Pere d’Anyó
1 Aquell sol clar de replandor eterna
2 que del mon fosch les tenebres bandeja,
3 Cristofol sant, vostra fosqua lanterna
4 feu clarejar dins la scura caverna
5 dels cechs pagans, perque del mon se veja
6 la gran claror que dins vos tan clareja.
7 Ni per trobar en la mortal comarcha
8 lo mes gran rey que fos deball la spera,
9 vostre sant cos fon molt segura barcha
10 on enbarcas lo divinal Monarcha,
11 passant lo flum, mostrant vos qu’Ell Deu era
12 quant, en senyal, florir feu la palmera.
13 Al Qui los cels no pogueren compendre,
14 vos mereixques tenir lo sobre·ls braços;
15 lo Qui pogue tots los nou cels stendre
16 entorn del mon, a vos se deixa pendre,
17 puix vos troba desenlaçat dels laços
18 que·ns fan privar dels eternals percaços.
19 Les vostres mans, l’Anyell, qu’es Deu, muntaren
20 sobre l’altar del vostre coll insigne;
21 los vostres peus, Qui porta·l mon portaren,
22 hi·ls ulls mortals, los immortals miraren
23 del Rey etern, que per fer vos mes digne
24 homil vingue a vos, que us veu benigne.
25 Lo qui gran temps, ab crits de beu perfeta,
26 profetizant, crida lo gran psalmista,
27 volgue venir alli on tingues feta
28 de tronchs hi fanch una chiqua retreta,
29 perque us mudas en goig la vida trista
30 aquell gran Be que tots los bens conquista.
31 Y al que porta dins la verge cloenda
32 la ’nperadriu de l’eternal inperi,
33 vos lo dugues, mostrant vos Ell la senda
34 del ver cami qu’entre·ls sants vos atenda,
35 on d’Ell rebreu divinal refrigeri,
36 puix lo servis en lo baix emisperi.
37 Hi sou castell fundat sobre la roqua
38 de l’alt Syon, vallegat d’esperança,
39 y en lo merlet que ’n lo mes alt çel toqua
40 la voluntat a l’etern Deu colloqua
41 per fel alcayt, lo qual, ab gran puxança,
42 ha fets de goig los murs, hi de temprança.
43 Torre sou fort on Deu fon latalaya
44 volent mostrar que per tot vos aguarda;
45 lo fort Satan no sols per vos esmaya,
46 mas vostre nom axi granment l’esglaya,
47 que dins l’infern, vençut de vos, se guarda,
48 puix veu portau Jhesus en la reguarda.
49 Vos lo portas, primer, dins la crehença
50 ab cor homil, y, apres, damunt la squena;
51 y en lo pricar lo duyeu sens temença,
52 als cristians portant d’esforç valença
53 quant de son mals volien fer esmena,
54 martres morint ab grans turments hi pena.
55 Portas lo mes ab santa disciplina
56 per grans treballs en la presona vostra,
57 d’on memspreas nostra vida mesquina
58 per himitar la magestat divina,
59 la qual en vos lo seu gran poder mostra,
60 puix tants infels portas a la fe nostra.
61 Carro sou bell, guarnit de rodes quatre,
62 que son virtuts cardinals nomenades;
63 son los cavalls de fe per fort combatre
64 lo flach esforç del poder ydolatre,
65 hi per l’entorn, ab caritat brodades,
66 portau d’amor les cortines clavades.
67 Es en lo mig la cadira pompossa
68 hon, Deu portant, portaveu lo Qui us porta,
69 y es lo dosser vostra vida penosa,
70 los paraments, la pena gloriosa
71 que vos passas, dexant la vida morta
72 en los turments que·l ver martir comporta.
73 Per lo verts prats la vostra sanch corria,
74 hi vostra carn mostraveu squinçada,
75 del pus alt çel lo clos portal s’obria,
76 y, entre cruels, vostre viure moria
77 quant presentas vostr’anima sagrada
78 en mans d’Aquell que l’avia formada.
79 De la qual mort se feu un riu de vida
80 on, sobre sanch nadant, dexas lo viure,
81 d’on vos prengue la Bondat infinida
82 sobre·l seu coll per dar vos mes complida
83 la dignitat, que us fa martir d’escriure
84 y entre los sants, apres de mort, reviure.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 597.
Poesia del ciclo per San Cristoforo (vedi nota a 74.14).
Incipitario
di Pere d’Anyó
Indice
degli autori
