Pere d’Anyó
1 Lum divinal de l’etern foch encesa
2 per dar claror en les tenebres nostres,
3 axi com sou en crim james compresa,
4 me ’nluminau en esta gran enpresa
5 perque loar pugua les laors vostres.
6 Car en lo mon ab goig tot lo be nostre
7 les vostres mans del pus alt cel devallen,
8 soplique us, donchs, maneu al sanct Fill vostre
9 en lo meu dir done començ hi mostre
10 a mi les parts on rims tan flachs defallen.
11 Car trihumphau tan alta, que loar vos
12 sol pot bastar qui tal pogue crear vos.
13 Ans del peccat del trist rebelle pare
14 prevista fos dins la pensa divina
15 pura tostemps per esser de Deu mare
16 hi perque Deu ab carn vostra repare
17 de l’univers la general ruhina.
18 Donchs no·s pot fer, essent vos preeleta,
19 estar ensemps en pau ab Deu y en yra,
20 mas vol raho que Deu vos haja feta
21 dels mes perfets pus alta y mes perfeta,
22 puix sou espill on Ell perfet se mira.
23 Eternalment d’Aquell sou elegida
24 y en gran amor ab Ell tostemps hunida.
25 Quant mes perfet se troba lo subjecte,
26 major augment de gracies pot rebre.
27 Dels angels tots com tingau en effecte
28 gracies mes, y ells no ha defecte,
29 Anna us pogue pura tota concebre.
30 Si fon creat Adam de terra pura
31 sens procehir en aquell algun merit,
32 molt mes, donchs, vos, per traure·l de tristura,
33 devieu mes d’altra creatura
34 del vostre Fill creada sens demerit.
35 Car d’un tal mal ab lo Fill sou exempta
36 perque·l sagell fos tal qual es l’enprempta.
37 Per lo repar del paternal delicte,
38 fos pur mija entre Deu hi nosaltres,
39 on se veu clar l’universal edicte
40 no us ha compres, puix del mortal conflicte
41 vos haveu tret Adam ab tots los altres.
42 Si Deu etern honrar hi servir mana
43 nostres parents per ser d’ells la carn nostra,
44 donchs d’un Fill tal cosa par inhumana,
45 de nostres mals podent vos crear sana,
46 hagues dexat sullar l’anima vostra.
47 Car vostra sanch hi sancs pits li donaren
48 aquell vestir que ’n la creu li squinzaren.
49 Del Fill Jesus sou vos vera remuda
50 puix que pogues sols naturalment caure,
51 mas Ell mateix ab Ell vos ha tenguda
52 no permetent siau james cayguda,
53 podent vos Ell siau james cayguda,
54 podent vos Ell preservar hi retraure.
55 Si diu sent Pau l’original suplici
56 tots los mortals generalment conpendre,
57 Ell mateix diu que lo mortal cilici
58 tots cobrarem en lo final judici.
59 Lo qu’es error si u vol de vos entendre,
60 perque ’n lo cel ab l’anima tan santa
61 lo cors teniu, segons la Sgleya canta.
62 Sobre l’altar, segons que yo contemple,
63 quant inmolam lo Pa reverendissim,
64 lo vestiment, lo calzer hi lo temple
65 es tot beneyt per donar ver exemple
66 de puritat al misteri sanctissim.
67 Donchs vostre cors pur hi molt net sacrari
68 de l’etern Verb devia ser mes digne,
69 car Deu inmens vos ha fet santuari
70 de parahis, hi tal reliquiari,
71 com li pertany per al Fill seu benigne.
72 E de vos pres aquella vestimenta
73 que de ver goig sancts hi sanctes contenta.
74 L’espos Joseff no us ha may subjugada
75 ni menys parint sentis dolor alguna.
76 La vostra carn may fon incinerada
77 a denotar que us ha Deu preservada
78 de quantes leys porten pena comuna.
79 Perfectio en tants bens vos prospera
80 que sola feu la quarta cherarchia.
81 Los cerafins de vos han fet cimera
82 e diu lo mot de Deu sou mare vera.
83 Verge sens crim hi dels cels alegria,
84 aquell ort clos on Deu tant se deporta
85 sou, hi verger de la divinal orta.
86 Es indevot qualsevol que u advera
87 tinguesseu may res que perfet no sia,
88 mas veritat, mirant que Deu venera
89 vostre laors, vol digam que no y era
90 dins vos l’entench que·l mon tot comprenia.
91 Viu entristit, vivint ab vida morta
92 lo qui rahons en contrari reporta.
93 Vos sou lo pris que·l meu desig espera
94 y en los treballs descanç hi salut mia.
95 Mon esperit ab voluntat sancera
96 te ferma fe que li sereu drecera
97 per a muntar en vostra companyia.
98 Per ço si·l veu anar per senda torta
99 mostrau li, us prech, de parahis la porta.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 441.
È la risposta al libell II cominciato da Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Pere d’Anyó
Indice
degli autori
