Joan Fogassot
1 Ffins aci me ’veu mostrada,
2 senyora, gran voluntat;
3 ara visch molt congoxat,
4 car res que fassa no us agrada.
5 Incessantment stich pensant
6 quin pot esser lo perque,
7 car, tant com puch sentir ne se,
8 no crech qu’en res sia culpant,
9 car may pensi fer vos arrada,
10 ans vos vull be ab leyaltat;
11 si be visch molt congoxat,
12 car res que fassa no us agrada.
13 No ignorau lo bon voler
14 que·m mostras en aquell die,
15 com stant vos ab companyia
16 me donas senyal molt ver.
17 Me voluntat teniu ligada
18 e ja·m trob deslibertat,
19 si be visch molt congoxat,
20 car res que fassa no us agrada.
21 Tant me plau vostre bon gest
22 que may volrie ’sser absent;
23 instimable pensament
24 me te lavors e·m trau de cest.
25 De gracies vos veig dotada,
26 ab gran desdeny agraciat,
27 mes poch temps ha visch congoxat,
28 car res que fassa no us agrada.
29 Ab pensa visch desliberada
30 de servir vos ab fermetat,
31 si be visch molt congoxat,
32 car [res] que fassa no us agrada.
Ed. Miriam Cabré, Rialc 2000.
Ms.: L.
Incipitario
di Joan Fogassot
Indice
degli autori
