans juntes,
9 diga de tu la virtut, tan perfeta,
10 de ton valer.
11 O eternal, o font de gran saber
12 on per guarir los peccadors occorren!
13 O eternal, angels e sants adoren
14 ta deitat, mirant lo teu esser
15 hunit ab Deu!
16 O eternal, tu est la vera taula
17 hon escrivi aquell antich de dies.
18 O eternal, tu·ns has ubert les vies
19 de parahys, sens ficcio ne faula,
20 molt clarament.
21 Tu has obtes de Deu, perfettament,
22 grans donatius, mes qu’altra creatura.
23 Tu has obtes que, restant verge pura,
24 has infantat a Deu omnipotent,
25 sense dolor.
26 Tu has obtes esser de mar estela
27 y nunqua may poder ser peccadora.
28 Tu has obtes esser merexedora
29 d’aver cubert a Deu de la gran vela
30 d’umanitat.
31 Deu infinit, ans que·l mon fos creat,
32 te preserva purissima e santa.
33 Deu infinit de tu prengue la manta
34 ab que·ns quita aquell cens caregat
35 del primer hom.
36 Deu infinit te ha pres en esposa,
37 y a tu mirant son voler se deporta.
38 Deu infinit a tu ha feta porta
39 del pus alt cel hon tot lo be reposa
40 dels crestians.
41 En pus alt grau que tots los altres sants
42 apres de Deu te ha Jhesus aseyta.
43 En pus alt grau te adoram, beneyta.
44 Y a tu fem tots, prostrats, ab juntes mans,
45 oracio.
46 En pus alt grau, per ser homil, reportes,
47 sobrerestant que no·s deu, senyoria.
48 En pus alt grau te dix «Ave Maria»
49 sant Gabriel quant li obrist les portes
50 del teu retret.
51 Premi d’onor, los bens qu’ab tu aportes
52 tants son e tals, que may dir los poria.
53 Premi d’onor, si no·ls dich com devia,
54 defalt es meu. Per ço prech me comportes
55 com inperfet.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 283.
È una risposta al cartell ordinato da Bernat Fenollar (cfr. 60.9).