Rialc
Rao 7.4
Pere dAnyó
1 Volen los furs dels passats reys
2 ab los presents hi altres leys
3 que, n los juhins,
4 per tal que puguen anar fins
5 y ben jugats,
6 per saciar los agreugats,
7 tenint bon dret,
8 puix no pot ser algu perfet
9 sino sol Deu,
10 lo Qual, pugant en lalta creu,
11 per los mortals,
12 ha reparat daquells los mals
13 ab grant amor;
14 y vol que·l tinguen per Senyor,
15 y, en lo jutgar,
16 tots lo tingam per exemplar
17 hi jutge just.
18 Per ço us dich, çert, que n tal ajust
19 vol la raho
20 que, per levar desçensio,
21 lo agreugat,
22 per mantenir la veritat
23 y·l dret jutgar,
24 puga usar de lapellar,
25 car no·s pot fer
26 que lignorant, ab poch saber,
27 volent entrar
28 en semblants plaçes hi portar
29 obres furtades,
30 de ves en ves tan remendades
31 hi tan refetes,
32 per tres molt grans trobados fetes,
33 hi descosides,
34 hi molt perfetament sarzides,
35 per fer guanyar
36 aquell qui us vol lo pris furtar,
37 puix lo y donau.
38 Senblant error, per çert, no cau
39 en Barcelona,
40 ans donen pris hi la corona
41 al qui sols fa
42 les cobles netes hi dret va
43 per lo libell.
44 Donchs, com pora guanyar aquell
45 que no sab fer
46 hun sol bordo sens fer coster
47 al que vol dir
48 hi vol nostra ciutat omplir
49 ques trobador?
50 Y aquell, vosaltres, guanyador
51 lo voleu fer,
52 puix veu que us porta un paper
53 ab limats metres,
54 dels quals tan solament les letres
55 no prou coneix,
56 ans ab les cobles daltri creix
57 la sua fama.
58 De tots los trobadors difama
59 lo gran valer,
60 puix en nom dell tals cobles van,
61 que may les feu.
62 Vosaltres veig que lemprenyeu
63 per maravella,
64 volent li pendre per parella
65 un perdut cany,
66 donant lo pris al qui affany
67 james ague
68 de cobles tals, ni may sabe
69 fer sols un ves,
70 ans vol entrar per lo reves
71 en tot quant fa,
72 y ab cobles daltri veig desfa
73 nostre bon dret,
74 puix entre·ls trobados se met
75 y alla sarrulla,
76 y ab senblants tranpes enbarbulla
77 a tot lo mon;
78 collegis tals, ell los confon,
79 puix lo y consenten,
80 donchs les leys veu que y disçenten
81 hi lo libell,
82 ques fet per vostre just consell
83 a maravelles,
84 dient fareu set cobles belles
85 ab tal estil.
86 Al trist que trengua senblant fil
87 feu guanyador,
88 perque ses fet lo corredor
89 daqueix paper,
90 que, si mirar voleu lo ver,
91 no pot guanyar
92 ni n tal juhi devia ntrar.
93 Si fosseu quitis
94 de passio, car «nunc dimitis»
95 contra·l prohisme
96 vol fer que rime barbarisme,
97 hi, daltra part,
98 lo seu paper, ab equitat,
99 guanyar no deu,
100 puix en les cobles, qui les feu,
101 hi fon primer.
102 Aquells que y han volgut refer
103 hi corregir
104 no li volran may consentir
105 que les ha fetes,
106 puis ells, apres, les han reffetes
107 hi acabades.
108 Donchs, aquell qui les ha portades,
109 com guanyara?
110 E qui lo pris li donara
111 de la part vostra?
112 Hi, puix que veig clar se demostra
113 sentencia tal,
114 per mi pot esser protestal
115 clar demanant vos,
116 la sentencia anullant vos,
117 me vullau dar,
118 del jutge, nom per declarar
119 lo perjohi
120 que reb yo per tal johi,
121 pronunciant
122 y contra mi mal declarant
123 sens me hoyr.
124 Et, interim, tambe us requir
125 que lo tal pris,
126 pendente aquest gran divis,
127 reste mparat
128 y en loch segur ben secrestat
129 fins la jornada
130 en que sera ben declarada
131 la tal justicia
132 sens passio y sens malicia.
133 E si no us plau
134 lo que us he dit hi·m denegau
135 la tal requesta,
136 lavos mon dir clar vos protesta
137 hi mes replica
138 levar de tot carta publica.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 633.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).