Jeroni Fuster
1 Dins en l’archiu de les divines sales,
2 ans que del mon creas Deu la figura,
3 vos preserva davall les sues ales,
4 perque tractant lo primer hom les tales,
5 vos, dignament, restasseu tostemps pura.
6 Y axi vingues eternament prevista
7 ab plenitut de gratia tan alta,
8 que dir no·s pot que vostre cors se vista
9 d’aquell vestir del qual natura trista
10 resta ’n lo cors y en l’esperit malalta.
11 Del raig del sol se tix vostra camisa
12 ab blanques flors per trama y per divisa.
13 Que us fes Jhesus segons la fi perfeta
14 axi us pertany y axi fon necessari.
15 Mare li sou eleta y preeleta,
16 carn de la carn, que fon clauda streta
17 a tots rement en lo mont de Calvari.
18 Si·ls majors dons y graties mes dignes
19 que us pogues dar segons vostre subjecte
20 vos ha donat, de quals titols insignes
21 ho cantarem que·ls esperits malignes
22 tinguessen loch en vos per tal defecte?
23 Molt rica us feu y bella per miracle
24 perqu’Ell entras dins munde tabernacle.
25 Puix del peccat les ombres de legea
26 lo cors ensemps y l’anima trespassen,
27 qui pora dir de vos, excelsa dea,
28 creada ’n tot ab tota gentilea,
29 que ’n algun temps de colpa us maculassen?
30 L’eternal Rey, qui us honra d’onor vera,
31 aci volgue fosseu de crims exempta,
32 que los seus raigs de la mes alta spera,
33 pura sens crim, conservaven la cera
34 on lo sagell de vostre Fill s’enprempta.
35 Es poch devot qui tal lahor no us dona
36 puix ja dels cels devallas ab corona.
37 Si del primer rebelle, nostre pare,
38 la roba fon de terra pura y santa
39 y en dignitat aquell no s’acompare
40 ab vos, homil, que sou divina mare,
41 y ell enemich ab superbia tanta,
42 mes excellent y en major grau la vostra
43 devia ser. Axi com fon creada
44 la puritat, axi perfeta us mostra
45 que no us atteny la miseria nostra,
46 ans trihunfau d’aquella preservada.
47 Los mals d’aquell nos porten pena y colpa
48 y vos merce que tots nos desencolpa.
49 La ley tan gran qui·ls homens tots obliga a
50 y perdre·ls fa de pulcritut la stola,
51 per gran raho a vos sola desliga,
52 puix sola vos per mare y per amiga
53 davall la creu devieu restar sola.
54 Sola y restas com fenix en la terra.
55 Fogiren tots los altres ab gran cuyta,
56 car no us pogue lo diable fer guerra,
57 puix lo seu cap y tota la desferra
58 vos li rompes en la primera luyta.
59 Maror de crims may senti vostra barcha
60 ja de Noe figurada per l’archa.
61 Si trihunfants dins los alts emisperis
62 per esser purs los angels s’aposenten
63 e vos regiu apres Deu los imperis,
64 d’Aquell gustant tots los sacres misteris,
65 mostra·s en clar que·ls dons en vos augmenten.
66 Y sobre·ls chors la pus alta cadira,
67 emperadriu, teniu vos, gran senyora,
68 y ab molt’amor la Trinitat vos mira.
69 Per crim semblant, puix may li fos en ira,
70 no se, donchs, com vos diguen peccadora.
71 Es maldient lo ver titol qui us negua
72 puix que vençes del gran Satan la bregua.
73 En penes mil apres la gran ruhina
74 som condempnats en nostra mortal vida.
75 Naixem plorant, y a poch a poch camina
76 al trist morir nostra vida mesquina,
77 y apres la mort a tots la terra·ns crida.
78 Quant vos naixques naixque·l Sol d’alegria
79 e quant paris fos delliure de pena.
80 Y ab gran dolçor la mort sens malaltia
81 sentis morint, puix colpa no us cobria.
82 Per hon guanyas en parahis la strena.
83 En tots quants som lo mal en mals augmenta
84 y en vos lo be sobre·ls bens s’aposenta.
85 Haver guanyat la quarta gerarchia
86 mostra que fos de gratia tan plena,
87 que nunqua may en vos cabre podia
88 aquell defalt que·ls altres ensutsia.
89 Y axi restau or fi de pura mena,
90 Verge sens par y mare tan contenta,
91 que la virtut de vos may fon absenta.
92 Molt vos soplich, homil verge Maria,
93 refugi sant on tot mon be termena,
94 si·l pris no guany, al que drece ma via,
95 guanye·l voler de vostra senyoria,
96 qu’es lo tresor que·m basta fer esmena.
97 E si mon dir en res vos descontenta,
98 ma voluntat mirau, que us es serventa.
Ed. Antoni Ferrando, Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València, Institució Alfons el Magnànim, 1983, p. 438.
È una risposta al libell II dell’Obra de la Sacratíssima Concepció di Ferran Díeç (cfr. 49.9).
Incipitario
di Jeroni Fuster
Indice
degli autori
