Joan Fogassot
1 Per lo cami breu, sens peril, dresera
2 aspr’algun tant, d’una ciutat insigna,
3 passejar viu, ab jest suau, benigna,
4 una fulgent senyora de manera,
5 segons la faç en dies avançada,
6 portant al puyn de claus sobergua mota,
7 qui·m par molt be d’infants si’eretada,
8 car sis li·n van detras, en una flota:
9 cinch ffemenils, veril es lo qui resta.
10 Congregats tots, ab inclinada testa
11 li fan honor, james la desemparen;
12 mar’e sos ffills los palagrins enparen,
13 presservant los de perdre via lesta,
14 cantants ensemps, ab veus molt consertades:
15 «Romeus, veniu, no us metau pel boscatge;
16 ab nos perlau. Si desitjau possades,
17 dins la ciutat del ricos heretatje,
18 veus asi claus, sens que no son hubertes».
19 Per mare prench, ab mes raons cubertes,
20 la que tant val e sancta Penitença,
21 la qual hoffer de nostres crims remença,
22 ben divulgats e culpes descubertes.
23 Contriccio, Confesio de bocha
24 per los mals fets, Satisfaccio d’obra
25 justa, de cor Oracio, qu’en bocha
26 no s’a virtuts, Almoyna fet’al pobra,
27 les filles sson de Penitença dita.
28 Lo restant ffill, qui dans forts desconfita,
29 dejuni ’s dit, ab la fas magrentina;
30 pel cami van de la ciutat divina,
31 ço ’s Paradis, hon l’Infinit abita.
32 Bosch es lo mon, hon ha dues grans vies,
33 l’una donant beatitut eterna,
34 l’altr’empero, d’avols parenseries,
35 nos fa bisar a l’infernal sisterna,
36 hon ha turment e pen’inextimable.
37 Contriccio deu pertir lamentabla
38 del cor dins trist, com de la Magdalena,
39 gemechs e plors offerint en esmena
40 devant Jhesus, d’on li fou acceptabla;
41 e noresmenys aquell glorios Pere,
42 qui per tres veus, ab ferm e brau donari,
43 nega·l ver Deu, dient d’aquells no ere,
44 mas tant plora, qu’apres major vicari
45 ffou alegit del triumphal imperi.
46 Confessio fora tot improperi
47 exprimir deu, comes contra l’Altisme,
48 distinchtament, sens color ne sofisme;
49 sospirs amarchs fan valer tal misteri.
50 Esser mes dich Ssatisfaccio bona,
51 quant l’hom, retret de peccate delicte,
52 restitueix tot quant mal just resona,
53 car lo be strayn no ’s propi sino ficte,
54 puys a la fi deleix se per desastre.
55 Oracio trop singular empastre
56 del peccador qui justament invocha
57 Deu qui·l crea, quar sol al fel pertocha
58 del just orar, nunque jequint son rastre.
59 Als mendicants, del seu fer deu almoyna
60 lo qui dar pot, car, pus l’arma neteja
61 qu’a lo cors brut, no bast’aygua del Royna;
62 dejuni dretla sutza carn deneja,
63 ffent l’abstenir de tot peccat e vici.
64 Qual sera, donchs, lo palegri fol, nisi,
65 qui leix cami de Penitença noble?
66 Penidam nos ab devot cor inmoble,
67 pleyent lo temps despes en malifici.
68 Abrasala tu, crestia, catholich,
69 car les claus te que·l Paradis clar obren
70 e tanquen payas del hostal diabolich:
71 sens penedir, tals utils no·s descobren,
72 per l’Aternal meynspresa·l mon orible.
73 Reyna dells cels, prostat com ver chatholich,
74 suplicha tu, per qui los angels obren,
75 prega·l Fill car, lo viure d’inchatholich
76 jaquir jo bast, e los peccats no·m sobren,
77 del servey seu unit indivisible.
Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 45.
Incipitario
di Joan Fogassot
Indice
degli autori
