Rialc
Rao 67.3

            Joan Fogassot






    1      Dels doctes fels congregat per posible,
    2      lo dit dels quals en tal fet no vacilla,
    3      crech no bastar exprimir, pus detilla
    4      de les virtuts e prem’incomprensible
    5      d’on aquest fust, hon stangue los brasos
    6      per nos deserts nostre bon Creador
    7      e preservar dels fers infernals liasos,
    8      sus altres tots es vist merexedor.

    9      Quant meyns dir pot lo flach fabricador
    10     de mi semblant en un’obra ten alta!
    11     Per so m’en call, pus de saber tinch falta
    12     e totalment m’es deneguat favor;
    13     sol confiant del pur glorios arbre
    14     a seyn de qui rebut avem la crisme,
    15     ffet ja pus fret per sentir poch de marbre,
    16     balbusant crit per lo crestianisme.

    17     O sant vaxel, hon lo Fill de l’Altisme
    18     pels peccadors posar volch les espatles!
    19     Ab ta virtut placie·t fer respatlles
    20     als teus devots ornats del sant babtisme,
    21     dant los sforç, ab voler virtuos,
    22     contre·ls infels, cruel jent e malvada,
    23     qui per ergull, ab estol poderos,
    24     han la ciutat Contasti discipada.

    25     O quant mes planch, si per ço recobrada
    26     eser pogues tal perdu’eb conquesta!
    27     Explicar viu aquesta greu tempesta
    28     al senyor rey, ab la fas aterrada,
    29     pels misatjes nats d’aquella notable,
    30     cuberts de dol, ab dolent jest e trist;
    31     no se cor fort, per cars tan llamentable,
    32     qui no·s dolgues cogitant lur dan vist.

    33     Lo pare sant, sirvent de Jesuchrist,
    34     ben hinformat de l’amargosa causa,
    35     de continent, e postposada pausa,
    36     contra·l malvat servidor d’Anticrist
    37     ha proveit en manera deguda,
    38     instituint creuada molt astesa,
    39     per no dubtar morir a mort leguda,
    40     de nostres crims pen’e culpa remesa.

    41     Per qui devem fer tan insign’ampresa,
    42     si per Deu no, qui crea de no-res
    43     cel, tera, mar e tot quant en ells es,
    44     pel qual mitja podem veura s’altesa?
    45     Nostre standart es qui rompe l’infern,
    46     e Satanas poder pert quant lo sent;
    47     no ’s crestia qui·s volra fer estern
    48     en aquest fet anant o socorrent.

    49     Donchs, mos jermans, dasenpatxem breument
    50     e dels cans turchs castich fasam cruel,
    51     no dubtant jens com Deu sia ’n lo sel
    52     ajudador del seu poble valent,
    53     car, veents ells lo senyal de la Creu,
    54     morts, spantats, cauran boca terossa:
    55     tal virtut ha, e dubte no y poseu,
    56     e, si y morim, la pagu’es gloriosa.

    57     Mara de Deu, si us plau, suplicareu
    58     vostre car Fill, qui us feu miraculosa,
    59     del inich turch, qui son poder no creu,
    60     molt prest ajam victoria joyosa.

    61     Jutjes valents, si ’n ma troba vaureu
    62     cossa d’edob ne smena fraturosa,
    63     sie us plasent aquell’abeliteu,
    64     e tal qual es no prengau anujosa.

 

 

 

Ed. Ramon Aramon i Serra, Cançoner de l’Ateneu, Barcelona, I.E.C., bozze di stampa [1953], p. 42.

 

Incipitario di Joan Fogassot
Indice degli autori

Rialc